10-14 juliol
Napier/Hastings: city, passeig Napier, excursio vistes a Napier i Hastings, tui!
La nostra ruta dels propers 4 dies cap a Auckland serà la següent:
Wellington - Hastings (amb visita a Napier) - Hamilton (només per dormir) - Auckland
Entre Wellington i Hastings l'idea era parar a veure unes cascades però resulta que els últims quilòmetres és per camí de terra no gaire agradable de fer i després d'una estona decidim tornar enrere i parem un moment a Carterton i després a Dannevirke (en teoria, poble danès, però que de danès no en té res) on dinem al cotxe...
Un cop a Hastings fem una volta pel poble on com a curiositat les vies del tren passen just pel mig de la plaça central! Cal dir que per NZ no es que passin gaires trens... i només són de mercaderies. Entrem a una galeria d'art (feia molt que no anàvem a una!!!) i passejant observem l'estil art decó de molts dels edificis. L'estil art decó de Hastings i Napier és degut a que la majoria d'edificis van haver de ser re-construïts als anys 20-30 després de que un terratrèmol arrasés amb tot...
L'endemà visitar sortim a visitar Napier on primer anem al mirador: Bluff Hill. Després baixem a nivell de mar i passegem per la zona nord del infinit passeig marítim que tenen. Sembla Miami però a
NZ. Al migdia, donat que estem en zona de vins (de fet Napier i Hasting a part de per l'arquitectura art decó és conegut per les bodegues de vi que hi ha als entorns) anem a fer una cata de vi a una de les bodegues que ens han recomanat: Sileni (ok, el pitjor tast que he fet mai!!):
1) Les bodegues i res de la producció es pot visitar
2) La dóna que t'atén no té ni idea de vins
3) El tast es fa de pressa i corrents dempeus i sense canvi de copa ni aigua ni cap cosa per picar
Resultat: 6 vins, 10minuts i 8 NZD (per sort hem compartit una cata)
Després de la decepció del tast de vins ens anem a passejar per Napier i el seu passeig però direcció sud.
Com a curiositat, al passar passejant per la zona del port de Napier veient que estan carregant i descarregant centenars de troncs!!! Al vespre li preguntem als propietaris del Airbnb i resulta que és fusta per fer paper (són trocs de pi) per Xina i Japó. Doncs a NZ els arbres creixen al doble de velocitat que a EEUU!! En comptes de tardar 40 anys tarden 20! Clar... surt a compte comprar a NZ... pot produir el doble.
Abans d'abandonar la zona de Hastings anem al Te Mata Peak, on fem una de les rutes proposades i extenem la ruta per anar fins al pic a peu en comptes de després agafar el cotxe. Les vistes des de dalt són molt bones: oceà, muntanyes fins al Tongariro, i tota la vall amb Hastings i Napier!
Abans de reprendre el camí cap a Hamilton on bàsicament farem nit i no veurem res, parem a on lloc on venen mel kiwi. La mel de Manuka és única de NZ i Austràlia i se li associen propietats antibacterianes. Com el seu nom indica es produeix a partir del pol·len del arbre manuka. A la botiga Arataki es troben diferents mels de manuka i altres, però la que més ens sorprèn (hi ha un lloc per tastar les mels) són les dues "red honeys", una és només de temporada, pohutukawa, i està boníssima amb un gust molt diferent a les mels que coneixem. L'altra vermella (es produeixen de flors vermelles) és la Rewarewa.
I finalment, després de 4 dies arribem a Auckland on tornem el cotxe i fem una volta per Queen Street, el carrer principal i anem fins al port pel parc Silo. Auckland ja no és NZ... s'ha acabat el verd, les casetes, les gallines, els grangers...
Parem a la cafeteria que resulta ser el mateix lloc on vam parar per dinar 4 anys abans!!
I bé, l'últim dia abans d'agafar l'avió al vespre cap a Costa Rica (via Houston) intentem sortir però ens comença a diluviar, així que bàsicament estem a l'hotel i sortim a dinar. I per fi, provem el xai kiwi (tot i que en un lloc bastant cutre), una de les especialitats kiwis (com és d'esperar després de la quantitat d'ovelles que hi ha!).
