6-8 maig
Després d'arribar a les 3.40am a l'estació de bus de Mandalay, hem hagut d'agafar un tuktuk fins l'hotel i aquests ens han deixat fer el check in pagant 5$ més... però bé... cal dir que l'hotel està molt nou i tenim AC.
A les 7am ens "llevem" i anem a esmorzar fora, però entre la calor que fa, a les 10am ja estem a 40ºC... i que el Teixi té l'ull (la parpella) inflamada, decidim passar el dia a l'hotel amb l'aire condicionat. Dia de relax, d'escriure una mica de blog, de pujar fotos, llegir, ... A més per tots els llocs al voltant a visitar cal un taxi i total a ell li fa mal l'ull... així que només fem una volta pels voltants on hi ha els mercats. Es nota que tornem a ser a "la gran ciutat" i la tranquil·litat de Kinpun, Kalaw i especialment el Inle Lake ha desaparegut sota el soroll de cotxes, motos, camionetes i un anar i venir de persones constant i l'aire contaminat de fum, pols...
Al matí hem decidit que seguint el consell de la parella d'hongaresos que vam conèixer a Inle, anirem fins a Pyin Oo Lwin amb taxi compartit, compartit amb 3 birmans més (un d'ells el conductor), en comptes de prendre el tren que surt a les 4am.. A més, el tros maco de paisatge es troba entre Pyin Oo Lwin i Hsipaw, que serà la nostra següent parada. Abans del migdia ja som a Pyin Oo Lwin o també conegut com POL. La temperatura és com de 10 graus menys que a Mandalay, així que just deixem les coses i agafem unes bicis al hostel per anar al jardí botànic que està uns 3km al sud. El jardí botànic està prou ben cuidat i fins i tot té un restaurant sorprenentment bo i molt raonable de preu on hem dinat. Després del jardí ja eren les 4pm així que hem anat directament a l'estació de tren a reservar el nostre tren per demà a Hsipaw. Acabem de visitar aquest poble, o més aviat ciutat, té un mig milió d'habitants! fent una volta i passant pel mercat central. Acabem amb un sopar al Tu-Tu, un lloc dels que ja hem visitat algun cop, on es demana un plat però et porten 5 o 6 plats d'acompanyament que són impossibles d'acabar!
Ens acomiadem del nostre POL on la temperatura és fantàstica i on et podries quedar fent un parell de trekkings un parell de dies més... per agafar el tren a Hsipaw. Anem en classe ordinària, amb tot de birmans i una parella tailandesa. El tren és una festa, hi ha venedors de tot tipus! I es sacseja bastant.. però podem gaudir d'un paisatges prou macos, a més de passar pel famós pont/viaducte Gokteik, el pont més alt de Myanmar i quan es va completar al 1900 (construcció sota el domini colonial anglès) era el pont més llarg del món.
El trajecte es fa una mica llarg... 7 hores sobre un seients durs... durs... arribem ja a Hsipaw que són les 16h, així que deixem les coses al hostel i anem directament a preguntar i reservar el trekking de 3 dies i dos nits per la selva que ens van recomanar els hongaresos amb l'agencia Mr Bike. Tot i costar quasi el doble que el trekking a Inle Lake, ho farem.
El vespre arriba volant i preparem les coses per la nostra aventura per la selva!
Esther
Després d'arribar a les 3.40am a l'estació de bus de Mandalay, hem hagut d'agafar un tuktuk fins l'hotel i aquests ens han deixat fer el check in pagant 5$ més... però bé... cal dir que l'hotel està molt nou i tenim AC.
Vistes a Pyin Oo Lwin des del mirador del seu jardí botànic |
Jardins botànics a Pyin Oo Lwin |
Vistes als jardins botànics de Pyin Oo Lwin |
A les 7am ens "llevem" i anem a esmorzar fora, però entre la calor que fa, a les 10am ja estem a 40ºC... i que el Teixi té l'ull (la parpella) inflamada, decidim passar el dia a l'hotel amb l'aire condicionat. Dia de relax, d'escriure una mica de blog, de pujar fotos, llegir, ... A més per tots els llocs al voltant a visitar cal un taxi i total a ell li fa mal l'ull... així que només fem una volta pels voltants on hi ha els mercats. Es nota que tornem a ser a "la gran ciutat" i la tranquil·litat de Kinpun, Kalaw i especialment el Inle Lake ha desaparegut sota el soroll de cotxes, motos, camionetes i un anar i venir de persones constant i l'aire contaminat de fum, pols...
A punt per veure ocells reals al jardí botànic |
Zona de bambús al jardí botànic |
Takin, tipus de cabra asiàtica gegant de muntanya, espècie vulnerable |
Al matí hem decidit que seguint el consell de la parella d'hongaresos que vam conèixer a Inle, anirem fins a Pyin Oo Lwin amb taxi compartit, compartit amb 3 birmans més (un d'ells el conductor), en comptes de prendre el tren que surt a les 4am.. A més, el tros maco de paisatge es troba entre Pyin Oo Lwin i Hsipaw, que serà la nostra següent parada. Abans del migdia ja som a Pyin Oo Lwin o també conegut com POL. La temperatura és com de 10 graus menys que a Mandalay, així que just deixem les coses i agafem unes bicis al hostel per anar al jardí botànic que està uns 3km al sud. El jardí botànic està prou ben cuidat i fins i tot té un restaurant sorprenentment bo i molt raonable de preu on hem dinat. Després del jardí ja eren les 4pm així que hem anat directament a l'estació de tren a reservar el nostre tren per demà a Hsipaw. Acabem de visitar aquest poble, o més aviat ciutat, té un mig milió d'habitants! fent una volta i passant pel mercat central. Acabem amb un sopar al Tu-Tu, un lloc dels que ja hem visitat algun cop, on es demana un plat però et porten 5 o 6 plats d'acompanyament que són impossibles d'acabar!
Pyin Oo Lwin, o bé, Myanmar en general |
Sembla que a Pyin Oo Lwin encara usen carrosses... |
El nostre silenciós company de viatge en tren: Pyin Oo Lwin - Hsipaw |
Ens acomiadem del nostre POL on la temperatura és fantàstica i on et podries quedar fent un parell de trekkings un parell de dies més... per agafar el tren a Hsipaw. Anem en classe ordinària, amb tot de birmans i una parella tailandesa. El tren és una festa, hi ha venedors de tot tipus! I es sacseja bastant.. però podem gaudir d'un paisatges prou macos, a més de passar pel famós pont/viaducte Gokteik, el pont més alt de Myanmar i quan es va completar al 1900 (construcció sota el domini colonial anglès) era el pont més llarg del món.
Des del tren camí de Hsipaw |
Amunt cap al mirador a Pyin Oo Lwin! |
Vistes des del pont de Gokteik |
El trajecte es fa una mica llarg... 7 hores sobre un seients durs... durs... arribem ja a Hsipaw que són les 16h, així que deixem les coses al hostel i anem directament a preguntar i reservar el trekking de 3 dies i dos nits per la selva que ens van recomanar els hongaresos amb l'agencia Mr Bike. Tot i costar quasi el doble que el trekking a Inle Lake, ho farem.
Vida a les estacions de tren: la dona fideus! |
Arribant al viaducte de Gokteik! |
El vespre arriba volant i preparem les coses per la nostra aventura per la selva!
Esther
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada