27/9/19

Bogotà, última parada

6-8 i 11-13 setembre

Arribar a Bogotà des de Villavieja ha estat una mica llarg... primer havíem d'anar fins a Neiva en bus i de Neiva en teoria directe a Bogotà. Ara bé, el bus de la companyia Coomotor es mou massa de costat a costat a les corbes... mmm.... per sort suposo que s'adonen i no anem tant ràpid però només passar un túnel llarg i pujar el primer desnivell de una mica més de mil metres (recordem que hem de pujar fins a 2600msnm per arribar a l'altiplà on es troba Bogotà) de cop es para a una cuneta perquè se li ha trencat l'aigua de refrigerar el motor...

Carrer de l'Embut
 Per sort hi ha mil busos que van a Bogotà i també la gent es fa favors entre ells, paren una buseta d'una altra companyia que va cap a Bogotà i òbviament sense pagar més ens pugem els 6 que anàvem al bus gran.  Finalment, després de 6 horetes bones arribem a la terminal de Salitre a Bogotà des d'on prenem un taxi. Ens toca un senyor molt agradable que de fet ens diu que a la intersecció on està el nostre allotjament, a la carrera 4, hi ha restaurants amb peix que tenen menú i que estan bé. Així que sense timar-nos i passant una bona estona pel camí ens acomiadem del taxista i ens plantem a l'edifici Sabana on hem reservat airbnb que es troba al barri de la Candelaria, el barri cèntric i on es troben els principals atractius turístics.

Passejant per la part alta de la Candelaria
On ens allotgem tenen seguretat 24h i cal registrar-se a l'entrada, a més que som a un carrer principal, així que sembla que segurs estarem!

Al igual que vam fer a Medellín, el primer que fem és un free tour per la ciutat, on en aquest cas el tour és pel barri de la Candelaria, on ens allotgem. Però, abans d'iniciar el tour, hem fet el tour de buscar bugaderies per poder tenir la roba neta i seca, a ser possible aquesta tarda o demà si obren (és diumenge... i marxem a Villa de Leyva dilluns...). Un cop fitxada una que no tanca diumenge en cas que la roba no la tinguin aquesta tarda anem cap al free tour després de passar per la oficina oficial d'informació, on la veritat, poca informació interessant obtenim...

El tour resulta molt interessant i intens, dura tres horetes, i cap al final comencem a tenir gana :P
Així que només acabar el tour ens anem a dinar un menu a un dels restaurants que la guia del tour ens he recomanat. A més, provem l'ajianco, sopa típica de la zona. De fet, per Bogotà són molt típiques les sopes ja que abans feia realment fred a la ciutat.

Bogotà
Aprofitem la tarda per anar al museu de l'or. Allà preguntem per la visita guiada, i ens diuen que hi ha una a les 15h i una altra a les 16h. El que no ens diuen és que la de les 15h és a l'exposició temporal que no té res a veure amb l'or. És sobre les parteres, les dones que bàsicament fan de ginecòlogues i comadrones a les parts més abandonades pel govern colombià a la costa del Pacífic. Allà la majoria de gent viu amb pocs recursos i a la selva i aquestes dones fan un paper molt important a la seva societat, pel que són respectades i molt valorades tot i que potser no saben ni llegir ni escriure. Per sort, la guia ens fa acabar a les 16h perquè puguem fer també la visita guiada per l'exposició permanent del museu de l'or (que era pel que havíem anat).

El guia resulta ser un home molt graciós i amb una habilitat per la papiroflèxia increïble. A més, es nota que en sap. La visita és realment molt interessant i aprenem que les peces "d'or" realment són quasi totes tumbaga: or, plata, coure i on la majoria de cops el 90% és coure. Això va ser una decepció pels colons espanyols que al veure les peces brillants com l'or van pensar que era tot or. I no era pas així.

Llegenda del Dorado en tumbaga al museu d'or

De la mateixa manera els índigenes van fer creure l'existència del Dorado als espanyols. Això va ser degut a que el líders de les poblacions indígenes (caciques) feien rituals a llacs circulars, on es cobrien el cos de mel per poder enganxar-se pols d'or i ser completament brillants, a més d'anar molt decorats junt amb altres caciques anaven en una barqueta al centre del llac i llançaven com a ofrenes al llac or i esmeraldes (Colòmbia té grans mines d'esmeralda). Tot aquest ritual va poder ser confirmat per una peça (de fet hi havia dues però es va perdre quan havia d'anar a Alemanya en vaixell i el vaixell es va cremar i la peça es va perdre) on en tumbaga està esculpida (a cera perduda) d'una sola peça la barca i tots els seus caciques amb tot detall. Sabien que per exemple alguns d'aquests llacs rodons va ser saquejat el seu fons d'on es van extreure moltes peces valioses i de fet un d'ells el van voler drenar completament tallant la muntanya... per sort no ho van acabar de fer, però de 100m de profunditat va passar a 30m...

Vistes a Bogotà des de Monserrate
Un cop acabada la visita guiada intentem visitar la resta del museu però no tenim molt de temps ja que diumenge el museu tanca abans.. i ben bé som els últims en sortir del museu.

Protecció militar
propera a la residència del president
Una altra de les activitats imprescindibles si visites Bogotà és pujar a Monserrate i més si ets català! Com podeu imaginar Monserrate és la muntanya més famosa de la ciutat, la falda de la muntanya es troba a 20min a peu del nostre allotjament i on a dalt hi ha una església amb la moreneta i ara també amb el senyor de monserrate.

El camí per pujar, pel que hem llegit a tripadvisor, és segur i hauria d'haver-hi policia pel camí. la part bona és que diumenge és el dia en que més gent hi ha i de fet... massa!!! Hi ha tota la ciutat mode processó pujant (a peu) ja que amb funicular o cremallera seria impossible perquè els diumenges és a meitat de preu (a més de ser diumenge) i es fan cues d'hores...

Vistes des del centre Garcia Márquez

El camí de pujada és duret ja que tot són escales (uns 1600 esglaons) i passes de 2600msnm a 3151msnsm que no està pas malament, però sembla que els genolls aguantem i per sort no fa calor. A més, el camí està ple de vigilància i paradetes que et venen de tot. I...  puja gent de totes les edats, nens, gent gran, gent sense sabates, amb bastó... un cop a dalt recuperem l'alè, mirem les vistes per on podem (perquè està ple) però a l'església no podem entrar: és una llauna de sardines i a més com estan fent misa ningú es mou... així que ens quedem sense veure la moreneta colombiana.

Pati interior del museu Botero
La baixada és molt menys dura però els genolls es queixen una miqueta... un cop a baix, per recuperar energies, anem a dinar al carrers dels restaurants de peix que ens va recomanar el taxista. Acabem amb un plat de peix (un peix sencer amb bigotis) per compartir entre els dos (sort que ens han avisat que d'aquell plat menjaven dues persones tranquil·lament... i diria que quasi tres!)

A la tarda ens anem a fer la visita guiada al museu Botero tal i com també vam fer al museu Botero de Medellín. A més aquest museu és sempre gratis per tant tot i ser diumenge no tindrà més gent que de costum pel preu. Un cop acabada la visita l'explorem pel nostre compte i sense voler passem al museu de la moneda on pel que sembla els dos museus són gratuïts i pots passar d'un a l'altre.

Aconseguit! Som a dalt del Monserrate!!
Just a les 4-5pm ens apropem a la plaça del Chorro de Quevedo on assagem la chicha (bona!) i escoltem els acudits tipus el club de la comèdia que fan cada tarda a la plaça. Val molt la pena!!! Els carrers estan plens de gent i d'activitats!

Esther

Cap comentari:

Publica un comentari