31/3/19

Ruta Sri Lanka

Ruta aproximada Sri Lanka 


Arribada a Colombo: 26 març

Colombo (2 nits)
Habarana (2 nits): visitar Polonnaruwa i pujar a Pidurangala
Kandy (2 nits)
Ella (2-3 nits): visitar Tanamalwila Park Little Adam's Peak, Ella Rock, Nine arch bridge

Near Tissamaharama (1 nit): Visitar Lunugamvehera (i no el turístic Yala)
Tangalle (1 2 nits)
Mirissa (2-3 nits): vistar Galle
Hikkaduwa (1-2 3 nits): vistar Galle
Colombo  -> Male (Maldives)

Transport:
Colombo -> Habarana (tren,6h)
Habarana -> Kandy (bus, 3h)
Kandy -> Ella (tren 6h)
Ella -> Tissa (bus, 2h)
Tissa -> Tangalle (bus, 2h)
Tangalle -> Mirissa (bus 2h) -> Hikkaduwa (bus 2h)
I la resta de desplaçaments que queden també amb bus local.

Sortida cap a les Maldives el 12 d'abril!


Esther

28/3/19

Kochi: backwaters del sud i art

22/23 - 25/26 març 

Ens passem quasi tot el 22 en tren viatjant des de  Kasaragod fins a Kochi on ja arribem a mitjanit a l'alberg amb un tuktuk de prepagament.



Iniciem a explorar Kochi o Cochi o Cochin (tots tres noms són acceptats) amb una visita al caixer. Ens calen molts calerons per pagar el cotxe amb conductor que vam tenir farà uns dies per la regió de Coorg. I avui hem quedat per  esmorzar amb l'agent amb qui ho vam contractar (i al qual hem de pagar en efectiu...). Com a mínim ell ens porta a un lloc pijet i ens convida a l'esmorzar. Cal dir que hem passat una estona agradable amb ell xerrant sobre l'Índia.



 
Xarxes de pesca xineses a Kochi

Selecció de diferents espècies de gambes,
la més apreciada de la zona és la gamba tigre
Passem la resta del matí i migdia visitant el Dutch palace (palau holandès) o també anomenat palau  de Mattanchery . S'anomena palau holandès donat que els holandesos van reconstruir el palau que van construir els portuguesos. Kochi és una ciutat molt multicultural i on han passat diferents poblats amb diferents cultures al llarg de la seva història. Al 76 dC van arribar els jueus fugint dels romans, o això es diu  (i per tant hi ha un parell de sinagogues a la zona de Fort Kochi), després els xinesos  cap al 1300-1400 van estar per aquí (d'on encara queden els sistema de pesca amb xarxa xinès), a continuació els portuguesos (que va donar lloc a esglésies i palaus "occidentals") i després de la derrota d'Espanya amb Holanda, els holandesos es van quedar aquesta zona (Portugal, s'havia aliat amb Espanya), continuem amb els britànics (queda com a llengua oficial l'anglès, tot i que poca gent parla bé anglès...) i finalment Índia s'independitza al 1947!!! Com veieu tothom ha estat per aquí, sempre interessats en el comerç d'espècies.

Som a l'Índia, tot i que sembla una església portuguesa

Companys de carrer, aquí es menja xai
Visitem l'església de Francis, tot i que primer ens hem apropat a la costa i hem vist les xarxes xineses a la zona "del passeig marítim". Ara no les fan servir per pescar perquè no és època i només les fan moure pels turistes. Quan realment les usen és durant el monsó. La sinagoga i un temple jainista just quan hem passat estaven tancats... així que hi anirem un altre dia.

Preparació del maquillatge per l'espectacle de Kathakali
Acabem de passar el dia anant a un espectacle de Kathakali, un tipus d'obra teatral de la zona on el més important és l'expressivitat de la cara dels actors els quals necessiten més d'un hora per maquillar-se (i et deixen veure tot el procés). Durant l'obra hi ha un narrador que canta en no sé quina llengua (potser Malayalam, que és la llengua local) i els actors en cap moment parlen, usen l'expressió de la cara i les mans per explicar-nos el que està passant. Ha estat molt interessant, ja sigui el procés de maquillatge, que té tela... a més es fan les pintures amb oli de coco barrejat amb la pedra del color que toqui! Després ens han fet una demostració del tipus d'expressivitat que s'usa i finalment 3 actes d'una obra que si la representessin completa duraria 6h!

Retocs de maquillatge per un tercer


En plena actuació Kathakali

Abans de l'obra ens hem refugiat a menjar alguna cosa a un lloc amb aire acondicionat... i bé després de l'obra hem acabat sopant en un altre lloc amb AC (per cert, unes gambetes al safrà boníssimes!!!!) i ara de nou a la nostra càlida habitació.. Demà tour pels backwaters del sud (a veure com va fent el turista...). L'hotel és dels millors on hem estat, i hem preguntat quant costa l'habitació amb AC... quan sapiguem si puja gaire més decidirem si ens apuntem al AC o continuem amb el ventilador.


Backwaters (estuaris) del sud, proper a Allepey


Un dels remadors del vaixell gran
L'endemà fem un tour pels backwaters de la zona d'Allepey, tot i que el tour no arriba pròpiament a Allepey. A les 8am i poc ens venen a buscar, i ens passem quasi una hora recollint gent fins emplenar el vehicle... Arribem i primer ens fiquen junt amb altra gent a un vaixell cobert on som 20 persones... i en teoria hi ha un guia però que bàsicament no explica res de res. La cosa no pinta molt bé... la barca no té motor, hi ha dos homes, un davant i un darrere que propulsen la nau amb uns pals fet de canya de bambú o palmera. És com anar en gòndola gegant però a l'Índia. Estem quasi un parell d'hores pels canals grans, tot silenci... parem només un moment a una de les illes on ens fan veure com s'utilitzen les fibres del coco per fer cordes resistents.  Després de dinar, podem triar si continuar un parell d'horetes més en el mateix vaixell o canviar a un més petit sense sostre (cosa que era el que ens havien dit quan vam contractar el tour des de l'hotel).  Òbviament nosaltres triem canviar, i aquesta resulta ser la part més interessant del dia. Recorrem canals molt més petits amb la barqueta també a rem manual (aquest cop només cal una persona remant) i veiem molts martins pescadors, altres aus i fins i tot un parell de serps d'aigua!!

Alció d'Esmirna (white throated kingfisher),
martí pescador de coll blanc, típic del Kerala

Des dels canals petits

Nens refrescant-se als canals
Després d'una petita passejada, doncs portem com 8-9 asseguts... entre cotxe, vaixell, dinar, vaixell, cotxe...ens trobem la noia que vam conèixer a Hampi amb la que ja havíem dit de quedar per sopar després de que ella assistís a un documental. Aquests dies a Kochi és la Biennale d'art, hi ha mil exposicions i actes. Nosaltres per ara no hem anat a cap, potser anem demà que és l'últim dia i es pot entrar gratis a tot arreu ens passem a fer una ullada del que hi ha.

Ciao Kochi!
I ara tocarà deixar Kerala, la terra dels cocos com indica el seu nom, i en general l'Índia per anar-nos-en a Sri Lanka!

Esther

26/3/19

Bekal i els seus entorns

19-21/22 març

Arribem des de Mysore amb el conductor a la homestay a Bekal i... finalment deixem el conductor! Tornem a ser independents!

Fort de Bekal

Visitem el Fort de Bekal quan encara fa força caloreta... però val molt la pena, és enorme i ho tenen molt ben preservat i cuidat. L'únic que passes al costat del mar quan estàs suant com un porquet i el fet de no poder-te fer un bany perquè és perillós per les corrents... és molt dur!!!
Després quan ja comença a baixar el sol anem a la platja Bekal que està al costat del fort, allà mullem els peuets (i bé.. part del meu pantaló).  Ens quedem per allà descansant i mirant el nostre entorn, fins l'hora de la posta de sol.

Acte d'una festivitat a Nileshwar

Mico feliçment menjant
a l'entrada del Monkey Forest (a l'illa Edayilekkadu)

Recordem que en aquestes platges ni de conya pots posar-te un bikini! La presència musulmana en aquesta zona és molt més alta de totes les que hem visitat a l'Índia. Tot i així no es deixen de veure hindús i qui sap si força cristians que com ja havia comentat anteriorment, vesteixen com hindús. A tot això sumar que érem i serem durant aquests dies al a zona els únics no indis. Tothom ens mira i ens vol saludar. Hi ha punts on et fan sentir una mica bitxo raro... però sempre són amables per tot.


Backwaters del nord. El nostre vaixell per tres hores

Com a curiositat del sud, més en particular a Kerala, els homes porten falda, com un llençol al voltant de la cintura que quan volen fan que sigui falda curta o falda llarga.

Martí pescador (kinghfisher, com la cervesa índia)
Tipus de garça a punt per atacar a la pressa

En aquests dies ens hem tornat els reis del transport públic keralès! Fem mil canvis de bus per arribar allà on volem i quan ens cansem doncs... d'acord demanem un tuktuk... però un dia només vam fer servir busos locals. Per a ques us feu una idea:
Bekal homestay ->  (canvi bus) -> Carretera principal -> (canvi bus)  creiem que Kanhangad -> (canvi bus) -> Nileshwar (on hem baixat a visitar un temple i un palau, que de palau quedava poc, només que hem coincidit en que estaven de festival i hem vist molta gent congregada en una mena d'esplanada a més d'una rua pel carrer.
Després, sempre en bus, hem arribat fins a el port d'Ayitti fent canvi de bus a Cheruvathur. Tot això són uns 50km, que ens ha costat menys d'un euro per cap el trajecte.



Backwaters del nord,
i el que creiem que són piscifactories índies

Un cop al port d'Ayitti hem hagut d'esperar un hora perquè just avui canviaven els horaris dels vaixells... Doncs pots agafar un vaixell que és un transport públic de la zona i si vols tornar al mateix punt de tornada són 3h de navegació pels backwaters. Sense turistes. I per mig euro per cap (28Rs)!!! Quan si ho fas per privat potser són 100eur per una hora!!! Així que hem estat les tres horetes navegant pel que serien un tipus d'estuaris, entre palmeres i ocells, on hem vist uns quants martins pescador, a més d'àguiles, garses de diferents espècies, orenetes índies,...

Un altre martí pescador, la veritat, n'hem vist uns quants
Més vistes del nostre dia als backwaters

Un cop acabada la ruta en vaixell hem anat a veure l'anomenat bosc dels micos, que es troba a l'illa Edayilekkadu. Però no valia la pena, tot i que així com a mínim hem estirat les cames, que portàvem tot el dia entre bus i bus i vaixell.


Kerala Valiyapramba

Navegant pels estuaris del nord de Kerala
I el dia abans de marxar  de Bekal combinem tren, tuktuk i bus (i a peu)!
Hem anat en tren fins a Kumbala (o Kumbla) des d'on amb un altre tuktuk arribem a visitar l'església Bela. Allà ens trobem el sacerdot i ens fa veure un túnel que hi ha entre dos punts de l'església per recordar les persecucions dels cristians a Roma. Després anem en bus fins l'encreuament per visitar Ananthapadmanabha Swamy Lake, un temple hindú al mig d'un "llac" (petit estany) on en teoria hi viu un cocodril que nosaltres (per sort  o no) no l'hem vist. Continuem el nostre dia, aquest cop usant el bus local fins al fort de Chandragiri, on hem gaudit d'unes bones vistes al riu i la desembocadura d'aquest al mar aràbic. Sota una petita torre mirador amb teulada hem gaudit de l'ombra i el vent del mar. Per acabar ens hem parat a la platja de Kappil. On ben bé eéem els únics, a part de crancs prou grans, àguiles i altres ocells.


Fort de Chandragiri

Vistes des del fort de Chandragiri, la trobada del riu amb el mar

Comentar que la casa de la família on ens allotgem està molt bé (viu una parella amb un crio de 3 anyets molt gràciòs (alhora que hiperactiu...) i la dona embarassada de nou, i els pares d'ell o ella), i el propietari un noi jove ens ha enviat un pdf amb coses a fer a la zona, l'únic que els desplaçaments acostumen a ser llargs.. això sí, el sistema de busos tot i lent perquè les carreteres índies són lentes i perquè fa mil parades i calen alguns canvis per arribar a on vols, funciona perfecte! Millor que a Torí!!

Águila índia, Brahminy

Un altre ocellet vist al fort de Chandragiri

A més a més, aquests dies hem gaudit  dels esmorzars de la casa on ens allotgem (Bekal Fort Homestay) que serien l'equivalent a un dinar nostre... així que amb l'esmorzar i algun iogurt/refresc al migdia anem tirant fins l'hora de sopar (dir que sopem més aviat que els piemontesos... és a dir, cap a les 7pm...).

Cranc més gran que la meva mà a la platja de Kappil

Per acabar, el Kerala és l'estat més comunista de l'Índia, tot i que ve a ser el que nosaltres diríem socialisme. Portem temps al govern estatal/regional, i ara s'acosten eleccions, i no és estrany veure per la zona de Bekal símbols i publicitat pel candidat "comunista".

Kerala: l'Índia comunista
 Esther































 

22/3/19

Coorg: la regió del cafè i el pebre

16-18 març

Avui marxarem de Mysore, però abans de fer-ho anem a esmorzar vada idli (vada: tipus donut, idli: lleugera pasta d'arròs, acompanyat d'una salsa de coco i una altra més picant) a un lloc local, som de nou, els únics turistes. Avui ens vindrà a recollir al guesthouse el que serà el nostre conductor pels propers quatre dies. Doncs la zona de Coorg és complicat explorar-la sense tenir cotxe. De camí al que serà el nostre allotjament per una nit, les dues següents les passarem a un altre homestay (homestay: famílies de la zona que lloguen habitacions) parem a l'assentament tibetà més gran de l'Índia: Bylakuppe. És com entrar a un altre món: temples tibetans que ens recorden als temples budistes de Tailàndia, jardinets estil japonès, monjos (i turistes visitant el Golden Temple/ Temple Daurat igual que nosaltres).

El nostre cotxe per 4 dies
(amb conductor que és qui ens fa la foto)


Interior del temple daural (Golden Temple)
a l'assentament tibetà de Bylakuppe

Després de només aquest trajecte amb conductor, ja em comença a cansar això de tenir xòfer... potser no era l'idea òptima i sortia més a compte prendre un taxi i després anar fent pel nostre compte amb rickshaw (tuk-tuk)...

Plantes del cafè, en floració, però aquesta no produirà cafè.

Flor i detall dels nous brots per la nova estació,
determinen com serà bona la propera collita

Dinem uns "momos" de vedella a l'assentament tibetà i després anem directament al Blue Mist homestay (2h més de cotxe) entre plantacions de cafè, pebre i arròs. A més de palmeres, plataners i altres arbres fruiters. 

Camps d'arròs (paddy rice) a Coorg,
com veieu fins l'època del monzó no es cultivaran

La família que ens allotja no parla anglès, només la filla que per sort està per casa... i és qui ens ensenya la plantació de cafè, d'arròs, i com assequen el pebre. Com a curiositat ens ha dit que ja no cultiven plataners per evitar que els elefants vinguin...

Típica carretera a Coorg,
a banda i banda plantacions de cafè entre palmeres i plataners

L'endemà, després de passar la nit anant i venint del lavabo... perquè el dia anterior ens van reomplir una ampolla amb la seva aigua... i com potser era d'esperar suposem que al nostre cos no li va fer gaire gràcia... per sort, en la nostra passejada d'ahir vam comprar per si de cas una ampolla de 2L de la qual vam beure en comptes de la reomplerta. Per sort, per esmorzar fan roti d'arròs, és a dir, com a tortitas d'arròs :D

Grans de cafè encara sense "pelar" ni torrar

Pel matí anem a visitar un palau, l'últim lloc on es va refugiar el maharajà de la zona abans de caure sota el domini dels anglesos. Després passem a fer un cop d'ull al temple més important de la zona, un temple hindú, que a dir la veritat, no té res d'especial.. Continuem la nostra ruta fins a Madikeri, la ciutat més gran, i la capital de la regió. Allà hi ha un antic fort que ara són oficines del govern. Un altre punt destacat a Madikeri és l'anomenat, seient del Raja. És a dir, el punt on el Raja anava mirar la posta de sol, doncs les vistes comprenen gran part de la zona. Amb això podem dir que ja em fet prou i ara volem anar a la nostra nova homestay.

Pebre encara sense recollir

La nova nostra habitació és molt gran tot i que amb més vida... aranyes.. i altres animalets no desitjats, doncs és una casa de pedra típica de la zona i com podeu imaginar l'aïllament i el tancament de finestres i portes no és òptim... Tot i això, els propietaris, una parella d'entre 30-40 anys amb un fill de 13 anys parlen prou bé anglès, en particular la dona, i cal dir que el nen també. Són molt amables i simpàtics! El noi ens ensenya la plantació de cafè, arròs, pebre... i un tipus de falguera  que recull i que és comestible (cosa que menjaríem més tard). Acabem passant la tarda al menjador de la família parlant amb la dona i el noi. Resulta que ells pertànyen a l'ètnia Kodagu, l'ètnia originària d'aquesta regió, que és diferent a l'hindú, i de fet tenen la seva pròpia llengua i cultura. Ens fan veure fins i tot l'àlbum de nosses i ens explica més coses sobre la seva cultura Acabem el dia sopant tranquil·lament, sembla que les nostres panxes estan molt millor.


Assecant el pebre
(verd,vermell i negre, però és el mateix gra!)

El dia següent resulta que el conductor ens diu d'anar a una camp d'elefants, però que tancava a les 11.30h i hi havia com a mínim 1h en cotxe... òbviament no arribaríem a temps... ell diu que igualment val la pena... però com era d'esperar l'hora es torna hora i mitja llarga anant rapidet i no hi ha gaire a veure, només aconseguim veure com banyen i juguen amb un elefant per entretenir turistes indis... li diem de tornar directament al homestay i resulta que ens porta a un altre lloc on ja li vam dir ahir que no i avui també.. Finalment ens retorna a la homestay...

4th Mile Inn Homestay. Moment de relax

A les dues homestays hem menjat bàsicament coses que produeixen ells mateixos! No els hi cal ni anar al mercat!

Campament d'elefants on vam arribar massa tard

Com a curiositat, comentar que la planta del pebre és una enfiladissa!! I el pebre negre, verd i vermell són la mateixa planta, però amb collita i assecament diferent. És increïble veure com produeixen a l'Índia un munt de coses, ja siguin comestibles o no, de forma tan manual i com després acaben exportades arreu del món i amb preus molt més alts...


La nostra corda d'estendre amb algunes formigues

Esther

18/3/19

Mysore: la ciutat del Maharajà

13-15 març

Arribem a Mysore amb una mica de retràs (30-60min) el 13 de març mitjançant un tren nocturn des de Hospet (al costat d'Hampi). Aquest cop ens allotjarem en un hostel, "The Mansion 1907" una mica més "pijet" on fan classes de ioga gratis al matí i a la tarda.
Un cop deixem les motxilles, ens anem a veure el mercat Devaraja. De camí veiem que està ple de botigues de saris, i teles de seda.


Centre comercials de saris

Mysore és famós ja sigui per la seda com per les joies, com per ser la ciutat fundadora del ioga Ashatanga.  També a Mysore produeixen incens, en paticular d'oli de sàndal. Tot ho fan a mà!

Polvets de colors per pintar el tercer ull, mercat  Devaraja
Als voltants del mercat, la zona dels plàtans


Per dinar anem a un lloc on tot són indis (rics)  [on veiem que es llença una quantitat de menjar... que fa pena... ] menys nosaltres que no som ni indis ni rics i on intentarem no deixar-nos menjar. Et serveixen un thali sobre una fulla de plàtan i no hi ha coberts (aquí és habitual això) i pots repetir tots els cops que vulguis!! Nosaltres amb prou feines ens ho acabem sense repetir...

Palau de Mysore


Animaló als jardins reials

A les 17.30 fem la lliçó de ioga (amb un italià) i l'endemà al matí repetim amb una altra profe, aquest cop molt més dura la classe (més similar a pilates :D)

Palau de Mysore, palau del maharajà
Acariciant els elefants reials


Visitem el palau de Mysore, el palau del maharajà i després acabem caminant cap a la zona universitària on anem veiem diferent façanes de palaus que ara són edificis públics / governamentals.
A la tarda anem fins la catedral St. Filomena, és una mica estrany visitar una catedral a l'Índia! A més és curiós que els indis cristians es vesteixen com els hindús (els musulmans o porten el vel o un barretet).

Detall del palau de Mysore

Una de les sales del palau de Mysore

Aquests dies mengem unes quantes masala dosa a un dels llocs més famosos de la zona on només fan masala dosa (40INR/unitat)!


El temple del mont Chamundi

Ofrenes pel temple

Finalment, durant el nostre últim dia a Mysore anem amb bus local fins al temple del mont Chamundi. Ens sentim una mica timats per pagar 100Rs per cap quan per dins el temple no té res... a no ser que siguis hindú i per tant sigui rellevant per tu. Passem la tarda al zoo de Mysore, la veritat un zoo molt europeu, i on pots veure espècies que no trobes a altres zoològics. No és que siguem amants de tenir els animats fora del seu àmbit natural, però crec que si ets a Mysore val la pena passar-hi una tarda al zoo.

I demà ens recull el nostre cotxe amb conductor (sí... a l'Índia els cotxes es lloguen amb conductor...) que ens portarà fins a la regió de Coorg i on passarem uns dies fins que ens deixi a Bekal.


Esther