Fortuna i el diluvi

17-19 juliol

Ens llevem amb la calma i després de que esmorzi i marxi el grup gran de pares i nens que va arribar ahir al vespre, esmorzem nosaltres els habituals pancakes gegants del Leo. Avui anem cap a la Fortuna, zona per fer caminades i si hi ha sort veure animalets.

Conduint el 4x4 a Costa Rica

Pel camí parem a San Ramón on hi ha un centre cívic que té alguna mostra, mirem l'església i poc més. Arribem al migdia a Fortuna on fa bastanta xafogor... i on el noi del hostel on ens allotgem només arribar ens diu: mentre us acabem de preparar l'habitació feu una volta pel jardí a veure si trobeu "el perezoso", i nosaltres... ho intentem sense èxit.

Ocell "pecho amarillo" o pitangus sulphutatus

Un cop ell se'ns ajunta el busca però no el troba, ara bé, diu: anem a buscar "la ranita roja" i en dos minuts veiem com tres granotetes vermells i blaves!!! Després també veiem esquirols, lloros i ell veu passar un tucà. A més de veure dues iguanes gegants!! Al final haurem vist més animals al pati/jardí del hostel que als parcs naturals!!

L'iguana gegant al pati del hostel

Ranita roja de Costa Rica, també coneguda com
Blue Jeans (texans) pel color de les potes

Se'ns fa una mica tard i no sabem si anar o no a un parc, a més que el temps sembla que només empitjora... i plou una mica... finalment anem al Parque del Silencio on esperem a l'entrada 10minuts a veure si deixava de ploure... al final arrisquem i no va sortir tan malament :) no vam veure gaire animalons però vam poder passejar pel parc i anar fins la ruta de la lava sense gaire problema. No vam poder veure bé el cràter del volcà perquè hi havia prou boira, però ja era el que esperàvem.

I sota la boira tenim el volcà Arenal

Les falgueres "tiques" que no kiwis

Tota la zona de centro-amèrica està plena de volcans, volcans que van permetre l'unió de les dues amèriques. I resulta que el volcà l'Arenal va tenir la seva última gran erupció al 1968!! Fa res!! I va destrossar part del poble al igual que morir persones. L'Arenal a més és el volcà més jove de Costa Rica, i sembla que encara vol viure...I fins hi tot hi ha un cartell on diu: Lava del 1992!!

Pava crestada

Un cop tornem comença a ploure fort tota la nit, però el que no esperàvem és que continués plovent d'aquesta manera: TOT el dia!!! No hem pogut sortir ni a fer una volta pel poble... però bé, hem aprofitat per descansar, escriure, llegir...

Al mirador de lava

Per sort l'endemà al matí sembla que la pluja ha parat, i tot i que esperàvem que tot estigués ben mullat i embarrat, ens hem sorprès del poder de la terra per assimilar tota aquella aigua!

Senders a Costa Rica,
aquest al parc del Silencio

Sembla que avui el dia comença millor, doncs mentre esmorzem veiem un parell d'esquirols, i un cop comencem a recollir arriba el propietari i veu el "perezoso"! Mai hagués dit que aquella massa de pèls semblant a branques o arrels d'una orquídia a un arbre fos un peresós. Només se'l veia una mica el cap, tot mullat i fet que fa que no s'assembli pas a l'imatge que ens surt quan busquem "perezoso". A més hi ha dos tipus de peresós, el de dos dits i el de tres dits, tots dos molt diferents entre ells.

Aquesta és la millor visió que vam tenir del peresoso

La granoteta vermella des d'un altre angle
al pati/jardí del hostel!

Aprofitarem el matí per anar al Parque del Observatorio que ens han dit que té per banyar-se i tot a una cascada, ara bé, quan ja estem arribant un noi ens para el cotxe davant d'un lloc que diu:"trials" (camins) i ens pregunta si anem als camins/senders i clar nosaltres diem que sí... i tirem a l'esquerra on aparquem. Resulta que és el sender dels Tucans...(ens han timat...). El sender és maco, i hem vist un coatí només entrar-hi i si tens sort pots veure diferents espècies de micos, però nosaltres a part d'això i una granoteta no hem vist res més. I des del mirador al volcà Arenal tampoc hem tingut sort ja que està tot tapat amb boira/núvols.... El recorregut que ens ha dit que es fa en unes dues hores el fem en una... i tot per 10$ cadascú (o en colones 6000 per cap...). L'Observatorio estava just una mestres més enllà... però ara és una mica tard i a més no tenim ganes de tornar a pagar 10-15$...

Costa Rica: selva, aigua i ponts!

I ara bé la part on realment cal el 4x4, Googlemaps diu 3h fins a Monteverde, però un cop ens queden 60km ens diu que queden 2 hores... mmmh... sospitós... o google s'equivoca o realment hi haurà un camí de merda. Ok..google no s'equivoca, ens trobem amb una carretera sense asfaltar, mig embarrada (però per sort avui no plou..) amb pujades i baixades, corbes i moooolts forats i sots.  Al cap d'una hora conduint així pensem que el tot terreny sí que és una bona idea. De fet, quasi tots els cotxes que ens creuem són 4x4 en un 95% dels casos diria. Finalment arribem a Santa Elena!

Hi ha grans arbres...

I això ja serà una altra història per la propera entrada ;)

Esther