The Catlins: més a prop del pol sud que de l'equador

24-26 juny
The Catlins es troba al sud de l'illa sud de NZ. Un dels llocs més remots dels país, tot i que com a molt estàs a una hora i mitja de Dunedin o de Invercargill. Però és una de les zones més maques i tranquil·les. El nostre allotjament és una caseta/estudi davant del de la propietària que té gallines, una oca, un gat gordo i un gos super dòcil i amigable (tot i que lleig xD).

Nugget Point

Plou i fa sol

I la platja de Nugget Point..
on esperàvem al refugi els pingüins que mai vam veure

Des de Papatowai (on ens allotgem) un dia explorem la part est i l'altre la part oest. Us avancem que cap dels dies tindrem sort en veure pingüins...

Mentre fem el cafè al Kaka Point
El nostre Toyota sota l'arc de Sant Martí

Vistes al far del Waipapa Point

Volareeeeeee uoooo uooo

Després de fer una ràpida parada al mirador FLorence, fem una ullada al llac Wilkie, i donem la volta per anar cap a l'est un cop veiem que el trekking fins les cascades McLean. A canvi veiem les cascades Matai, el Jacks Blowhole: un forat a la terra des d'on es pot veure una entrada d'aigua a 100m del mar on l'aigua entra amb una mala llet increïble! A mida que avança el dia el temps va empitjorant i el vent és una mica insuportable... tot i això ens apropem a la bahía de Surat on en teoria hi haurien d'haver-hi lleons marins... però no aquests suporten el vent i no hi son! I avui farem com a bon kiwi i dinarem dins del cotxe a Owaka... a veure si el temps millora... De mentre ens apropem fins al Kaka point on parem a escalfar-nos i fer un cafè. És encara aviat pels pingüins però anem fins al Nugget point on primer podem gaudir de les vistes abans que torni a ploure... i després ens quedem mitja hora llarga esperant els pingüins que no arriben... o som incapaços de veure'ls des del mirador.

Lliure com un animaló a les cascades de Matai

Les cascades de Matai, part 2

Camí de tornada del Jacks Blowhole

El més a prop del pol sud on hem estat!

L'excursió cap a l'oest comença des del Waipapa Point, on el vent serà el nostre enemic, al igual que ho és pels arbres de la zona. Anem fins al Slope Point, el punt més al sud de l'illa sud de Nova Zelanda on estem més a prop del pol sud que de l'Equador! Un pícnic de nou al cotxe a Waipohatu junt amb una passejada de 15min és l'últim que fem abans d'anar a Curio Bay. On fem el ritual cafè de després de dinar a un lloc protegit de les inclemències del temps i on de nou fem temps per estar més a prop de la marea baixa (que ens permetrà veure el bosc fossilitzat que s'amaga a la costa) i on, de nou.., hauríem de veure pingüins... però res de res.

Sí, i els principals habitants de NZ
les ovelles!

Arbres modelats pel vent al Waipapa Point

Vistes des de la platja del bosc fossilitzat
a Curio Bay

També ens han dit, que els pingüins que han vist aquest any estan molt prims perquè els vaixells pesquers pesquen sense voler, vaja, es queden a les xarxes, els peixos que mengen els pingüins... Així que potser hi ha pingüinets morint de gana... o fred... :S

Majestuós arbre,
com tants i tants en aquest país

La mala llet del mar...
No m'estranya que s'hagin enfonsat tants vaixells
en aquestes costes

Sembla una roca, però és un arbre fossilitzat!

Comentar que en aquesta costa molts vaixells es van enfonsar degut a la ferocitat del mar i l'escarpada costa. I veient el mar aquests dies... no en tenim cap dubte de com de perillós pot ser navegar per aquesta costa amb mala mar... i mal temps.

Les nostres companyes a l'airbnb de Papatowai

Esther