9-11 maig
Myanmar és un país on la gent et mira i et saluda, realment encara no estan acostumats als turistes. Tenen l'innocència de la curiositat i no pas l'avarícia de només treure't diners. A més a més, això té les corresponents implicacions de seguretat. Ningú et vol fer mal ni robar, al contrari, per a ells els blancs són gent a la que admiren i que troben més maca.
És trist veure com ells aspiren a ser més blancs i es cobreixen per no posar-se morenos, mentre nosaltres, els occidentals intentem just l'oposat... tot i que cal dir que no fa tants anys intentàvem el mateix que els birmans.
I ara expliquem el nostre trekking de 3 dies i 2 nits per la selva birmana:
Ens venen a buscar a l'hotel per portar-nos a l'agencia del trekking (tot i que està a 5min caminant..) i allà ens trobem als que seran els nostres companys els propers tres dies: un anglès, una australiana que viatja amb una amiga d'Alemanya i una canadenca i el nostre guia, conegut com a Jack. Ens ofereixen més aigua per portar a l'excursió i al cap d'uns minuts sortim amb la pick up fins al poble shan on començarem a caminar. En "Jack" és un noi de 21 anys, és a dir, molt jove, però que parla un anglès molt bo i és una persona curiosa i culta, amb molts coneixements de com funciona els seu país. Caminem fins a un altre poble, però passem per un control militar... més aviat de la milícia que "governa" la zona, la milícia shan. La milícia shan ha signat un acord de pau amb el govern, però en aquesta zona estan encara en guerra de guerrilles. Ja sigui entre la milícia shan i la palaung, o la palaung i el govern o bé entre diferents faccions de ambdues milícies... de fet hi ha zones del país prohibides pels turistes... realment és impressionant veure com funcionen les coses al món... i clar... tot aquest joc de milícies està provocat pel tràfic de drogues... Myanmar és el major productor d'amfetamines al món i el segon en heroïna... qui ho anava a dir!!! I el tràfic de drogues genera molts diners... i molts diners és molt poder... i bé.. així som els humans o almenys una bona part... el poder i els diners van pel davant...
Tot això, a més, quan per fi, Myanmar no té un govern dictatorial i sense llibertats. Ara, com a mínim tenen un govern electe, que pel que diuen està fent coses mitjanament bé: permetre escoles als pobles, llibertat d'expressió a diaris i persones,...
Tornant al trekking, al segon poblet esperem al nostre portador de menjar, ens acompanyarà quasi tot el temps amb el menjar que després cuinarà per nosaltres i pel guia i ell mateix. Caminem una mica més i de seguida ens tornem a parar al costat d'un riu per dinar. Hem d'agafar forces doncs després tenim una desnivell de 600 metres, però en molt poc tram, en uns 10-15km. I clar... després de dinar i amb la calor que fa... però ho fem tots prou ràpid i a les 16h ja som a les cases arbres on dormirem. El Teixi i jo anem junt amb la noia d'Alemanya a "la dutxa" una font de muntanya, a refrescar-nos i agafar aigua. Abans de que es faci fosc sopem i després passem una estona jugant a cartes. De mentre podem veure com hi ha uns quants incendis actius.. sí, aquí fan incendis perquè sí... en general els caçadors incendien el bosc/selva per espantar els animals i així caçar-los... i altres fan incendis més petits per evitar els possibles incendis més grans dels caçadors... sí.. increïble...
L'endemà comencem a caminar després d'esmorçar, però una mica tard pel meu gust. Avui toca caminar per la selva quasi tot el dia. Parem per dinar a un lloc més obert, envoltat per bambú. Aquí el bambú s'usa per tot: construir cases, barrets, objectes, com per menjar. Després d'una bona suada per una pujada i una llarga baixada... arribem per fi al nostre campament al costat d'un senyor riu! El primer que fem tots és anar directes al riu a fer un bon bany! Un cop relaxats ja podem sopar, tornar a jugar a cartes (sempre acompanyats amb en Jack i la happy water ;) ) .
Es pot triar entre dormir en un bungalow o en una hamaca, triem (trio) bungalows... ja sé com és estar en una hamaca... i sé que la meva esquena preferirà un llit encara que sigui dur. Avui, tornem a veure incendis a la nit, i de fer, aquesta tarda hem creuat un parell.. i també trobat uns caçadors...
L'aventura del trekking finalitza el tercer dia de forma molt relaxada. Caminem una horeta (on podem observar de primera mà com els xinesos destrossen la natura birmana...) i ja hem arribat al punt de partida de la nostra baixada pel riu fent "tubbing", és a dir, sobre un donut inflable. La baixada dura unes tres hores donat que és temporada seca i el riu flueix de manera tranquil·la. Però, l'última hora es fa pesadeta gràcies a l'imponent sol... ara toca dinar i cap a Hsipaw en camioneta!
Ha estat una experiència molt interessant, molta part és gràcies al nostre guia, en Jack. Aquest cop, tot i ser quasi el doble de car que el trekking de Kalaw, la veritat és que paga la pena.
Esther
Myanmar és un país on la gent et mira i et saluda, realment encara no estan acostumats als turistes. Tenen l'innocència de la curiositat i no pas l'avarícia de només treure't diners. A més a més, això té les corresponents implicacions de seguretat. Ningú et vol fer mal ni robar, al contrari, per a ells els blancs són gent a la que admiren i que troben més maca.
 |
| Des de la caseta a l'arbre amb els nostres companys de trekking |
És trist veure com ells aspiren a ser més blancs i es cobreixen per no posar-se morenos, mentre nosaltres, els occidentals intentem just l'oposat... tot i que cal dir que no fa tants anys intentàvem el mateix que els birmans.
 |
| El nostre guia "Jack" |
 |
| Els nostres acompanyants locals |
I ara expliquem el nostre trekking de 3 dies i 2 nits per la selva birmana:
Ens venen a buscar a l'hotel per portar-nos a l'agencia del trekking (tot i que està a 5min caminant..) i allà ens trobem als que seran els nostres companys els propers tres dies: un anglès, una australiana que viatja amb una amiga d'Alemanya i una canadenca i el nostre guia, conegut com a Jack. Ens ofereixen més aigua per portar a l'excursió i al cap d'uns minuts sortim amb la pick up fins al poble shan on començarem a caminar. En "Jack" és un noi de 21 anys, és a dir, molt jove, però que parla un anglès molt bo i és una persona curiosa i culta, amb molts coneixements de com funciona els seu país. Caminem fins a un altre poble, però passem per un control militar... més aviat de la milícia que "governa" la zona, la milícia shan. La milícia shan ha signat un acord de pau amb el govern, però en aquesta zona estan encara en guerra de guerrilles. Ja sigui entre la milícia shan i la palaung, o la palaung i el govern o bé entre diferents faccions de ambdues milícies... de fet hi ha zones del país prohibides pels turistes... realment és impressionant veure com funcionen les coses al món... i clar... tot aquest joc de milícies està provocat pel tràfic de drogues... Myanmar és el major productor d'amfetamines al món i el segon en heroïna... qui ho anava a dir!!! I el tràfic de drogues genera molts diners... i molts diners és molt poder... i bé.. així som els humans o almenys una bona part... el poder i els diners van pel davant...
 |
| Vistes a la primera parada per dinar |
 |
| El nostre portador de menjar i la seva pipa |
Tot això, a més, quan per fi, Myanmar no té un govern dictatorial i sense llibertats. Ara, com a mínim tenen un govern electe, que pel que diuen està fent coses mitjanament bé: permetre escoles als pobles, llibertat d'expressió a diaris i persones,...
 |
| Casetes sobre els arbres! Aquí passarem la primera nit |
 |
| Incendis de ben a prop (en teoria és normal i no passa res... ) |
Tornant al trekking, al segon poblet esperem al nostre portador de menjar, ens acompanyarà quasi tot el temps amb el menjar que després cuinarà per nosaltres i pel guia i ell mateix. Caminem una mica més i de seguida ens tornem a parar al costat d'un riu per dinar. Hem d'agafar forces doncs després tenim una desnivell de 600 metres, però en molt poc tram, en uns 10-15km. I clar... després de dinar i amb la calor que fa... però ho fem tots prou ràpid i a les 16h ja som a les cases arbres on dormirem. El Teixi i jo anem junt amb la noia d'Alemanya a "la dutxa" una font de muntanya, a refrescar-nos i agafar aigua. Abans de que es faci fosc sopem i després passem una estona jugant a cartes. De mentre podem veure com hi ha uns quants incendis actius.. sí, aquí fan incendis perquè sí... en general els caçadors incendien el bosc/selva per espantar els animals i així caçar-los... i altres fan incendis més petits per evitar els possibles incendis més grans dels caçadors... sí.. increïble...
 |
| Sortida del sol sota el fum dels incendis |
L'endemà comencem a caminar després d'esmorçar, però una mica tard pel meu gust. Avui toca caminar per la selva quasi tot el dia. Parem per dinar a un lloc més obert, envoltat per bambú. Aquí el bambú s'usa per tot: construir cases, barrets, objectes, com per menjar. Després d'una bona suada per una pujada i una llarga baixada... arribem per fi al nostre campament al costat d'un senyor riu! El primer que fem tots és anar directes al riu a fer un bon bany! Un cop relaxats ja podem sopar, tornar a jugar a cartes (sempre acompanyats amb en Jack i la happy water ;) ) .
Es pot triar entre dormir en un bungalow o en una hamaca, triem (trio) bungalows... ja sé com és estar en una hamaca... i sé que la meva esquena preferirà un llit encara que sigui dur. Avui, tornem a veure incendis a la nit, i de fer, aquesta tarda hem creuat un parell.. i també trobat uns caçadors...
 |
| Arribada al riu! |
 |
| El nostre segon allotjament |
 |
| Caminant per la jungla birmana |
L'aventura del trekking finalitza el tercer dia de forma molt relaxada. Caminem una horeta (on podem observar de primera mà com els xinesos destrossen la natura birmana...) i ja hem arribat al punt de partida de la nostra baixada pel riu fent "tubbing", és a dir, sobre un donut inflable. La baixada dura unes tres hores donat que és temporada seca i el riu flueix de manera tranquil·la. Però, l'última hora es fa pesadeta gràcies a l'imponent sol... ara toca dinar i cap a Hsipaw en camioneta!
 |
| Últim dia: baixada pel riu fent "tubbing" |
 |
| Esquerra: natura birmana, Dreta: destrosses dels xinesos a Birmània... |
Ha estat una experiència molt interessant, molta part és gràcies al nostre guia, en Jack. Aquest cop, tot i ser quasi el doble de car que el trekking de Kalaw, la veritat és que paga la pena.
Esther
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada