L'odisea d'arribar a Costa Rica

14-15-16 juliol (ja no sabem en quin dia vivim...)

Bé, el vol de Auckland a Houston surt amb una hora de retard perquè hem estat esperant uns quants passatgers i fins que no han estat tots no hem sortit (venien d'altres vols). Pel davant tenim un vol de més de 13h, per tant, en teoria, és fàcil recuperar l'hora perduda. Però resulta que no serà així...

Arribem a Houston (ahir o avui) hem tornam a creuar el fus horari i per tant visquem un mateix dia dos cops (per segon cop tenint en compte l'altre viatge de volta al món).  El retràs del vol fa que nosaltres només tinguem una hora en comptes de dues per passar el control de seguretat de EEUU... recollir les bosses (a nort amèrica és així...) passar-les pel controlador i anar a la gate que toqui.

Per començar no ens fan passar més ràpid pel control de passaports (i sempre passen davant els americans...), ie, passem com 30min de cua... després, a sobre de la cua d'immigració, al Teixi li fan fer un control extra... fantàstic... recollim les bosses anem corrents per passar-les per poder-les deixar de nou perquè les embarquin i... massa tard... (de fet érem a la cua d'immigració que el nostre vol ja estava embarcant...).

Maleïts americans! Bé, ara toca anar al mostrador de United perquè et recol·loquin a un altre vol (que ja vam veure que no hi ha fins l'endemà...), reclamar a Air NZ... Ens donen vols nous per demà ben aviat però via Panamà! I a sobre l'enllaç del vol és de 50min... mare de déu... ja veurem si demà tornem a perdre o no l'enllaç... Air NZ és super lenta, tardem una bona estona en trobar algú de la companyia. Cal dir, que no som pas els únics, de fet quasi tot l'avió tenia un enllaç, però clar no tots tan apurats. Air NZ et reserva un hotel (Hilton) i allà mateix tens un tickets per sopar i esmorzar. El transport està inclòs perquè són uns shuttle bus que tenen el propis hotels.

Tot això després de com 4h d'aterrar a EEUU... arribem a l'hotel que no sabem ni en què dia ni hora vivim... a part de la mala llet i la preocupació pels vols de demà. I clar... arregla les coses per Costa Rica... per sort el cotxe el vam llogar un parell de dies després d'arribar... Baixem a sopar on el Teixi demana mil coses per gastar els tickets xD en posem les botes i intentem dormir... doncs a les 5am ens tornem a llevar...

De nou a l'aeroport de Houston, cues però hem anat amb molt de temps. Creuem els dits perquè el vol surti en hora... avisem igualment als azafatos... que cal comentar que des de que aterres a Amèrica sents parlar quasi més castellà que no pas anglès donada la gran quantitat d'immigració sud-americana que hi ha.

Sortim corrents de l'avió per anar al nou gate que just està... a l'altra punta de la terminal!!! No pensava que l'aeroport de Panamà city fos tan gran!!!! Arribem a la gate corrents i ... retràs!!! L'avió està retrasat 40min!! De fet, la tripulació està allà fora esperant que arribi l'avió i ens veuen arribar corrents xD A nosaltres ens va de conya el retràs perquè vol dir que agafarem els vol i que les maletes arribaran!

Gràcies al retràs també vam tenir temps de comprar-nos alguna cosa per menjar. I això ens va fer adonar de com de car podria ser Costa Rica i/o Panamà! Ok.. érem a un aeroport... però...

Per fi a Costa Rica (a San José)! Per arribar al hostel toca agafar taxi (taxi oficial) que surt a el "mòdic" preu de 30$, sí dollars americans....
I tot i ser fosc hi ha un parell de supers al costat i ens han dit que la zona (Los Yoses) és segura, així que anem al super per comprar-nos el sopar i productes de subsistència. Els preus són més cars que a NZ, ie o com a Europa o més cars! De 2-4 eur el kilo de pomes!!! O_O bé... com ja ens havíem imaginat pel que havia llegit Costa Rica ens sortirà cara...

(Sorry, no tenim fotos de les nostres peripècies pels aeroports ni de Houston, vaja de l'hotel...)

Esther

De Wellington a Auckland via Napier

10-14 juliol

Napier/Hastings: city, passeig Napier, excursio vistes a Napier i Hastings, tui!

La nostra ruta dels propers 4 dies cap a Auckland serà la següent:

Wellington - Hastings (amb visita a Napier) - Hamilton (només per dormir) - Auckland


Entre Wellington i Hastings l'idea era parar a veure unes cascades però resulta que els últims quilòmetres és per camí de terra no gaire agradable de fer i després d'una estona decidim tornar enrere i parem un moment a Carterton i després a Dannevirke (en teoria, poble danès, però que de danès no en té res) on dinem al cotxe...

Bon dia Napier des del mirador de Bluff Hill

Passejant per una de les rutes del Te Mata Peak

 Un cop a Hastings fem una volta pel poble on com a curiositat les vies del tren passen just pel mig de la plaça central! Cal dir que per NZ no es que passin gaires trens... i només són de mercaderies. Entrem a una galeria d'art (feia molt que no anàvem a una!!!) i passejant observem l'estil art decó de molts dels edificis. L'estil art decó de Hastings i Napier és degut a que la majoria d'edificis van haver de ser re-construïts als anys 20-30 després de que un terratrèmol arrasés amb tot...

I per fi: un tui!!!

L'endemà visitar sortim a visitar Napier on primer anem al mirador: Bluff Hill.  Després baixem a nivell de mar i passegem per la zona nord del infinit passeig marítim que tenen. Sembla Miami però a
NZ. Al migdia, donat que estem en zona de vins (de fet Napier i Hasting a part de per l'arquitectura art decó és conegut per les bodegues de vi que hi ha als entorns) anem a fer una cata de vi a una de les bodegues que ens han recomanat: Sileni (ok, el pitjor tast que he fet mai!!):
1) Les bodegues i res de la producció es pot visitar
2) La dóna que t'atén no té ni idea de vins
3) El tast es fa de pressa i corrents dempeus i sense canvi de copa ni aigua ni cap cosa per picar
Resultat: 6 vins, 10minuts i 8 NZD (per sort hem compartit una cata)
Després de la decepció del tast de vins ens anem a passejar per Napier i el seu passeig però direcció sud.

Sileni: NO ANAR

Com a curiositat, al passar passejant per la zona del port de Napier veient que estan carregant i descarregant centenars de troncs!!! Al vespre li preguntem als propietaris del Airbnb i resulta que és fusta per fer paper (són trocs de pi) per Xina i Japó. Doncs a NZ els arbres creixen al doble de velocitat que a EEUU!! En comptes de tardar 40 anys tarden 20! Clar... surt a compte comprar a NZ... pot produir el doble.

Vistes des del Te Mata Peak

Abans d'abandonar la zona de Hastings anem al Te Mata Peak, on fem una de les rutes proposades i extenem la ruta per anar fins al pic a peu en comptes de després agafar el cotxe. Les vistes des de dalt són molt bones: oceà, muntanyes fins al Tongariro, i tota la vall amb Hastings i Napier!

Senyal molt explícita als voltants del
port de Napier

Abans de reprendre el camí cap a Hamilton on bàsicament farem nit i no veurem res, parem a on lloc on venen mel kiwi. La mel de Manuka és única de NZ i Austràlia i se li associen propietats antibacterianes. Com el seu nom indica es produeix a partir del pol·len del arbre manuka. A la botiga Arataki es troben diferents mels de manuka i altres, però la que més ens sorprèn (hi ha un lloc per tastar les mels) són les dues "red honeys", una és només de temporada, pohutukawa, i està boníssima amb un gust molt diferent a les mels que coneixem. L'altra vermella (es produeixen de flors vermelles) és la Rewarewa.

Vistes al mar (oceà) des del Te Mata Peak

I finalment, després de 4 dies arribem a Auckland on tornem el cotxe i fem una volta per Queen Street, el carrer principal i anem fins al port pel parc Silo. Auckland ja no és NZ... s'ha acabat el verd, les casetes, les gallines, els grangers...
Parem a la cafeteria que resulta ser el mateix lloc on vam parar per dinar 4 anys abans!!

Auckland, gaudint del sol i la temperatura per
sobre dels 15 graus!

I bé, l'últim dia abans d'agafar l'avió al vespre cap a Costa Rica (via Houston) intentem sortir però ens comença a diluviar, així que bàsicament estem a l'hotel i sortim a dinar. I per fi, provem el xai kiwi (tot i que en un lloc bastant cutre), una de les especialitats kiwis (com és d'esperar després de la quantitat d'ovelles que hi ha!).

Al port d'Auckalnd

I ara toca gran vol... fins a Houston i després fins a San José... (si tot va bé...)

Esther

Canvi d'illa - Direcció nord

9 juliol

I avui toca canviar d'illa, i els propers dies bàsicament ens dedicarem a conduir cap al nord fins a Auckland on tornarem el nou cotxe i agafarem el vol cap a Costa Rica.
Comencem el dia amb un super esmorzar que ens ha deixat preparat la noia xilena, es nota que són enòlegs i els agrada menjar bé, els productes (melmelada, cereals, ... ) són de qualitat.

Arribem a Picton sense problemes i esperem pacientment que podem pujar el cotxe al ferry que ens portarà a Wellington (illa nord). Avui ens allotjarem en un airbnb peculiar, peculiar perquè és una parella amb tres fills petits! Un de 6 mesos (agafem a l'Emma donant el pit) i els altres de un 3 i 5 anys. L'Emma, la mare, està encantada amb nosaltres perquè som de Barcelona i diu que les seves noces les van fer allà i que els hi va agradar molt, però que clar amb 3 criatures... tornar a fer un viatge similar... encara no es pot. Cal dir que els nens/es es porten prou bé, a més que en tota la tarda vespre estem sols i al matí quan ens els trobem per esmorzar es comporten i s'han après fins i tot els nostres noms!

Un cop a Wellington (bé, a Petone, perifèria de Wellington, com Badalona per Barcelona) sortim a fer una volta. Portem tot el matí al cotxe i al vaixell i toca estirar una mica les cames. Per a sorpresa per nosaltres descobrim que hi ha un carrer comercial, els supermercats principals i un passeig marítim! No està pas malament per passar una tarda.

Al passeig descobrim nous tipus de gavines, a NZ aprens que no hi ha només un sol tipus de gavina... n'hi ha més dels que pots imaginar!

(Ho sentim, avui no hi ha fotos...)

Esther

Retorn a Kaikoura

8-9 juliol

Avui anirem a Kaikoura on passarem la nit al mateix hostel que ho vam fer fa 4 anys. Realment no tenim gaire temps per estar-hi...doncs des de Riwaka (Abel Tasman) hi ha unes 4 horetes de cotxe... i la carretera de la costa east, per la zona de Kaikoura i Christchurch encara està en obres i hi ha trams amb parades perquè només hi ha un carril. Recordem que farà dos anys va haver-hi un fort terratrèmol a Kaikoura que va destruir la carretera...

Entre Abel i Kaikoura

Un cop arribem, dinem (tot i és aviat) i anem a fer part de la ruta per la península de Kaikoura per veure les colònies de foques. I.. sorpresa! Continua la mateixa foca al mateix lloc del pàrking que l'altre cop! No fem tota la ruta sinó només un tros per la part superior i després tornem per sota aprofitant que estem amb marea baixa. D'aquesta forma veiem les foques de ben a prop. De fet, has d'anar amb compte i mirar per on passes perquè pot haver-hi una foca en qualsevol lloc...

Carretera a Kaikoura!

Foca badallant a Kaikoura

Mar i muntanya a Kaikoura

Aprofitem que fa bon dia i encara hi ha llum solar per anar a l'altra banda de la península on recordava haver vist moltes paua... però sembla que no hi ha res ara...

Us sona? Fa 4 anys, hi havia una foca al mateix lloc

Cormorans sense cap (dormint)

Abans de fer retirada passegem (res... 10min perquè no és gaire gran) pel carrer principal on mirem algun lloc per sopar. Doncs avui soparem fora!!

Has de mirar per tot arreu... doncs sorpresa:
està ple de foques!

Acabem a un pub irlandès on demanem la seafood chowder (sopa de peix, famosa a Kaikoura) i un fish and chips de bacallà a més de cervesa (després de 4 mesos prenem una cervesa decent!) molt bons! A més que al cap de poc comença a tocar un grup local de tres senyors d'una certa edat. La veritat és que ha estat una bona tria aquest lloc :)

Vistes des de l'habitació de Kaikoura

Comentar que resulta que estem quasi a la mateixa habitació que vam estar farà 4 anys (estem a la del costat)!! :)

Això és vida, no em molesteu

Foca prenent el sol i fent la migdiada

L'endemà, tot i que ens llevem per veure sortir el sol, resulta que no es veu res perquè està núvol...igualment aprofitem per fer una altra visita ràpida a la zona de foques pel matí, però cal dir que passarem a fer un cafè i un gelat a la tarda. El nostre recorregut per avui és: Kaikoura - Christchurch (deixem el cotxe de lloguer i agafem el de relocation que ens surt gratis) - (parada a Kaikoura per descansar de conduir) - Blenheim. Com dèiem a l'entrada anterior, moltes hores de cotxe...

Un trosset d'una de les colònies de foques a Kaikoura

El camí en cotxe fins a Christchurch es fa una mica pesat... i pensar que després l'he de refer... tot i així arribem més o menys a l'hora prevista i passem de tenir un Toyota Vitz a un Toyota Yaris.
A les 15h re-emprenem la carretera per desfer camí fins Kaikoura on fem un cafè i un gelat! El gelat per curiositat, perquè eren com artesanals... però no valen res en comparació amb el gelat italià...i continuem fins Blenheim...amb pluja... però què hi farem... acabem arribant a les 19h a l'airbnb on hi viu una parella xileno-portuguesa, els dos enòlegs :P


Esther

Abel Tasman: temperatures més primaverals

4-6 juliol

Aquests seran dies de conduir:

Primer: Hokitika - Abel Taman, en particular Riwaka que és on es troba el nostre allotjament.
Després Abel Tasman - Kaikoura, i per acabar sortirem de Kaikoura fins a Christchurch, tornarem a passar per Kaikoura per després dormir a Blenheim... mireu google maps i mireu quantes hores de cotxe és tot plegat...

Coal Creek Falls

Però bé, expliquem què tal ha anat per l'Abel Tasman i a la propera entrada la retrobada amb la meva estimada Kaikoura :)

Pel camí entre Hokitika i Riwaka parem per veure les Coal Creek Falls. Unes cascades que es troben a 30min del aparcament i on al final trobem una weka la qual primer havíem confós amb un kiwi... llàstima... perquè de wekes n'hem vist ja unes quantes... i de kiwis en llibertat: zero. Després continuem fins les Pancake Rocks: són unes roques al costat del mar, a capes que semblen pancakes acumulats. A més hi ha blowholes, forats fets per l'erosió del mar i on el mar, que té molt mala llet, en particular quan hi ha marea alta; salta fins a dalt. A més per alguns forats es pot veure el vapor de l'aigua del mar a alçades molt considerables. L'última parada abans d'arribar al nostre destí és a Westport on vam dinar al cotxe i fer un cafè per agafar energia per continuar el recorregut fins el nord de l'illa sud.

Una weka al final del camí  de les Coal Creek Falls

Ens trobem en que el nostre allotjament és tota una caseta amb una llar de foc i una gran cuina! Fantàstic! A més tenim ous frescos i kiwis "frescos". Els propietaris, una parella jove amb una nena de 10 mesos i el simpàtic gos Rocco al que li encanta que li llencin pals, són super agradables i viuen a la caseta del costat. Tenen gallines i uns quants arbres fruiters, i ara és temporada de kiwis, així que tenen kiwis a patades!

Obres d'art de les aranyes

La nostra visita per la zona del Abel Tasman consisteix en un dia anar fins la platja Wharariki. Pel camí parem a un mirador des d'on es pot veure part de la costa del Abel Tasman i també en unes springs (fonts naturals, manantials) que surten del terra. Aquestes resulten ser les més grans d'Oceania, a més de que són considerades sagrades pels maorís, i en teoria no pots ni tocar l'aigua. La platja de Wharariki és una platja deserta enorme, on no et pots banyar per les corrents (ok... tampoc ho teníem previst perquè és hivern... però per mi una platja no és una platja si no pots banyar-te i nedar en les seves aigües...sense morir xD).

Cape Farewell, les nostres vistes mentre dinem

La nostra llar de foc a Riwaka

 Tornem a estar amb mínimes de 10 graus i donat el dia de sol que fa arribem com a 16 graus que fa que acabem en màniga curta!!! Quant de temps que els meus braços no senten l'aire ni el sol!!

Pancake Rocks, i la nostra ombra

De camí de tornada parem per veure el Cape Farewell, amb unes vistes al mar sobre uns penya-segats, i després al far Pillar Point. I com era d'esperar, tot i que una mica més tard d'haver dinat parem "al poble més gran de camí": Tanaka, per prendre el cafè. Per acabar d'arrodonir el dia, plan que ens va proposar el propietari del airbnb, parem a la cima del mont Tanaka per veure la vaca petrificada que es troba al costat del camí d'un trekking, a dos minuts de la plaça d'aparcament. Increïble!! Hi ha una vaca sota una caseta petrificada, de fet, la caseta ha col·lapsat i la vaca continua allí. Una mica creepy però curiós.

L'arc de Sant Martí mentre salta l'aigua
a les Pancake Rocks

El segon dia el dediquem al parc natural, l'Abel Tasman. Hem agafat un tour amb la companyia en la que treballa en nostre host d'airbnb. Doncs ell treballa de conductor dels taxis aquàtics, i anant de part seva ens feia una mica de descompte, cosa que s'agraeix, ja que els tours a Nova Zelanda, econòmics econòmics no són... . Són un parell d'hores de kayak (amb guia) i 3h de trekking (pel nostre compte) inclòs el dinar.

Camí cap a la platja Wharariki, tot i que sembli que estic
pels prats de Heidi i no anant a la platja

I després dels prats de Heidi s'amaguen
les dunes de la platja de Wharariki

Resulta que tan sols som un grup de 4, nosaltres i una parella anglesa que des de fa un any que viu a Perth (Austràlia). La nostra guia és una noia joveneta però molt agradable. Ens fa un dia genial, no ens podem queixar de la sort que estem tenint en general amb el temps. Però a les 9am posar-se uns patucos mulladets no és la cosa que més il·lusió et fa... però al cap de poc entres una mica en calor pel fet de estar remant i de sentir el sol a la cara (tot i no portàvem les ulleres de sol posades i no veiem res xD).

Península de Farewell Spit,
(península de "l'escupitajo")

Sortim de Marahau i anem en kayak a fer una volta per l'illa Adele on veiem una colònia de foques, amb algunes nedant i intentant seguint-nos una mica! A més de foques veiem un gannet, un tipus de cormorà però blanc i amb una mica de groc al coll. I bé, veiem mooooolt cormorans i sentim l'olor del seu guano (caca).

Foca decidint si entra o surt de l'aiga a Wharariki

Com a curiositat, resulta que les foques de l'Abel Tasman, els mascles, marxen a Kaikoura a engreixar-se de nou, doncs a Kaikoura (lloc on anirem nosaltres després, també per engreixar-nos xD) hi ha molt de menjar que per la zona de l'Abel Tasman .

Kayak pel parc de l'Abel Tasman

Musclos kiwis, uns senyors musclos!!

Després de dinar, els nostres companys tornen amb un aqua taxi (més concretament amb el nostre host) i nosaltres a peu :P pel parc natural. El paisatge de les platges és molt maco, a més l'aigua és super transparent i aquestes sí que són platges per banyar-te!

Vistes pel camí de retorn a l'Abel Tasman

De fet, estaria molt bé tornar en mesos més càlids i fer el tour de 3 dies pel parc en kayak tal i com ens ha recomanat la nostra guia. Tot i que ara a l'hivern diuen que és el millor moment a nivell tranquil·litat. Avui hem pogut gaudir de l'Abel Tasman ben bé sols! Es veu que a l'estiu no és pas així...


