Medellín: el renaixement d'una ciutat

19-24 agsot

I finalment, després de 20 hores en bus arribem a la terminal del nord de Medellín!!! Prenem directament un taxi fins l'airbnb on ens allotjarem els propers dies. Els quals acabaran sent dos airbnb diferents perquè a l'intentar allargar l'estància resulta que en el que estàvem ja estava ple pel cap de setmana més que havíem decidit allargar. Cal dir que l'airbnb inicial bàsicament és un hostel sense staff... però la veritat és que molt ben localitzat i prou còmode.

Cap al barrio Las Independencias 1,
Comuna 13

A Medellín tenia l'esperança de poder fer un tour del cacao, és a dir, visitar una plantació de cacao, però resulta que anem a preguntar i ens diuen que no hi ha prou gent pel tour... i altres que he vist costem com 120 USD per cap... :( jups... era una de les coses que em feia més il·lusió fer a centro/sud amèrica aquest cop i sembla que em quedaré sense... bé... hauré de tornar-hi....

Grafitis o art al carrer de Comuna 13

Breakdance,
una forma de viure dels joves de Comuna 13

Un cop hem descansat una estona sortim a explorar el que serà el nostre barri per la propera setmana: el Poblado, seria la "Gràcia" de Medellín. Barri de bé, ple de bars, restaurants més hipsters, .. De fet acabem parant a una gelateria vegana on també fan cafè (el Teixi fa estona que vol un cafè) i jo prenc un gelat de dos gustos particulars, són barreja de mil coses però estan molt bons!

Entrem a Comuna 13, el barri abans inentrable

L'endemà el dediquem als "free tours" (tours gratuïts, on dones propina en funció del que t'ha semblat el tour al final). Comencem amb el tour per la Comuna 13 al barri les Indepencias 1 amb Zippy tours (molt recomanable).  Resulta que és un grup de nois del barri que es van posar a fer anglès i amb la tonteria va sortir de fer tours als estrangers perquè ells poguessin practicar l'anglès ja que no tenien amb qui fer-ho. I ara resulta que ha estat tot un èxit i es troben amb grups de més de 30 persones! A més a més ara fan un grup en castellà i un altre en anglès cada dia, un parell de cops al dia!
Comuna 13 per molts anys va ser un dels barris (sinó el que més) perillosos de la ciutat de Medellín a causa de les guerres entre diferents grups de paramilitars. Hi havia el que s'anomena fronteres invisibles on només els grups armats sabien on eren i el civils, que no tenien ni idea d'on eren aquestes fronteres que a més anaven canviant amb el temps, cada cop que en creuaven una estaven sobre avís que no ho tornessin a fer o els matarien... Els nois i noies que ara fan de guia en aquesta "companyia" de tours ha viscut una infància molt diferent a la de qualsevol ciutadà europeu. Han viscut la guerra de guerrilles, la guerra entre bandes de tràfic de drogues i les actuacions dels govern i paramilitars. Per sort el barri ha canviat moltíssim, en especial des del 2012 on va haverhi l'última actuació militar. I ara els joves del barri poden sortir, hi ha grafitis ben macos a les parets, es fan més activitats culturals i molts també es dediquen al break dance. Durant el tour provem uns gelats cassolans boníssims un de formatge (aquí tot porta formatge latino) i un altre de mango biche el gran descobriment de sabor! Mango amb llimona i sal: espectacular. Per acabar, el tour acaba al balcó/mirador de casa d'un dels que també fa els tours i on en David (el nostre guia de 20 anys) ens fa una petita classe de salsa chocló i un parell de balls més que no recordo el nom...

Medellín des de Comuna 13

La colorida Comuna 13,
barrio Independencias 1

Sortim quasi corrents ja que tenim a les 14 i poc l'altre tour, el tour per la ciutat de Medellín i no estem segurs de si arribarem...

Escultura de Botero i uns colombians al carrer

Arribem pels pèls i ens dóna temps per agafar unes empanades i un suc com a dinar, ja que no hem tingut temps ni per dinar i al metro està prohibit beure o menjar. El tour per la ciutat de Medellín el fem amb un guia anomenat Hernán, ex-professor de bioestadística a l'universitat que se'n va anar a NY a estudiar guionisme i ara treballa com a guia de la ciutat de Medellín (la seva ciutat) i viu de les propines del tour. Ens explica que és molt més feliç ara que abans treballant a l'universitat. El tour és molt més informatiu que el del matí i es nota que estem davant d'una persona molt més formada i que sap d'història, política i a més sap explicar. Com a curiositat s'aprèn el noms de les 19-20 persones que formen el tour (posen un màxim per grup). El tour és en anglès, com ja sabíem, però parla un anglès perfecte i havia llegit a un blog que era un bon tour. I així és. Ens fica en context històric (recent) de la ciutat (i diguem del país en general) i després ens va mostrant parts i monuments del centre (entre Alpujarra i Berrío) i explicant la seva rellevància històrica i social.

El nostre guia del free tour a la ciutat,
detall del canvi de preu
en funció de l'amabilitat

Medellín ha canviat moltíssim en els últims 10 anys (i de fet des de la mort de Pablo Escobar, el narcotraficant més rellevant de l'història de Colòmbia)  ha deixat de ser la ciutat on no es podia sortir al carrer a una ciutat moderna i bastant segura depenent del barri clar... però res a veure amb fa uns anys...

Churrinche a la ciutat de Mdellín

Avui ha estat un dia complet per introduir-nos a la ciutat de Medellín, la segona ciutat més important de Colòmbia i la més moderna.

Els propers dos dies farem escapades a pobles dels voltants de Medellín que explicarem en la propera entrada.

Vida al centre, a la plaça Botero

A Medellín, actual capital d'Antioquia, visitem el museu d'Antioquia, bàsicament dedicat a Botero, pintor i escultor paisa (paisa: ciutadà d'Antioquia), encara viu, i on tenim la sort de just agafar l'única visita guiada del dia. A la plaça (plaça Botero) on es troba el museu també hi ha unes quantes escultures de l'artista on la gent ha anat inventant mites sobre si toques certa part d'una estàtua et passa no sé què, etc, etc. i on acaba sent un museu obert a tots els públics. Al museu i els voltants ens passem la tarda.

El record d'una bomba i l'esperança,
dues escultures de Botero a la plaça de San Antonio

Un cop canviem d'airbnb, on descobrim que el nou allotjament es troba a 30 min de pujada... tot i que l'edifici té piscina que usarem més tard, ens refresquem i sortim a visitar el museu Casa de la Memoria que tracta del conflicte colombià per tal que no s'oblidi tot el que ha passat... especialment a Medellín. Interessant si coneixes ja part de l'història doncs sinó no tens gaires explicacions.

Vistes a la plaça Botero i l'antic ajuntament

Botero, primer pintor, després escultor
Elogi a Dalí

Després de dinar anem fins al pueblito paisa en taxi ja que sembla que les combinacions per arribar-hi no són gaire bones. El pueblito imaginava que seria un poble espanyol però resulta ser bàsicament una plazoleta imitant un poble paisa amb les seves casetes i la part del mirador on hi ha molta gent jugant a fer volar estels.

Colombians de turisme al pueblito paisa,
bàsicament una plaça i el mirador

El nostre últim dia a Medellín el dediquem a visitar el Parc Arví, on arribem més tard de l'esperat i per tant ens quedem sense fer les visites guiades més interessants (tot i que de pagament). Per arribar-hi prenem el metrocable (telefèric) fins a Santo Domingo, des d'on les vistes a Medellín són bastant espectaculars i després cal agafar un altre metrocable que triga 20minutets en arribar fins al parc que es troba a 2500m d'alçada... així que fa més fresqueta que a la ciutat.

Telefèric (metrocable) fins a Santo Domingo, Medellín

Fem l'únic sender que et deixen fer pel teu compte que consisteix bàsicament en anar per una carretera fins l'últim tram on s'arriba a un riu i una petita cascada, el Chorro Clarín. Pel camí hem comprat les habituals empanades (tot sempre fregit per variar) i dinem a la vora del riu on després fem el tinto (el cafè :P).

L'aigua fresqueta del Chorro Clarín

Aprofitem el que queda de tarda per anar a veure la catedral que encara no hi havíem anat  i fer una volta per allà. A més, voltant pel centre veiem que la gent encara està dinant (són quasi les 3pm!) i ens decidim a fer com a dinar/berenar una bandeja paisa (típica de Medellín) que encara no havíem provat, primer en conya i després no tant, acabem re-dinant a les 3pm amb un jugo con leche de lulo.

I després d'aquest fantàstics dies a Medellín ens acomiadem d'aquesta ciutat per anar més al sud.

Esther