30/8/19

Valle Antón, un petit Boquete però no és per tant...

6-7 agost

Tot i que no estava als plans, avui anirem a el Valle Antón, també conegut com el Valle, en comptes d'haver parat abans a Santa Fe de Veraguas. Una noia que anava al tour de Coiba ens ho va recomanar molt, però cal dir que no és per tant... i menys quan es veu que últimament han robat a un dels senders...però què hi farem!

Vistes al Valle des del Cerro Gaital
Dues orugues humanes al Valle

Com a curiositat el Valle Antón no és una vall! És el cràter d'un volcà (òbviament extint...), de fet, hi ha aigües termals als voltants, però aquestes aigües es veu que cada cop estan més fredes, senyal de que el volcà no té pinta de despertar-se...

Oruga de la papallona mussol (no és tòxica aquesta)

De fet, Panamà es va formar per l'explosió de molts volcans els quals van permetre l'unió entre nord amèrica i sud-amèrica.

Papallona blava (mariposa azul)
I és la papallona blava però quan es tanca!!

Per arribar al Valle hem de prendre dos busos (a Chitré ja hem deixat el cotxe i ens han fet el favor d'apropar-nos a la terminal de bus que no està pas al centre). Veient el temps que fa i que no hi ha tantes coses a fer, anem just abans que tanquin al mariposari. No hagués dit d'anar-hi però té unes reviews molt bones a Tripadvisor i decidim donar-li una oportunitat, i com a resultat sortirem ben satisfets. La visita és un mica express perquè quasi tancaven però val la pena perquè ens expliquen moltes coses sobre les papallones i tot el procés des de l'ou a la papallona molt interessants i que no sabíem.



Papallona mussol (mariposa búho), la més gran de sud-amèrica
(Caligo illioneus)

Caminant fins al mirador del cerro Gaital

L'endemà decidim anar a fer el sender del Cerro Gaital. Això sí, donat que han robat al sender de l'India dormida hi anem sense la cartera, només el mòbil del Teixi i la càmera de fotos. El sender és molt curtet, en hora i mitja ja has tornat, però cal dir que si tens sort pots tenir unes vistes molt maques. A mig matí ja som de nou al poble on decidim anar a veure el museu Victoriano Lorenzo, només visitable amb guia i al preu de 3$ per persona. Per ser un museu molt petit sortim prou contents, el noi explicava bastantes coses més o menys interessants.

Ocell carpinter! (picasoques)
Sembla or, però no ho és: són crisàlides!!!

Finalitzem el dia buscant els "arbres quadrats", que resulta ser un sender que s'inicia des del jardí d'un hotel i per on ens plou tot el camí... suposo que sense pluja deu ser molt més maco... això sí, els anomenats "arbres quadrats" de quadrats tampoc tenen tant...

La tristesa del jaguar...

L'endemà al migdia anirem ja cap a Panamà ciutat, però passem el matí fent una volta pel poble i anant al "zoo" el Níspero. Bé, és un zoo casolà, es veu que era una casa particular on la gent que hi vivia va comprar alguns animals i després la gent li portava animals ferits de forma que va acumular animals fins al punt que es va tornar un zoo. Tot i que les gàbies realment fan pena: alguns ocells tenen més espai que el jaguar... a més abans tenien una exposició d'amfibis amb la granota daurada (en perill d'extinció i la qual ja només viu en captivitat, no es veu una granoteta d'aquesta a la natura des del 2009...) i ara ja no.

L'Esther mode papallona blava

Esther

28/8/19

Chitré i rodalies i la continuació del surf a platja Venao

2-4 agost

Els propers dos dies llogarem un cotxe per explorar de forma més senzilla la zona de Chitré i anar fins a platja Venao. No estava en els nostres plans però ens han dit que és molt maca la platja i que podem fer surf. De fet, és un lloc ideal per aprendre surf ja que les onades són molt predictibles i menys fortes.

El nostre "cotxet" per dos dies

Primer passem una nit a Chitré on arribem des de Santa Catalina una mica per sort, ja que mentre caminàvem per anar a buscar la buseta (havíem de fer: Santa Catalina -> Soná -> Divisa -> Chitré) ens trobem una buseta on hi va el Miguel el "guia" del tour a Coiba. Es veu que és un transport privat i si els hi queda lloc doncs intenten recollir gent per Santa Catalina (així es treuen més calers...) i ens ofereixen portar-nos fins a Divisa per 15$/persona... és caret... però molt més còmode, així que acceptem i només fem en buseta 30min fins a Chitré on arribem al migdia.

Veient passar la vida des d'una cafeteria a Las Tablas
A Chitré trobem que fa una miqueta de calor... i per dinar el més refrescant que trobem a una fonda és amanida de patata amb remolatxa que semblava un gelat quan te la servien en boletes. Sí, aquí les amanides i les verdures i fruita en general no abunda als menús...

Un altre fet curiós del dia és que a l'hotel on havíem fet una reserva per dues nits (i volíem mirar si podíem estar-hi només una nit) resulta que no tenien apuntada la reserva... per tant ja els hi anava bé amb ells que només féssim una nit. Per una banda perfecte, per l'altre flipes... ja que era una reserva via Booking...

Garsa panamenya?

A la tarda anem a La Arena, el poble del costat on en teoria és conegut per les seves artesanies... però resulta que a les 5pm ja han tancat quasi tot... i cal dir que tampoc és que les artesanies que veiem fossin gaire interessants... el més maco són les casetes baixes i de colors i també algunes cases colonials que té el poblet.

Platja Agallito amb marea baixa

Un cop a Chitré, vist que no hi ha gaire a fer i que és realment un poble molt local, sense turisme i on la gent fa la seva vida, el Teixi va a una barberia a tallar-se (per fi...) els cabells. Sembla que hem triat el barber més ocupat del món (i que treballava amb poques presses). Tot i això hem rigut una estona mentre esperàvem el torn ja que quan parlaven entre ells era quasi impossible saber què deien!! Sort que "hablamos bastante bien español" tal i com ens ha dit el conductor del bus fins Divisa d'avui xDD sort... sí... sort que parlem una mica bé el castellà xDD

Porxos d'uns altres temps a Villa los Santos
Per sopar, trobem a la plaça un lloc panameny/colombià on fan unes arepas molt bones i tot a bon preu! Si hi tornem a passar per Chitré intentarem tornar a anar a saludar-los, doncs era una família molt agradable.

Des d'una casa particular a Villa los Santos
La nostra ruta continua l'endemà un cop tenim el cotxe (una altra història... no tenien el cotxe que havíem reservat, però cal dir que ho han fet bé i ens han donat un cotxe més gran pel mateix preu i en cap moment ens han insistit per agafar una assegurança superior a la bàsica)  anem primer a la platja de l'Agallito on amb marea baixa (que creiem que és ara) es veuen moltes aus que venen a pescar els crancs, cucs i mol·luscs que queden a la vista. I algunes aus sí que en veiem, però gaire maco no és el lloc. Anem fins Las Tablas on ens parem a fer un cafè amb empanades mentre observem la vida diària de la gent. Aquesta zona és coneguda per les seves festes típiques: la festa de les polleres, festes amb diables, etc. És a dir, un turisme molt local cosa que per sort fa que tots els preus també siguin molt raonables comparat amb altres destins més turístics. Parem també a Pedasí, un poble amb cases baixes de colors i moltes colonials, però està plovent bastant així que de seguida tornem a estar al cotxe. Finalment arribem a platja Venao després de 30min de sots ("baches") i esquivar forats, però res a veure amb la carretera per anar a Monteverde a Costa Rica...

Església colonial a Villa los Santos
A platja Venao és difícil trobar allotjament a preu raonable, però per sort agafem una oferta d'última hora a l'hotel Selina. Selina va ser creat per un parell d'hebreus a Pedasí, els quals van comprar milions d'hectàrees per Panamà, que ara s'ha estès a nivell mundial i intenten crear hostels "amb estil" i moderns, però resulta que on parem té una cuina molt petita per tota la gentada, 2WC per 9 habitacions i a sobre un ambient molt de fiesta... a més que net, net no està (llevat la tenda que tenim com habitació).


Platja Venao

La platja sí que és maca, tot i que el dia no acompanya, a veure si demà no plou i podem fer les dues lliçons de surf que hem reservat, una a les 9am i l'altra a les 3am... però resultarà que després de la primera lliçó no tinc ganes de fer l'altre. L'instructor (a part de que no sap castellà) no és com el de Santa Catalina que tenia molta cura per nosaltres i diria que no té ni la meitat d'experiència que el noiet panameny... i total per fer 6 onades en una hora... ara bé... no ens volen tornar els diners i simplement ens diuen d'agafar productes de la botiga pel valor de 60$. Acabem amb un banyador per el Teixi pel valor de... 60$!!! Espero que li duri tota la vida...

Un altre tipus de garsa a platja Venao (zarapito trinador?)
Pel camí de tornada cap a Pedasí recollim un noi que just ha fet autostop a la sortida de la platja Venao, resulta que s'ha adormit i no pot esperar el bus. El deixem a Pedasí on agafarà un altre bus. Nosaltres intentem anar a la platja La Arena, però donat que és diumenge veiem que és el lloc on van tots els locals... i per conseqüència no hi ha per aparcar, així que mitja volta i parem de nou a Pedasí, aquest cop sense pluja. Fem un cafè amb un "bizcocho" que no té gust a res i ja anem a la Villa de Santos on tenim l'allotjament airbnb amb una dona panamenya molt agradable la qual només ve aquí quan dóna classes a la universitat, tot i que ja està jubilada, intentarem trobar-la a Panamà ciutat on ella sí que hi viu :)

I demà de nou cap a la muntanya!

Esther

26/8/19

Santa Catalina i el nostre inici al surf

30 juliol - 1 agost

Santa Catalina és un minúscul poble de costa panamenya del Pacífic que, sense anar més lluny, té la tercera reserva marina més gran del món després de la gran barrera de corall a Austràlia i les Galápagos a Equador. La reserva marina està formada per molts illots i el més gran i conegut és l'illa de Coiba. Ara bé, el turisme a la zona no va iniciar-se per la seva riquesa natural sinò que va ser pel surf!


Snorkeling al parc marí de Coiba :D

Als 80-90 aproximadament es van adonar que la zona té unes onades i una platja molt adient per aquest esport. La nostra idea és fer una mica de les dues coses: snorkeling per les aigües de Coiba, l'illa principal de la reserva marina i provar una lliçó de surf.
Per arribar a Santa Catalina en transport públic calen 4 busos diferents i unes 9 hores en total... així que decidim prendre el shuttle privat (bé compartit) que va directe des de Boquete (òbviament a un altre preu, però val la pena). Així que al migdia ja som al nostre destí!

Pinyes baby creixent al jardí
Inspeccionant el "poble" veiem que bàsicament consisteix en un carrer i mig de poble ple de hostels i venedors de tours per Coiba i per fer submarinisme. Cap a l'altra banda es troba la platja del surf i nosaltres estem en un altre carrer a uns 20 min a peu de la platja i 10 min del "centre".

Ocellet (no identificat) a Santa Catalina
Això sí, el canvi de temperatura entre Boquete i aquí es nota... de cop em passat de tardor a ple estiu! Ara bé... ells diuen que estan a l'hivern xDD, jo no hi penso anar quan sigui "estiu"!

El tour per fer snorkeling per Coiba el vam reservar via l'airbnb on som (que resulta ser una parella d'italians que abans tenien una pizzeria i ara tenen una gelateria, què original!! xD).

Peixet al costat de corall viu (i mort)
El tour resulta ser: 3 punts on fer snorkeling (al voltant d'illots o illetes), tot i que ens havien dit que eren 4..., totes les parades hem de bucejar seguint "el guia" les 12 persones que anem al tour. El guia panameny vol fer veure que parla anglès però acaba preguntant-nos a nosaltres com es diuen les coses... ja que les seves intervencions són només per dir: "Hem arribat a l'illa del Coco. Fem snorkeling aquí" (en anglès clar...). Cap explicació de res, de fet, gràcies a una holandesa amb bona vista podem  veure balenes ja sigui a l'anada com a la tornada des de Coiba a Santa Catalina (que és una hora i mitja en llanxa) però no ens parem gaire temps a veure-les... i quan pregunto quin tipus de balena és, la resposta és: una balena. Aha... ja... sí... fins aquí ho sabíem tots... La resposta correcta és: balenes jorobades (geperudes). Es venen a aparellar a les aigües del Pacífic properes al Carib durant els mesos de juliol i setembre.

El nostre jardinet, Santa Catalina
i el seu ambient calmat
Abans de l'últim punt per fer snorkeling parem a l'illa de Coiba a dinar: un sandvitx. I després del tercer bany ens porten a una platja 20 minutets... ja podíem estar fent més snorkeling...

Fons marí al parc de Coiba
Cal dir que la zona és molt verge (encara... veurem quant dura) i que veiem tortugues, molts peixets i un petit tauró al fons i bé, una mica de corall i, a més a més, ens fa bon dia.  Així que no ens podem queixar, però vaja podríem nosaltres fer molt millor la feina de guia! La veritat, tal i com comentem amb els bascos (parella que té l'habitació del costat a l'airbnb) és que a Panamà (i diria que també a Costa Rica) et venen els tours a preus europeus però la qualitat no és ni la meitat, són tours de broma... i clar... fa ràbia... però és el que hi ha...

Nedant de nou amb tortugues!
Això sí, al tour anava un noi que treballa aquí per uns mesos, l'Enrico, hehehe com no, italià! I el qual ha viscut 10 anys a Torí! Descobrirem que Santa Catalina està plena d'italians!! Bé... no és una gran novetat... tot el món n'està ple :)

El nostre company d'habitació (sí, un ratpenat)

El següent dia l'aprofitem per passejar per la platja de surf, platja Estero, i al migdia fem la nostra primera lliçó de surf!!

Comentar que per arribar a la platja principal per fer surf i bé, on també es pot fer una remullada, s'ha de travessar un riu (amb sorra de platja sota), el qual amb la marea baixa només cobreix dos pams, però que en dos dies veuríem que amb la marea alta a mi m'arriba més enllà de la cintura!! Després el noi italià, l'Enrico, ens explica que al novembre (època forta de pluja) han hagut de passar nedant!

Platja Estero a Santa Catalina
I tornant al surf: és super divertit!!!! La lliçó és d'una hora, però tot i que pots semblar poc, és més que suficient. Aprens a pujar-te dempeus sobre la taula mentre el guia t'empeny quan veu una onada bona. I ho aconseguim!! Això sí... acabes amb els ulls vermells i ben cansat de cada cop que has de tornar cap endins lluitant amb les onades i la taula...

Abans d'iniciar-se en el surf a Santa Catalina
Vist que després d'una hora de lliçó necessitem un descans decidim que no llogarem la taula pel que queda de tarda... a més que crec que seríem incapaços de discernir entre quan hi ha una bona onada per nosaltres o no..

Platges de sorra negra (no és que tingui els peus bruts)
Tornem al hostel on provem una altre gelat de l'Alessandro i després passarem a saludar a la feina a l'Enrico per acomiadar-nos. Amb això ens acomiadem també de Santa Catalina on a part del que hem fet no hi ha gaire més a fer.

Esther

23/8/19

Boquete, el Monteverde panameny

26-29 juliol

Boquete és com el Monteverde a Costa Rica, un poble a les faldes d'un volcà, el Barú i del qual es poden fer diferents senders com si es vol (i sempre amb guia) pujar al Barú, el punt més alt de Panamà, 3474msnm. Un altre dels atractius de Boquete és el cafè, tot l'entorn està ple de cafetals i aquí sí decidim fer un tour a un cafetal que més endavant explico. I tot i que la fauna que es pot veure no és gaire (bàsicament ocellets..) en teoria es poden veure els quetzals, un altre ocell, conegut pels seu color blau. Però ja us avanço que no el veurem...

Boquete des del mirador a "l'oficina de turisme"
Reptil panameny pels senders prop de Boquete
Pont al sender dels quetzals
on tampoc vam veure aquests ocells..
Ens allotgem a un hostel a l'Alto Boquete, que no és pas el centre (Bajo Boquete) però on la seva propietària només arribar ens explica un munt de coses per fer i com arribar-hi sense cotxe i ens organitza el tour pel cafè. A més veiem que aquí els taxis són com el transport públic, no hi ha timos amb els preus i passen sovint entre Boquete Alto i Bajo al preu de 0.60$ per persona (això sí, els taxis poden agafar més gent pel camí).

La segona cascada del sender

Una de les tres cascades del sender
Un cop al centre, on veiem que hi ha una mica de tot, decidim anar a peu fins el punt d'informació oficial que es troba a mig camí entre el entre i el nostre hostel. Des d'allà tens unes bones vistes i a més hi ha una petita exposició sobre el cafè. Per fi, a Panamà tornem a dinar fora, almenys algun que altre dia. Anem a "el Sabrosón", on podem menjar cuina panamenya per menys de 5$ per cap! Per fi un preu raonable!

Al Pipeline no vam veure els quetzals..
però el paisatge era maco

Caminant pel sender de les tres cascades
La fulla d'orella d'elefant és més gran
que l'Esther!

Tindrem prou sort i no ens plourà gaire, de forma que podem fer un dia la ruta de les tres cascades i la pipeline (on no veiem quetzals tot i que sabem que viuen per allà) i acabar amb un gelat a: una gelateria italiana, i més en concret amb propietaris quasi de Torí!

Des d'un pont penjant camí del sender de les cascades
Cafè i els tres nivells de torrat

El tour al cafetal el fem al cafetal del Tito, Don Alfredo, a la finca La Milagrosa, el qual ens l'ha recomanat la propietària de Creadora, on ens allotgem.
Resultarà ser el mateix propietari que ens ve a buscar, ens porta a la seva finca i ens explica tot el procés per fer un bon cafè: de la planta, a la recollida, fermentació,  assecat, torrefacció i finalment després de moldre'l el producte final al que estem acostumats, la beguda del cafè. En Tito va començar des de zero farà més de 30 anys, i ell va construir sol totes les màquines que usa per totes les etapes de la producció del cafè. És bastant impressionant. A més que estem sols amb ell, un home sincer i humil que ha creat una marca de cafè del no res, però que lamentablement ara es lamenta de tota la feina que ha fet, i si realment valia la pena tant d'esforç. Tot això ho pensa perquè ha treballat molt, i ara està cansat de tot i per què no dir-ho també crec que una mica sol... La visita és tranquil·la, i podem apreciar les diferents varietats de cafè i com "gràcies" el canvi climàtic que alguns neguen algunes baies estan madures quan no haurien... Acabem torrant cafè amb tres torrats diferents: baixa, mitjana i alta (que seria pel cafè italià, l'expresso). Cal dir que el cafè és realment bo! Esperem que en Tito es pugui jubilar aviat i pugui gaudir uns quants anys de la seva vida sense treballar al cafè. Després d'acomiadar-nos del Tito decidim rememorar el nostre viatge a Perú de farà 4 anys, anant a dinar a un peruà! Boníssim! Tot i que no a preu de "el Sabrosón" però molt raonable.

I trobem cafè madur (vermell)
tot i que no hauria.... i diuen que
no hi ha canvi climàtic...ja...

Torrant cafè en tres diferents nivells:
dreta: més clar, centre: mitjà, esquerra: torrat italià
A Boquete preguntem si és possible fer algun tour a una plantació de cacao (que es troben més al nord, cap a Bocas del Toro) però no és possible. El màxim que aconseguim després d'anar a una xocolateria al centre és que t'expliquin una mica les màquines que tenen i com ells fan la xocolata que els hi arriba des de Bocas del Toro.

Don Alfredo (Tito), un gran home i
 propietari de la finca la Milagrosa
I així neix la planta del cafè
Cafè d'en Tito

Un altre dia sortim aviat per anar al sender dels quetzals, hi hem anat amb taxi i hem arribat sobre les 9.00, el taxista s'ofereix a venir-nos a buscar a les 14:30h, però malauradament no ens deixa cap contacte i resulta que ahir a la nit va ploure bastant i hi ha un creuament sense pont sobre un riu que no el fem i això fa que la ruta de 5h es torni en una ruta de 2h... per tant acabem baixant amb una de les busetes que passen per allà. El riu es podia creuar sense botes i arremangat i amb compte clar, però vam decidir fer mitja volta i no arriscar. I com ja he avançat no veiem cap quetzal... Ens havien dit que a l'inici del sender podies contractar un guia per 8$ que ens semblava un preu raonable, però no hi havia cap guia...

Caseta a l'inici del sender Pipeline, vida a la selva
Riu sense pont al sender dels quetzals
es podria creuar amb compte, però vam girar cua

Aquí acaba la nostra experiència per Boquete, on hi ha una temperatura fantàstica, on es pot menjar a preu raonable i on repetim cafè i gelat a la gelateria italiana. Demà deixarem la muntanya per anar a la platja que ja fa temps que no fem un bany, però aquest cop serà al Pacífic!


Esther

19/8/19

Entre Costa Rica i Panamà, paso Canoas

25 juliol

Entrada curteta per explicar el pas fronterer de "Paso Canoas" entre Costa Rica i Panamà.

Després de llevar-nos moolt aviat, però sorprenentment tenir els pancakes preparats, anem en Uber a l'estació on agafarem un bus de 9 horetes, si tot va bé, que ens portarà fins a David (Panamà). Anem amb la companyia Tracopa, sembla prou seria, surt puntual i el bus és decent. Fem un parell de parades per menjar i fer pipi abans de passar la frontera. Bàsicament passes per immigració de Costa Rica, et fiquen el segell de sortida, passes cap immigració de Panamà, ensenyes que tens algun vol/bus per sortir del país (sort que ho vaig mirar amb temps i vam agafar per expedia un vol amb possibilitat de cancel·lació en 24h!).  A continuació agafes les bosses perquè han de passar un control, et fiquen un altre segell d'entrada a Panamà i de nou pugem al bus. Hem tingut sort i no hi havia cua a la frontera i tots els passatgers hem passat sense problemes. Així que arribarem a David cap a les 17h-18h.

Bé, ara toca avançar el rellotge una hora! Que no ens passi com a Brasil en l'altre viatge... Així que ara tindrem la sortida del sol a les 6am i la posta de sol a les 6pm. Perfecte :)

He decidit fer nit a David vist que l'hora d'arribada a David era una mica depenent de la frontera... però donat que érem en hora podíem haver agafat el bus per a Boquete (45min) directament el mateix dia i dormir ja ha Boquete que és el nostre primer destí a Panamà. Però què hi farem, això sí, tornem a fer servir airbnb! I aquest lloc és prou peculiar, tot i que és una llàstima que el "propietari" no hi sigui. Resulta ser un centre cívic que té un parell d'habitacions que les lloga com airbnb. El nostre hoste ha deixat encarregades a un parell de persones per estar a la nostra arribada i també quan marxem a l'endemà. David no és ciutat per visitar, i a més pel que diuen a la nit pot ser una mica perillosa depèn la zona (recordem que és la segona ciutat més gran a Panamà després de la capital, Panamà city).

I, ja som a Panamà! On no tenen moneda pròpia, sinó que usen els dòlars americans com a moneda oficial. Només que tenen monedetes de quart de dòlar i 5 cèntims de dolar. També anomenada balboa, doncs era i encara és (via algunes monedetes) la seva moneda. Això sí,  ja ens han dit que aquests cèntims els hem de canviar abans de sortir de Panamà doncs no els accepten enlloc fora Panamà.

També com a punt divertit és que els panamenys parlen de la capital com a Panamà (el nom oficial seria Panamà ciutat) però clar ja ets a Panamà!

Esther

Monteverde, la nostra Costa Rica

19-22 juliol

Monteverde serà el nostre destí principal a Costa Rica, hi passarem 4 nits. És una zona muntanyosa on hi ha diferents parcs naturals on fer passejades ja sigui per "bosque nuvoso", "bosque primario" o bé, un clima més sec com el de "El Bosque Eterno de los Niños".

Vistes des de Monteverde

Guacamayo de l'Extreme Canopy
A més, el hostel on ens allotgem està molt bé i el seu co-propietari, en René és un suís que porta 10 anys a Monteverde (va arribar com a hoste!) i t'aconsella i t'explica tot molt bé. És una persona molt interessant i raonable (Cabinas Nuestra Kasa). A més des de la terrassa si està prou clar es pot veure l'oceà Pacífic, la zona de Punta Arenas! A més a més... per esmorzar tindrem cafè fet en cafetera italiana!! Quant de temps! I cafè del bo!!

Sota l'immensitat dels "árboles huecos",
ficus que s'han carregat l'arbre original


I el primer dia donat que arribem al migdia passat dinem a la fonda del costat que ens ha recomanat on es menja bé i a preu raonable, després ja passarem al modo supermercat la resta de dies. Donat que fem una volta pel poble, veiem que bàsicament hi ha hostels, restaurants per guiris i poca cosa més, tot i que les vistes des d'alguns punts de la carretera són maques. Encara que des de la terrassa també :P

Ficus gegant a Monteverde
El primer dia complet a  Monteverde fem l'Extreme Canopy que ja ens havien recomanat uns amics que hi van estar farà quasi 10 anys? (gràcies Núria i Carlos!) i el qual el propietari està d'acord en que és el més divertit i amb més adrenalina. Realment és molt divertit i el paisatge és espectacular, llàstima només que vagin una mica amb presses i no puguis realment gaudir del parc on es troba el Canopy ja que la natura dels voltants i les vistes des d'alguns punts són molt maques. A més que tenim sort i a primera hora del matí hem tingut un temps fantàstic!

Coatí infraganti al Bosque nuvoso de Santa Elena


Anem a veure els arbres "huecos" (gratis!!! increïble!), que consisteix en una petita passejada pel bosc on hi ha uns ficus gegants els quals en el seu moment van matar a l'arbre que envoltaven i ara estan buits per dins i un d'ells es pot escalar. De fet, trobem una família americana que ho està escalant amb els nens... esperem per provar-ho... però jo decideixo que només pujaré els primers metres... no cal arriscar...el Teixi fa més o menys el mateix.

Colibrí blau/lila

A la tarda, a les 4.30pm, anem al ranari on ja hem reservat i pagat. Resulta que sóm els únics al tour d'una hora així que genial. El guia ens ensenya les ranetes que estan ara dormint i ens explica unes quantes coses que no sabíem sobre elles. Són super mones!! Algunes super petites i altres més gran del que esperàvem. La cosa bona, és que es desperten a partir de que es fica el sol, i a l'entrada (15$) t'inclou una segona entrada al vespre quan tu vulguis per passar el temps que tu vulguis per veure les granotetes en actiu.

Bosque nuvoso de Monteverde

L'endemà ens llevem abans de les 7am per aprofitar el matí i anar al parc (Reserva) de Santa Elena (16$ per cap) aviat, que és quan en teoria el temps és millor, hi ha menys gent i és més probable veure animals. Havíem pensat fer el sender més llarg (bé... 4km... aquí els parcs no tenen realment senders llargs... i les dificultats les tenen posades pels americans que no es mouen gaire... ) però ens avisem que hauríem de llogar unes botes d'aigua perquè hi ha zones realment molt enfangades... així que passem de llogar botes i potser caure al fang i fem tota la resta de caminets. La reserva de Santa Elena és un "bosc nuvolós" cosa que fa que sempre hi hagi boirina i estigui tot mullat, amb plugim (com a mínim). Tot i així, podem passejar perfectament fins al final que comença a ploure una miqueta més i és just quan veiem una família de coatís creuant el camí. Pel camí hem sentit i vist micos des de lluny (no sabria dir quina espècie era) i diria que s'estaven barallant... fotien un escàndol...


Un dels micos caputxins del grup que vam trobar al
Parc del Bosque Eterno de los Niños

A la tarda canviem de bosc i anem al Bosque Eterno de los niños, un altre parc, òbviament privat, que costa 13$ per cap. Com sempre aquests parcs no tenen senders gaire llargs i en menys de dues hores el fem sense problemes i amb la calma, parant a buscar animalons. Al cap de poc trobem uns quants coatís (pizote) amagats al bosc. Durant tot el camí escoltem ocells "campana", que fan un soroll tipus una bisagra (frontissa per ser correctes en català) oxidada. Se senten per tot arreu, però trobar-los és una altra història... finalment en veiem un tot i que no li podem fer una foto. A mig camí trobem un home que resulta ser un biòleg local i ens fa veure un "pájaro carpintero" (picot) que estava mirant. També ens explica el so que fan els ocells "toledo" ("to-le-do"), bé en modo onomatopeia i durant la resta de sender som capaços de sentir-lo ^^ (òbviament no de veure'l xD). Pel camí no veiem gaire més, a part d'uns quants mosquits que m'han picat.. .però just a l'entrada hi ha un mirador al qual encara no hi hem anat, així que ens apropem i ... al cap de poc sentim soroll i... evidentment: micos!

Colibrí verd

Micos de cara blanca, també coneguts com caputxins, típics de la zona. Tot un grup, i algunes femelles amb els bebés a l'esquena. Ens passem una bona estona observant-los i fent fotos i vídeos. De fet, hi ha un punt que sembla que un mico ens estigui tirant branques a posta a nosaltres. Quan s'allunyen apareix un ocell blau molt maco que resulta ser un "pájaro bobo" (momot) i a continuació un parell de ocells campana de nou, ben visibles, al quals aconseguim fer alguna foto més o menys decent.

Un preciós caputxi al Bosque Eterno de los Niños
"Pájaro bobo" o momot de Lesson

Un altre dia intentem repetir d'anar aviat a un parc,  al parc de Monteverde, però resulta que comença a ploure i continua més i més. Així que esperem una estona xerrant amb el René mentre deixa de ploure. Al final cap a les 10am arribem al parc, ja sense pluja, i sorpresa: el preu encara és més alt del que portàvem al voucher fet pel René! 25$ per cap!! per... 3h de caminar!! Ho paguem... i fem les rutes recomanades, on des dels miradors no es veu res perquè hi ha boira i a part d'escoltar i veure algun ocell i no veiem res més... passem també per la cascada però res gaire rellevant..

El famós pont del parc de Monteverde

De fet, el més interessant és una cafeteria que hi ha davant del parc on tenen bebedors pels colibrís i per tant està ple de colibrís! I gratis!! Així que quasi acabem gaudint més dels colibrís que del parc... Passem el vespre xerrant una estona amb en René,  fins que molt a pesar nostre li hem de dir que anem al ranari a aprofitar la 2a entrada (1a de nit). I així que anem a les fosques cap al ranari on amb les llanternes que et deixen trobem quasi totes les granotes!!!! És divertit posar-se a buscar granotes a les fosques (dins les "peixeres"). Som els últims en marxar just abans de que tanquin :)

Crec que no cal llegenda, una imatge val més
que mil paraules

Granota semi transparent, una "rana de cristal"

I amb això deixem Monteverde, on hem passat uns dies molt a gust tot i que els parcs i qualsevol cosa té un preo exorbitant pel que és... com tota Costa Rica.

La fomosa "rana de ojos rojos" en un moment d'intimitat
El mascle és el de dalt, sí són la mateixa espècia!

Només ens quedem amb no haver fet un tour per un cafetal (que tot i que car... 32$, 3hores de tour) que en René realment recomanava però que també entenia que era molt car. Ja el farem a Panamà doncs cafè n'hi ha tant a Costa Rica com Panamà com Colòmbia, així que en algun lloc caurem en un cafetal.


Esther