3-5 maig
Ahir ja vam fer una horeta de barca pel llac per arribar a Nyaungshwe, però avui toca el obligatori passeig pel llac Inle en barca. Agafem un vaixell compartit, resulta ser una "nova agència" que per 6000kyats per persona et fica en un vaixell de 6 i només (per ara) surten 2 d'aquests vaixells. El problema és que no pots decidir gaire on vas.. però després ens adonarem que fent-lo privat veus i et paren en els mateixos llocs, així que al final ens ha sortit bé. Tot i que la visita en general és bastant guiri... parem de nou als dos llocs on va parar la barca ahir, després un altre lloc on teixien amb fibra de flor de lotus (només la flor rosa té fibra, la vermella i blanca no), i on teixien també seda portada de Mandalay, òbviament amb la respectiva botigueta on et venien les coses que feien... també hem passat per un lloc on feien cigarrets amb gust a banana o mel o menta o sucre (o normals, ie, només tabac). Hem parat al temple Phaung Daw Oo i el monestir Nga Phe Kyaung. Abans de l'última parada hem parat a dinar (el dinar no estava inclòs.. com era d'esperar). Pel camí veiem al típics pescadors i els pescadors show que bàsicament posen pels turistes per després demanar una propina.
Tot i tot això el passeig pel llac, només els paisatges i veure una mica la forma de vida que fan al llac és ja molt interessant a part de poder gaudir d'un entorn preciós.
Llàstima que com sempre tenim els talls elèctrics... i a la nit hi ha un tall inesperat que ens força a ficar la mosquitera.. doncs sense ventilador els mosquits ens comencen a acribillar..
L'endemà sortim en bici a explorar la part est del llac. Anem directament fins al monestir del bosc ("forest monastery"). Es troba a una certa alçada la qual ens permet gaudir per primer cop les vistes al llac des de dalt, i no estan mica malament. Tornant a la carretera principal agafem el desviament fins al poble del pont, Mine Thauk. És un pont de fusta que uneix una poble construït a terra ferma amb l'inici d'un construït sobre el llac. Ens quedem una estona mirant com fan la seva vida els habitants d'aquell poble. Realment és curiós veure com nens ja saben portar les barques i l'equilibri i habilitat que tots els habitants de la zona tenen amb les barques. Després de dinar de nou al restaurant nepalí (ahir també hi vam anar a sopar) anem a fer una volta al mercat de Nyaungshwe, el qual està ja una mica apagat donat l'hora que és i la calor que fa.. I vet per on que ens trobem als francesos del trekking!
Per veure la posta de sol agafem les bicis de nou i anem fins a la "vineria", Red Mountain Vineyard. Ens prenem una copa de vi blanc i negre amb un plat de formatges i patatetes de tofu mentre veiem com el sol s'amaga darrere les muntanyes. Ok, sona molt bé, però el vi... fa mania... té un regust.. a alguna cosa química, i els formatges... bé, hi ha dos trossets de cada tipus, però cal dir que té unes bones vistes tot i estar núvol i l'ambient és molt agradable. A més, té la seva gràcia anar a una productora de vi a Myanmar. De fet, només n'hi ha dues i estan les dues en aquesta zona. Un cop acaba la posta de sol paguem i sortim pitant perquè: 1) no se'ns faci del tot fosc 2) evitar la pluja que ha començat a caure gotes... I com era d'esperar al cap d'uns quilòmetres hem de parar en una botiga de reparació de motos a protegir-nos de la pluja. Amablement ens deixen seure per allà, fins que sembla que amaïna una mica i acabem de fer el quilòmetre i mig que ens quedava fins arribar a l'hotel. En total hem fet 40km en bici, això sí pla pla. A més tenim bicis amb marxes, frens que funcionen, cistelleta i llum! A la nit passem a saludar al francesos i també passa l'italià per saludar.
La següent etapa en bici la fem per la banda oest, després de fer el check out. Estem al Diamon Star, un hostel familiar, bàsic però fantàstic en tots els altres aspectes. Són super agradables i honestos, a més després ja ens han dit que ens podem dutxar i passar l'estona tranquil·lament per l'hotel. Continuant amb la nostra passejada en bici, comentar que el camí per l'oest fa més pujadeta que el dia anterior que era completament pla, l'únic que fa una mica de núvol i ajuda a fer les pujades. Arribem fins on hi ha unes termes naturals, Khaung Daing, a les quals no hi entrarem, però també una pagoda pujant unes escales des de la qual es té una bona vista al llac.
Continuem fins els que ens han dit que és el lloc per provar el millor tofu, tofu de Myanmar, que en comptes de soja està fet amb cigrons. Arribem al "tofu palace", que resulta ser un parell de guies que et fan un tour pel poble on t'ensenyen com fan els productes que després venen als mercats, tot amb una degustació finalitzada amb un plat gegant de tofu fregit amb salseta d'all. El preu és a donació. Realment no ens esperàvem trobar això i té bona pinta, així que fem el tour amb un dels guies que té un anglès molt decent i cal dir que aprofito per preguntar-li altres dubtes que tenia i que és difícil resoldre si no trobes algú amb una mica de cultura i que sàpiga anglès. Passem per diferents cases, on en algunes avui no hi ha ningú i en altres estan treballant, ja sigui fent tofu, com fent cràckers d'arròs, pipes, i uns dolços boníssims de pasta d'arròs banyada en sucre de canya... mmmh... extra dolç però deliciós! A més el guia ens explica que cada cop hi ha menys aigua al llac degut a la desforestació que estan intentant frenar (usant blat de moro com a combustible en comptes de fusta) i per l'augment de conreus al voltant del llac. Recordem que la zona de Inle és la major productora de tomàquets dels país. Just quan estàvem a punt per marxar arriben els nostres amics francesos amb la belga que vam conèixer ahir al seu hostel. Nosaltres deixem 10000kyats com a donació, els diners en teoria van per la comunitat i per l'escola, i la veritat és que crec que sí que deuen arribar, doncs resulta que la dona del guia és profe de l'escola del poble, per tant té punts que aquests diners acabin servint per comprar llibres. El nostre guia també ens recomana continuar uns 3km més endavant per visitar un temple/monestir amb un monjo des d'on es tenen unes vistes maques al llac. I així fem. Cal dir que la calor comença a augmentar i que hem sortit de la visita pel poble farcits de tofu i altres snacks birmans. Per sort, ara totes les pujades seran baixades (i bé... les baixades pujades). El camí de tornada, tot i fer-lo d'una tirada (15km), no es fa pesat.
Abans d'agafar el bus cap a Mandalay, anem a prendre un lassi i un plat de fruita pel poble, la resta de tarda l'acabem passant al hostel llegint, descansant, fent un cafè, ...
La nostra visita als voltants del llac Inle acaba aquí, però es podria haver allargat un dia més sense problemes :)
Esther
Ahir ja vam fer una horeta de barca pel llac per arribar a Nyaungshwe, però avui toca el obligatori passeig pel llac Inle en barca. Agafem un vaixell compartit, resulta ser una "nova agència" que per 6000kyats per persona et fica en un vaixell de 6 i només (per ara) surten 2 d'aquests vaixells. El problema és que no pots decidir gaire on vas.. però després ens adonarem que fent-lo privat veus i et paren en els mateixos llocs, així que al final ens ha sortit bé. Tot i que la visita en general és bastant guiri... parem de nou als dos llocs on va parar la barca ahir, després un altre lloc on teixien amb fibra de flor de lotus (només la flor rosa té fibra, la vermella i blanca no), i on teixien també seda portada de Mandalay, òbviament amb la respectiva botigueta on et venien les coses que feien... també hem passat per un lloc on feien cigarrets amb gust a banana o mel o menta o sucre (o normals, ie, només tabac). Hem parat al temple Phaung Daw Oo i el monestir Nga Phe Kyaung. Abans de l'última parada hem parat a dinar (el dinar no estava inclòs.. com era d'esperar). Pel camí veiem al típics pescadors i els pescadors show que bàsicament posen pels turistes per després demanar una propina.
Tot i tot això el passeig pel llac, només els paisatges i veure una mica la forma de vida que fan al llac és ja molt interessant a part de poder gaudir d'un entorn preciós.
 |
| Pescador al llac Inle |
 |
| Venedores de souvenirs en barquetes |
Llàstima que com sempre tenim els talls elèctrics... i a la nit hi ha un tall inesperat que ens força a ficar la mosquitera.. doncs sense ventilador els mosquits ens comencen a acribillar..
 |
| Poble flotant al llac Inle |
 |
| Vida al Inle Lake |
L'endemà sortim en bici a explorar la part est del llac. Anem directament fins al monestir del bosc ("forest monastery"). Es troba a una certa alçada la qual ens permet gaudir per primer cop les vistes al llac des de dalt, i no estan mica malament. Tornant a la carretera principal agafem el desviament fins al poble del pont, Mine Thauk. És un pont de fusta que uneix una poble construït a terra ferma amb l'inici d'un construït sobre el llac. Ens quedem una estona mirant com fan la seva vida els habitants d'aquell poble. Realment és curiós veure com nens ja saben portar les barques i l'equilibri i habilitat que tots els habitants de la zona tenen amb les barques. Després de dinar de nou al restaurant nepalí (ahir també hi vam anar a sopar) anem a fer una volta al mercat de Nyaungshwe, el qual està ja una mica apagat donat l'hora que és i la calor que fa.. I vet per on que ens trobem als francesos del trekking!
 |
| Parquing de canoes |
 |
| Vistes des del monestir dels gats saltarins |
 |
| Mine Thauk |
 |
| Pre-monjos als voltants del monestir del bosc |
Per veure la posta de sol agafem les bicis de nou i anem fins a la "vineria", Red Mountain Vineyard. Ens prenem una copa de vi blanc i negre amb un plat de formatges i patatetes de tofu mentre veiem com el sol s'amaga darrere les muntanyes. Ok, sona molt bé, però el vi... fa mania... té un regust.. a alguna cosa química, i els formatges... bé, hi ha dos trossets de cada tipus, però cal dir que té unes bones vistes tot i estar núvol i l'ambient és molt agradable. A més, té la seva gràcia anar a una productora de vi a Myanmar. De fet, només n'hi ha dues i estan les dues en aquesta zona. Un cop acaba la posta de sol paguem i sortim pitant perquè: 1) no se'ns faci del tot fosc 2) evitar la pluja que ha començat a caure gotes... I com era d'esperar al cap d'uns quilòmetres hem de parar en una botiga de reparació de motos a protegir-nos de la pluja. Amablement ens deixen seure per allà, fins que sembla que amaïna una mica i acabem de fer el quilòmetre i mig que ens quedava fins arribar a l'hotel. En total hem fet 40km en bici, això sí pla pla. A més tenim bicis amb marxes, frens que funcionen, cistelleta i llum! A la nit passem a saludar al francesos i també passa l'italià per saludar.
 |
| Pescador tipus tradicional posant únicament per turistes |
 |
| Assecant mongetes de diferents colors |
La següent etapa en bici la fem per la banda oest, després de fer el check out. Estem al Diamon Star, un hostel familiar, bàsic però fantàstic en tots els altres aspectes. Són super agradables i honestos, a més després ja ens han dit que ens podem dutxar i passar l'estona tranquil·lament per l'hotel. Continuant amb la nostra passejada en bici, comentar que el camí per l'oest fa més pujadeta que el dia anterior que era completament pla, l'únic que fa una mica de núvol i ajuda a fer les pujades. Arribem fins on hi ha unes termes naturals, Khaung Daing, a les quals no hi entrarem, però també una pagoda pujant unes escales des de la qual es té una bona vista al llac.
 |
| Vistes al llac des del "monestir del bosc" |
 |
| Posta de sol des de la vineria Red Mountain |
Continuem fins els que ens han dit que és el lloc per provar el millor tofu, tofu de Myanmar, que en comptes de soja està fet amb cigrons. Arribem al "tofu palace", que resulta ser un parell de guies que et fan un tour pel poble on t'ensenyen com fan els productes que després venen als mercats, tot amb una degustació finalitzada amb un plat gegant de tofu fregit amb salseta d'all. El preu és a donació. Realment no ens esperàvem trobar això i té bona pinta, així que fem el tour amb un dels guies que té un anglès molt decent i cal dir que aprofito per preguntar-li altres dubtes que tenia i que és difícil resoldre si no trobes algú amb una mica de cultura i que sàpiga anglès. Passem per diferents cases, on en algunes avui no hi ha ningú i en altres estan treballant, ja sigui fent tofu, com fent cràckers d'arròs, pipes, i uns dolços boníssims de pasta d'arròs banyada en sucre de canya... mmmh... extra dolç però deliciós! A més el guia ens explica que cada cop hi ha menys aigua al llac degut a la desforestació que estan intentant frenar (usant blat de moro com a combustible en comptes de fusta) i per l'augment de conreus al voltant del llac. Recordem que la zona de Inle és la major productora de tomàquets dels país. Just quan estàvem a punt per marxar arriben els nostres amics francesos amb la belga que vam conèixer ahir al seu hostel. Nosaltres deixem 10000kyats com a donació, els diners en teoria van per la comunitat i per l'escola, i la veritat és que crec que sí que deuen arribar, doncs resulta que la dona del guia és profe de l'escola del poble, per tant té punts que aquests diners acabin servint per comprar llibres. El nostre guia també ens recomana continuar uns 3km més endavant per visitar un temple/monestir amb un monjo des d'on es tenen unes vistes maques al llac. I així fem. Cal dir que la calor comença a augmentar i que hem sortit de la visita pel poble farcits de tofu i altres snacks birmans. Per sort, ara totes les pujades seran baixades (i bé... les baixades pujades). El camí de tornada, tot i fer-lo d'una tirada (15km), no es fa pesat.
 |
| Assecant crackers de tofu birmà |
 |
| Cuinant dolços birmans |
 |
| Vida rural a Inle Lake |
Abans d'agafar el bus cap a Mandalay, anem a prendre un lassi i un plat de fruita pel poble, la resta de tarda l'acabem passant al hostel llegint, descansant, fent un cafè, ...
 |
| Vistes des del monasteri proper al tofu palace |
 |
| Xinlone, el joc nacional |
 |
| Posta de sol a Nyaungshwe |
La nostra visita als voltants del llac Inle acaba aquí, però es podria haver allargat un dia més sense problemes :)
Esther
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada