Abel Tasman: temperatures més primaverals

4-6 juliol

Aquests seran dies de conduir:

Primer: Hokitika - Abel Taman, en particular Riwaka que és on es troba el nostre allotjament.
Després Abel Tasman - Kaikoura, i per acabar sortirem de Kaikoura fins a Christchurch, tornarem a passar per Kaikoura per després dormir a Blenheim... mireu google maps i mireu quantes hores de cotxe és tot plegat...

Coal Creek Falls

Però bé, expliquem què tal ha anat per l'Abel Tasman i a la propera entrada la retrobada amb la meva estimada Kaikoura :)

Pel camí entre Hokitika i Riwaka parem per veure les Coal Creek Falls. Unes cascades que es troben a 30min del aparcament i on al final trobem una weka la qual primer havíem confós amb un kiwi... llàstima... perquè de wekes n'hem vist ja unes quantes... i de kiwis en llibertat: zero. Després continuem fins les Pancake Rocks: són unes roques al costat del mar, a capes que semblen pancakes acumulats. A més hi ha blowholes, forats fets per l'erosió del mar i on el mar, que té molt mala llet, en particular quan hi ha marea alta; salta fins a dalt. A més per alguns forats es pot veure el vapor de l'aigua del mar a alçades molt considerables. L'última parada abans d'arribar al nostre destí és a Westport on vam dinar al cotxe i fer un cafè per agafar energia per continuar el recorregut fins el nord de l'illa sud.

Una weka al final del camí  de les Coal Creek Falls

Ens trobem en que el nostre allotjament és tota una caseta amb una llar de foc i una gran cuina! Fantàstic! A més tenim ous frescos i kiwis "frescos". Els propietaris, una parella jove amb una nena de 10 mesos i el simpàtic gos Rocco al que li encanta que li llencin pals, són super agradables i viuen a la caseta del costat. Tenen gallines i uns quants arbres fruiters, i ara és temporada de kiwis, així que tenen kiwis a patades!

Obres d'art de les aranyes

La nostra visita per la zona del Abel Tasman consisteix en un dia anar fins la platja Wharariki. Pel camí parem a un mirador des d'on es pot veure part de la costa del Abel Tasman i també en unes springs (fonts naturals, manantials) que surten del terra. Aquestes resulten ser les més grans d'Oceania, a més de que són considerades sagrades pels maorís, i en teoria no pots ni tocar l'aigua. La platja de Wharariki és una platja deserta enorme, on no et pots banyar per les corrents (ok... tampoc ho teníem previst perquè és hivern... però per mi una platja no és una platja si no pots banyar-te i nedar en les seves aigües...sense morir xD).

Cape Farewell, les nostres vistes mentre dinem

La nostra llar de foc a Riwaka

 Tornem a estar amb mínimes de 10 graus i donat el dia de sol que fa arribem com a 16 graus que fa que acabem en màniga curta!!! Quant de temps que els meus braços no senten l'aire ni el sol!!

Pancake Rocks, i la nostra ombra

De camí de tornada parem per veure el Cape Farewell, amb unes vistes al mar sobre uns penya-segats, i després al far Pillar Point. I com era d'esperar, tot i que una mica més tard d'haver dinat parem "al poble més gran de camí": Tanaka, per prendre el cafè. Per acabar d'arrodonir el dia, plan que ens va proposar el propietari del airbnb, parem a la cima del mont Tanaka per veure la vaca petrificada que es troba al costat del camí d'un trekking, a dos minuts de la plaça d'aparcament. Increïble!! Hi ha una vaca sota una caseta petrificada, de fet, la caseta ha col·lapsat i la vaca continua allí. Una mica creepy però curiós.

L'arc de Sant Martí mentre salta l'aigua
a les Pancake Rocks

El segon dia el dediquem al parc natural, l'Abel Tasman. Hem agafat un tour amb la companyia en la que treballa en nostre host d'airbnb. Doncs ell treballa de conductor dels taxis aquàtics, i anant de part seva ens feia una mica de descompte, cosa que s'agraeix, ja que els tours a Nova Zelanda, econòmics econòmics no són... . Són un parell d'hores de kayak (amb guia) i 3h de trekking (pel nostre compte) inclòs el dinar.

Camí cap a la platja Wharariki, tot i que sembli que estic
pels prats de Heidi i no anant a la platja

I després dels prats de Heidi s'amaguen
les dunes de la platja de Wharariki

Resulta que tan sols som un grup de 4, nosaltres i una parella anglesa que des de fa un any que viu a Perth (Austràlia). La nostra guia és una noia joveneta però molt agradable. Ens fa un dia genial, no ens podem queixar de la sort que estem tenint en general amb el temps. Però a les 9am posar-se uns patucos mulladets no és la cosa que més il·lusió et fa... però al cap de poc entres una mica en calor pel fet de estar remant i de sentir el sol a la cara (tot i no portàvem les ulleres de sol posades i no veiem res xD).

Península de Farewell Spit,
(península de "l'escupitajo")

Sortim de Marahau i anem en kayak a fer una volta per l'illa Adele on veiem una colònia de foques, amb algunes nedant i intentant seguint-nos una mica! A més de foques veiem un gannet, un tipus de cormorà però blanc i amb una mica de groc al coll. I bé, veiem mooooolt cormorans i sentim l'olor del seu guano (caca).

Foca decidint si entra o surt de l'aiga a Wharariki

Com a curiositat, resulta que les foques de l'Abel Tasman, els mascles, marxen a Kaikoura a engreixar-se de nou, doncs a Kaikoura (lloc on anirem nosaltres després, també per engreixar-nos xD) hi ha molt de menjar que per la zona de l'Abel Tasman .

Kayak pel parc de l'Abel Tasman

Musclos kiwis, uns senyors musclos!!

Després de dinar, els nostres companys tornen amb un aqua taxi (més concretament amb el nostre host) i nosaltres a peu :P pel parc natural. El paisatge de les platges és molt maco, a més l'aigua és super transparent i aquestes sí que són platges per banyar-te!

Vistes pel camí de retorn a l'Abel Tasman

De fet, estaria molt bé tornar en mesos més càlids i fer el tour de 3 dies pel parc en kayak tal i com ens ha recomanat la nostra guia. Tot i que ara a l'hivern diuen que és el millor moment a nivell tranquil·litat. Avui hem pogut gaudir de l'Abel Tasman ben bé sols! Es veu que a l'estiu no és pas així...


Esther