Boquete, el Monteverde panameny

26-29 juliol

Boquete és com el Monteverde a Costa Rica, un poble a les faldes d'un volcà, el Barú i del qual es poden fer diferents senders com si es vol (i sempre amb guia) pujar al Barú, el punt més alt de Panamà, 3474msnm. Un altre dels atractius de Boquete és el cafè, tot l'entorn està ple de cafetals i aquí sí decidim fer un tour a un cafetal que més endavant explico. I tot i que la fauna que es pot veure no és gaire (bàsicament ocellets..) en teoria es poden veure els quetzals, un altre ocell, conegut pels seu color blau. Però ja us avanço que no el veurem...

Boquete des del mirador a "l'oficina de turisme"

Reptil panameny pels senders prop de Boquete

Pont al sender dels quetzals
on tampoc vam veure aquests ocells..

Ens allotgem a un hostel a l'Alto Boquete, que no és pas el centre (Bajo Boquete) però on la seva propietària només arribar ens explica un munt de coses per fer i com arribar-hi sense cotxe i ens organitza el tour pel cafè. A més veiem que aquí els taxis són com el transport públic, no hi ha timos amb els preus i passen sovint entre Boquete Alto i Bajo al preu de 0.60$ per persona (això sí, els taxis poden agafar més gent pel camí).

La segona cascada del sender

Una de les tres cascades del sender

Un cop al centre, on veiem que hi ha una mica de tot, decidim anar a peu fins el punt d'informació oficial que es troba a mig camí entre el entre i el nostre hostel. Des d'allà tens unes bones vistes i a més hi ha una petita exposició sobre el cafè. Per fi, a Panamà tornem a dinar fora, almenys algun que altre dia. Anem a "el Sabrosón", on podem menjar cuina panamenya per menys de 5$ per cap! Per fi un preu raonable!

Al Pipeline no vam veure els quetzals..
però el paisatge era maco

Caminant pel sender de les tres cascades

La fulla d'orella d'elefant és més gran
que l'Esther!

Tindrem prou sort i no ens plourà gaire, de forma que podem fer un dia la ruta de les tres cascades i la pipeline (on no veiem quetzals tot i que sabem que viuen per allà) i acabar amb un gelat a: una gelateria italiana, i més en concret amb propietaris quasi de Torí!

Des d'un pont penjant camí del sender de les cascades

Cafè i els tres nivells de torrat

El tour al cafetal el fem al cafetal del Tito, Don Alfredo, a la finca La Milagrosa, el qual ens l'ha recomanat la propietària de Creadora, on ens allotgem.
Resultarà ser el mateix propietari que ens ve a buscar, ens porta a la seva finca i ens explica tot el procés per fer un bon cafè: de la planta, a la recollida, fermentació,  assecat, torrefacció i finalment després de moldre'l el producte final al que estem acostumats, la beguda del cafè. En Tito va començar des de zero farà més de 30 anys, i ell va construir sol totes les màquines que usa per totes les etapes de la producció del cafè. És bastant impressionant. A més que estem sols amb ell, un home sincer i humil que ha creat una marca de cafè del no res, però que lamentablement ara es lamenta de tota la feina que ha fet, i si realment valia la pena tant d'esforç. Tot això ho pensa perquè ha treballat molt, i ara està cansat de tot i per què no dir-ho també crec que una mica sol... La visita és tranquil·la, i podem apreciar les diferents varietats de cafè i com "gràcies" el canvi climàtic que alguns neguen algunes baies estan madures quan no haurien... Acabem torrant cafè amb tres torrats diferents: baixa, mitjana i alta (que seria pel cafè italià, l'expresso). Cal dir que el cafè és realment bo! Esperem que en Tito es pugui jubilar aviat i pugui gaudir uns quants anys de la seva vida sense treballar al cafè. Després d'acomiadar-nos del Tito decidim rememorar el nostre viatge a Perú de farà 4 anys, anant a dinar a un peruà! Boníssim! Tot i que no a preu de "el Sabrosón" però molt raonable.

I trobem cafè madur (vermell)
tot i que no hauria.... i diuen que
no hi ha canvi climàtic...ja...

Torrant cafè en tres diferents nivells:
dreta: més clar, centre: mitjà, esquerra: torrat italià

A Boquete preguntem si és possible fer algun tour a una plantació de cacao (que es troben més al nord, cap a Bocas del Toro) però no és possible. El màxim que aconseguim després d'anar a una xocolateria al centre és que t'expliquin una mica les màquines que tenen i com ells fan la xocolata que els hi arriba des de Bocas del Toro.

Don Alfredo (Tito), un gran home i
 propietari de la finca la Milagrosa

I així neix la planta del cafè

Cafè d'en Tito

Un altre dia sortim aviat per anar al sender dels quetzals, hi hem anat amb taxi i hem arribat sobre les 9.00, el taxista s'ofereix a venir-nos a buscar a les 14:30h, però malauradament no ens deixa cap contacte i resulta que ahir a la nit va ploure bastant i hi ha un creuament sense pont sobre un riu que no el fem i això fa que la ruta de 5h es torni en una ruta de 2h... per tant acabem baixant amb una de les busetes que passen per allà. El riu es podia creuar sense botes i arremangat i amb compte clar, però vam decidir fer mitja volta i no arriscar. I com ja he avançat no veiem cap quetzal... Ens havien dit que a l'inici del sender podies contractar un guia per 8$ que ens semblava un preu raonable, però no hi havia cap guia...

Caseta a l'inici del sender Pipeline, vida a la selva

Riu sense pont al sender dels quetzals
es podria creuar amb compte, però vam girar cua

Aquí acaba la nostra experiència per Boquete, on hi ha una temperatura fantàstica, on es pot menjar a preu raonable i on repetim cafè i gelat a la gelateria italiana. Demà deixarem la muntanya per anar a la platja que ja fa temps que no fem un bany, però aquest cop serà al Pacífic!


Esther