8/9/19

Cartagena: l'entrada a la colonització

16-18 agost

Després d'entrar per mar i esmorzar encara al vaixell toquem terra per recuperar els nostres passaports amb el segell d'entrada a Colòmbia. Un cop arribem al hostel amb un Uber, tot i que veiem que a Colòmbia no s'usa gaire, ens trobem amb dos nois que porten el hostel super agradables i amb dues gossetes (perro patada) que la veritat, tot i la seva mida i diguem els considerar-los gossos o no, acaben sent molt simpàtiques :)

Palenquera: preparada per fer-se fotos
amb els turistes i demanar diners
Tothom ens havia dit que a Cartagena fa molta calor, però per sort durant la nit ha plogut i realment fa una temperatura fantàstica! L'únic que anàvem a sortir a dinar quan... es fica a diluviar i tot i que tornant bastant xopa, aconsegueixo baixar al forn de pa de sota el hostel i el super.

Des de les muralles: Bocagrande
A la tarda, després de la pluja sortim caminant cap al centre, són 30min, el nostre barri no és el centre de Cartagena, però jo diria que és tranquil durant el dia. A més que per arribar al centre de seguida arribes a la zona de platges (les quals el diumenge s'ompliran de locals). El casc antic no té res a veure amb tota la Cartagena que hem vist durant el passeig. Entres com a un altre món ple de turistes i on tot sembla de color de rosa. I bé, està tot molt ben conservat i és molt bonic. Això no ho podem negar. Arribem a pujar per la muralla des d'on es tenen bones vistes al mar i ens adonarem que només es pot fer quan tens un dia amb aquestes temperatures perquè després veurem i patirem la calor real de Cartagena. Cap a les 7pm ens dirigim cap al barri de Getsemaní, al costat del casc antic, on hem quedat amb la tripulació, els holandesos i l'anglesa per sopar tots plegats (la xina no ve, com era d'esperar). Ens porten a un lloc on fan pizzes... bé no és Itàlia però no estan tan malament.

L'endemà ens llevem aviat però sense presses i esmorzem el que seria una arepa amb formatge i mantega per sobre i cafè però no tenen llet al hostel! Així que jo només prenc una miqueta.

El primer "tinto" al carrer
Comentar que el cafè a Colòmbia, al igual que en la majoria de lloc de Costa Rica i Panamà, es fa o bé per filtrat o bé amb premsa francesa (que va ser inventada a Itàlia però la patent la van fer els francesos...). El cafè és molt més aromàtic i suau fet d'aquesta manera. A més que diria que usen cafè amb una torradura mitjana en comptes de la torradura forta del cafè expresso al que estem acostumats.

Cartagena, ciutat colonial

Mentre esmorzem hi ha un noi veneçolà que s'adona que jo el vull amb llet i el qual després, just abans que sortim a caminar cap al centre m'oferirà un cafè amb llet (bé, bàsicament llet) ja que la seva dona sempre porta la llet a sobre perquè no li agrada el cafè sol. Què macos!!! Me'l prenc (compartint amb el Teixi) tot i que just ens acabàvem de rentar les dents i anàvem a marxar

Pescadors a les platges del nord de Cartagena
Avui sí que fa calor! Arribem caminant fins al castell (fort) de San Felipe per visitar-lo el més aviat possible ja que la calor sembla anar en augment... El fort va ser decisiu per evitar la conquesta anglesa a les terres colonials espanyoles. Es va construir al 1536 pels militars espanyols i els esclaus africans. Bàsicament van fortificar una muntanyeta des d'on tenien una vista perfecta de qualsevol moviment de l'enemic El fort va protegir Cartagena d'invasors com els francesos al 1679 i dels anglesos al 1710. On l'exèrcit anglès (amb 27000 soldats, 186 vaixells), comandat Edward Vernon, va pensar que guanyava abans de realment guanyar (cosa que al final va perdre contra el 3600 homes i 6 vaixells a Cartagena).

Des del fort de San Felipe
Un cop visitat el castell tornem cap al centre i ens anem a dinar al lloc que ens va recomanar el Manuel ahir, Coroncoro, on a un preu superraonable (ja que també hi ha locals que van a dinar i demanar el menjar per emportar) mengem un "plato corriente" que consisteix en una sopa de carn de primer i un plat combinat amb arròs, patacon (plàtan aixafat fregit), frijoles i una proteïna, en aquest cas el Teixi va triar peix (un peix sencer) i jo un arròs de mariscs. No ens ho vam poder acabar i vam demanar portar per emportar (que seria part del nostre sopar).

Vistes des del castell (fort) de San Felipe

Intentem anar al museu d'or que a més de ser gratis diuen que és petit però està molt bé, i dic intentem perquè només entrar ens diuen que en 2min tanquen... i no obren fins al cap de 2 dies.. quan nosaltres ja no hi serem. Vaja.. ja anirem al de Bogotà que tothom diu que està molt bé. Així que sortim sota la calor i passegem fins que trobem la casa de la Inquisición que és ara un museu sobre aquesta i la creació de la ciutat de Cartagena.

Canaletes a Cartagena!
Aigües de Barcelona és
aigües de Cartagena també!

Tornem al hostel, però aquest cop anem de nou fins al castell per provar un nou medi de transport: les jipetes (jeeps) que et porten fins al hostel xD, de fet arribem en 10min!

Iguana camí del castell

Acabem la nostra visita a Cartagena anant al barri la Manga (un dels més pijets de Cartagena). Allí es troba el port per on vam arribar i passejant pel seu "passeig marítim" intentem buscar el Wilson (el vaixell en el que vam arribar). Al final, per la calor i perquè no hi ha gaire a fer per allà anem al super on ens va portar el capità només arribar per poder treure diners. I vés per on que ens trobem l'Erwin!!

Els Pegasos de Cartagena d'Índies

L'idea era anar Bocagrande a les platges, però decidim anar cap al centre caminant i després anem fins l'entrada de Bocagrande on hi ha un centre comercial al que hi entrem per no desfer-nos de la calor. Clar.. és migdia... no és pas el millor moment per estar passejant...fem una mica de temps i ja prenem un taxi fins el hostel on ens refresquem una mica abans de prendre un altre taxi fins l'estació de bus on prendrem un bus nocturn cap a Medellín.

Vistes a les muralles de Cartagena

El bus surt a les 5:30pm i en teoria arriba a les 7am a Medellín. Però... resultarà que després d'un parell d'hores el bus es para... però no per menjar ni res, sinó que estem parats 5 hores al mig del no res perquè sembla que hi ha gent que ha tallat la carretera... alguns colpegen el bus... mmm... de fet deu haver-hi una llarga fila de busos, camions, etc... mare meva... al final a mitjanit reprenem la marxa...a tot això, tota la nit sembla que hem estat dins d'un congelador, fiquen l'AC a tot drap i no sabem ja com tapar-nos!

Esther

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada