Monteverde, la nostra Costa Rica

19-22 juliol

Monteverde serà el nostre destí principal a Costa Rica, hi passarem 4 nits. És una zona muntanyosa on hi ha diferents parcs naturals on fer passejades ja sigui per "bosque nuvoso", "bosque primario" o bé, un clima més sec com el de "El Bosque Eterno de los Niños".

Vistes des de Monteverde

Guacamayo de l'Extreme Canopy

A més, el hostel on ens allotgem està molt bé i el seu co-propietari, en René és un suís que porta 10 anys a Monteverde (va arribar com a hoste!) i t'aconsella i t'explica tot molt bé. És una persona molt interessant i raonable (Cabinas Nuestra Kasa). A més des de la terrassa si està prou clar es pot veure l'oceà Pacífic, la zona de Punta Arenas! A més a més... per esmorzar tindrem cafè fet en cafetera italiana!! Quant de temps! I cafè del bo!!

Sota l'immensitat dels "árboles huecos",
ficus que s'han carregat l'arbre original

I el primer dia donat que arribem al migdia passat dinem a la fonda del costat que ens ha recomanat on es menja bé i a preu raonable, després ja passarem al modo supermercat la resta de dies. Donat que fem una volta pel poble, veiem que bàsicament hi ha hostels, restaurants per guiris i poca cosa més, tot i que les vistes des d'alguns punts de la carretera són maques. Encara que des de la terrassa també :P

Ficus gegant a Monteverde

El primer dia complet a  Monteverde fem l'Extreme Canopy que ja ens havien recomanat uns amics que hi van estar farà quasi 10 anys? (gràcies Núria i Carlos!) i el qual el propietari està d'acord en que és el més divertit i amb més adrenalina. Realment és molt divertit i el paisatge és espectacular, llàstima només que vagin una mica amb presses i no puguis realment gaudir del parc on es troba el Canopy ja que la natura dels voltants i les vistes des d'alguns punts són molt maques. A més que tenim sort i a primera hora del matí hem tingut un temps fantàstic!

Coatí infraganti al Bosque nuvoso de Santa Elena

Anem a veure els arbres "huecos" (gratis!!! increïble!), que consisteix en una petita passejada pel bosc on hi ha uns ficus gegants els quals en el seu moment van matar a l'arbre que envoltaven i ara estan buits per dins i un d'ells es pot escalar. De fet, trobem una família americana que ho està escalant amb els nens... esperem per provar-ho... però jo decideixo que només pujaré els primers metres... no cal arriscar...el Teixi fa més o menys el mateix.

Colibrí blau/lila

A la tarda, a les 4.30pm, anem al ranari on ja hem reservat i pagat. Resulta que sóm els únics al tour d'una hora així que genial. El guia ens ensenya les ranetes que estan ara dormint i ens explica unes quantes coses que no sabíem sobre elles. Són super mones!! Algunes super petites i altres més gran del que esperàvem. La cosa bona, és que es desperten a partir de que es fica el sol, i a l'entrada (15$) t'inclou una segona entrada al vespre quan tu vulguis per passar el temps que tu vulguis per veure les granotetes en actiu.

Bosque nuvoso de Monteverde

L'endemà ens llevem abans de les 7am per aprofitar el matí i anar al parc (Reserva) de Santa Elena (16$ per cap) aviat, que és quan en teoria el temps és millor, hi ha menys gent i és més probable veure animals. Havíem pensat fer el sender més llarg (bé... 4km... aquí els parcs no tenen realment senders llargs... i les dificultats les tenen posades pels americans que no es mouen gaire... ) però ens avisem que hauríem de llogar unes botes d'aigua perquè hi ha zones realment molt enfangades... així que passem de llogar botes i potser caure al fang i fem tota la resta de caminets. La reserva de Santa Elena és un "bosc nuvolós" cosa que fa que sempre hi hagi boirina i estigui tot mullat, amb plugim (com a mínim). Tot i així, podem passejar perfectament fins al final que comença a ploure una miqueta més i és just quan veiem una família de coatís creuant el camí. Pel camí hem sentit i vist micos des de lluny (no sabria dir quina espècie era) i diria que s'estaven barallant... fotien un escàndol...