Esther

Franz Josef i Hokitika: les úniques pluges

30 juny - 2 juliol

Entre Wanaka i el nord de l'illa sud pararem al Franz Josef Glacier i Hokitika. Abans de deixar Wanaka pugem al Mont Iron des d'on les vistes són fantàstiques sense recaldre tant d'esforç com al Roy's Peak. Agafem la carretera de la West Coast on pel camí parem a les "blue pools" (piscines blaves). El seu color blau turquesa és gràcies a que és aigua de glacera i té partícules de minerals molt petites dissoltes. Ves per on, que just tornant de veure les blue pools ens trobem a l'aparcament la parella anglesa que estava a l'airbnb de Wanaka!! Aquest matí no els hem vist, per tant no els hem pogut saludar, però casualitats de la vida que sí que ho podrem fer :)

Vistes des del Iron Mount a Wanaka

Continuant per la mateixa carretera parem en tres cascades diferents: Fantail, Thunder Creek i Roaring Billy. Comentar que avui fa fresqueta però ens fa molt bon dia i estem per sobre de zero graus, cosa que s'agraeix molt perquè vol dir que no hi ha gel a la carretera, i just avui hem de fer quasi 4 hores en total... i no és pas tot recte...

Blue pools, aigua de glacera, sense quasi minerals,
això li dóna aquest color turquesa transparent

Erosió a les blue pools de l'època glaciar

Fem un dinar ràpid a una zona de picnic perquè les sandflies (febotomins), desgraciadament típiques de la zona... i que es deixen veure, no com els pingüins ni els kiwis..., ens comencen a atacar i això que anem super tapats!

Una de les cascades de camí a Hokitika

Durant el trajecte discutim com de gran deu ser Haast, l'últim "poble" en les properes dues hores de conducció, així que per curiositat parem per fer un cafè, on realment no hi ha res més que alguns allotjaments i la cafeteria on som. Estem per la zona de glaceres visitables de Nova Zelanda, els dos famosos són la glacera Fox i el Franz Josef. Pel primer que la carretera passa venint del sud és pel Fox Glacier que està a uns 40min de conducció fins el Franz. Ja és una mica tard i només hi ha un accés obert, el mirador està tancat, així que ni ens parem i continuem fins el nostre destí.

Vistes al Franz Josef Glacier

Les properes dues nits deixem els airbnb per passar-les a un hostel dels YHA. La veritat, molt gran, net i amb un espais i cuina comú increïbles, on ens cuinarem el nostre habitual arrós en arrossera.

La immensitat del paisatge versus una persona
(ok, en aquest cas jo xD)

Mirant les previsions del temps per aquests dies, veiem que la nostra única opció per veure la glacera serà demà al matí quan plourà poquet. Així que ens llevem aviat per recollir i estar a la glacera a les 9am. Les vistes a la glacera són prou espectaculars (tot i que nosaltres ja hem estat "dins" d'una glacera a Suïssa!) i en especial veure com les muntanyes del costat no estan pas nevades! També és prou impressionant la recessió del glacera en els últims 10 anys... abans podies arribar a tocar la glacera... ara et quedes a 750m d'ell. Si vols accedir-hi només ho pots fer amb helicòpter... i després diuen que el canvi climàtic i l'augment de la temperatura terrestre és un invent... ja...
El camí fins a la glacera és la vall de pedres que ha anat arrossegant aquest mateix, i és una vall immensa, amb les vistes a la glacera i tenint en compte el temps núvol, plugim que ens feia era bastant dramàtic el paisatge.

Evidència de com la temperatura afecta...
En 10 anys sembla que ha retrocedit
uns quants metres

La glacera Franz Josef el més a prop que es pot

A les 11am es pot dir que comença a ploure més i per allà no hi ha gaire fer... així que decidim apropar-nos al West Coast Wild Life Center. El motiu principal és per veure: kiwis!!! (sí...l'idea era veure'ls en llibertat a la nit amb un guia a Okarito, però les previsions de pluja fan descartar aquesta idea...). Al centre tenen explicacions dels kiwis i les glaceres, a més de tuataras (rèptils únics a NZ), i a part de la vessant més museu tenen dos kiwis (espècie rowi) en captivitat però a la foscor, només amb llum vermella i simulant el seu hàbitat natural. Tot i que no en llibertat però com a mínim hem vist un parell de kiwis!!! Com a curiositat, l'ou que posa la femella kiwi és molt gran comparat amb la seva mida. Els últims dies abans de posar l'ou no pot menjar perquè l'ou ocupa tot el seu abdomen. Després aquest ou el cuida el kiwi mascle (els kiwis són poc sociables i monògams).

En Teixi
amb les formacions curioses de roques

Un dels múltiples llacs entre Wanaka i Hokitika

Després de passar una estona al Wild Kiwi, i fer un cafè allà mateix, anem al hostel a dinar i passar la tarda de pluja el més calentets que podem. Deixarem l'endemà el Franz Josef, però primer fem una parada el Wild Kiwi per saludar als animalons (tenim un pase de 24h!). Pel camí a Hokitika, parem a algun mirador i baixem a estirar les cames al ex-poble miner de Ross. Ross com altres ciutats/pobles de la zona (inclòs Hokitika) va viure la febre de l'or a partir del 1860, ara aquests pobles, com podeu imaginar, han disminuït de nou la seva població quasi com abans de la febre de l'or.  Abans de parar a Hokitika ens apropem als Gorge de Hokitika. Són gorgs del riu que baixa de glaciar i per tant té una aigua blava molt maca. Per sort, encara no està plovent i el color de l'aigua es manté, doncs si plou com és d'esperar es torna marronosa... intentem dinar allà, però les sandflies (febotomins) ens toquen la moral i dinem un altre cop al cotxe.

Gorge de Hokitika, com podeu veure, més aigua de glacera

"Te pillé!" per fi foto al fantail que ens vacil·lava

A Hokitika principalment visitem el seu museu, on un home molt agradable ens explica algunes coses sobre el museu, ja sigui sobre l'extracció d'or (estem encara en zona on va haver-hi febre de l'or i on encara hi ha gent que viu d'això), la whitebait (peixets petits amb que fan truita i diuen que és molt bo) i altres artilugis. Una altra característica de la zona són les mines de jade i el que seria els workshops on es treballa el jade. En visitem un parell i a la tarda sortim a fer una volteta per la platja que tenim al costat. Sembla que el temps s'està "despejant".

No cal títol: Hokitika

La platja està plena d'una escuma blanca i marró... la veritat és que fa molt d'efecte pensar que la gent a l'estiu es banya allà. Però després busco per internet i descobrim que aquesta escuma no és pas cap indicador de pol·lució, sino al contrari. Es produeix en platges llargues de surf (ie, on hi ha corrents prou fortes i onades prou grans) on hi ha una concentració alta de fitoplàcton.

Esther

Te Anau (Mildford) i Wanaka

27-29 juny

I ara toca visitar un parell de punts rellevants a Nova Zelanda: Te Anau i el fiord de Mildford Sound, i al cap d'un parell de dies Wanaka. Coneguda també per ser un punt per anar a esquiar, com pel seu preciós llac i famós arbre al mig del llac. A més que té una excursió per fer el pic Roy que molta gent diu que és un dels millors trekkings a nivell de vistes de NZ.

Vistes des d'un dels camins per Riverton a la Moren reserve

Per arribar a Te Anau ens acomiadem de The Catlins i parem a Riverton on anem a la Moren scenic reserve. Hi ha un parell de miradors des d'on es poden veure les dues bandes de la península, i amb el dia que fa és veu perfectament. Tot i que no és del tot perfecte, que seria quan es pot arribar a divisar la Stewart Island. Aprofitem el sol i les taules de picnic que sempre hi ha per tot arreu a NZ per dinar el nostre tupper d'arròs.

Típica carretera kiwi
enteneu perquè m'agrada NZ? Fins i tot quan
condueixes hores i hores?

Llac a Te Anau, inici de la nostra excursió
cap al Mildford Sound

 A Te Anau, també en Airbnb, ens allotgem a casa d'en Paul. Un kiwi al que li agrada la fotografia (i estava seleccionant fotos per un concurs) i diria que la caça.. o com a mínim té amics als quals els hi agrada. És curiós perquè la casa té l'estil dels anys seixanta: catifes, mobles simples i utilitaris, moqueta, i la decoració. A part de la enorme llar de foc que només arribar encén i que escalfa tot el pis! És un personatge molt simpàtic i agradable amb el que xerrarem els vespres i matins.

