Dunedin: la ciutat més important durant el boom de l'or

21-23 juny

Comencem a la ruta per llocs nous a l'illa sud. Anem direcció Dunedin on passarem les properes dues nits. De camí, però, passem per les rodalies de Duntroon a veure les "elephant rocks", simplement roques gegants sobre un prat erosionades pel vent. Aquesta zona va estar sota l'aigua per mooolts anys i després va tornar a emergir. Això fa que quasi tots els grangers de la zona tinguin fòssils marins a les seves terres. Per això van iniciar el museu de fòssils a Duntroon el qual visitem després de parar-nos a mirar unes pintures maorís (no gaire emocionants...). La geòloga encarregada dels museu ens explica un parell de coses abans de deixar-nos explorar el parell de sales pel nostre compte. Resulta que van existir pingüins gegants, ie, de la meva mida... Abans de reprendre la ruta caminem 15min pel track sobre els wetlands (aiguamolls).

Cap a les "Elephant Rocks"

I no és Suïssa, és NZ!

Típica carretera a NZ, el punt vermell: el nostre Toyota Vitz

Arribem a Dunedin passat el migdia, i per ser el primer airbnb a Nova Zelanda no està gens malament! Resulta que tenim tot un apartament a la planta baixa, sota dels propietaris. És com estar a casa!

L'estació de tren de Dunedin

Kiwi al mercat de grangers

Al mercat de pagesos, la nostra crêpe xinesa

Baldwin Street, amb un 35% de pendent

Baldwin Street,
el carrer amb més pendent del món

De Dunedin entre una tarda i un matí hem pogut visitar la catedral, l'estació de tren i el carrer principal de Dunedin, a més de passar quasi un parell d'hores al museu d'Otago (gratuït/donació) i donat que dissabte érem allà hem pogut gaudir del mercat de grangers. Tot i no comprar res, hem acabat menjant una crêpe xinesa (molt bona i calentona) com a re-esmorzar :P
També hem pogut passejar pel jardí botànic on hem dinat un dels nostres tuppers mentre les gavines i els pardals ens observaven expectants.

Vistes des de la península d'Otago a Aramoana

Vistes des de la carretera de la península d'Otago

Al museu de Dunedin,
victoriana, com a 1900

Per visitar la península d'Otago intentem no sortir gaire tard. En menys d'una hora arribem a la punta, que ve a ser centre de conservació d'albatros. Els albatros són les aus voladores més grans del món i part de les seves subespècies estan en perill d'extinció. A més al centre també pots veure pingüins al vespre (pagant) al igual que a un altre centre privat / de conservació a pocs quilòmetres d'on som. Però per veure animals en llibertat creiem que no cal pagar (almenys per ara), així que només visitem l'exposició gratuïta, els miradors i la platja del voltant (Pilot Beach). El nostre objectiu és veure vida marina salvatge a la Sandfly Beach on en teoria volem fer el trekking d'una hora i mitja. Malauradament el trekking és entre les dunes que donen a la platja i fa força pujada... així que ho deixem córrer i després d'observar els lleons marins que reposaven i prenien el sol a la sorra li donem una oportunitat a l'Allans beach, on en teoria hauríem de veure pingüins... Però després d'esperar gairebé una hora no veiem res.. a les 4.30pm decidim donar per finalitzada la nostra expedició a la península d'Otago. Esperem tenir més sort a la zona de The Catlins!

Foca femella?

Sandfly beach, i les dunes

Prenent el sol a les roques

Comentar que l'anglès d'aquesta gent ens costa una mica, tot i que parlen prou clar, les "e" es transformen molts cops en "i", ara que ja ho hem pillat... serà més fàcil...

Oyster catcher (Hematopòdit)

Esperant els pingüins (que no van arribar) a
l'Allans Beach

I... vist que som a les antípodes, també tornem a tenir vi decent! Així que comprem una ampolla per celebrar la revetlla de Sant Joan. I tal i com va passar fa 4 anys, ens demanen a tots dos els passaports xD


Esther