10-13 juny
Dalat: la ciutat de les mil flors, la ciutat dels somnis, la ciutat trista, la terra de l'amor, el petit París... tot noms per una ciutat amb un clima primaveral perenne! Per fi baixem uns quants graus i podem gaudir dels dies sencers!
|
L'estació colonial de tren de Dalat |
I tot i que esperàvem trobar una Hoi An 2, no és pas així, és turística però res en comparació! La gent no només viu del turisme. De fet, gràcies a les seves temperades temperatures durant tot l'any, és la principal cultivadora de maduixes, cafè, i altres fruites i verdures que després s'exportaran per tot Vietnam. Té un llac al centre de la ciutat, on sempre és agradable fer una passejada, hi ha fins i tot cotxes de cavalls que et poden portar a fer una volta pel llac. Si es vol, es poden visitar algunes cascades, nosaltres ja n'hem vist unes quantes cascades grans a la nostra vida, i els comentaris de la gent no sempre són positius en algunes, a part de que la majoria estan massa lluny per anar en bus, i també massa lluny per nosaltres anar en moto, així que no visitarem cap cascada.
|
El llac de Dalat |
|
Carrosses de conte de fades a Dalat |
Aquests dies explorarem una mica la ciutat, on investigarem quins són els millor llocs per menjar, fer el cafè, fer les postres... sí aquí la gent després de sopar pren "sopes dolces" anomenats: "
chè", o tes dolços o llet de soja calenta amb pastetes!! També aquí es poden trobar molts tipus d'avocats diferents i el "kem bo", crema d'avocat amb una bola de gelat de coco a sobre: boníssim!!!
|
Pizza vietnamita! |
Visitem el jardí de les flors de Dalat, que gràcies al clima es manté florit tot l'any, tot i que nosaltres el visitarem en la millor època, "el seu estiu". És un jardí preciós, amb mil detalls, on dues horetes te les pots passar tranquil·lament si et dediques a fer algunes fotos.
El turisme que trobem ja sigui al jardí com a les pagodes que visitarem és pràcticament tot vietnamita. Som dels pocs occidentals que passegen per la ciutat. Aquest fet, fa que molts nens simplement et saludin amb un "Hello", How are you?" per practicar el seu anglès.
|
Banc al jardí de les flors de Dalat |
|
Fent de paperera pingüí al jardí de les flors |
|
Jardí de les flors de Dalat |
Per visitar una de les pagodes (Thien vien Truc), prenem un bus local i aprofitem que estem al costat per fer una volta pel llac "Ho Tuyen Lam". Ja que hi som, per fer la gràcia, lloguem un patito per voltar pel llac. Passem una bona estona pedalant i intentant avançar a contracorrent amb un patito on el canvi de direcció no funciona gaire bé xD
|
La turística pagoda Linh Phuoc |
L'endemà tornem a prendre un altre bus per visitar la pagoda Linh Phuoc, que conté un buda gegant fet de flors! I al costat hi ha un altre temple de religió
Cao Dai. Una religió prou recent, fundada al 1925, on un dels seus sants és Víctor Hugo!!
|
La paret més famosa de Dalat |
|
Explorant "The Crazy House" |
Pagoda Linh Son es troba al costat d'on dormim, i és al igual que les pagodes que visitarem als entorns de Dalat, de les més maques que hem vist a Vietnam.
|
Pagoda Linh Phuoc i els camps de maduixes que l'envolten |
|
Temple de religió Cao Dai |
Acabem la nostra exploració de Dalat visitant el palau d'estiu de l'últim emperador/rei de Vietnam de la dinastia Bao Dai. El palau és d'estil art deco francès, ja sigui el seu interior com el seu exterior. Fet molt curiós per ser a Àsia. I canviant d'estil arquitectònic ens anem a veure la "
crazy house" (casa boja). Casa entre les 10 més rares del món, construïda per una arquitecta vietnamita que es va mudar a Dalat per fer el seu projecte. Una casa que reflectís la natura, casa on a més de ser visitable i tenir algunes habitacions on es pot dormir, també té un mòdul on encara hi viu l'arquitecta amb la seva família.
|
Cometes de mitja tarda a Dalat |
A tot això, hem trobat un restaurant completament local (la carta només està en vietnamita) on el menjar és boníssim a un preu irrisori comparat amb tot Vietnam!! Així que fem tres sopars en aquest lloc provant plats nous i repetint aquells que ens han agradat més. També aquests dies hem menjat iogurts casers boníssims i les típiques maduixes de la zona. On el gust és realment a maduixa!!
|
Dalat, i els cavalls de les carrosses |
I un cop visitada Dalat agafem un bus nocturn cap a Ho Chi Minh, la nostra última parada abans de deixar Vietnam. Un país amb una història recent que fica els pels de punta... i on increïblement amb la finalització d'una guerra al 1975 ha estat capaç de créixer i modernitzar-se més que els seus veïns.
Esther
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada