Franz Josef i Hokitika: les úniques pluges

30 juny - 2 juliol

Entre Wanaka i el nord de l'illa sud pararem al Franz Josef Glacier i Hokitika. Abans de deixar Wanaka pugem al Mont Iron des d'on les vistes són fantàstiques sense recaldre tant d'esforç com al Roy's Peak. Agafem la carretera de la West Coast on pel camí parem a les "blue pools" (piscines blaves). El seu color blau turquesa és gràcies a que és aigua de glacera i té partícules de minerals molt petites dissoltes. Ves per on, que just tornant de veure les blue pools ens trobem a l'aparcament la parella anglesa que estava a l'airbnb de Wanaka!! Aquest matí no els hem vist, per tant no els hem pogut saludar, però casualitats de la vida que sí que ho podrem fer :)

Vistes des del Iron Mount a Wanaka

Continuant per la mateixa carretera parem en tres cascades diferents: Fantail, Thunder Creek i Roaring Billy. Comentar que avui fa fresqueta però ens fa molt bon dia i estem per sobre de zero graus, cosa que s'agraeix molt perquè vol dir que no hi ha gel a la carretera, i just avui hem de fer quasi 4 hores en total... i no és pas tot recte...

Blue pools, aigua de glacera, sense quasi minerals,
això li dóna aquest color turquesa transparent

Erosió a les blue pools de l'època glaciar

Fem un dinar ràpid a una zona de picnic perquè les sandflies (febotomins), desgraciadament típiques de la zona... i que es deixen veure, no com els pingüins ni els kiwis..., ens comencen a atacar i això que anem super tapats!

Una de les cascades de camí a Hokitika

Durant el trajecte discutim com de gran deu ser Haast, l'últim "poble" en les properes dues hores de conducció, així que per curiositat parem per fer un cafè, on realment no hi ha res més que alguns allotjaments i la cafeteria on som. Estem per la zona de glaceres visitables de Nova Zelanda, els dos famosos són la glacera Fox i el Franz Josef. Pel primer que la carretera passa venint del sud és pel Fox Glacier que està a uns 40min de conducció fins el Franz. Ja és una mica tard i només hi ha un accés obert, el mirador està tancat, així que ni ens parem i continuem fins el nostre destí.

Vistes al Franz Josef Glacier

Les properes dues nits deixem els airbnb per passar-les a un hostel dels YHA. La veritat, molt gran, net i amb un espais i cuina comú increïbles, on ens cuinarem el nostre habitual arrós en arrossera.

La immensitat del paisatge versus una persona
(ok, en aquest cas jo xD)

Mirant les previsions del temps per aquests dies, veiem que la nostra única opció per veure la glacera serà demà al matí quan plourà poquet. Així que ens llevem aviat per recollir i estar a la glacera a les 9am. Les vistes a la glacera són prou espectaculars (tot i que nosaltres ja hem estat "dins" d'una glacera a Suïssa!) i en especial veure com les muntanyes del costat no estan pas nevades! També és prou impressionant la recessió del glacera en els últims 10 anys... abans podies arribar a tocar la glacera... ara et quedes a 750m d'ell. Si vols accedir-hi només ho pots fer amb helicòpter... i després diuen que el canvi climàtic i l'augment de la temperatura terrestre és un invent... ja...
El camí fins a la glacera és la vall de pedres que ha anat arrossegant aquest mateix, i és una vall immensa, amb les vistes a la glacera i tenint en compte el temps núvol, plugim que ens feia era bastant dramàtic el paisatge.

Evidència de com la temperatura afecta...
En 10 anys sembla que ha retrocedit
uns quants metres

La glacera Franz Josef el més a prop que es pot

A les 11am es pot dir que comença a ploure més i per allà no hi ha gaire fer... així que decidim apropar-nos al West Coast Wild Life Center. El motiu principal és per veure: kiwis!!! (sí...l'idea era veure'ls en llibertat a la nit amb un guia a Okarito, però les previsions de pluja fan descartar aquesta idea...). Al centre tenen explicacions dels kiwis i les glaceres, a més de tuataras (rèptils únics a NZ), i a part de la vessant més museu tenen dos kiwis (espècie rowi) en captivitat però a la foscor, només amb llum vermella i simulant el seu hàbitat natural. Tot i que no en llibertat però com a mínim hem vist un parell de kiwis!!! Com a curiositat, l'ou que posa la femella kiwi és molt gran comparat amb la seva mida. Els últims dies abans de posar l'ou no pot menjar perquè l'ou ocupa tot el seu abdomen. Després aquest ou el cuida el kiwi mascle (els kiwis són poc sociables i monògams).

En Teixi
amb les formacions curioses de roques

Un dels múltiples llacs entre Wanaka i Hokitika

Després de passar una estona al Wild Kiwi, i fer un cafè allà mateix, anem al hostel a dinar i passar la tarda de pluja el més calentets que podem. Deixarem l'endemà el Franz Josef, però primer fem una parada el Wild Kiwi per saludar als animalons (tenim un pase de 24h!). Pel camí a Hokitika, parem a algun mirador i baixem a estirar les cames al ex-poble miner de Ross. Ross com altres ciutats/pobles de la zona (inclòs Hokitika) va viure la febre de l'or a partir del 1860, ara aquests pobles, com podeu imaginar, han disminuït de nou la seva població quasi com abans de la febre de l'or.  Abans de parar a Hokitika ens apropem als Gorge de Hokitika. Són gorgs del riu que baixa de glaciar i per tant té una aigua blava molt maca. Per sort, encara no està plovent i el color de l'aigua es manté, doncs si plou com és d'esperar es torna marronosa... intentem dinar allà, però les sandflies (febotomins) ens toquen la moral i dinem un altre cop al cotxe.

Gorge de Hokitika, com podeu veure, més aigua de glacera

"Te pillé!" per fi foto al fantail que ens vacil·lava

A Hokitika principalment visitem el seu museu, on un home molt agradable ens explica algunes coses sobre el museu, ja sigui sobre l'extracció d'or (estem encara en zona on va haver-hi febre de l'or i on encara hi ha gent que viu d'això), la whitebait (peixets petits amb que fan truita i diuen que és molt bo) i altres artilugis. Una altra característica de la zona són les mines de jade i el que seria els workshops on es treballa el jade. En visitem un parell i a la tarda sortim a fer una volteta per la platja que tenim al costat. Sembla que el temps s'està "despejant".

No cal títol: Hokitika

La platja està plena d'una escuma blanca i marró... la veritat és que fa molt d'efecte pensar que la gent a l'estiu es banya allà. Però després busco per internet i descobrim que aquesta escuma no és pas cap indicador de pol·lució, sino al contrari. Es produeix en platges llargues de surf (ie, on hi ha corrents prou fortes i onades prou grans) on hi ha una concentració alta de fitoplàcton.

Esther