Bagan: última parada després de Hsipaw

12-16 maig

Després del trekking ens quedem un parell de dies més explorant Hsipaw, un dia lloguem unes bicis i anem a visitar el "Little Bagan". És una zona on hi ha un parell de monasteris i dins d'ells algunes pagodes abandonades, on han crescut arbres a sobre. Recorda una mica als temples d'Angkor Wat de Cambodia. Cal dir que té la seva gràcia, tot i que no és gaire gran. El GPS del mòbil de Teixi ha mort i tenim un plànol fet a mà i sense escala... cosa que fa que no siguem capaços de trobar una de les fàbriques de noodles que volíem visitar. Visitem un buda gegant i intentem anar a la cascada, tot i que ens han dit que està seca, però igualment ens equivoquem de camí.. Acabem d'aprofitar les bicis per anar a veure la posta de sol al sunset hill. La posta de sol no és que sigui molt maca... doncs en aquesta època tot el cel està ple de fum dels incendis provocats que fan a la jungla.. tot i així les vistes a la ciutat i el riu són prou maques. Són dies de molta calor, i els talls de llum no ajuden.. ens passem el dia bebent aigua i estirats al llit durant les hores de màxima calor...

Explorant el "Little Bagan" (petit Bagan) de Hsipaw

Paradeta de tofu al mercat "nocturn" de Hsipaw

Riba del riu a Hsipaw

De fet, la passejada més agradable que fem és a les 3.30am... anem a veure el mercat nocturn de Hsipaw, no és gaire gran, però és increïble veure l'activitat que hi ha a aquestes hores. De fet, el mercat inicia a les 2am i finalitza cap a les 5am.. Després de fer una volta i soportar com ens borden als gossos pel carrer quan tornem...Sí, hi ha una cosa que odio de Myanmar, els maleïts gossos territorials!! Tot i que els propers dies em ficaré un parell de pedretes a la butxaca, per si de cas.. ja que és la tècnica dels locals, tirar un parell de pedres per espantar-los.

Dóna treballant el lacat

Posta de sol entre temples a Bagan

Mirant la posta de sol a Bagan

Arribem en bus nocturn a Bagan, això sí... a les 3am...i negociar un taxi a aquelles hores... acabem acceptant per quasi el mateix que un bitllet del bus... 12000MMK... però què hi farem...arribem a l'hotel i hem d'esperar una estona picant a la porta fins que ens obren. No tenen l'habitació preparada i totes les habitacions estan plenes. Així que toca esperar a recepció...cap a les 5am comença a haver-hi moviments de gent que surt aviat a visitar els temples per evitar la calor i altres que tenen un bus aviat al matí. Per sort, a les & i poc tenim l'habitació preparada! Dutxa, cafè ràpid i a explorar temples amb l'ebike, que ve a ser una bicicleta elèctrica, o el que vindria a ser una moto elèctrica.

Indiana Jones explorant les pintures dels temples
datades del segles X-XII

Puput (Upupa epops Eurasian hoopoe)

Altres vehicles a Bagan

Visitem uns quants temples abans de que ens facin pagar la corresponent entrada 25000 MMK! I no entra ni el museu ni el palau! Quina cara... Trobem algun temple més petitó que té un munt de pintures del segle X-XIII! De fet, tots els temples són d'aquesta època tot i que han patit dos terratrèmols forts, l'últim al 2016, i per tant hi ha moltes restauracions fetes. A més, ara ja no deixen pujar als temples per veure la posta o sortida del sol o simplement les vistes, per motius de seguretat. Llàstima...

Vistes des del monticle de 10 metres d'alçada :P

Un dels pintors em va regalar un dibuix ^^

Esquirol "in fragantti" a Bagan

Visitem uns quants temples fins que la calor apreta massa... però abans de refugiar-nos a l'hotel, passem per una fàbrica de "lacquare" lacat. Fan estris amb bambú o fusta o cabells de cavall i després ho laquen amb una resina negra i fent gravats en diferents colors. Realment és interessant l'explicació que et fan i veure els productes que després et volen vendre, però cal dir, que són molt macos i realment tenen molta feina.

Un dels mil temples a Bagan

El nostre vehicle a Bagan

Aconseguim veure la posta de sol, des d'un petit monticle, i amb això acaba el nostre primer dia a Bagan, demà toca llevar-se per la sortida del sol i per aprofitar així tot el matí.

A sobre de la "ebike"

Abans de la tempesta de sorra i aigua...

Explorant Bagan

La sortida de sol no la podem veure des de cap punt elevat... tot i que després passem per una petita colina (només s'aixeca uns 5-10m sobre la plana però ja és suficient per tenir una bona perspectiva d'uns quants temples a l'horitzó). En teoria hem quedat per veure la posta de sol amb la noia holandesa que vam conèixer a Hsipaw, però resulta que cap a les 6pm s'aixeca una petita tempesta de sorra, vaja comença a fer molt vent i tota la sorra del camí fa que sigui impossible avançar... i després arriba la pluja... així que ens anem directament a fer una dutxa a l'hotel i esperar l'hora pel nostre bus nocturn cap a Yangon, des d'on agafarem l'avió cap a Hanoi amb parada per uns quants dies a Bangkok ;)

I el sol s'amaga entre els núvols a Bagan!

Adéu Myanmar des de Yangon

Myanmar, un país encara per descobrir!

Esther

Hsipaw: trekking per territori shan i palaung

9-11 maig
Myanmar és un país on la gent et mira i et saluda, realment encara no estan acostumats als turistes. Tenen l'innocència de la curiositat i no pas l'avarícia de només treure't diners. A més a més, això té les corresponents implicacions de seguretat. Ningú et vol fer mal ni robar, al contrari, per a ells els blancs són gent a la que admiren i que troben més maca.

Des de la caseta a l'arbre amb els nostres companys de trekking

És trist veure com ells aspiren a ser més blancs i es cobreixen per no posar-se morenos, mentre nosaltres, els occidentals intentem just l'oposat... tot i que cal dir que no fa tants anys intentàvem el mateix que els birmans.

El nostre guia "Jack"

Els nostres acompanyants locals

I ara expliquem el nostre trekking de 3 dies i 2 nits per la selva birmana:

Ens venen a buscar a l'hotel per portar-nos a l'agencia del trekking (tot i que està a 5min caminant..) i allà ens trobem als que seran els nostres companys els propers tres dies: un anglès, una australiana que viatja amb una amiga d'Alemanya i una canadenca i el nostre guia, conegut com a Jack. Ens ofereixen més aigua per portar a l'excursió i al cap d'uns minuts sortim amb la pick up fins al poble shan on començarem a caminar. En "Jack" és un noi de 21 anys, és a dir, molt jove, però que parla un anglès molt bo i és una persona curiosa i culta, amb molts coneixements de com funciona els seu país. Caminem fins a un altre poble, però passem per un control militar... més aviat de la milícia que "governa" la zona, la milícia shan. La milícia shan ha signat un acord de pau amb el govern, però en aquesta zona estan encara en guerra de guerrilles. Ja sigui entre la milícia shan i la palaung, o la palaung i el govern o bé entre diferents faccions de ambdues milícies... de fet hi ha zones del país prohibides pels turistes... realment és impressionant veure com funcionen les coses al món... i clar... tot aquest joc de milícies està provocat pel tràfic de drogues... Myanmar és el major productor d'amfetamines al món i el segon en heroïna... qui ho anava a dir!!! I el tràfic de drogues genera molts diners... i molts diners és molt poder... i bé.. així som els humans o almenys una bona part... el poder i els diners van pel davant...

Vistes a la primera parada per dinar

El nostre portador de menjar i la seva pipa

Tot això, a més, quan per fi, Myanmar no té un govern dictatorial i sense llibertats. Ara, com a mínim tenen un govern electe, que pel que diuen està fent coses mitjanament bé: permetre escoles als pobles, llibertat d'expressió a diaris i persones,...

Casetes sobre els arbres! Aquí passarem la primera nit

Incendis de ben a prop
(en teoria és normal i no passa res... )

Tornant al trekking, al segon poblet esperem al nostre portador de menjar, ens acompanyarà quasi tot el temps amb el menjar que després cuinarà per nosaltres i pel guia i ell mateix. Caminem una mica més i de seguida ens tornem a parar al costat d'un riu per dinar. Hem d'agafar forces doncs després tenim una desnivell de 600 metres, però en molt poc tram, en uns 10-15km. I clar... després de dinar i amb la calor que fa... però ho fem tots prou ràpid i a les 16h ja som a les cases arbres on dormirem. El Teixi i jo anem junt amb la noia d'Alemanya a "la dutxa" una font de muntanya, a refrescar-nos i agafar aigua. Abans de que es faci fosc sopem i després passem una estona jugant a cartes. De mentre podem veure com hi ha uns quants incendis actius.. sí, aquí fan incendis perquè sí... en general els caçadors incendien el bosc/selva per espantar els animals i així caçar-los... i altres fan incendis més petits per evitar els possibles incendis més grans dels caçadors... sí.. increïble...

Sortida del sol sota el fum dels incendis

L'endemà comencem a caminar després d'esmorçar, però una mica tard pel meu gust. Avui toca caminar per la selva quasi tot el dia. Parem per dinar a un lloc més obert, envoltat per bambú. Aquí el bambú s'usa per tot: construir cases, barrets, objectes, com per menjar. Després d'una bona suada per una pujada i una llarga baixada... arribem per fi al nostre campament al costat d'un senyor riu! El primer que fem tots és anar directes al riu a fer un bon bany! Un cop relaxats ja podem sopar, tornar a jugar a cartes (sempre acompanyats amb en Jack i la happy water ;) ) .
Es pot triar entre dormir en un bungalow o en una hamaca, triem (trio) bungalows... ja sé com és estar en una hamaca... i sé que la meva esquena preferirà un llit encara que sigui dur. Avui, tornem a veure incendis a la nit, i de fer, aquesta tarda hem creuat un parell.. i també trobat uns caçadors...

Arribada al riu!

El nostre segon allotjament

Caminant per la jungla birmana

L'aventura del trekking finalitza el tercer dia de forma molt relaxada. Caminem una horeta (on podem observar de primera mà com els xinesos destrossen la natura birmana...) i ja hem arribat al punt de partida de la nostra baixada pel riu fent "tubbing", és a dir, sobre un donut inflable. La baixada dura unes tres hores donat que és temporada seca i el riu flueix de manera tranquil·la. Però, l'última hora es fa pesadeta gràcies a l'imponent sol... ara toca dinar i cap a Hsipaw en camioneta!

Últim dia: baixada pel riu fent "tubbing"

Esquerra: natura birmana,
Dreta: destrosses dels xinesos a Birmània...

Ha estat una experiència molt interessant, molta part és gràcies al nostre guia, en Jack. Aquest cop, tot i ser quasi el doble de car que el trekking de Kalaw, la veritat és que paga la pena.

Esther

Entre Mandalay i Hsipaw: Pyin Oo Lwin

6-8 maig

Després d'arribar a les 3.40am a l'estació de bus de Mandalay, hem hagut d'agafar un tuktuk fins l'hotel i aquests ens han deixat fer el check in pagant 5$ més... però bé... cal dir que l'hotel està molt nou i tenim AC.

Vistes a Pyin Oo Lwin des del mirador del seu jardí botànic

Jardins botànics a Pyin Oo Lwin

Vistes als jardins botànics de Pyin Oo Lwin

A les 7am ens "llevem" i anem a esmorzar fora, però entre la calor que fa, a les 10am ja estem a 40ºC... i que el Teixi té l'ull (la parpella) inflamada, decidim passar el dia a l'hotel amb l'aire condicionat. Dia de relax, d'escriure una mica de blog, de pujar fotos, llegir, ... A més per tots els llocs al voltant a visitar cal un taxi i total a ell li fa mal l'ull... així que només fem una volta pels voltants on hi ha els mercats. Es nota que tornem a ser a "la gran ciutat" i la tranquil·litat de Kinpun, Kalaw i especialment el Inle Lake ha desaparegut sota el soroll de cotxes, motos, camionetes i un anar i venir de persones constant i l'aire contaminat de fum, pols...

A punt per veure ocells reals al jardí botànic

Zona de bambús al jardí botànic

Takin, tipus de cabra asiàtica gegant de muntanya,
espècie vulnerable

Al matí hem decidit que seguint el consell de la parella d'hongaresos que vam conèixer a Inle, anirem fins a Pyin Oo Lwin amb taxi compartit, compartit amb 3 birmans més (un d'ells el conductor), en comptes de prendre el tren que surt a les 4am.. A més, el tros maco de paisatge es troba entre Pyin Oo Lwin i Hsipaw, que serà la nostra següent parada. Abans del migdia ja som a Pyin Oo Lwin o també conegut com POL. La temperatura és com de 10 graus menys que a Mandalay, així que just deixem les coses i agafem unes bicis al hostel per anar al jardí botànic que està uns 3km al sud. El jardí botànic està prou ben cuidat i fins i tot té un restaurant sorprenentment bo i molt raonable de preu on hem dinat. Després del jardí ja eren les 4pm així que hem anat directament a l'estació de tren a reservar el nostre tren per demà a Hsipaw. Acabem de visitar aquest poble, o més aviat ciutat, té un mig milió d'habitants! fent una volta i passant pel mercat central. Acabem amb un sopar al Tu-Tu, un lloc dels que ja hem visitat algun cop, on es demana un plat però et porten 5 o 6 plats d'acompanyament que són impossibles d'acabar!

Pyin Oo Lwin, o bé, Myanmar en general

Sembla que a Pyin Oo Lwin encara usen carrosses...

El nostre silenciós company de viatge en tren:
Pyin Oo Lwin - Hsipaw

Ens acomiadem del nostre POL on la temperatura és fantàstica i on et podries quedar fent un parell de trekkings un parell de dies més... per agafar el tren a Hsipaw. Anem en classe ordinària, amb tot de birmans i una parella tailandesa. El tren és una festa, hi ha venedors de tot tipus! I es sacseja bastant.. però podem gaudir d'un paisatges prou macos, a més de passar pel famós pont/viaducte Gokteik, el pont més alt de Myanmar i quan es va completar al 1900 (construcció sota el domini colonial anglès) era el pont més llarg del món.

Des del tren camí de Hsipaw

Amunt cap al mirador a Pyin Oo Lwin!

Vistes des del pont de Gokteik

El trajecte es fa una mica llarg... 7 hores sobre un seients durs... durs... arribem ja a Hsipaw que són les 16h, així que deixem les coses al hostel i anem directament a preguntar i reservar el trekking de 3 dies i dos nits per la selva que ens van recomanar els hongaresos amb l'agencia Mr Bike. Tot i costar quasi el doble que el trekking a Inle Lake, ho farem.

Vida a les estacions de tren: la dona fideus!

Arribant al viaducte de Gokteik!

El vespre arriba volant i preparem les coses per la nostra aventura per la selva!


Esther

Inle Lake: la vida entre aigua dolça

3-5 maig

Ahir ja vam fer una horeta de barca pel llac per arribar a Nyaungshwe, però avui toca el obligatori passeig pel llac Inle en barca. Agafem un vaixell compartit, resulta ser una "nova agència" que per 6000kyats per persona et fica en un vaixell de 6 i només (per ara) surten 2 d'aquests vaixells. El problema és que no pots decidir gaire on vas.. però després ens adonarem que fent-lo privat veus i et paren en els mateixos llocs, així que al final ens ha sortit bé. Tot i que la visita en general és bastant guiri... parem de nou als dos llocs on va parar la barca ahir, després un altre lloc on teixien amb fibra de flor de lotus (només la flor rosa té fibra, la vermella i blanca no), i on teixien també seda portada de Mandalay, òbviament amb la respectiva botigueta on et venien les coses que feien... també hem passat per un lloc on feien cigarrets amb gust a banana o mel o menta o sucre (o normals, ie, només tabac). Hem parat al temple Phaung Daw Oo i el monestir Nga Phe Kyaung. Abans de l'última parada hem parat a dinar (el dinar no estava inclòs.. com era d'esperar). Pel camí veiem al típics pescadors i els pescadors show que bàsicament posen pels turistes per després demanar una propina.
Tot i tot això el passeig pel llac, només els paisatges i veure una mica la forma de vida que fan al llac és ja molt interessant a part de poder gaudir d'un entorn preciós.

Pescador al llac Inle

Venedores de souvenirs en barquetes

Llàstima que com sempre tenim els talls elèctrics... i a la nit hi ha un tall inesperat que ens força a ficar la mosquitera.. doncs sense ventilador els mosquits ens comencen a acribillar..

Poble flotant al llac Inle

Vida al Inle Lake

L'endemà sortim en bici a explorar la part est del llac. Anem directament fins al monestir del bosc ("forest monastery"). Es troba a una certa alçada la qual ens permet gaudir per primer cop les vistes al llac des de dalt, i no estan mica malament. Tornant a la carretera principal agafem el desviament fins al poble del pont, Mine Thauk. És un pont de fusta que uneix una poble construït a terra ferma amb l'inici d'un construït sobre el llac. Ens quedem una estona mirant com fan la seva vida els habitants d'aquell poble. Realment és curiós veure com nens ja saben portar les barques i l'equilibri i habilitat que tots els habitants de la zona tenen amb les barques. Després de dinar de nou al restaurant nepalí (ahir també hi vam anar a sopar) anem a fer una volta al mercat de Nyaungshwe, el qual està ja una mica apagat donat l'hora que és i la calor que fa.. I vet per on que ens trobem als francesos del trekking!

Parquing de canoes

Vistes des del monestir dels gats saltarins

Mine Thauk

Pre-monjos als voltants del monestir del bosc

Per veure la posta de sol agafem les bicis de nou i anem fins a la "vineria", Red Mountain Vineyard. Ens prenem una copa de vi blanc i negre amb un plat de formatges i patatetes de tofu mentre veiem com el sol s'amaga darrere les muntanyes. Ok, sona molt bé, però el vi... fa mania... té un regust.. a alguna cosa química, i els formatges... bé, hi ha dos trossets de cada tipus, però cal dir que té unes bones vistes tot i estar núvol i l'ambient és molt agradable. A més, té la seva gràcia anar a una productora de vi a Myanmar. De fet, només n'hi ha dues i estan les dues en aquesta zona. Un cop acaba la posta de sol paguem i sortim pitant perquè: 1) no se'ns faci del tot fosc 2) evitar la pluja que ha començat a caure gotes... I com era d'esperar al cap d'uns quilòmetres hem de parar en una botiga de reparació de motos a protegir-nos de la pluja. Amablement ens deixen seure per allà, fins que sembla que amaïna una mica i acabem de fer el quilòmetre i mig que ens quedava fins arribar a l'hotel. En total hem fet 40km en bici, això sí pla pla. A més tenim bicis amb marxes, frens que funcionen, cistelleta i llum! A la nit passem a saludar al francesos i també passa l'italià per saludar.

Pescador tipus tradicional posant únicament per turistes

Assecant mongetes de diferents colors

La següent etapa en bici la fem per la banda oest,  després de fer el check out. Estem al Diamon Star, un hostel familiar, bàsic però fantàstic en tots els altres aspectes. Són super agradables i honestos, a més després ja ens han dit que ens podem dutxar i passar l'estona tranquil·lament per l'hotel. Continuant amb la nostra passejada en bici, comentar que el camí per l'oest fa més pujadeta que el dia anterior que era completament pla, l'únic que fa una mica de núvol i ajuda a fer les pujades. Arribem fins on hi ha unes termes naturals, Khaung Daing, a les quals no hi entrarem, però també una pagoda pujant unes escales des de la qual es té una bona vista al llac.

Vistes al llac des del "monestir del bosc"

Posta de sol des de la vineria Red Mountain

Continuem fins els que ens han dit que és el lloc per provar el millor tofu, tofu de Myanmar, que en comptes de soja està fet amb cigrons. Arribem al "tofu palace", que resulta ser un parell de guies que et fan un tour pel poble on t'ensenyen com fan els productes que després venen als mercats, tot amb una degustació finalitzada amb un plat gegant de tofu fregit amb salseta d'all. El preu és a donació. Realment no ens esperàvem trobar això i té bona pinta, així que fem el tour amb un dels guies que té un anglès molt decent i cal dir que aprofito per preguntar-li altres dubtes que tenia i que és difícil resoldre si no trobes algú amb una mica de cultura i que sàpiga anglès. Passem per diferents cases, on en algunes avui no hi ha ningú i en altres estan treballant, ja sigui fent tofu, com fent cràckers d'arròs, pipes, i uns dolços boníssims de pasta d'arròs banyada en sucre de canya... mmmh... extra dolç però deliciós! A més el guia ens explica que cada cop hi ha menys aigua al llac degut a la desforestació que estan intentant frenar (usant blat de moro com a combustible en comptes de fusta) i per l'augment de conreus al voltant del llac. Recordem que la zona de Inle és la major productora de tomàquets dels país. Just quan estàvem a punt per marxar arriben els nostres amics francesos amb la belga que vam conèixer ahir al seu hostel. Nosaltres deixem 10000kyats com a donació, els diners en teoria van per la comunitat i per l'escola, i la veritat és que crec que sí que deuen arribar, doncs resulta que la dona del guia és profe de l'escola del poble, per tant té punts que aquests diners acabin servint per comprar llibres. El nostre guia també ens recomana continuar uns 3km més endavant per visitar un temple/monestir amb un monjo des d'on es tenen unes vistes maques al llac. I així fem. Cal dir que la calor comença a augmentar i que hem sortit de la visita pel poble farcits de tofu i altres snacks birmans. Per sort, ara totes les pujades seran baixades (i bé... les baixades pujades). El camí de tornada, tot i fer-lo d'una tirada (15km), no es fa pesat.

Assecant crackers de tofu birmà

Cuinant dolços birmans

Vida rural a Inle Lake

Abans d'agafar el bus cap a Mandalay, anem a prendre un lassi i un plat de fruita pel poble, la resta de tarda l'acabem passant al hostel llegint, descansant, fent un cafè, ...

Vistes des del monasteri proper al tofu palace

Xinlone, el joc nacional

Posta de sol a Nyaungshwe

La nostra visita als voltants del llac Inle acaba aquí, però es podria haver allargat un dia més sense problemes :)

Esther