21-22 agost
Durant aquests dies usarem de base Medellín per explorar alguns dels pobles colonials que hi ha a la zona.
El primer que visitem és el Peñol de Guatapé, o la Piedra, com la majoria ho coneixen i després anem fins al propi poble, Guatapé. Un cop a la Piedra, toca pagar entrada i pujar els aproximadament 750 esglaons per tenir unes vistes increïbles al embassament artificial que van construir als anys 70 però que ha creat un paisatge peculiar de la zona i on molta gent també ve a gaudir dels esports nàutics que ofereixen. El paisatge des del Peñol recorda una mica al paisatge de Cat Ba de Vietnam (comparació una mica massa exagerada, però té un aire). Cal dir que la construcció d'aquest embassament va provocar també l'innundació de part del poble de Guatapé, que en comptes de perdre força, van intentar recuperar tot allò que van perdre com són els diferents tipus de sòcols (zócalos) dels que ara cada casa de Guatapé en llueix un de diferent i que fan que sigui un poble també diferent.
De fet, Guatapé es caracteritza pels seus "zócalos" i cases colorides per tot el poble. Els sòcols fan referència a la persona que hi viu a la casa, ie, si algú té vaques, hi ha gravades vaques, etc. És un poble realment molt turístic però amb molt d'encant i a l'anar fora de temporada alta i entre setmana no notem pas cap tipus d'aglomeració.
Dinem una bandeja de trucha (típic plat de la zona donat que el pantà els proveeix de peix d'aigua dolça) i una bandeja corriente amb chicharrón i tot per uns 6eur! Aquí sí que podem tornar a dinar/sopar fora si no anem a llocs pijets o més guiris. Passejant una mica més trobem la plaça no principal però sí la més maca del poble i on per casualitat hi ha un cafè que sembla pijet amb unes bones vistes a la plaça, però que resulta que fa un cafè boníssim (el torren i molen ells allà mateix) a un preu molt raonable, així que ens quedem i el meu cafè amb llet apareix amb escumeta en forma d'osset!!! Quina currada!!
Desgraciadament aquest està sent un any pèssim pels incendis i per no ser menys Medellín en té uns quants pels monts que l'envolten. De fet, pel camí de tornada veiem un incendi el qual fa parar el trànsit just al túnel per on l'incendi a passat per sobre. Finalment passem pel túnel...
Després del dia a Guatapé decidim l'endemà visitar Santa Fe d'Antioquia. Santa Fe va ser la capital de la comarca Antioquia per uns quants anys fins al 1826 ja que va tenir molta importància en l'època de l'or i es feia servir com a centre neuràlgic de la zona. Ara ha quedat com un poble on el centre es conserva perfectament com si estiguéssim a l'època colonial. Dista de Medellín quasi dues hores en bus i un cop arribes et trobes un poble molt diferent a Guatapé i molt menys turístic. Aquest realment sí que és un poble amb el centre colonial però que la gent no viu del turisme tot i que hi ha bastants hotels amb piscina per si vols passar el dia a la piscina. Es podria dir que és un poble d'estiueig. Just entrant al poble entrem a una casa que semblava un mini museu perquè hi havia panells explicatius. Però resulta ser "una casa campesina", és a dir, un lloc on els campesins/pagesos de la zona es poden allotjar gratuïtament quan han d'anar al poble/ciutat per qüestions de metges, etc. Realment està molt ben pensat i fet! El poble "visitable" és més petit que Guatapé i després de pujar a l'esglèsia dels jesuïtes des d'on hi ha unes vistes raonables parem a fer un suc de "tomate de árbol" (aquí hi ha mil fruites que mai havíem vist ni sentit parlar) i una "malteada de tamarindo" a un bar/juguería/heladería de la plaça principal del poble.
Passejant pel poble acabem entrant a un museu religiós (que fa una mica de por amb tot de verges) però paguem l'equivalent a un euro per l'entrada i passem una estona, a més que la casa colonial on s'allotja "el museu" té bones vistes i és maca. Al migdia decidim tornar ja cap a Medellín on acabarem fent un doble dinar ;)
Esther
Durant aquests dies usarem de base Medellín per explorar alguns dels pobles colonials que hi ha a la zona.
 |
| Espectaculars vistes des de la Piedra de Guatapé, a 2 hores de Medellín, |
El primer que visitem és el Peñol de Guatapé, o la Piedra, com la majoria ho coneixen i després anem fins al propi poble, Guatapé. Un cop a la Piedra, toca pagar entrada i pujar els aproximadament 750 esglaons per tenir unes vistes increïbles al embassament artificial que van construir als anys 70 però que ha creat un paisatge peculiar de la zona i on molta gent també ve a gaudir dels esports nàutics que ofereixen. El paisatge des del Peñol recorda una mica al paisatge de Cat Ba de Vietnam (comparació una mica massa exagerada, però té un aire). Cal dir que la construcció d'aquest embassament va provocar també l'innundació de part del poble de Guatapé, que en comptes de perdre força, van intentar recuperar tot allò que van perdre com són els diferents tipus de sòcols (zócalos) dels que ara cada casa de Guatapé en llueix un de diferent i que fan que sigui un poble també diferent.
 |
| Des de la Piedra de Guatapé |
De fet, Guatapé es caracteritza pels seus "zócalos" i cases colorides per tot el poble. Els sòcols fan referència a la persona que hi viu a la casa, ie, si algú té vaques, hi ha gravades vaques, etc. És un poble realment molt turístic però amb molt d'encant i a l'anar fora de temporada alta i entre setmana no notem pas cap tipus d'aglomeració.
 |
| Carrers colorits de Guatapé |
 |
| No cal títol oi? |
 |
| Provant el barret colombià |
Dinem una bandeja de trucha (típic plat de la zona donat que el pantà els proveeix de peix d'aigua dolça) i una bandeja corriente amb chicharrón i tot per uns 6eur! Aquí sí que podem tornar a dinar/sopar fora si no anem a llocs pijets o més guiris. Passejant una mica més trobem la plaça no principal però sí la més maca del poble i on per casualitat hi ha un cafè que sembla pijet amb unes bones vistes a la plaça, però que resulta que fa un cafè boníssim (el torren i molen ells allà mateix) a un preu molt raonable, així que ens quedem i el meu cafè amb llet apareix amb escumeta en forma d'osset!!! Quina currada!!
 |
| La Piedra o Peñol des de un mirador a Guatapé |
Desgraciadament aquest està sent un any pèssim pels incendis i per no ser menys Medellín en té uns quants pels monts que l'envolten. De fet, pel camí de tornada veiem un incendi el qual fa parar el trànsit just al túnel per on l'incendi a passat per sobre. Finalment passem pel túnel...
 |
| La trucha de Guatapé, plat típic |
 |
| Guatapé i els seus zócalos diferents per cada casa |
 |
| Des de la placeta més mona del poble |
Després del dia a Guatapé decidim l'endemà visitar Santa Fe d'Antioquia. Santa Fe va ser la capital de la comarca Antioquia per uns quants anys fins al 1826 ja que va tenir molta importància en l'època de l'or i es feia servir com a centre neuràlgic de la zona. Ara ha quedat com un poble on el centre es conserva perfectament com si estiguéssim a l'època colonial. Dista de Medellín quasi dues hores en bus i un cop arribes et trobes un poble molt diferent a Guatapé i molt menys turístic. Aquest realment sí que és un poble amb el centre colonial però que la gent no viu del turisme tot i que hi ha bastants hotels amb piscina per si vols passar el dia a la piscina. Es podria dir que és un poble d'estiueig. Just entrant al poble entrem a una casa que semblava un mini museu perquè hi havia panells explicatius. Però resulta ser "una casa campesina", és a dir, un lloc on els campesins/pagesos de la zona es poden allotjar gratuïtament quan han d'anar al poble/ciutat per qüestions de metges, etc. Realment està molt ben pensat i fet! El poble "visitable" és més petit que Guatapé i després de pujar a l'esglèsia dels jesuïtes des d'on hi ha unes vistes raonables parem a fer un suc de "tomate de árbol" (aquí hi ha mil fruites que mai havíem vist ni sentit parlar) i una "malteada de tamarindo" a un bar/juguería/heladería de la plaça principal del poble.
 |
| Santa Fe: un poble més tradicional colonial (i més blanc) |
 |
| Santa Fe d'Antioquia |
Passejant pel poble acabem entrant a un museu religiós (que fa una mica de por amb tot de verges) però paguem l'equivalent a un euro per l'entrada i passem una estona, a més que la casa colonial on s'allotja "el museu" té bones vistes i és maca. Al migdia decidim tornar ja cap a Medellín on acabarem fent un doble dinar ;)
 | |
| Altres coses particulars a Guatapé |
Esther
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada