30/8/19

Valle Antón, un petit Boquete però no és per tant...

6-7 agost

Tot i que no estava als plans, avui anirem a el Valle Antón, també conegut com el Valle, en comptes d'haver parat abans a Santa Fe de Veraguas. Una noia que anava al tour de Coiba ens ho va recomanar molt, però cal dir que no és per tant... i menys quan es veu que últimament han robat a un dels senders...però què hi farem!

Vistes al Valle des del Cerro Gaital
Dues orugues humanes al Valle

Com a curiositat el Valle Antón no és una vall! És el cràter d'un volcà (òbviament extint...), de fet, hi ha aigües termals als voltants, però aquestes aigües es veu que cada cop estan més fredes, senyal de que el volcà no té pinta de despertar-se...

Oruga de la papallona mussol (no és tòxica aquesta)

De fet, Panamà es va formar per l'explosió de molts volcans els quals van permetre l'unió entre nord amèrica i sud-amèrica.

Papallona blava (mariposa azul)
I és la papallona blava però quan es tanca!!

Per arribar al Valle hem de prendre dos busos (a Chitré ja hem deixat el cotxe i ens han fet el favor d'apropar-nos a la terminal de bus que no està pas al centre). Veient el temps que fa i que no hi ha tantes coses a fer, anem just abans que tanquin al mariposari. No hagués dit d'anar-hi però té unes reviews molt bones a Tripadvisor i decidim donar-li una oportunitat, i com a resultat sortirem ben satisfets. La visita és un mica express perquè quasi tancaven però val la pena perquè ens expliquen moltes coses sobre les papallones i tot el procés des de l'ou a la papallona molt interessants i que no sabíem.



Papallona mussol (mariposa búho), la més gran de sud-amèrica
(Caligo illioneus)

Caminant fins al mirador del cerro Gaital

L'endemà decidim anar a fer el sender del Cerro Gaital. Això sí, donat que han robat al sender de l'India dormida hi anem sense la cartera, només el mòbil del Teixi i la càmera de fotos. El sender és molt curtet, en hora i mitja ja has tornat, però cal dir que si tens sort pots tenir unes vistes molt maques. A mig matí ja som de nou al poble on decidim anar a veure el museu Victoriano Lorenzo, només visitable amb guia i al preu de 3$ per persona. Per ser un museu molt petit sortim prou contents, el noi explicava bastantes coses més o menys interessants.

Ocell carpinter! (picasoques)
Sembla or, però no ho és: són crisàlides!!!

Finalitzem el dia buscant els "arbres quadrats", que resulta ser un sender que s'inicia des del jardí d'un hotel i per on ens plou tot el camí... suposo que sense pluja deu ser molt més maco... això sí, els anomenats "arbres quadrats" de quadrats tampoc tenen tant...

La tristesa del jaguar...

L'endemà al migdia anirem ja cap a Panamà ciutat, però passem el matí fent una volta pel poble i anant al "zoo" el Níspero. Bé, és un zoo casolà, es veu que era una casa particular on la gent que hi vivia va comprar alguns animals i després la gent li portava animals ferits de forma que va acumular animals fins al punt que es va tornar un zoo. Tot i que les gàbies realment fan pena: alguns ocells tenen més espai que el jaguar... a més abans tenien una exposició d'amfibis amb la granota daurada (en perill d'extinció i la qual ja només viu en captivitat, no es veu una granoteta d'aquesta a la natura des del 2009...) i ara ja no.

L'Esther mode papallona blava

Esther

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada