6-9 juny
Abans d'acomiadar-nos de Hué el tour que ens portarà fins a Hoi An ens parem a veure el pont de Thanh Toan, de 300 anys d'antiguitat que ha aguantat pujades de riu durant anys i anys. La nostra següent parada serà la platja de Lang Co on ens remullem els peus i ens sorprèn gratament com de neta està l'aigua. La ruta al tour continua, tour on som un grup de 13 persones, el guia parla prou bé anglès i sembla simpàtic i el conductor és raonable.
Per fi arribem al conegut port de muntanya de Hai Van. Cal dir que no és que sigui tan alt (500m), però durant la pujada es poden veure com la llacuna de Lang Co s'ajunta amb el mar i a l'altra banda de port es veu Danang amb el seu skyline inesperat i la seva eterna platja de sorra. Realment aquest és el punt concret on deixem d'estar al nord per passar al sud de Vietnam.
Com a sorpresa el nostre guia ens para a Danang i ens convida a un Banh Mi, un dels habituals entrepans amb paté i embotits de porc (els més habitual) que pots menjar a Vietnam a gairebé qualsevol hora i que en els últims dies ha estat una part important de la nostra dieta! I per que no ens oblidem de com es fa, ara toca la prt de suar, visitem les Marble mountains (muntanyes de marbre), construïdes per l'emperador Minh Mang. Són unes formacions rocoses amb coves on es troben estàtues de budes tallades a mà. No està mal, però s'han de pujar algunes escales i és migdia...
I ja hi som a Hoi An! La ciutat més turística en que hem estat per ara a Vietnam (i segurament en que hi estarem) però cal dir que també és la ciutat més mona que hem vist! Tenen el centre històric molt ben conservat a més de tenir un riu que li dóna un cert encant i estar il·luminada al vespre amb molts fanalets. Però la ciutat és coneguda pel seu pont d'estil japonès del 1700, tot i que reconstruït, que connectava el barri japonès amb el barri xinès de Hoi An. Tot i que sincerament, és maco i la ciutat val la pena per altres coses que no només el pont...
Hoi An va ser el principal port comercial de la zona per un bon temps (del segle XVI al XIX) que després seria substituït pel port més modern de Danang, la ciutat veïna. Això va donar lloc a immigració xinesa i japonesa, que produirien també intercanvis culturals. Per exemple, encara avui es conserven i hi viuen famílies en cases tradicionals amb estils arquitectònics barrejats: vietnamita, japonès i xino. Com podeu imaginar degut a les influències dels dos països veïns a Vietnam, i que han perdurat per 6-8 generacions tot i totes les inundacions patides i per patir que té aquesta ciutat deguda a la seva geografia.
Explorem Hoi An ja sigui la tarda en que arribem com l'endemà i el dia en que agafarem el bus nocturn, amb molta calma, doncs la calor no ajuda. Comprem el ticket que et permet entrar a 5 llocs (dels 22 possibles). Visitem algunes de les cases tradicionals, el museu de Hoi An, alguna pagoda i l'associació xinesa de la ciutat. Comentar que les cases visitades, tenen dues plantes on la segona planta s'usa per guardar el mobiliari quan és època de pluges/inundacions.
Un altre dia lloguem unes bicis i ens anem fins a la platja, que estarà a uns 4-5km. Anem a la platja An Bang, donades les crítiques que havíem llegit de l'altra platja Cua Dai. Es veu que l'any passat, al 2018, van tenir un fort temporal i el mar (oceà) es va menjar la platja. Ara sembla que estan ficant sacs de sorra per reconstruir la platja...
Per a sorpresa, trobem que hi ha un museu prou nou i per ara d'entrada gratuïta del fotògraf francès Rehahn Gallery, que ara viu justament a Hoi An amb la seva família. El seu treball, a part de fer retrats de quasi totes les ètnies que viuen a Vietnam també consisteix en recopilar un vestit típic de l'ètnia. A més que el museu té informació per cada ètnia. Realment, un dels llocs més interessants pels que passar a Hoi An.
A Hoi An, com a totes les ciutats vietnamites, està plena de cafès, i en tenim un al costat de l'hotel on a més descobrim que fan gelats amb nitrogen!! Així que hem provat el nostre primer gelat fet (gelat) amb nitrogen a Hoi An per un preu de poc més d'un euro!
Als vespres la ciutat es transforma i un cop s'il·lumina sembla una ciutat màgica, tot i que plena de turistes... i de venedors de passeig amb barqueta... tot i així té un encant particular :)
Esther
Abans d'acomiadar-nos de Hué el tour que ens portarà fins a Hoi An ens parem a veure el pont de Thanh Toan, de 300 anys d'antiguitat que ha aguantat pujades de riu durant anys i anys. La nostra següent parada serà la platja de Lang Co on ens remullem els peus i ens sorprèn gratament com de neta està l'aigua. La ruta al tour continua, tour on som un grup de 13 persones, el guia parla prou bé anglès i sembla simpàtic i el conductor és raonable.
 |
| Pont Thanh Toan |
 |
| Platja de Lang Co |
Per fi arribem al conegut port de muntanya de Hai Van. Cal dir que no és que sigui tan alt (500m), però durant la pujada es poden veure com la llacuna de Lang Co s'ajunta amb el mar i a l'altra banda de port es veu Danang amb el seu skyline inesperat i la seva eterna platja de sorra. Realment aquest és el punt concret on deixem d'estar al nord per passar al sud de Vietnam.
 |
| Pas de Hai Van, entre el nord i el sud de Vietnam |
Com a sorpresa el nostre guia ens para a Danang i ens convida a un Banh Mi, un dels habituals entrepans amb paté i embotits de porc (els més habitual) que pots menjar a Vietnam a gairebé qualsevol hora i que en els últims dies ha estat una part important de la nostra dieta! I per que no ens oblidem de com es fa, ara toca la prt de suar, visitem les Marble mountains (muntanyes de marbre), construïdes per l'emperador Minh Mang. Són unes formacions rocoses amb coves on es troben estàtues de budes tallades a mà. No està mal, però s'han de pujar algunes escales i és migdia...
 |
| Jugant a Xiangqi amb les escultures a les muntanyes de marbre |
I ja hi som a Hoi An! La ciutat més turística en que hem estat per ara a Vietnam (i segurament en que hi estarem) però cal dir que també és la ciutat més mona que hem vist! Tenen el centre històric molt ben conservat a més de tenir un riu que li dóna un cert encant i estar il·luminada al vespre amb molts fanalets. Però la ciutat és coneguda pel seu pont d'estil japonès del 1700, tot i que reconstruït, que connectava el barri japonès amb el barri xinès de Hoi An. Tot i que sincerament, és maco i la ciutat val la pena per altres coses que no només el pont...
 |
| Hoi An, Vietnam |
Hoi An va ser el principal port comercial de la zona per un bon temps (del segle XVI al XIX) que després seria substituït pel port més modern de Danang, la ciutat veïna. Això va donar lloc a immigració xinesa i japonesa, que produirien també intercanvis culturals. Per exemple, encara avui es conserven i hi viuen famílies en cases tradicionals amb estils arquitectònics barrejats: vietnamita, japonès i xino. Com podeu imaginar degut a les influències dels dos països veïns a Vietnam, i que han perdurat per 6-8 generacions tot i totes les inundacions patides i per patir que té aquesta ciutat deguda a la seva geografia.
 |
| Interior d'una casa de més de 100 anys d'estil japonès, xinès i vietnamita |
 |
| L'hora de les llums dels fanalets a Hoi An |
Explorem Hoi An ja sigui la tarda en que arribem com l'endemà i el dia en que agafarem el bus nocturn, amb molta calma, doncs la calor no ajuda. Comprem el ticket que et permet entrar a 5 llocs (dels 22 possibles). Visitem algunes de les cases tradicionals, el museu de Hoi An, alguna pagoda i l'associació xinesa de la ciutat. Comentar que les cases visitades, tenen dues plantes on la segona planta s'usa per guardar el mobiliari quan és època de pluges/inundacions.
 |
| Els carrers a Hoi An |
 |
| L'altra riba del riu a Hoi An |
Un altre dia lloguem unes bicis i ens anem fins a la platja, que estarà a uns 4-5km. Anem a la platja An Bang, donades les crítiques que havíem llegit de l'altra platja Cua Dai. Es veu que l'any passat, al 2018, van tenir un fort temporal i el mar (oceà) es va menjar la platja. Ara sembla que estan ficant sacs de sorra per reconstruir la platja...
 |
| Fanalets |
Per a sorpresa, trobem que hi ha un museu prou nou i per ara d'entrada gratuïta del fotògraf francès Rehahn Gallery, que ara viu justament a Hoi An amb la seva família. El seu treball, a part de fer retrats de quasi totes les ètnies que viuen a Vietnam també consisteix en recopilar un vestit típic de l'ètnia. A més que el museu té informació per cada ètnia. Realment, un dels llocs més interessants pels que passar a Hoi An.
 |
| La font de l'associació xinesa |
 |
| Constructora de fanalets |
A Hoi An, com a totes les ciutats vietnamites, està plena de cafès, i en tenim un al costat de l'hotel on a més descobrim que fan gelats amb nitrogen!! Així que hem provat el nostre primer gelat fet (gelat) amb nitrogen a Hoi An per un preu de poc més d'un euro!
 |
| La màgica Hoi An al vespre |
Als vespres la ciutat es transforma i un cop s'il·lumina sembla una ciutat màgica, tot i que plena de turistes... i de venedors de passeig amb barqueta... tot i així té un encant particular :)
Esther
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada