23/5/19

Entre Mandalay i Hsipaw: Pyin Oo Lwin

6-8 maig

Després d'arribar a les 3.40am a l'estació de bus de Mandalay, hem hagut d'agafar un tuktuk fins l'hotel i aquests ens han deixat fer el check in pagant 5$ més... però bé... cal dir que l'hotel està molt nou i tenim AC.

Vistes a Pyin Oo Lwin des del mirador del seu jardí botànic
Jardins botànics a Pyin Oo Lwin
Vistes als jardins botànics de Pyin Oo Lwin

A les 7am ens "llevem" i anem a esmorzar fora, però entre la calor que fa, a les 10am ja estem a 40ºC... i que el Teixi té l'ull (la parpella) inflamada, decidim passar el dia a l'hotel amb l'aire condicionat. Dia de relax, d'escriure una mica de blog, de pujar fotos, llegir, ... A més per tots els llocs al voltant a visitar cal un taxi i total a ell li fa mal l'ull... així que només fem una volta pels voltants on hi ha els mercats. Es nota que tornem a ser a "la gran ciutat" i la tranquil·litat de Kinpun, Kalaw i especialment el Inle Lake ha desaparegut sota el soroll de cotxes, motos, camionetes i un anar i venir de persones constant i l'aire contaminat de fum, pols...

A punt per veure ocells reals al jardí botànic
Zona de bambús al jardí botànic



Takin, tipus de cabra asiàtica gegant de muntanya,
espècie vulnerable


Al matí hem decidit que seguint el consell de la parella d'hongaresos que vam conèixer a Inle, anirem fins a Pyin Oo Lwin amb taxi compartit, compartit amb 3 birmans més (un d'ells el conductor), en comptes de prendre el tren que surt a les 4am.. A més, el tros maco de paisatge es troba entre Pyin Oo Lwin i Hsipaw, que serà la nostra següent parada. Abans del migdia ja som a Pyin Oo Lwin o també conegut com POL. La temperatura és com de 10 graus menys que a Mandalay, així que just deixem les coses i agafem unes bicis al hostel per anar al jardí botànic que està uns 3km al sud. El jardí botànic està prou ben cuidat i fins i tot té un restaurant sorprenentment bo i molt raonable de preu on hem dinat. Després del jardí ja eren les 4pm així que hem anat directament a l'estació de tren a reservar el nostre tren per demà a Hsipaw. Acabem de visitar aquest poble, o més aviat ciutat, té un mig milió d'habitants! fent una volta i passant pel mercat central. Acabem amb un sopar al Tu-Tu, un lloc dels que ja hem visitat algun cop, on es demana un plat però et porten 5 o 6 plats d'acompanyament que són impossibles d'acabar!


Pyin Oo Lwin, o bé, Myanmar en general
Sembla que a Pyin Oo Lwin encara usen carrosses...


El nostre silenciós company de viatge en tren:
Pyin Oo Lwin - Hsipaw


Ens acomiadem del nostre POL on la temperatura és fantàstica i on et podries quedar fent un parell de trekkings un parell de dies més... per agafar el tren a Hsipaw. Anem en classe ordinària, amb tot de birmans i una parella tailandesa. El tren és una festa, hi ha venedors de tot tipus! I es sacseja bastant.. però podem gaudir d'un paisatges prou macos, a més de passar pel famós pont/viaducte Gokteik, el pont més alt de Myanmar i quan es va completar al 1900 (construcció sota el domini colonial anglès) era el pont més llarg del món.

Des del tren camí de Hsipaw


Amunt cap al mirador a Pyin Oo Lwin!
Vistes des del pont de Gokteik


El trajecte es fa una mica llarg... 7 hores sobre un seients durs... durs... arribem ja a Hsipaw que són les 16h, així que deixem les coses al hostel i anem directament a preguntar i reservar el trekking de 3 dies i dos nits per la selva que ens van recomanar els hongaresos amb l'agencia Mr Bike. Tot i costar quasi el doble que el trekking a Inle Lake, ho farem.

Vida a les estacions de tren: la dona fideus!
Arribant al viaducte de Gokteik!

El vespre arriba volant i preparem les coses per la nostra aventura per la selva!


Esther

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada