29/9/19

Villa de Leyva, un els gossos són vaques

9-10 setembre

Des de Bogotà hem decidit fer una escapadeta d'un parell de dies a Villa de Leyva. Per sort, l'allotjament on estem a Bogotà ens deixa deixar les motxilles grans allà ja que després tornarem a allotjar-nos al mateix lloc. Així que ara sí que viatgem lleugers.

La plaça principal, no us recorda a la plaça de Vic?

Per arribar a Villa de Leyva hem de prendre un bus al Portal del Norte, i per arribar fins allà provarem el mitjà de transport més famós a Bogotà: el transmilenia. Són uns busos que tenen un carril únic per ells la majoria del temps però que acostumen a anar a petar, a més el sistema de bus és una mica estrany perquè hi ha busos que fan el mateix recorregut però no paren en totes les parades, etc etc. Per sort, amb l'app Moovit, podem saber quins busos i connexions hem de fer...

L'autèntica habitant de Villa de Leyva

Només per anar a la terminal de bus tardem una hora i mitja després de fer dos canvis de bus...  i després en 3-4h de bus arribem al migdia a Villa de Leyva on coneixem en Jaime, el propietari del hostel. L'home és super agradable i ens explica coses per, llocs on menjar, etc.

Al hostel estem quasi sols, llevat d'en Jaime i una gosseta que es diu Kira i ens té por a l'inici, tot i que després es deixa acariciar, però no juga ni res.. els gossos d'aquest poble són els més gossos que hem vist mai... 

Pozas azules, contenen sulfurs i altres components
que fan que produeixi aquest reflex

Villa de Leyva és un altre poble colonial, tipus Popayán en miniatura, totes les cases blanques, un ambient molt tranquil, una mica turístic però no massa... i el que més ens sorprèn és la seva plaça principal. No té jardinet, és una quadrat sense edificar, només té el terra de pedres com tota la resta del poble que està adoquinat. I la plaça ens recorda a la plaça de Vic: plaça enorme sense res!!

Anem a buscar el forn francès que ens ha recomanat en Jaime, però resulta que està tancat per vacances... ok... decidim anar al mirador (també recomanació del propietari) i resulta que després de 5min de pujada ens surt un home entre els matolls (quin susto!!!) que ens diu que no podem pujar més a dalt per risc d'incendi, però que podem parar i mirar les vistes unes passes més enllà on hi ha una altra parella de guiris. Vaja, sembla que avui no encertem... Igualment les vistes tot i no ser des de l'alçada del mirador són maques i ens passem una estoneta fins que baixem i decidim passar pel museu de la xocolata on per visitar-lo has de fer una consumició.

Villa de Leyva, ciutat colonial amb uns arcs més aviat italians

Demanem primer visitar el museu i després fer la consumició, cap problema. El que ells anomenen "museu" no és el que potser esperes... té 4 coses... però què hi farem... el lloc realment és maco i aprofitem per provar la xocolata ruana, xocolata amb formatge (és habitual a Colòmbia) però en aquest cas et fonen el formatge amb un soplete en directe. No està malament, però pel meu gust la xocolata no és tan bona com esperava, i el més difícil i divertit alhora és menjar-te la xocolata amb el formatge mig fos xD

La casa d'argila a la que no vam entrar per falta d'efectiu

Sortint pots visitar també l'hotel que és també del mateix propietari i resulta que creiem que era ell amb qui vam parlar a l'hotel on serveixen xocolata 24h en cas d'emergència xDDDD
Ens va ensenyar una habitació i explicar les reformes que estaven fent, etc. A més a més, li vaig preguntar per la plantació de cacao que resulta que es troba a dues hores en cotxe des de Villa de Leyva, però que és una zona perillosa, ja que al costat hi ha mines d'esmeralda i plantacions il·legals.. (i suposem que la plantació de cacao està substituint una de coca..). És trist que sabent tot el que se sap ningú faci res.... bé.. el govern és tot corrupte...

Des del punt fins on ens van deixar pujar;
vistes a Villa de Leyva

L'endemà anem a fer la típica ruta als voltants del poble, però en comptes de en bici ho fem a peu ja que hem vist que no són tants quilòmetres. Cal dir que al final ens vam penedir una mica de no agafar les bicis, però no va estar malament.

Primer vam anar a esmorzar fora un esmorzar més tradicional: sopa de costella, uns ous i bé jo he demanat a més a més un tros de pastís de pinya (molt bo). Un cop amb la panxa plena caminem fins el primer punt de visita: "las pozas azules", finca privada on toca pagar 10000COP/per cap i camines una mitja hora llarga per la finca on hi ha com uns mini llacs on el reflex és particular perquè l'aigua té sulfurs/sofre. Continuem una estona caminant fins al museu paleontològic on s'exposen fòssils de dinosaures marins trobats a la zona. Resulta que Colòmbia inicialment la meitat estava sota l'aigua! Mentre explorem el mini museu escoltem part de la conversació que està tenint, suposem la cap del museu, amb els treballadors. Insinua que hi ha gent que s'endú fòssils a casa o els ven o ves a saber què... i que òbviament això no podia ser així. És trist, però a Colòmbia hi ha taaaantíssima corrupció... amb el gran país que tenen.

Fonent el formatge per la xocolata ruana

El camí, tal i com ens va comentar en Jaime és segur, tot i que molts trossos solitaris, però no hem tingut cap problema. Només uns gossos que han entrat al recinte del jaciment muisca des de la casa del costat...

La dificultat de prendre
la xocolata amb el formatge desfet

Continuem fins al jaciment muisca (antiga població pre-colonial de la zona) on també paguem entrada, tot i que una mica més econòmica perquè el guia s'ha anat a "almorzar"... al jaciment es troben com pedres fàl·liques, una tomba de dolmen i un "rellotge" astronòmic o alguna cosa que no tenen clar que és.
Ens adonem que no portem prou efectiu... i que a l'última parada que farem, la casa de terracota, no podrem visitar-la si costa el que pensem (i així és)... no pensàvem que s'havia de pagar per tot i menys tant...així que només li fem una foto a la casa de terracota des de l'entrada i ens tornem al poble.

Un cop dinats anem a fer un cafè a un lloc pijet que tenia fitxat, però on els preus semblen prou raonables pel lloc i la qualitat. De fet, jo em prenc un granissat de cafè amb crema, llet condensada i xocolata molt bo!  Fins i tot fem unes partidetes al dominó que hi ha al cafè :P i llegim una estona fins mitja tarda. Passem per l'estació a comprar el bitllet de tornada a Bogotà i mirem si hi ha busos freqüents a Raquetá el poble que ens han recomanat de visitar, però resulta que no hi ha gaires busos al dia i ara ja se'ns ha fet tard.

Animalons prehistòrics al museu paleontològic

Després de sopar anem fins la plaça principal a fer un gelat a les escales davant l'esglèsia i al cap de dos minusts d'estar asseguts arriba on un gos (que podríem confondre amb una vaca). Sí, com he dit en aquest poble els gossos són com vaques i no es mouen en tot el dia). La vaca, ai, el gos, li va ficant la poteta a sobre del Teixi perquè li doni alguna cosa. El Teixi li fa mimos i el gos queda en trance xDDD

En un cafè a Villa de Leyva
Passar un parell de dies a Villa de Leyva si es té temps està bé, però el que sí que hem notat, és que aquí la gent és menys simpàtica, quan et creues gent pels camins (llevat que siguin guiris que bàsicament només hem creuat un noi espanyol al jaciment muisca) encara que diguis bon dia no et responen... Això en altres zones de Colòmbia no era pas així, al contrari.

L'endemà abans de prendre el bus menjarem les famoses almojábanas i provarem també la changua (una sopa de llet salada amb formatge i almojabana.

Esther

Cap comentari:

Publica un comentari