I ara toca gran vol... fins a Houston i després fins a San José... (si tot va bé...)
Esther
Napier/Hastings: city, passeig Napier, excursio vistes a Napier i Hastings, tui!
La nostra ruta dels propers 4 dies cap a Auckland serà la següent:
Wellington - Hastings (amb visita a Napier) - Hamilton (només per dormir) - Auckland
Entre Wellington i Hastings l'idea era parar a veure unes cascades però resulta que els últims quilòmetres és per camí de terra no gaire agradable de fer i després d'una estona decidim tornar enrere i parem un moment a Carterton i després a Dannevirke (en teoria, poble danès, però que de danès no en té res) on dinem al cotxe...
 |
| Bon dia Napier des del mirador de Bluff Hill |
 |
| Passejant per una de les rutes del Te Mata Peak |
 |
| I per fi: un tui!!! |
L'endemà visitar sortim a visitar Napier on primer anem al mirador: Bluff Hill. Després baixem a nivell de mar i passegem per la zona nord del infinit passeig marítim que tenen. Sembla Miami però a
NZ. Al migdia, donat que estem en zona de vins (de fet Napier i Hasting a part de per l'arquitectura art decó és conegut per les bodegues de vi que hi ha als entorns) anem a fer una cata de vi a una de les bodegues que ens han recomanat: Sileni (ok, el pitjor tast que he fet mai!!):
1) Les bodegues i res de la producció es pot visitar
2) La dóna que t'atén no té ni idea de vins
3) El tast es fa de pressa i corrents dempeus i sense canvi de copa ni aigua ni cap cosa per picar
Resultat: 6 vins, 10minuts i 8 NZD (per sort hem compartit una cata)
Després de la decepció del tast de vins ens anem a passejar per Napier i el seu passeig però direcció sud.
 |
| Sileni: NO ANAR |
Com a curiositat, al passar passejant per la zona del port de Napier veient que estan carregant i descarregant centenars de troncs!!! Al vespre li preguntem als propietaris del Airbnb i resulta que és fusta per fer paper (són trocs de pi) per Xina i Japó. Doncs a NZ els arbres creixen al doble de velocitat que a EEUU!! En comptes de tardar 40 anys tarden 20! Clar... surt a compte comprar a NZ... pot produir el doble.
 |
| Vistes des del Te Mata Peak |
 |
| Senyal molt explícita als voltants del port de Napier |
Abans de reprendre el camí cap a Hamilton on bàsicament farem nit i no veurem res, parem a on lloc on venen mel kiwi. La mel de Manuka és única de NZ i Austràlia i se li associen propietats antibacterianes. Com el seu nom indica es produeix a partir del pol·len del arbre manuka. A la botiga Arataki es troben diferents mels de manuka i altres, però la que més ens sorprèn (hi ha un lloc per tastar les mels) són les dues "red honeys", una és només de temporada, pohutukawa, i està boníssima amb un gust molt diferent a les mels que coneixem. L'altra vermella (es produeixen de flors vermelles) és la Rewarewa.
 |
| Vistes al mar (oceà) des del Te Mata Peak |
I finalment, després de 4 dies arribem a Auckland on tornem el cotxe i fem una volta per Queen Street, el carrer principal i anem fins al port pel parc Silo. Auckland ja no és NZ... s'ha acabat el verd, les casetes, les gallines, els grangers...
Parem a la cafeteria que resulta ser el mateix lloc on vam parar per dinar 4 anys abans!!
 |
| Auckland, gaudint del sol i la temperatura per sobre dels 15 graus! |
I bé, l'últim dia abans d'agafar l'avió al vespre cap a Costa Rica (via Houston) intentem sortir però ens comença a diluviar, així que bàsicament estem a l'hotel i sortim a dinar. I per fi, provem el xai kiwi (tot i que en un lloc bastant cutre), una de les especialitats kiwis (com és d'esperar després de la quantitat d'ovelles que hi ha!).
 |
| Al port d'Auckalnd |
I ara toca gran vol... fins a Houston i després fins a San José... (si tot va bé...)
Esther
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada