Panamà - Colòmbia: 5 dies en vaixell parant per San Blas

11-15 agost

Per anar de Panamà a Colòmbia, tot i que tenen una frontera comú s'ha d'anar o bé en avió o bé en vaixell, ja que la frontera terrestre és selva i coincideix amb l'únic tram de 60km que queda per fer per completar la panamericana... podem imaginar que aquella selva té certa importància i no convé fer camí...

L'Erwin, el nostre capità a Puerto Lindo,
abans d'emprendre el viatge a Cartagena

Així que decidim fer-ho en vaixell, des de Puerto Lindo a Cartagena parant a les illes San Blas (Kuna Yala), uns dels paradisos marins encara no excessivament explotats. Trio el vaixell segons el capità del qual he vist molt bones crítiques, l'Erwin al vaixell Wilson. A més podem tenir habitació privada (tot i que la privacitat a un vaixell és quasi nul·la). A Panamà ciutat prenem un shuttle que ens portarà directament a Puerto Lindo i on van la resta de passatgers del vaixell: una angles (Eve), dos holandesos i una xina. I una parella d'Alemània que resulta que va a un altre vaixell molt més fiestero (el Nacar 2).

Arribada a San Blas, esperant els passaports

Bon dia des del Carib a San Blas!

Aquest viatge també servirà per veure si realment m'agrada i sóc capaç de navegar per en un futur treure'm el carnet de vaixell. Això sí, tenim a mà la biodramina, pastilles antimareig que per desgràcia també porten cafeïna i si les prens per abans de dormir... podeu imaginar què passa...

En Wilson, el nostre vaixell

Al Wilson tenim com a capità l'Erwin i tripulació el seu fill Alejandro (que està aprenent) i el Manuel (un argentí que va de vaixell en vaixell). Ens trobem amb ells a les 17h (del dia 11 d'agost) a Puerto Lindo on ens explica en un perfecte anglès (tot i que parla un perfecte castellà) les normes de seguretat del vaixell. Pujarem al vaixell a les 20.30h i sortirem cap a les 11pm per arribar a l'illa d'immigració a primera hora (cap a les 6-7am). Sí, San Blas té una illa d'immigració!

El venedor de llagostes "a domicili"

Un cop a San Blas passarem els següents 2 dies i mig d'illa en illa i dormint anclats. On bàsicament podrem fer snorkeling, descansar, llegir i menjar (i beure). Després ens esperaran entre 24 i 30 hores de navegació continuada fins arribar a Cartagena.

I la llagosta em va atacar!

La primera nit, tot i prendre la pastilla antimareig no puc dormir gaire ja que hi ha força mala mar i el vaixell es mou molt! Cosa que confirmarem que va ser una mica fora del normal, així que ja ens quedem més tranquils...

Gaudint del vaixell i les vistes

El primer dia per Kuna Yala després de passar immigració parem a una illa on nosaltres anirem fins a terra nedant mentre els altres prenen el "Dinghy", la llanxa. Els noms de les illes a les que vam parar a Kuna Yala no les recordo... però només dir que hi ha 365 illes diferents a l'arxipèlag, una per cada dia de l'any si es vol!

Pillat infraganti! Un llenguado ben gran oi?

Com a curiositat a mig camí de l'illa se'ns apropa una barqueta de pescadors de llagostes i el nostre capità ens compra llagostes que faran per sopar! L'únic que tot i la frescor de les llagostes les cuinen passades... és una pena... però què hi farem..

Sota el mar del Carib

Els dos vespres que passem a Kuna Yala, un d'ells anem a una "illa bar" on la nostra tripulació (llevat el capità que té una certa edat i es queda descansant al vaixell) beu una mica massa... per sort tornem en llanxa sans i estalvis al nostre vaixell. L'altre vespre encenen una fogata a la platja on ens quedem xerrant amb l'Eve i no tardem gaire en tornar al vaixell (suposo que potser alguna bronca els hi va caure a l'Alejandro i el Manuel...). Cal dir que també aquestes dues nits que passem anclats podem dormir decentment ja que a part d'estar parats no tenim la sorollada del motor.

Aigua, núvols amb aigua i illetes

La vida el vaixell consisteix en llevar-se aviat, de fet sempre sóc la primera en sortir i saludar al capità, fer el primer cafè, més tard esmorzar, nedar una mica, dinar, descansar, nedar, fer la dutxa col·lectiva, sopar i dormir. Amb la dutxa col·lectiva em refereixo a que a les 4pm aprox. el capità genera aigua dolça (potable) que a part de reomplir dipòsits per l'aigua de beure la podem aprofitar per treure'ns la sal de tot el dia. Això sí, la maleïda xina es dutxa com tres cops i desaprofita un munt d'aigua!

I el cel es comença a posar amenaçador...

Els llocs per fer snorkelling milloren a mesura que passen els dies, en el primer veiem pocs peixos però moltes estrelles de mar gegants! El segon té una vida marina molt més activa i de fet, hi ha molts peixets al voltant del vaixell i el tercer veiem un bon tros amb corall viu i òbviament peixos i fins i tot veiem una morera i trobem una medusa calavera portuguesa per sort morta a la platja...

L'espectacular paisatge des del vaixell a San Blas

I finalment arribem al punt on toca fer la travessia pel Carib fins a Cartagena. Comencem a les 4-5pm i a mida que avança el vespre es va ennuvolant més i més, i pel darrere estem deixant una tempesta de la qual veiem els llamps i on al final ens pillarà.... De mentre el metge (un dels holandesos) ja està potant i l'altre holandès està mig mig... i després de menjar un sandvitx (el sopar) marxa al llit amb l'altre. Jo m'he pres una biodramina i el Teixi també, de fet la volia prendre per precaució però resulta que he baixat a baix a per aigua... i ha estat el desastre: a baix se sent molt més tot... i m'he marejat... així que ja m'he pres la pastilla un cop marejada... i ara toca estirar-me fora a veure si aguanto. De fet, amb mooolta calma sóc capaç de acabar-me tot el sandvitx! Se'n foten de mi, perquè em concentro per no marejar-me, però funciona! (i suposo que la pastilla ajuda). De mentre la xina es posa modo sirenita a cantar sola mentre escolta música (ella a la seva bola), i l'anglesa mira el mar. Això sí, a la que comença a ploure i la xina veu que es mulla una mica marxa al llit. I ara sí que comença la tempesta de debò... tot i que serà pitjor un cop el capità ens envia a tots al llit. Es veuen com cauen llamps a l'aigua (i no tant lluny...), però bé, el capità sabrà què fer...

Sota l'arxipèlag de San Blas (Kuna Yala)

A primera hora del dia 15 d'agost el vaixell continua navegant i sembla que el temps ens dóna treva. Si tot va bé avui hauríem d'arribar a Cartagena o bé quedar-nos a les portes depenent del temps.
Passem (el Teixi, l'Eve i jo) el dia fora perquè ens toqui l'aire: el metge està marejat i l'altre mig mig, es van tornant el llit i la xina avui es passa el dia al llit.

I el Dinghy (la llanxa) per Kuna Yala

Sembla que la navegació va bé i a més tenim una mica de vent aprofitable amb les veles que ens fa anar més ràpid i les onades són molt raonables. Cap a les 5pm comencem a veure terra!!! L'illa gran a l'entrada de Cartagena! Això sí... encara ens quedaran un parell d'hores llargues per arribar al port...L'entrada al port de Cartagena, tal i per on l'hem fet nosaltres és molt llarga i es triga una hora des de que et donen permís per poder anclar a que arribes realment.

Navegant sobre el Wilson

De mentre hem vist una posta de sol prou maca i... a l'entrada de Cartagena podem apreciar que som a Colòmbia: un vaixell enorme militar colombià persegueix i li dóna l'alto a un vaixell "pesquer" sense bandera... podem imaginar que pot transportar aquest vaixell... Cartagena i Santa Marta són els ports des d'on surt (per mar) quasi tota la droga colombiana.

Posta de sol abans d'arribar a Colòmbia

Finalment veiem clarament el skyline de Cartagena que sembla Singapur o una ciutat moderna americana.

Terra a la vista: Cartagena, Colòmbia

Ah! I just abans d'entrar al port veiem dofins!!! Comencen a jugar amb el vaixell corrent a proa (anem fins a proa per dalt per poder-los veure bé) i creuant-se al vaixell!


Avui dormim tranquils a Cartagena, ja som a Colòmbia!!!


Esther

Panamà city: l'economia del país per un canal

8-11 agost

I tornem a passar d'un clima raonable a les muntanyes a la calor de Panamà ciutat!

Ens quedarem a un airbnb on l'habitació té AC i està molt ben situat a un barri tranquil i al costat del metro. Això sí... la propietària és una personatge... veneçolana... però pija... amb dos gossets prou monos. Però a la casa va i ve molta gent, sí, som a sudamèrica.

El canal de Panamà

A partir d'aquest moment i des de que arribem a Colòmbia veure'm molt veneçolans i com realment és un problema per a Colòmbia.

Una de les escluses del canal de Panamà

El primer que fem el primer matí a Panamà és anar al seu punt neuràlgic en l'economia del país: el canal de Panamà. Una de les més grans obres d'enginyeria i que més ha canviat el món econòmicament i perquè no, a nivell d'ecosistema (tot i que no sé dir exactament què ha fet).
Havíem llegit que per veure els vaixells ho has de fer abans de les 9am o bé ja a la tarda, així que ens llevem aviat per poder arribar una mica abans per veure passar com a mínim un dels enormes vaixells que travessen el canal. És prou espectacular veure com s'omplen i anivellen les diferents escluses per després obrir-se i deixar passar el vaixell en qüestió sempre guiat per uns trenets arrossegadors que mantenen el vaixell centrat al canal. A les escluses de Miraflores els vaixells han de passar dos trams fins arribar a un llac artificial, on després, uns quants quilòmetres més enllà hauran de passar les escluses del nord per acabar a l'Atlantic (el Carib). És increïble el sistema de canvis d'alçada d'aigua per fer passar els vaixells, a més a més, farà res han inaugurat una nova esclusa per vaixells més grans ja que després de 100 anys els vaixells han augmentat de mida... però les comportes actuals dels dos carrils originals continuen sent les originals de 1914!

Plaça principal del casc antic de Panamà ciutat

Panamà moderna des del casc antic

Un cop visitem també el museu que podria ser una mica més interessant anem cap al casc antic de la ciutat de Panamà, tot i que realment no és la zona on es va originar la ciutat. Panama vieja sí que és la ciutat original però que degut a que va ser saquejada per pirates als voltants de 1600 van decidir traslladar-la a un lloc més protegit. Alguna de les esglésies o edificis van ser traslladats pedra per pedra... El casc antic realment està molt cuidat (és patrimoni UNESCO) i es veu que encara estan d'obres arreglant tots els edificis colonials. A més és una zona super segura i plena de polis. Des del centre hi ha punts on es pot veure l'increïble skyline de Panamà, no sembla Panamà, sembla més aviat Singapur!

Kuna o guna, habitants de Kuna Yala

Des de les runes de l'església/convent de Santo Domingo,
ciutat de Panamà

Un altre lloc a visitar (tot i que hi ha llocs més interessants) és el parc metropolitano, on les indicacions dels nivells dels senders estan fetes per nord-americans... un sender de menys d'un quilòmetre "moderado (1hora)" quan es pot dir que la meva àvia amb paciència el podria fer i potser en menys d'una hora!

Lianes al parc metropolità de Panamà

Les formigues talla fulles en plena feina

Tornem a passar per Albrock, l'estació de busos principal de la ciutat, a més d'un centre comercial prou gran. Allà descobrim que hi ha com un food court tipus els del sud-est asiàtic però bàsicament tot fast food a l'americana... tot i així hem dinat.

Gecko de cap groc

Passem la tarda (fins les 17h que tanquen...) a un lloc realment molt interessant tot i la seva reduïda mida: Punta Culebra, un parc on sí que hem vist perezosos!!!!!!!!!!!! Dos! a més tenen un centre d'amfibis amb ranetes mones, una tortuga rescatada, estrelles de mar, i tot amb gent que t'ho explicava molt bé. Els perezosos eren en llibertat, però bé... els del parc ja saben on estan sempre.... Ah i també hi havia iguanes gegants, ocellets i unes peixeres per veure les diferències entre els tipus de peixos del mar del carib i el pacífic.

Perezoso a la vista!!!! M'encanta!!!

Tangara vermella i tangara blavosa

Un cop es va formar la barrera de centro-amèrica van "néixer" els dos oceans i les espècies van evolucionar adaptant-se a les noves condicions. Per exemple, el mar Carib és molt més salat i amb menys nutrients que el pacífic. També hem aprés que les estrelles de mar no s'han de treure de l'aigua perquè es poden ofegar i que a Bocas del Toro continuen treient-les i cada cop hi ha menys... també hem après que els pepinos de mar són els netejadors de la sorra del mar!

Skyline de la ciutat des de l'avinguda Amador

Panamà al fons

A més de que el parc està molt bé, l'entorn, a l'avinguda Amador és molt tranquil i molt maco des d'on es pot observar clarament tot el skyline panameny.

Iguana gegant fent el pi per menjar
al parque Culebra

La nostra exploració de la capital panamenya i el país finalitza en aprofitar un matí aviat per pujar al cerro Ancón. Tot i que és aviat l'humitat i la calor es noten i la pujada no ajuda... això sí, les vistes valen molt la pena! A més, un cop a dalt, un noi ens indica on hi ha un perezoso! Que òbviament nosaltres hem intentat buscar pel camí però sense cap resultat... trobar perezosos és una missió impossible... Des del cerro es pot veure també el canal de Panamà i els vaixells que hi passen.

Vistes a la ciutat de Panamà
des del cerro Ancón

I a partir d'aquí fins l'endemà quasi no ens movem de l'habitació que té aire condicionat...

Vistes a una de les cintes costeres des del cerro Ancón

Panamà, menys turístic que Costa Rica, però encara molt enfocat als americans... esperem trobar la sud-amèrica de debò a Colòmbia.


Esther

Valle Antón, un petit Boquete però no és per tant...

6-7 agost

Tot i que no estava als plans, avui anirem a el Valle Antón, també conegut com el Valle, en comptes d'haver parat abans a Santa Fe de Veraguas. Una noia que anava al tour de Coiba ens ho va recomanar molt, però cal dir que no és per tant... i menys quan es veu que últimament han robat a un dels senders...però què hi farem!

Vistes al Valle des del Cerro Gaital

Dues orugues humanes al Valle

Com a curiositat el Valle Antón no és una vall! És el cràter d'un volcà (òbviament extint...), de fet, hi ha aigües termals als voltants, però aquestes aigües es veu que cada cop estan més fredes, senyal de que el volcà no té pinta de despertar-se...

Oruga de la papallona mussol (no és tòxica aquesta)

De fet, Panamà es va formar per l'explosió de molts volcans els quals van permetre l'unió entre nord amèrica i sud-amèrica.

Papallona blava (mariposa azul)

I és la papallona blava però quan es tanca!!

Per arribar al Valle hem de prendre dos busos (a Chitré ja hem deixat el cotxe i ens han fet el favor d'apropar-nos a la terminal de bus que no està pas al centre). Veient el temps que fa i que no hi ha tantes coses a fer, anem just abans que tanquin al mariposari. No hagués dit d'anar-hi però té unes reviews molt bones a Tripadvisor i decidim donar-li una oportunitat, i com a resultat sortirem ben satisfets. La visita és un mica express perquè quasi tancaven però val la pena perquè ens expliquen moltes coses sobre les papallones i tot el procés des de l'ou a la papallona molt interessants i que no sabíem.

Papallona mussol (mariposa búho), la més gran de sud-amèrica
(Caligo illioneus)

Caminant fins al mirador del cerro Gaital

L'endemà decidim anar a fer el sender del Cerro Gaital. Això sí, donat que han robat al sender de l'India dormida hi anem sense la cartera, només el mòbil del Teixi i la càmera de fotos. El sender és molt curtet, en hora i mitja ja has tornat, però cal dir que si tens sort pots tenir unes vistes molt maques. A mig matí ja som de nou al poble on decidim anar a veure el museu Victoriano Lorenzo, només visitable amb guia i al preu de 3$ per persona. Per ser un museu molt petit sortim prou contents, el noi explicava bastantes coses més o menys interessants.

Ocell carpinter! (picasoques)

Sembla or, però no ho és: són crisàlides!!!

Finalitzem el dia buscant els "arbres quadrats", que resulta ser un sender que s'inicia des del jardí d'un hotel i per on ens plou tot el camí... suposo que sense pluja deu ser molt més maco... això sí, els anomenats "arbres quadrats" de quadrats tampoc tenen tant...

La tristesa del jaguar...

L'endemà al migdia anirem ja cap a Panamà ciutat, però passem el matí fent una volta pel poble i anant al "zoo" el Níspero. Bé, és un zoo casolà, es veu que era una casa particular on la gent que hi vivia va comprar alguns animals i després la gent li portava animals ferits de forma que va acumular animals fins al punt que es va tornar un zoo. Tot i que les gàbies realment fan pena: alguns ocells tenen més espai que el jaguar... a més abans tenien una exposició d'amfibis amb la granota daurada (en perill d'extinció i la qual ja només viu en captivitat, no es veu una granoteta d'aquesta a la natura des del 2009...) i ara ja no.

L'Esther mode papallona blava

Esther

Chitré i rodalies i la continuació del surf a platja Venao

2-4 agost

Els propers dos dies llogarem un cotxe per explorar de forma més senzilla la zona de Chitré i anar fins a platja Venao. No estava en els nostres plans però ens han dit que és molt maca la platja i que podem fer surf. De fet, és un lloc ideal per aprendre surf ja que les onades són molt predictibles i menys fortes.

El nostre "cotxet" per dos dies

Primer passem una nit a Chitré on arribem des de Santa Catalina una mica per sort, ja que mentre caminàvem per anar a buscar la buseta (havíem de fer: Santa Catalina -> Soná -> Divisa -> Chitré) ens trobem una buseta on hi va el Miguel el "guia" del tour a Coiba. Es veu que és un transport privat i si els hi queda lloc doncs intenten recollir gent per Santa Catalina (així es treuen més calers...) i ens ofereixen portar-nos fins a Divisa per 15$/persona... és caret... però molt més còmode, així que acceptem i només fem en buseta 30min fins a Chitré on arribem al migdia.

Veient passar la vida des d'una cafeteria a Las Tablas

A Chitré trobem que fa una miqueta de calor... i per dinar el més refrescant que trobem a una fonda és amanida de patata amb remolatxa que semblava un gelat quan te la servien en boletes. Sí, aquí les amanides i les verdures i fruita en general no abunda als menús...

Un altre fet curiós del dia és que a l'hotel on havíem fet una reserva per dues nits (i volíem mirar si podíem estar-hi només una nit) resulta que no tenien apuntada la reserva... per tant ja els hi anava bé amb ells que només féssim una nit. Per una banda perfecte, per l'altre flipes... ja que era una reserva via Booking...

Garsa panamenya?

A la tarda anem a La Arena, el poble del costat on en teoria és conegut per les seves artesanies... però resulta que a les 5pm ja han tancat quasi tot... i cal dir que tampoc és que les artesanies que veiem fossin gaire interessants... el més maco són les casetes baixes i de colors i també algunes cases colonials que té el poblet.

Platja Agallito amb marea baixa

Un cop a Chitré, vist que no hi ha gaire a fer i que és realment un poble molt local, sense turisme i on la gent fa la seva vida, el Teixi va a una barberia a tallar-se (per fi...) els cabells. Sembla que hem triat el barber més ocupat del món (i que treballava amb poques presses). Tot i això hem rigut una estona mentre esperàvem el torn ja que quan parlaven entre ells era quasi impossible saber què deien!! Sort que "hablamos bastante bien español" tal i com ens ha dit el conductor del bus fins Divisa d'avui xDD sort... sí... sort que parlem una mica bé el castellà xDD

Porxos d'uns altres temps a Villa los Santos

Per sopar, trobem a la plaça un lloc panameny/colombià on fan unes arepas molt bones i tot a bon preu! Si hi tornem a passar per Chitré intentarem tornar a anar a saludar-los, doncs era una família molt agradable.

Des d'una casa particular a Villa los Santos

La nostra ruta continua l'endemà un cop tenim el cotxe (una altra història... no tenien el cotxe que havíem reservat, però cal dir que ho han fet bé i ens han donat un cotxe més gran pel mateix preu i en cap moment ens han insistit per agafar una assegurança superior a la bàsica)  anem primer a la platja de l'Agallito on amb marea baixa (que creiem que és ara) es veuen moltes aus que venen a pescar els crancs, cucs i mol·luscs que queden a la vista. I algunes aus sí que en veiem, però gaire maco no és el lloc. Anem fins Las Tablas on ens parem a fer un cafè amb empanades mentre observem la vida diària de la gent. Aquesta zona és coneguda per les seves festes típiques: la festa de les polleres, festes amb diables, etc. És a dir, un turisme molt local cosa que per sort fa que tots els preus també siguin molt raonables comparat amb altres destins més turístics. Parem també a Pedasí, un poble amb cases baixes de colors i moltes colonials, però està plovent bastant així que de seguida tornem a estar al cotxe. Finalment arribem a platja Venao després de 30min de sots ("baches") i esquivar forats, però res a veure amb la carretera per anar a Monteverde a Costa Rica...

Església colonial a Villa los Santos

A platja Venao és difícil trobar allotjament a preu raonable, però per sort agafem una oferta d'última hora a l'hotel Selina. Selina va ser creat per un parell d'hebreus a Pedasí, els quals van comprar milions d'hectàrees per Panamà, que ara s'ha estès a nivell mundial i intenten crear hostels "amb estil" i moderns, però resulta que on parem té una cuina molt petita per tota la gentada, 2WC per 9 habitacions i a sobre un ambient molt de fiesta... a més que net, net no està (llevat la tenda que tenim com habitació).

Platja Venao

La platja sí que és maca, tot i que el dia no acompanya, a veure si demà no plou i podem fer les dues lliçons de surf que hem reservat, una a les 9am i l'altra a les 3am... però resultarà que després de la primera lliçó no tinc ganes de fer l'altre. L'instructor (a part de que no sap castellà) no és com el de Santa Catalina que tenia molta cura per nosaltres i diria que no té ni la meitat d'experiència que el noiet panameny... i total per fer 6 onades en una hora... ara bé... no ens volen tornar els diners i simplement ens diuen d'agafar productes de la botiga pel valor de 60$. Acabem amb un banyador per el Teixi pel valor de... 60$!!! Espero que li duri tota la vida...

Un altre tipus de garsa a platja Venao (zarapito trinador?)

Pel camí de tornada cap a Pedasí recollim un noi que just ha fet autostop a la sortida de la platja Venao, resulta que s'ha adormit i no pot esperar el bus. El deixem a Pedasí on agafarà un altre bus. Nosaltres intentem anar a la platja La Arena, però donat que és diumenge veiem que és el lloc on van tots els locals... i per conseqüència no hi ha per aparcar, així que mitja volta i parem de nou a Pedasí, aquest cop sense pluja. Fem un cafè amb un "bizcocho" que no té gust a res i ja anem a la Villa de Santos on tenim l'allotjament airbnb amb una dona panamenya molt agradable la qual només ve aquí quan dóna classes a la universitat, tot i que ja està jubilada, intentarem trobar-la a Panamà ciutat on ella sí que hi viu :)

I demà de nou cap a la muntanya!

Esther