30/9/19

Últimes quasi 72h a Colòmbia

13-14 setembre

Després de l'escapada a Villa de Leyva tornem a Bogotà un migdia i un cop dinats anem camí del museu Botero on encara ens queda mig museu per visitar! De camí volíem provar el cafè de Juan Valdez però el que trobem pel camí està ple... demà ja el tastarem. El museu és realment enorme i després d'aquesta segona visita de més de dues hores encara ens falta alguna sala... però ho deixem córrer i sortim a passejar pel centre i passem per la zona dels palaus on està la casa del president i els diferents ministeris, tros de carrer sempre protegit per militars i policia.

La catedral de Bogotà relluent
I per passar el penúltim dia a Bogotà decidim a veure el que ells anomenen la primera meravella de Colòmbia (cosa que no estic d'acord...): la catedral de sal a Zipaquirà.  Es tracta d'una mina de sal on han esculpit/adaptat la mina per ser una catedral. L'entrada, com ja sabíem és careta (57mil COP/persona)... i més pel que després veurem que és... .

Per casualitat agafem el moment en que fan la visita guiada amb una guia en comptes de donar-te l'audioguia, per una banda millor per l'altra hi ha bastant gent i has d'anar al ritme del grup i la guia. La guia ho fa bé i t'explica la representació abstracta de totes les etapes del viacrucis que estan esculpides en sal dins la mina. A més de la sala principal on es fa missa, i un parell de capelles més.

Església del Carme a Bogotà
També amb l'entrada t'entra una projecció de llums que és una merdeta i una peli 3D sobre la mina (que no està malament). El més sorprenent és que dins la mina hi ha botigues!!! Botigues de souvenirs etc etc!

Avui dia la mina encara s'explota però de forma molt més segura. de fet, ja existia una altra catedral de sal a una altra zona de la mina però que van haver de tancar-la per moviments al sol i perill de col·lapse

Vistes des del museu de l'esmeralda
Les nostres últimes hores a Bogotà i abans d'agafar l'avió de tornada, tot i que tenim quasi tot el dia, inicien una mica amb mal peu. Sortim amb l'idea de visitar el teatre de Bogotà ja que a la web fica que fan visites cada 15min cada dia. Ara bé, d'això a la realitat hi ha un gran abisme, un cop arribem ens diuen que només ho fan dissabtes i només tres cops al dia... Bé... primer fail...Anem pel segon: el Teixi ha mirat coses a veure o fer a Bogotà i entre d'altres està l'església que diuen que és la més maca de la ciutat que encara no hi hem ni passat. Hi anem i ... està tancada... ok, segon fail. Com a tercera opció tenim visitar el museu de l'esmeralda que es troba a la plaça del museu d'or (plaça Santander) a l'edifici Avianca a la vint-i-algo planta, i on pensem que tindrem bones vistes a la ciutat. Primer et fiquen un vídeo on t'ensenyen una mica com és la vida del miner però molt per sobre i després la noieta que ens fa de guia ens porta per la mina falsa que han construït però que conté trossos reals de les mines més importants de Colòmbia. Colòmbia fins fa poc era el primer productor d'esmeraldes, ara és Brasil o Zambia però Colòmbia continua sent el que produeix esmeraldes de més qualitat. Les millors del món. El museu no està mal tot i que estàs vigilat contínuament... bé... hi ha coses de molt valor... i com ens esperàvem les vistes a la ciutat no estan pas malament. Un cop ja hem après a distingir esmeraldes de diferents qualitats xD ens anem a passejar per la Candelaria i el carrer de l'Embut però primer parem a provar el famós cafè Juan Valdez. I ... bé... hem provat de millors però no està malament....

Escultura en sal a Zipaquirá
Fem un segon intent a l'església del Carmen ja que hem trobat els horaris i ara en teoria hauria d'estar oberta (i així és). És com bé diuen la més maca per dins com per fora. I posats que estem d'esglésies també aprofitem per visitar les tres esglésies d'estils diferents que hi ha davant de la plaça del museu de l'or.

Com a curiositat, el German (el tiet de la noia que gestiona l'airbnb) quan arribem el primer dia ens parla en castellà modo indi... de forma que ben bé no l'entenem! Li diem que parlem castellà, però tot i així molts cops sembla que ens parli com si no l'entenéssim! Sempre em sorprèn quan la gent de sud-amèrica no té clar que a Espanya es parla la mateixa llengua que ells... i el mateix els estrangers que ens pregunten si entenen els sud-americans... em sembla una pregunta una mica bàsica....

Escultura de Botero, del museu Botero a Bogotà
I amb això i un Uber cap a l'aeroport de El Dorado acaba la nostra aventura. Tot i que per arribar a Barcelona haurem de passar unes quantes hores en avió i després en tren. Cal dir que el viatge va bé i ara només falta tornar a la realitat i superar el jet-lag!
 
Esther

Cap comentari:

Publica un comentari