Mirror lake: llac mirall

Kea, el lloro intel·ligent

Aigües de glaciar de camí a Mildford Sound

Per visitar el fiord, Mildford Sound, decideixo agafar el tour amb el bus inclòs des de Te Anau. La carretera acostuma a tenir gel en aquesta època de l'any i no tinc ganes de patir. A més resultarà que l'excursió és quasi com anar per lliure, doncs el bus fa parades (les que faries amb el cotxe) i a més el propi conductor del bus et va donant explicacions de tot. En el nostre cas és un australià que per mi serà com la persona que menys he entès el seu anglès a NZ. Tot i això, si l'entens o el poc que entenem, és un bon guia i parem per veure les vistes al llac, muntanyes, "mirror lakes": llacs mirall, i a un punt on trobem Keas!

Mildford Sound

Cascada ben propera al fiord de Mildford Sound

Les kea són els lloros més grans que hi ha i un dels més intel·ligents, els hi encanta rossegar i jugar amb el cautxú, les sabates, pilotetes o el que sigui.

Parada per acomiadar-nos de les muntanyes
entre Te Anau i Mildford Sound

I tot això fins arribar al mar (al fiord) des d'on prenem el vaixell que ens portarà de passeig pel fiord fins arribar a mar obert, al mar que separa Austràlia de NZ. Pel camí veiem un parell de foques fent el bany i ens apropem (molt i intencionadament) a una cascada que va a parar al fiord.

Mildford sound

Amb la tonteria passem tot el dia fora fins retornar a Te Anau on gràcies a l'altra parella holandesa que també s'allotja a la casa, tastarem les crêpes holandeses que prepararan! Mentre sopem a més en Paul ens ensenya més coses que té per la casa: corall negre, una calavera de foca, uns discos de la columna de balena,...

Metafoto: Buscant el millor angle de l'arbre

A Te Anau no li dediquem més nits, així que no puc fer tot el tros que voldria en un dia del Kepler track. Tot i així en fem la part més plana inicial. La veritat és que passar una nit més no hagués anat malament. Però ens dirigim a Wanaka, que després de conduir unes horetes i fer el tram final per "la carretera escènica" que pujava com si no s'acabés la muntanya i anava cagada per si hi havia gel... però per sort, res de res :) arribem a la ciutat. De camí teníem previst parar a Queenstown per visitar la parella kiwi que vam conéixer a l'altre viatge. Però per manca una mica d'interès recíproc decidim que anem directes a Wanaka perquè no se'ns faci tard.

L'arbre més fotogènic de Wanaka

Pujant el Roy's Peak ben acompanyats

A Wanaka fem el famós Roy's Peak, començant ben aviat i tenint un dia prou decent tot i que a la baixada fotés un vent, i més fred... i sí, hem fet 1200m pujada i 1200m baixada (en 8km), on a la baixada els meus genolls m'han odiat a més no poder... I on hem passat fresqueta a la part de dalt. Al final hem pujat fins al cim, doncs la majoria de gent es queda al mirador que hi ha uns 200m de desnivell sota el cim. Amb les botes de muntanya podem passar pels trossets que estan una mica gelats sense gaire problema. Hi ha gent que a les 9am ja baixa!! Han anat a veure sortir el sol des de dalt... però és una activitat més d'estiu que diguem... però suposo que hi ha gent per tot. La part positiva de començar aviat és que el fang està glaçat... però a la baixada ja no... El camí està ple d'ovelles (fins a certa alçada) que s'espanten a la que intentes apropar-te una mica!

Impressionants vistes des de la cima del Roy!

A la cima del Roy! Roy's Peak

Acabem anant a fer una volta pel llac de Wanaka i passant a veure el famós arbre dins del llac on es poden veure persones com formigues intentant captar la millor foto per pujar a instagram xD

Vistes des de la cima del Roy

I amb una mica de vi kiwi acabem la nostra estància a Te Anau i Wanaka!

Panoràmica Roy's Peak, més impressionant en directe

Esther