Kochi: backwaters del sud i art

22/23 - 25/26 març 

Ens passem quasi tot el 22 en tren viatjant des de  Kasaragod fins a Kochi on ja arribem a mitjanit a l'alberg amb un tuktuk de prepagament.



Iniciem a explorar Kochi o Cochi o Cochin (tots tres noms són acceptats) amb una visita al caixer. Ens calen molts calerons per pagar el cotxe amb conductor que vam tenir farà uns dies per la regió de Coorg. I avui hem quedat per  esmorzar amb l'agent amb qui ho vam contractar (i al qual hem de pagar en efectiu...). Com a mínim ell ens porta a un lloc pijet i ens convida a l'esmorzar. Cal dir que hem passat una estona agradable amb ell xerrant sobre l'Índia.



 

Xarxes de pesca xineses a Kochi

Selecció de diferents espècies de gambes,
la més apreciada de la zona és la gamba tigre

Passem la resta del matí i migdia visitant el Dutch palace (palau holandès) o també anomenat palau  de Mattanchery . S'anomena palau holandès donat que els holandesos van reconstruir el palau que van construir els portuguesos. Kochi és una ciutat molt multicultural i on han passat diferents poblats amb diferents cultures al llarg de la seva història. Al 76 dC van arribar els jueus fugint dels romans, o això es diu  (i per tant hi ha un parell de sinagogues a la zona de Fort Kochi), després els xinesos  cap al 1300-1400 van estar per aquí (d'on encara queden els sistema de pesca amb xarxa xinès), a continuació els portuguesos (que va donar lloc a esglésies i palaus "occidentals") i després de la derrota d'Espanya amb Holanda, els holandesos es van quedar aquesta zona (Portugal, s'havia aliat amb Espanya), continuem amb els britànics (queda com a llengua oficial l'anglès, tot i que poca gent parla bé anglès...) i finalment Índia s'independitza al 1947!!! Com veieu tothom ha estat per aquí, sempre interessats en el comerç d'espècies.

Som a l'Índia, tot i que sembla una església portuguesa

Companys de carrer, aquí es menja xai

Visitem l'església de Francis, tot i que primer ens hem apropat a la costa i hem vist les xarxes xineses a la zona "del passeig marítim". Ara no les fan servir per pescar perquè no és època i només les fan moure pels turistes. Quan realment les usen és durant el monsó. La sinagoga i un temple jainista just quan hem passat estaven tancats... així que hi anirem un altre dia.

Preparació del maquillatge per l'espectacle de Kathakali

Acabem de passar el dia anant a un espectacle de Kathakali, un tipus d'obra teatral de la zona on el més important és l'expressivitat de la cara dels actors els quals necessiten més d'un hora per maquillar-se (i et deixen veure tot el procés). Durant l'obra hi ha un narrador que canta en no sé quina llengua (potser Malayalam, que és la llengua local) i els actors en cap moment parlen, usen l'expressió de la cara i les mans per explicar-nos el que està passant. Ha estat molt interessant, ja sigui el procés de maquillatge, que té tela... a més es fan les pintures amb oli de coco barrejat amb la pedra del color que toqui! Després ens han fet una demostració del tipus d'expressivitat que s'usa i finalment 3 actes d'una obra que si la representessin completa duraria 6h!

Retocs de maquillatge per un tercer

En plena actuació Kathakali

Abans de l'obra ens hem refugiat a menjar alguna cosa a un lloc amb aire acondicionat... i bé després de l'obra hem acabat sopant en un altre lloc amb AC (per cert, unes gambetes al safrà boníssimes!!!!) i ara de nou a la nostra càlida habitació.. Demà tour pels backwaters del sud (a veure com va fent el turista...). L'hotel és dels millors on hem estat, i hem preguntat quant costa l'habitació amb AC... quan sapiguem si puja gaire més decidirem si ens apuntem al AC o continuem amb el ventilador.

Backwaters (estuaris) del sud, proper a Allepey

Un dels remadors del vaixell gran

L'endemà fem un tour pels backwaters de la zona d'Allepey, tot i que el tour no arriba pròpiament a Allepey. A les 8am i poc ens venen a buscar, i ens passem quasi una hora recollint gent fins emplenar el vehicle... Arribem i primer ens fiquen junt amb altra gent a un vaixell cobert on som 20 persones... i en teoria hi ha un guia però que bàsicament no explica res de res. La cosa no pinta molt bé... la barca no té motor, hi ha dos homes, un davant i un darrere que propulsen la nau amb uns pals fet de canya de bambú o palmera. És com anar en gòndola gegant però a l'Índia. Estem quasi un parell d'hores pels canals grans, tot silenci... parem només un moment a una de les illes on ens fan veure com s'utilitzen les fibres del coco per fer cordes resistents.  Després de dinar, podem triar si continuar un parell d'horetes més en el mateix vaixell o canviar a un més petit sense sostre (cosa que era el que ens havien dit quan vam contractar el tour des de l'hotel).  Òbviament nosaltres triem canviar, i aquesta resulta ser la part més interessant del dia. Recorrem canals molt més petits amb la barqueta també a rem manual (aquest cop només cal una persona remant) i veiem molts martins pescadors, altres aus i fins i tot un parell de serps d'aigua!!

Alció d'Esmirna (white throated kingfisher),
martí pescador de coll blanc, típic del Kerala

Des dels canals petits

Nens refrescant-se als canals

Després d'una petita passejada, doncs portem com 8-9 asseguts... entre cotxe, vaixell, dinar, vaixell, cotxe...ens trobem la noia que vam conèixer a Hampi amb la que ja havíem dit de quedar per sopar després de que ella assistís a un documental. Aquests dies a Kochi és la Biennale d'art, hi ha mil exposicions i actes. Nosaltres per ara no hem anat a cap, potser anem demà que és l'últim dia i es pot entrar gratis a tot arreu ens passem a fer una ullada del que hi ha.

Ciao Kochi!

I ara tocarà deixar Kerala, la terra dels cocos com indica el seu nom, i en general l'Índia per anar-nos-en a Sri Lanka!

Esther