Un dels micos caputxins del grup que vam trobar al
Parc del Bosque Eterno de los Niños

A la tarda canviem de bosc i anem al Bosque Eterno de los niños, un altre parc, òbviament privat, que costa 13$ per cap. Com sempre aquests parcs no tenen senders gaire llargs i en menys de dues hores el fem sense problemes i amb la calma, parant a buscar animalons. Al cap de poc trobem uns quants coatís (pizote) amagats al bosc. Durant tot el camí escoltem ocells "campana", que fan un soroll tipus una bisagra (frontissa per ser correctes en català) oxidada. Se senten per tot arreu, però trobar-los és una altra història... finalment en veiem un tot i que no li podem fer una foto. A mig camí trobem un home que resulta ser un biòleg local i ens fa veure un "pájaro carpintero" (picot) que estava mirant. També ens explica el so que fan els ocells "toledo" ("to-le-do"), bé en modo onomatopeia i durant la resta de sender som capaços de sentir-lo ^^ (òbviament no de veure'l xD). Pel camí no veiem gaire més, a part d'uns quants mosquits que m'han picat.. .però just a l'entrada hi ha un mirador al qual encara no hi hem anat, així que ens apropem i ... al cap de poc sentim soroll i... evidentment: micos!

Colibrí verd

Micos de cara blanca, també coneguts com caputxins, típics de la zona. Tot un grup, i algunes femelles amb els bebés a l'esquena. Ens passem una bona estona observant-los i fent fotos i vídeos. De fet, hi ha un punt que sembla que un mico ens estigui tirant branques a posta a nosaltres. Quan s'allunyen apareix un ocell blau molt maco que resulta ser un "pájaro bobo" (momot) i a continuació un parell de ocells campana de nou, ben visibles, al quals aconseguim fer alguna foto més o menys decent.

Un preciós caputxi al Bosque Eterno de los Niños

"Pájaro bobo" o momot de Lesson

Un altre dia intentem repetir d'anar aviat a un parc,  al parc de Monteverde, però resulta que comença a ploure i continua més i més. Així que esperem una estona xerrant amb el René mentre deixa de ploure. Al final cap a les 10am arribem al parc, ja sense pluja, i sorpresa: el preu encara és més alt del que portàvem al voucher fet pel René! 25$ per cap!! per... 3h de caminar!! Ho paguem... i fem les rutes recomanades, on des dels miradors no es veu res perquè hi ha boira i a part d'escoltar i veure algun ocell i no veiem res més... passem també per la cascada però res gaire rellevant..

El famós pont del parc de Monteverde

De fet, el més interessant és una cafeteria que hi ha davant del parc on tenen bebedors pels colibrís i per tant està ple de colibrís! I gratis!! Així que quasi acabem gaudint més dels colibrís que del parc... Passem el vespre xerrant una estona amb en René,  fins que molt a pesar nostre li hem de dir que anem al ranari a aprofitar la 2a entrada (1a de nit). I així que anem a les fosques cap al ranari on amb les llanternes que et deixen trobem quasi totes les granotes!!!! És divertit posar-se a buscar granotes a les fosques (dins les "peixeres"). Som els últims en marxar just abans de que tanquin :)

Crec que no cal llegenda, una imatge val més
que mil paraules

Granota semi transparent, una "rana de cristal"

I amb això deixem Monteverde, on hem passat uns dies molt a gust tot i que els parcs i qualsevol cosa té un preo exorbitant pel que és... com tota Costa Rica.

La fomosa "rana de ojos rojos" en un moment d'intimitat
El mascle és el de dalt, sí són la mateixa espècia!

Només ens quedem amb no haver fet un tour per un cafetal (que tot i que car... 32$, 3hores de tour) que en René realment recomanava però que també entenia que era molt car. Ja el farem a Panamà doncs cafè n'hi ha tant a Costa Rica com Panamà com Colòmbia, així que en algun lloc caurem en un cafetal.


Esther