Saigon (o Ho Chi Minh) i el delta del Mekong

13-17 juny

I arribem al nostre últim destí a Vietnam, la capital del sud: Ho Chi Minh, o com fa pocs anys encara es deia: Saigon. Recordem que Vietnam va estar dividit "en dos països" fins al final de la guerra "del Vietnam" al 1975. És a dir, fa res... A Vietnam tota la gent de més de 50 anys recorda la guerra, i aquells amb més de 60 probablement hi hauran lluitat. Estem parlant d'una guerra civil entre nord (comunisme) i sud (capitalisme). Primera guerra on Estats Units va perdre (recolzava al sud) versus el nord, el qual no tenia ni molt menys l'armament dels americans ni els medis (tot i que els russos subministraven kalàixnikovs). Però és i era la seva terra. Lluitaven a mort i coneixien el terreny, mentre els americans no. A part de moltes altres coses on deixen als americans en molt mal lloc...

"Records" americans al museu de la guerra

L'ajuntament de Saigon amb Ho Chi Minh

Arribem a les 5am.. i per sort la nostra habitació està preparada! Estem a un guesthouse, que és bàsicament casa d'una dona gran super maca. Ens fiquem a descansar una mica abans de començar a explorar la ciutat.

Pregàries a un temple de caodaisme
a les afores de Ho Chi Minh

El primer que fem en tota ciutat gran (en ciutats més petites també, però és molt més ràpid) és explorar els entorns per veure on hi ha llocs per esmorzar, dinar, fer un cafè, supermercats, etc. Acabem anant cap al riu Saigon per després visitar el museu de la guerra. Molt interessant, i potser una mica esbiaixat cap a la banda comunista (govern actual que crec que barreja algunes coses capitalistes amb altres de tallar llibertats... ) però cal dir que està força bé com a museu. És molt trist veure el que els humans poden arribar a fer, destruir, i tot per a què? I això, tot i que ara no al Vietnam encara les guerres al món continuen...

Als voltants del temple trobem la mare natura

Camaleó color maó al delta del Mekong

Estem allotjats al centre de Saigon però trobem una paradeta local on només hi ha vietnamites i demanem un parell de plats que resulten ser senzills però molt bons! L'endemà encara descobrirem un lloc millor, amb el seu únic plat: bun thit nuong. Impressionant... i per 32000 VDN (poc més d'un euro!)!
Com a curiositat, trobem un lloc on fan "kem bo" típic de Dalat (crema d'avocat amb gelat de coco) i en demanem només un per compartir i la taula del costat ens convida a un altre ^^

Una de les entrades dels túnels de Cu Chi

L'indústria del coco al delta del Mekong (Ben Tre)

El centre de Ho Chi Minh (districte 1) es torna com una discoteca gegant, on tot són bars amb música a tot drap i cal dir que també és veu (o intueix) la prostitució, el ratio homes amb certa edat sols pul·lulant per allà i les noietes joves amb ells ha incrementat una mica bastant... a més que coincideix amb cap de setmana i dissabte està ple ja sigui de turistes com de vietnamites.

Afluent del Mekong amb els nostres guies

Palmeres aquàtiques

Un altre dia el dediquem a fer un tour al temple principal dels Cao Dao i a la visita dels túnels de Cu Chi. 250km de túnels excavats a mà pels vietnamites, usats per tornar bojos als americans. Al sud tot i que inicialment era capitalista i a favor dels americans, va acabant tenint molts seguidors dels comunistes, el Viet Cong, i entre el front del nord i l'ajuda al sud Saigon finalment va caure de les mans dels americans.  Els túnels són molt estrets, però tenen una xarxa increïble, amb mil sortides, moltes entrades de ventilació i la zona estava envoltada de trampes pels americans. Tot molt ben pensat! El nostre guia del tour és un ex-militar, que es fa anomenar Mr Binh (Mr. Bean, quan el seu nom "real" seria oficial Billy Franco Rivera, pare americà i mare filipina). Un personatge, òbviament molt esbiaixat, però cap a la banda americana... però igualment va ser molt interessant escoltar el seu punt de vista i sentir les seves anècdotes. Vam tenir molta sort en trobar com a guia aquest home "jubilat" de 70 anys que ha lluitat a la guerra del Vietnam!

Forn per coure maons al delta del Mekong

La ciutat de Ho Chi Minh té molt de trànsit i és sorollosa pel que el fet de "passejar" no és una cosa fàcil de fer... així que anem directament a visitar els temples més rellevants (l'església rosa a la que no ens deixen entrar perquè és diumenge, un temple taoista i un temple hindú) i entrem el museu de la ciutat de Ho Chi Minh, que en aquest cas, no val la pena...

La dona dels cocos

El candidat a l'home dels cocos

La nostra visita a Vietnam finalitza amb un tour pel delta del Mekong pels entorns de Ben Tre. Tour car pel que és... però és veritat que no hem trobat turistes pel camí, que el guia era informatiu i parlava perfectament anglès i que ens hem atipat i bé. Però esperava més estona de passeig pels canals del delta i veure una mica la vida del delta del Mekong de la qual només hem vist que hi ha fàbriques d'estris amb fusta de cocoter, altres que usen el coco per fer caramels, dolços o simplement el preparen per vendre'l i que encara queden "fàbriques" familiars de fer maons. És un tour més enfocat a americans o gent amb més diners que no pas nosaltres... de fet hem compartit tour amb una família americana d'origen taiwanès amb tres nenes. Però bé... s'havia de provar... segurament el millor és o no fer-lo (a no ser que mai hagis vist un paisatge semblant) o passar com a mínim una nit al delta i/o fer-ho pel teu compte.

Embarcant

Passeig pels petits canals del delta del Mekong

I demà canvi d'aires: Nova Zelanda, on arribarem després de 24h de sortir de Saigon... i on ens trobarem l'hivern... O_O


Esther

La primavera vietnamita: Dalat

10-13 juny

Dalat: la ciutat de les mil flors, la ciutat dels somnis, la ciutat trista, la terra de l'amor, el petit París... tot noms per una ciutat amb un clima primaveral perenne! Per fi baixem uns quants graus i podem gaudir dels dies sencers!

L'estació colonial de tren de Dalat

I tot i que esperàvem trobar una Hoi An 2, no és pas així, és turística però res en comparació! La gent no només viu del turisme. De fet, gràcies a les seves temperades temperatures durant tot l'any, és la principal cultivadora de maduixes, cafè, i altres fruites i verdures que després s'exportaran per tot Vietnam. Té un llac al centre de la ciutat, on sempre és agradable fer una passejada, hi ha fins i tot cotxes de cavalls que et poden portar a fer una volta pel llac. Si es vol, es poden visitar algunes cascades, nosaltres ja n'hem vist unes quantes cascades grans a la nostra vida, i els comentaris de la gent no sempre són positius en algunes, a part de que la majoria estan massa lluny per anar en bus, i també massa lluny per nosaltres anar en moto, així que no visitarem cap cascada.

El llac de Dalat

Carrosses de conte de fades a Dalat

Aquests dies explorarem una mica la ciutat, on investigarem quins són els millor llocs per menjar, fer el cafè, fer les postres... sí aquí la gent després de sopar pren "sopes dolces" anomenats: "chè", o tes dolços o llet de soja calenta amb pastetes!! També aquí es poden trobar molts tipus d'avocats diferents i el "kem bo", crema d'avocat amb una bola de gelat de coco a sobre: boníssim!!!

Pizza vietnamita!

Visitem el jardí de les flors de Dalat, que gràcies al clima es manté florit tot l'any, tot i que nosaltres el visitarem en la millor època, "el seu estiu". És un jardí preciós, amb mil detalls, on dues horetes te les pots passar tranquil·lament si et dediques a fer algunes fotos.

El turisme que trobem ja sigui al jardí com a les pagodes que visitarem és pràcticament tot vietnamita. Som dels pocs occidentals que passegen per la ciutat. Aquest fet, fa que molts nens simplement et saludin amb un "Hello", How are you?" per practicar el seu anglès.

Banc al jardí de les flors de Dalat

Fent de paperera pingüí al jardí de les flors

Jardí de les flors de Dalat

Per visitar una de les pagodes (Thien vien Truc), prenem un bus local i aprofitem que estem al costat per fer una volta pel llac "Ho Tuyen Lam". Ja que hi som, per fer la gràcia, lloguem un patito per voltar pel llac. Passem una bona estona pedalant i intentant avançar a contracorrent amb un patito on el canvi de direcció no funciona gaire bé xD

La turística pagoda Linh Phuoc

L'endemà tornem a prendre un altre bus per visitar la pagoda Linh Phuoc, que conté un buda gegant fet de flors! I al costat hi ha un altre temple de religió Cao Dai. Una religió prou recent, fundada al 1925, on un dels seus sants és Víctor Hugo!!

La paret més famosa de Dalat

Explorant "The Crazy House"

Pagoda Linh Son es troba al costat d'on dormim, i és al igual que les pagodes que visitarem als entorns de Dalat, de les més maques que hem vist a Vietnam. 

Pagoda Linh Phuoc i els camps de maduixes que l'envolten

Temple de religió Cao Dai

Acabem la nostra exploració de Dalat visitant el palau d'estiu de l'últim emperador/rei de Vietnam de la dinastia Bao Dai. El palau és d'estil art deco francès, ja sigui el seu interior com el seu exterior. Fet molt curiós per ser a Àsia. I canviant d'estil arquitectònic ens anem a veure la "crazy house" (casa boja). Casa entre les 10 més rares del món, construïda per una arquitecta vietnamita que es va mudar a Dalat per fer el seu projecte. Una casa que reflectís la natura, casa on a més de ser visitable i tenir algunes habitacions on es pot dormir, també té un mòdul on encara hi viu l'arquitecta amb la seva família.

Cometes de mitja tarda a Dalat

A tot això, hem trobat un restaurant completament local (la carta només està en vietnamita) on el menjar és boníssim a un preu irrisori comparat amb tot Vietnam!! Així que fem tres sopars en aquest lloc provant plats nous i repetint aquells que ens han agradat més. També aquests dies hem menjat iogurts casers boníssims i les típiques maduixes de la zona. On el gust és realment a maduixa!!

Dalat, i els cavalls de les carrosses

I un cop visitada Dalat agafem un bus nocturn cap a Ho Chi Minh, la nostra última parada abans de deixar Vietnam. Un país amb una història recent que fica els pels de punta... i on increïblement amb la finalització d'una guerra al 1975 ha estat capaç de créixer i modernitzar-se més que els seus veïns.

Esther

Hoi An: la ciutat màgica

6-9 juny

Abans d'acomiadar-nos de Hué el tour que ens portarà fins a Hoi An ens parem a veure el pont de Thanh Toan, de 300 anys d'antiguitat que ha aguantat pujades de riu durant anys i anys.  La nostra següent parada serà la platja de Lang Co on ens remullem els peus i ens sorprèn gratament com de neta està l'aigua. La ruta al tour continua, tour on som un grup de 13 persones, el guia parla prou bé anglès i sembla simpàtic i el conductor és raonable.

Pont Thanh Toan

Platja de Lang Co

Per fi arribem al conegut port de muntanya de Hai Van. Cal dir que no és que sigui tan alt (500m), però durant la pujada es poden veure com la llacuna de Lang Co s'ajunta amb el mar i a l'altra banda de port es veu Danang amb el seu skyline inesperat i la seva eterna platja de sorra. Realment aquest és el punt concret on deixem d'estar al nord per passar al sud de Vietnam.

 Pas de Hai Van, entre el nord i el sud de Vietnam

Com a sorpresa el nostre guia ens para a Danang i ens convida a un Banh Mi, un dels habituals entrepans amb paté i embotits de porc (els més habitual) que pots menjar a Vietnam a gairebé qualsevol hora i que en els últims dies ha estat una part important de la nostra dieta! I per que no ens oblidem de com es fa, ara toca la prt de suar, visitem les Marble mountains (muntanyes de marbre), construïdes per l'emperador Minh Mang. Són unes formacions rocoses amb coves on es troben estàtues de budes tallades a mà. No està mal, però s'han de pujar algunes escales i és migdia...

Jugant a Xiangqi amb les escultures a les muntanyes de marbre

I ja hi som a Hoi An! La ciutat més turística en que hem estat per ara a Vietnam (i segurament en que hi estarem) però cal dir que també és la ciutat més mona que hem vist! Tenen el centre històric molt ben conservat a més de tenir un riu que li dóna un cert encant i estar il·luminada al vespre amb molts fanalets. Però la ciutat és coneguda pel seu pont d'estil japonès del 1700, tot i que reconstruït, que connectava el barri japonès amb el barri xinès de Hoi An. Tot i que sincerament, és maco i la ciutat val la pena per altres coses que no només el pont...

Hoi An, Vietnam

Hoi An va ser el principal port comercial de la zona per un bon temps (del segle XVI al XIX) que després seria substituït pel port més modern de Danang, la ciutat veïna. Això va donar lloc a immigració xinesa i japonesa, que produirien també intercanvis culturals. Per exemple, encara avui es conserven i hi viuen famílies en cases tradicionals amb estils arquitectònics barrejats: vietnamita, japonès i xino. Com podeu imaginar degut a les influències dels dos països veïns a Vietnam, i que han perdurat per 6-8 generacions tot i totes les inundacions patides i per patir que té aquesta ciutat deguda a la seva geografia.

Interior d'una casa de més de 100 anys
d'estil japonès, xinès i vietnamita

L'hora de les llums dels fanalets a Hoi An

Explorem Hoi An ja sigui la tarda en que arribem com l'endemà i el dia en que agafarem el bus nocturn, amb molta calma, doncs la calor no ajuda. Comprem el ticket que et permet entrar a 5 llocs (dels 22 possibles). Visitem algunes de les cases tradicionals, el museu de Hoi An, alguna pagoda i l'associació xinesa de la ciutat. Comentar que les cases visitades, tenen dues plantes on la segona planta s'usa per guardar el mobiliari quan és època de pluges/inundacions.

Els carrers a Hoi An

L'altra riba del riu a Hoi An

Un altre dia lloguem unes bicis i ens anem fins a la platja, que estarà a uns 4-5km. Anem a la platja An Bang, donades les crítiques que havíem llegit de l'altra platja Cua Dai. Es veu que l'any passat, al 2018, van tenir un fort temporal i el mar (oceà) es va menjar la platja. Ara sembla que estan ficant sacs de sorra per reconstruir la platja...

Fanalets

Per a sorpresa, trobem que hi ha un museu prou nou i per ara d'entrada gratuïta del fotògraf francès Rehahn Gallery, que ara viu justament a Hoi An amb la seva família. El seu treball, a part de fer retrats de quasi totes les ètnies que viuen a Vietnam també consisteix en recopilar un vestit típic de l'ètnia. A més que el museu té informació per cada ètnia. Realment, un dels llocs més interessants pels que passar a Hoi An.

La font de l'associació xinesa

Constructora de fanalets

A Hoi An, com a totes les ciutats vietnamites, està plena de cafès, i en tenim un al costat de l'hotel on a més descobrim que fan gelats amb nitrogen!! Així que hem provat el nostre primer gelat fet (gelat) amb nitrogen a Hoi An per un preu de poc més d'un euro!

La màgica Hoi An al vespre

Als vespres la ciutat es transforma i un cop s'il·lumina sembla una ciutat màgica, tot i que plena de turistes... i de venedors de passeig amb barqueta... tot i així té un encant particular :)

Esther

Hué: la ciutat imperial

3-5 juny

I deixem el nord de Vietnam, que sembla ser que és la part que més val la pena, i ens movem cap al centre de Vietnam: Hué, capital imperial del centre de Vietnam sota el domini de la dinastia Nguyen. Aquesta ciutat es situa a la vora del riu Perfum i es pot dir que va ser el punt de partició entre la Vietnam del nord i la del sud, donant lloc a una de les batalles més sanguinolentes de la guerra del Vietnam.

La majestuositat de la ciutat imperial a Hue

Entrada a un dels temples de la ciutat imperial de Hue

Arribem amb el bus nocturn que hem agafat des de Tam Coc, però arribem abans d'hora... podíem haver avisat que volíem baixar una mica abans... però bé... per evitar agafar taxi farem els 3km a peu amb les motxilles.. per sort són les 6am i encara no fa calor. Amb això arribem molt aviat a l'hotel el qual ens ofereix un cafè i aigua, a més de dir-nos que tindrem l'habitació cap a les 8am ;) perfecte! Sortim a explorar una mica i a esmorzar!

Bonsais, hi ha per tot arreu a Vietnam!

Taulell i pedres de Xiangqi (ja sé jugar!!!)

A Hué, al costat de la homestay on ens allotgem hi ha un munt de cafeteries i un parell de paradetes de banh mi: entrepans vietnamites (contribució dels colons francesos). Amb això tenim els esmorzars més que solucionats!

Mercat a Hue

Típics barrets decorats de Hue

Com era d'esperar la calor augmenta sense parar i a les 11am ja no s'hi pot caminar... després cau una tempesta a la tarda i a més el meu intestí també necessita estar descansant... Realment iniciem a explorar Hué a l'endemà.

Vistes des de la tomba de Khai Dinh

Detall d'un dels molts dracs
a la tomba de l'emperador Khai Dinh

Lloguem una moto i anem fins a la ciutadella. Allà, tot i ser les 8-9am hem de parar cada 5min per la calor... ara bé, al sortir trobem una cafeteria amb aire condicionat que serà la nostra salvació! Després d'una hora llarga de descans a menys de 30 graus ens atrevim a tornar a sortir al carrer. Fem una volta pels entorns de la ciutadella però tampoc hi ha gaire a veure. A la tarda, quan la calor comença a baixar i abans que tanquin (perquè clar... tancar una mica més tard de les 17.30h... no es pot oi?) anem a visitar una de les tombes imperials: Tu Duc. Els emperadors es dissenyaven la seva tomba, més aviat el recinte de la seva tomba, abans de morir. A tot això sentim tronades a la llunyania, però al final no és res i de camí de tornada parem a veure una altra pagoda on per primer cop veiem monjos vietnamites!

Els vigilants de la tomba de Khai Dinh

Per sort al vespre es pot sortir i fem una passejada mentre veiem com es pon el sol, tal i com tants vietnamites a Hue sembla que acostumen a fer a aquestes hores. El sol marxa i la gent surt! Hué de nit és molt més animat que de dia, famílies, parelles, grups d'amics, altres turistes vietnamites o no, surten a sopar o fer una passejada al costat del riu.

Entorn de la tomba de l'emperador Tu Duc

Pagoda de Thiên Mụ

L'endemà visitem la tomba de Khai Dinh, caracteritzada pel gran nombre de dracs amb ulls de vidre. A més, de tenir un exèrcit d'estàtues vigilant. Per acabar de passar el matí (que acaba aviat donades les altes temperatures...) passem per la pagoda Thiên Mụ, el símbol oficial de Hue. Intentem visitar també el temple de la literatura que hi ha al costat, però som incapaços de trobar una entrada oberta...

Als jardins de Hue pots trobar un gall gegant :P

De mentre aquests dies hem estat rumiant si llogar una moto per anar fins a Hoi An pel nostre compte o bé agafar un bus tour o bé un bus directe a Hoi An. Finalment contractem un tour en bus que ens portarà de Hué a Hoi An parant per diversos punts d'interès donat que són uns quants quilòmetres si no ets un motorista habitual (140km), fa molta calor i la llibertat que obtens per fer les mateixes parades no ens compensa.

Grup de dones a conjunt amb el vestit "de vestir" a Vietnam

També hem lidiat amb "la pesá" del hostel que està de 8am-3pm, sí sabem els horaris... l'altra dona i el fill que realment viuen a la casa són un encant, però aquesta dona sempre et vol vendre algun tour o que agafis el bus que et diu ella, i tot i no fer-ho amb malícia i el que et proposa no és cap bajanada de preu ni res, és una mica pesadeta... el primer dia ens va trucar al mòbil mentre visitàvem el mercat de Hué per veure si li confirmàvem o no el tour pel riu Perfum i la visita a algunes tombes! Òbviament no! De fet, ha acabat com ofesa amb nosaltres perquè no li hem agafat res del que ha dit ella, llevat el lloguer de la moto que ja ho teníem pensat i li vam dir nosaltres.

I amb això deixem la (calurosa) ciutat de Hué, ja estem pensant en l'hivern de Nova Zelanda...


Esther