19-21/22 març
Arribem des de Mysore amb el conductor a la homestay a Bekal i... finalment deixem el conductor! Tornem a ser independents!
Visitem el Fort de Bekal quan encara fa força caloreta... però val molt la pena, és enorme i ho tenen molt ben preservat i cuidat. L'únic que passes al costat del mar quan estàs suant com un porquet i el fet de no poder-te fer un bany perquè és perillós per les corrents... és molt dur!!!
Després quan ja comença a baixar el sol anem a la platja Bekal que està al costat del fort, allà mullem els peuets (i bé.. part del meu pantaló). Ens quedem per allà descansant i mirant el nostre entorn, fins l'hora de la posta de sol.
Recordem que en aquestes platges ni de conya pots posar-te un bikini! La presència musulmana en aquesta zona és molt més alta de totes les que hem visitat a l'Índia. Tot i així no es deixen de veure hindús i qui sap si força cristians que com ja havia comentat anteriorment, vesteixen com hindús. A tot això sumar que érem i serem durant aquests dies al a zona els únics no indis. Tothom ens mira i ens vol saludar. Hi ha punts on et fan sentir una mica bitxo raro... però sempre són amables per tot.
Com a curiositat del sud, més en particular a Kerala, els homes porten falda, com un llençol al voltant de la cintura que quan volen fan que sigui falda curta o falda llarga.
En aquests dies ens hem tornat els reis del transport públic keralès! Fem mil canvis de bus per arribar allà on volem i quan ens cansem doncs... d'acord demanem un tuktuk... però un dia només vam fer servir busos locals. Per a ques us feu una idea:
Bekal homestay -> (canvi bus) -> Carretera principal -> (canvi bus) creiem que Kanhangad -> (canvi bus) -> Nileshwar (on hem baixat a visitar un temple i un palau, que de palau quedava poc, només que hem coincidit en que estaven de festival i hem vist molta gent congregada en una mena d'esplanada a més d'una rua pel carrer.
Després, sempre en bus, hem arribat fins a el port d'Ayitti fent canvi de bus a Cheruvathur. Tot això són uns 50km, que ens ha costat menys d'un euro per cap el trajecte.
Un cop al port d'Ayitti hem hagut d'esperar un hora perquè just avui canviaven els horaris dels vaixells... Doncs pots agafar un vaixell que és un transport públic de la zona i si vols tornar al mateix punt de tornada són 3h de navegació pels backwaters. Sense turistes. I per mig euro per cap (28Rs)!!! Quan si ho fas per privat potser són 100eur per una hora!!! Així que hem estat les tres horetes navegant pel que serien un tipus d'estuaris, entre palmeres i ocells, on hem vist uns quants martins pescador, a més d'àguiles, garses de diferents espècies, orenetes índies,...
Un cop acabada la ruta en vaixell hem anat a veure l'anomenat bosc dels micos, que es troba a l'illa Edayilekkadu. Però no valia la pena, tot i que així com a mínim hem estirat les cames, que portàvem tot el dia entre bus i bus i vaixell.
I el dia abans de marxar de Bekal combinem tren, tuktuk i bus (i a peu)!
Hem anat en tren fins a Kumbala (o Kumbla) des d'on amb un altre tuktuk arribem a visitar l'església Bela. Allà ens trobem el sacerdot i ens fa veure un túnel que hi ha entre dos punts de l'església per recordar les persecucions dels cristians a Roma. Després anem en bus fins l'encreuament per visitar Ananthapadmanabha Swamy Lake, un temple hindú al mig d'un "llac" (petit estany) on en teoria hi viu un cocodril que nosaltres (per sort o no) no l'hem vist. Continuem el nostre dia, aquest cop usant el bus local fins al fort de Chandragiri, on hem gaudit d'unes bones vistes al riu i la desembocadura d'aquest al mar aràbic. Sota una petita torre mirador amb teulada hem gaudit de l'ombra i el vent del mar. Per acabar ens hem parat a la platja de Kappil. On ben bé eéem els únics, a part de crancs prou grans, àguiles i altres ocells.
Comentar que la casa de la família on ens allotgem està molt bé (viu una parella amb un crio de 3 anyets molt gràciòs (alhora que hiperactiu...) i la dona embarassada de nou, i els pares d'ell o ella), i el propietari un noi jove ens ha enviat un pdf amb coses a fer a la zona, l'únic que els desplaçaments acostumen a ser llargs.. això sí, el sistema de busos tot i lent perquè les carreteres índies són lentes i perquè fa mil parades i calen alguns canvis per arribar a on vols, funciona perfecte! Millor que a Torí!!
A més a més, aquests dies hem gaudit dels esmorzars de la casa on ens allotgem (Bekal Fort Homestay) que serien l'equivalent a un dinar nostre... així que amb l'esmorzar i algun iogurt/refresc al migdia anem tirant fins l'hora de sopar (dir que sopem més aviat que els piemontesos... és a dir, cap a les 7pm...).
Per acabar, el Kerala és l'estat més comunista de l'Índia, tot i que ve a ser el que nosaltres diríem socialisme. Portem temps al govern estatal/regional, i ara s'acosten eleccions, i no és estrany veure per la zona de Bekal símbols i publicitat pel candidat "comunista".
Esther
Arribem des de Mysore amb el conductor a la homestay a Bekal i... finalment deixem el conductor! Tornem a ser independents!
 |
| Fort de Bekal |
Visitem el Fort de Bekal quan encara fa força caloreta... però val molt la pena, és enorme i ho tenen molt ben preservat i cuidat. L'únic que passes al costat del mar quan estàs suant com un porquet i el fet de no poder-te fer un bany perquè és perillós per les corrents... és molt dur!!!
Després quan ja comença a baixar el sol anem a la platja Bekal que està al costat del fort, allà mullem els peuets (i bé.. part del meu pantaló). Ens quedem per allà descansant i mirant el nostre entorn, fins l'hora de la posta de sol.
 |
| Acte d'una festivitat a Nileshwar |
 |
| Mico feliçment menjant a l'entrada del Monkey Forest (a l'illa Edayilekkadu) |
Recordem que en aquestes platges ni de conya pots posar-te un bikini! La presència musulmana en aquesta zona és molt més alta de totes les que hem visitat a l'Índia. Tot i així no es deixen de veure hindús i qui sap si força cristians que com ja havia comentat anteriorment, vesteixen com hindús. A tot això sumar que érem i serem durant aquests dies al a zona els únics no indis. Tothom ens mira i ens vol saludar. Hi ha punts on et fan sentir una mica bitxo raro... però sempre són amables per tot.
 |
| Backwaters del nord. El nostre vaixell per tres hores |
Com a curiositat del sud, més en particular a Kerala, els homes porten falda, com un llençol al voltant de la cintura que quan volen fan que sigui falda curta o falda llarga.
 |
| Martí pescador (kinghfisher, com la cervesa índia) |
 |
| Tipus de garça a punt per atacar a la pressa |
En aquests dies ens hem tornat els reis del transport públic keralès! Fem mil canvis de bus per arribar allà on volem i quan ens cansem doncs... d'acord demanem un tuktuk... però un dia només vam fer servir busos locals. Per a ques us feu una idea:
Bekal homestay -> (canvi bus) -> Carretera principal -> (canvi bus) creiem que Kanhangad -> (canvi bus) -> Nileshwar (on hem baixat a visitar un temple i un palau, que de palau quedava poc, només que hem coincidit en que estaven de festival i hem vist molta gent congregada en una mena d'esplanada a més d'una rua pel carrer.
Després, sempre en bus, hem arribat fins a el port d'Ayitti fent canvi de bus a Cheruvathur. Tot això són uns 50km, que ens ha costat menys d'un euro per cap el trajecte.
 |
| Backwaters del nord, i el que creiem que són piscifactories índies |
Un cop al port d'Ayitti hem hagut d'esperar un hora perquè just avui canviaven els horaris dels vaixells... Doncs pots agafar un vaixell que és un transport públic de la zona i si vols tornar al mateix punt de tornada són 3h de navegació pels backwaters. Sense turistes. I per mig euro per cap (28Rs)!!! Quan si ho fas per privat potser són 100eur per una hora!!! Així que hem estat les tres horetes navegant pel que serien un tipus d'estuaris, entre palmeres i ocells, on hem vist uns quants martins pescador, a més d'àguiles, garses de diferents espècies, orenetes índies,...
 |
| Un altre martí pescador, la veritat, n'hem vist uns quants |
 |
| Més vistes del nostre dia als backwaters |
Un cop acabada la ruta en vaixell hem anat a veure l'anomenat bosc dels micos, que es troba a l'illa Edayilekkadu. Però no valia la pena, tot i que així com a mínim hem estirat les cames, que portàvem tot el dia entre bus i bus i vaixell.
 |
| Kerala Valiyapramba |
 |
| Navegant pels estuaris del nord de Kerala |
Hem anat en tren fins a Kumbala (o Kumbla) des d'on amb un altre tuktuk arribem a visitar l'església Bela. Allà ens trobem el sacerdot i ens fa veure un túnel que hi ha entre dos punts de l'església per recordar les persecucions dels cristians a Roma. Després anem en bus fins l'encreuament per visitar Ananthapadmanabha Swamy Lake, un temple hindú al mig d'un "llac" (petit estany) on en teoria hi viu un cocodril que nosaltres (per sort o no) no l'hem vist. Continuem el nostre dia, aquest cop usant el bus local fins al fort de Chandragiri, on hem gaudit d'unes bones vistes al riu i la desembocadura d'aquest al mar aràbic. Sota una petita torre mirador amb teulada hem gaudit de l'ombra i el vent del mar. Per acabar ens hem parat a la platja de Kappil. On ben bé eéem els únics, a part de crancs prou grans, àguiles i altres ocells.
 |
| Fort de Chandragiri |
 |
| Vistes des del fort de Chandragiri, la trobada del riu amb el mar |
Comentar que la casa de la família on ens allotgem està molt bé (viu una parella amb un crio de 3 anyets molt gràciòs (alhora que hiperactiu...) i la dona embarassada de nou, i els pares d'ell o ella), i el propietari un noi jove ens ha enviat un pdf amb coses a fer a la zona, l'únic que els desplaçaments acostumen a ser llargs.. això sí, el sistema de busos tot i lent perquè les carreteres índies són lentes i perquè fa mil parades i calen alguns canvis per arribar a on vols, funciona perfecte! Millor que a Torí!!
 |
| Águila índia, Brahminy |
 |
| Un altre ocellet vist al fort de Chandragiri |
A més a més, aquests dies hem gaudit dels esmorzars de la casa on ens allotgem (Bekal Fort Homestay) que serien l'equivalent a un dinar nostre... així que amb l'esmorzar i algun iogurt/refresc al migdia anem tirant fins l'hora de sopar (dir que sopem més aviat que els piemontesos... és a dir, cap a les 7pm...).
 |
| Cranc més gran que la meva mà a la platja de Kappil |
Per acabar, el Kerala és l'estat més comunista de l'Índia, tot i que ve a ser el que nosaltres diríem socialisme. Portem temps al govern estatal/regional, i ara s'acosten eleccions, i no és estrany veure per la zona de Bekal símbols i publicitat pel candidat "comunista".
 |
| Kerala: l'Índia comunista |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada