16-18 març
Avui marxarem de Mysore, però abans de fer-ho anem a esmorzar vada idli (vada: tipus donut, idli: lleugera pasta d'arròs, acompanyat d'una salsa de coco i una altra més picant) a un lloc local, som de nou, els únics turistes. Avui ens vindrà a recollir al guesthouse el que serà el nostre conductor pels propers quatre dies. Doncs la zona de Coorg és complicat explorar-la sense tenir cotxe. De camí al que serà el nostre allotjament per una nit, les dues següents les passarem a un altre homestay (homestay: famílies de la zona que lloguen habitacions) parem a l'assentament tibetà més gran de l'Índia: Bylakuppe. És com entrar a un altre món: temples tibetans que ens recorden als temples budistes de Tailàndia, jardinets estil japonès, monjos (i turistes visitant el Golden Temple/ Temple Daurat igual que nosaltres).
Després de només aquest trajecte amb conductor, ja em comença a cansar això de tenir xòfer... potser no era l'idea òptima i sortia més a compte prendre un taxi i després anar fent pel nostre compte amb rickshaw (tuk-tuk)...
Dinem uns "momos" de vedella a l'assentament tibetà i després anem directament al Blue Mist homestay (2h més de cotxe) entre plantacions de cafè, pebre i arròs. A més de palmeres, plataners i altres arbres fruiters.
La família que ens allotja no parla anglès, només la filla que per sort està per casa... i és qui ens ensenya la plantació de cafè, d'arròs, i com assequen el pebre. Com a curiositat ens ha dit que ja no cultiven plataners per evitar que els elefants vinguin...
L'endemà, després de passar la nit anant i venint del lavabo... perquè el dia anterior ens van reomplir una ampolla amb la seva aigua... i com potser era d'esperar suposem que al nostre cos no li va fer gaire gràcia... per sort, en la nostra passejada d'ahir vam comprar per si de cas una ampolla de 2L de la qual vam beure en comptes de la reomplerta. Per sort, per esmorzar fan roti d'arròs, és a dir, com a tortitas d'arròs :D
Pel matí anem a visitar un palau, l'últim lloc on es va refugiar el maharajà de la zona abans de caure sota el domini dels anglesos. Després passem a fer un cop d'ull al temple més important de la zona, un temple hindú, que a dir la veritat, no té res d'especial.. Continuem la nostra ruta fins a Madikeri, la ciutat més gran, i la capital de la regió. Allà hi ha un antic fort que ara són oficines del govern. Un altre punt destacat a Madikeri és l'anomenat, seient del Raja. És a dir, el punt on el Raja anava mirar la posta de sol, doncs les vistes comprenen gran part de la zona. Amb això podem dir que ja em fet prou i ara volem anar a la nostra nova homestay.
La nova nostra habitació és molt gran tot i que amb més vida... aranyes.. i altres animalets no desitjats, doncs és una casa de pedra típica de la zona i com podeu imaginar l'aïllament i el tancament de finestres i portes no és òptim... Tot i això, els propietaris, una parella d'entre 30-40 anys amb un fill de 13 anys parlen prou bé anglès, en particular la dona, i cal dir que el nen també. Són molt amables i simpàtics! El noi ens ensenya la plantació de cafè, arròs, pebre... i un tipus de falguera que recull i que és comestible (cosa que menjaríem més tard). Acabem passant la tarda al menjador de la família parlant amb la dona i el noi. Resulta que ells pertànyen a l'ètnia Kodagu, l'ètnia originària d'aquesta regió, que és diferent a l'hindú, i de fet tenen la seva pròpia llengua i cultura. Ens fan veure fins i tot l'àlbum de nosses i ens explica més coses sobre la seva cultura Acabem el dia sopant tranquil·lament, sembla que les nostres panxes estan molt millor.
El dia següent resulta que el conductor ens diu d'anar a una camp d'elefants, però que tancava a les 11.30h i hi havia com a mínim 1h en cotxe... òbviament no arribaríem a temps... ell diu que igualment val la pena... però com era d'esperar l'hora es torna hora i mitja llarga anant rapidet i no hi ha gaire a veure, només aconseguim veure com banyen i juguen amb un elefant per entretenir turistes indis... li diem de tornar directament al homestay i resulta que ens porta a un altre lloc on ja li vam dir ahir que no i avui també.. Finalment ens retorna a la homestay...
A les dues homestays hem menjat bàsicament coses que produeixen ells mateixos! No els hi cal ni anar al mercat!
Com a curiositat, comentar que la planta del pebre és una enfiladissa!! I el pebre negre, verd i vermell són la mateixa planta, però amb collita i assecament diferent. És increïble veure com produeixen a l'Índia un munt de coses, ja siguin comestibles o no, de forma tan manual i com després acaben exportades arreu del món i amb preus molt més alts...
Esther
Avui marxarem de Mysore, però abans de fer-ho anem a esmorzar vada idli (vada: tipus donut, idli: lleugera pasta d'arròs, acompanyat d'una salsa de coco i una altra més picant) a un lloc local, som de nou, els únics turistes. Avui ens vindrà a recollir al guesthouse el que serà el nostre conductor pels propers quatre dies. Doncs la zona de Coorg és complicat explorar-la sense tenir cotxe. De camí al que serà el nostre allotjament per una nit, les dues següents les passarem a un altre homestay (homestay: famílies de la zona que lloguen habitacions) parem a l'assentament tibetà més gran de l'Índia: Bylakuppe. És com entrar a un altre món: temples tibetans que ens recorden als temples budistes de Tailàndia, jardinets estil japonès, monjos (i turistes visitant el Golden Temple/ Temple Daurat igual que nosaltres).
 |
| El nostre cotxe per 4 dies (amb conductor que és qui ens fa la foto) |
 |
| Interior del temple daural (Golden Temple) a l'assentament tibetà de Bylakuppe |
Després de només aquest trajecte amb conductor, ja em comença a cansar això de tenir xòfer... potser no era l'idea òptima i sortia més a compte prendre un taxi i després anar fent pel nostre compte amb rickshaw (tuk-tuk)...
 | |
| Plantes del cafè, en floració, però aquesta no produirà cafè. |
 |
| Flor i detall dels nous brots per la nova estació, determinen com serà bona la propera collita |
Dinem uns "momos" de vedella a l'assentament tibetà i després anem directament al Blue Mist homestay (2h més de cotxe) entre plantacions de cafè, pebre i arròs. A més de palmeres, plataners i altres arbres fruiters.
 |
| Camps d'arròs (paddy rice) a Coorg, com veieu fins l'època del monzó no es cultivaran |
La família que ens allotja no parla anglès, només la filla que per sort està per casa... i és qui ens ensenya la plantació de cafè, d'arròs, i com assequen el pebre. Com a curiositat ens ha dit que ja no cultiven plataners per evitar que els elefants vinguin...
 |
| Típica carretera a Coorg, a banda i banda plantacions de cafè entre palmeres i plataners |
L'endemà, després de passar la nit anant i venint del lavabo... perquè el dia anterior ens van reomplir una ampolla amb la seva aigua... i com potser era d'esperar suposem que al nostre cos no li va fer gaire gràcia... per sort, en la nostra passejada d'ahir vam comprar per si de cas una ampolla de 2L de la qual vam beure en comptes de la reomplerta. Per sort, per esmorzar fan roti d'arròs, és a dir, com a tortitas d'arròs :D
 |
| Grans de cafè encara sense "pelar" ni torrar |
Pel matí anem a visitar un palau, l'últim lloc on es va refugiar el maharajà de la zona abans de caure sota el domini dels anglesos. Després passem a fer un cop d'ull al temple més important de la zona, un temple hindú, que a dir la veritat, no té res d'especial.. Continuem la nostra ruta fins a Madikeri, la ciutat més gran, i la capital de la regió. Allà hi ha un antic fort que ara són oficines del govern. Un altre punt destacat a Madikeri és l'anomenat, seient del Raja. És a dir, el punt on el Raja anava mirar la posta de sol, doncs les vistes comprenen gran part de la zona. Amb això podem dir que ja em fet prou i ara volem anar a la nostra nova homestay.
 |
| Pebre encara sense recollir |
La nova nostra habitació és molt gran tot i que amb més vida... aranyes.. i altres animalets no desitjats, doncs és una casa de pedra típica de la zona i com podeu imaginar l'aïllament i el tancament de finestres i portes no és òptim... Tot i això, els propietaris, una parella d'entre 30-40 anys amb un fill de 13 anys parlen prou bé anglès, en particular la dona, i cal dir que el nen també. Són molt amables i simpàtics! El noi ens ensenya la plantació de cafè, arròs, pebre... i un tipus de falguera que recull i que és comestible (cosa que menjaríem més tard). Acabem passant la tarda al menjador de la família parlant amb la dona i el noi. Resulta que ells pertànyen a l'ètnia Kodagu, l'ètnia originària d'aquesta regió, que és diferent a l'hindú, i de fet tenen la seva pròpia llengua i cultura. Ens fan veure fins i tot l'àlbum de nosses i ens explica més coses sobre la seva cultura Acabem el dia sopant tranquil·lament, sembla que les nostres panxes estan molt millor.
 |
| Assecant el pebre (verd,vermell i negre, però és el mateix gra!) |
El dia següent resulta que el conductor ens diu d'anar a una camp d'elefants, però que tancava a les 11.30h i hi havia com a mínim 1h en cotxe... òbviament no arribaríem a temps... ell diu que igualment val la pena... però com era d'esperar l'hora es torna hora i mitja llarga anant rapidet i no hi ha gaire a veure, només aconseguim veure com banyen i juguen amb un elefant per entretenir turistes indis... li diem de tornar directament al homestay i resulta que ens porta a un altre lloc on ja li vam dir ahir que no i avui també.. Finalment ens retorna a la homestay...
 |
| 4th Mile Inn Homestay. Moment de relax |
A les dues homestays hem menjat bàsicament coses que produeixen ells mateixos! No els hi cal ni anar al mercat!
 |
| Campament d'elefants on vam arribar massa tard |
Com a curiositat, comentar que la planta del pebre és una enfiladissa!! I el pebre negre, verd i vermell són la mateixa planta, però amb collita i assecament diferent. És increïble veure com produeixen a l'Índia un munt de coses, ja siguin comestibles o no, de forma tan manual i com després acaben exportades arreu del món i amb preus molt més alts...
 |
| La nostra corda d'estendre amb algunes formigues |
Esther
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada