20/9/19

Popayán: el poble blanc i d'esquerres

29-30 agost

Avui iniciem el dia amb la notícia de que alguns líders de les FARC han decidit reprendre les armes. Aja... bé... fantàstic... a veure què passa. Ja estàvem una mica avisats per l'Albert que l'acord de pau no s'estava complint a nivell de promeses per part del govern... i que això estava re-escalfant l'ambient. Veurem què passa en les properes hores o dies...

Passejant per Popayán
Amb aquesta notícia iniciem l'aventura de busos fins a Popayán des de Salento: 1) Salento -> Armenia, 2) Armenia -> Cali, 3) Cali -> Popayán!
I després de tot el dia arribem a Popayán a les 17:30h... temps per deixar les coses fer quatre passes pel poble per situar-nos una mica i sopar. Tot i que només amb uns minuts et pots adonar que Popayán és una gran ciutat universitària i que clarament és anti-govern i podem dir d'esquerres (i una mica pro-FARC). És el que té formar a la gent... que pensen una mica més del que al govern els hi agradaria... Per exemple, a una de les parets d'una església trobem pintades del tipus: menys esglésies, més escoles

En Teixi a Popayán
A Popayán provem la beguda típica de la zona anomenada:champú, consisteix en una beguda de blat de moro, pinya , lulo i sucre (panela). Realment molt refrescant i bona! Qui ho anava a dir!
També trobem un lloc d'empanades on les empanades tenen una mida considerable i com molts cops hem vist aquí és com empanar una paella :)

Vistes a Popayán (no al foco) des del Morro
Mmm llàstima que ens hem oblidat un carregador de mòbil i el lladre... per sort aquí tenim dos adaptadors i un altre carregador de mòbil.

Indígenes per Popayán
(a prop hi ha una comunitat indígena)
Popayán a més es considera un poble/ciutat gastronòmic on s'intenten mantenir els plats tradicionals i productes típics. A més, la propera setmana hi ha

Així que fent honor a la seva gastronomia ens anem a tastar els "aplanchados" al lloc més popular "Doña Chepa": són pasta de full amb sucre per sobre, res nou però s'havien de tastar i de fet comprem una caixeta. La nostra ruta gastronòmica continua al lloc d'empanades pipian (farcides de hogao: sofrito) més tradicional, casa Flora. Són bones i molt econòmiques. De fet, som els únics turistes al lloc, però està ple de locals. Continuem la nostra ruta gastronòmica a un altre lloc tradicional on prenem el salpicon payesano (granissat de mora, lulo i guanàbana), patacón amb hogao i carantanta (com unes patatines de blat de moro) amb hogao, de nou.

La plaça principal de Popayán
Però a part de menjar (on invertim part del nostre temps :P) visitem la ciutat i ens anem a informar de quina companyia té un bus directe a San Agustín per demà. Passem pel pont del Humilladero on antigament només la gent de bé podia passar pel pont els altres passaven per baix... Entrem al museu gratuït de de Mosquera, que es troba dins d'una casa colonial. Bé, tot Popayán centre són cases colonials blanques. A la tarda pugem fins al mirador del morro des d'on es veu tot Popayá. Continuant amb els miradors anem també fins l'església de Belén.
Un cop baixem de les petites alçades i entrem a l'església de San Francisco en busca del claustre ens adonem que no el té! Però resulta que el claustre s'ha convertit en un hotel de 5 estrelles i demanem per entrar a visitar i no ens posem cap pega :)

La torre el rellotge a la plaça de Popayán
Per rematar la ruta gastronòmica, per sopar anem a un lloc que tenia mirat el Teixi, i tot i que resulta que els preus no eren els esperats... ens quedem. És un restaurant restaurant on fins i tot em fiquen un pitet per menjar la carn. Provem un plat que no sabíem que era i el cambrer ens avisa que són tripes, però realment molt bo. I després un tros de punta de anca, un tall de carn de res fet a la parrilla, molt bo!!! I clar, no podia faltar el postre i què agafem?
El postre més típic del poble el Eduardo Santos, postre que va ser inventat de forma particular en una celebració de gent important. Es veu que el postre que hi havia per la festa es va fer malbé i van haver de fer un altre postre de pressa i corrents. Va sortir el que va sortir, però al governador li va agradar tant que va preguntar pel nom del postre, i donat que no en tenia li van posar el seu nom i ara és el postre típic de Popayan: llet condensada, crema de llet, fruita en almívar, nous de macadàmia tallades a llesques i poc més. Lleuger lleuger xD

El claustre amagat a un hotel de luxe de Popayán
Un cop ja podem sortir rodolant del restaurant tornem al hostel passant per la plaça on avui fan cinema a la fresca!!! Ara bé, crec que per uns dies no necessito més proteïna xD

Esther

1 comentari:

  1. Going easy builds easy-going

    Comfortableness makes carefulness

    Durability brings confidence

    Impeccableness results integrity

    Which makes you and our shoes unique,

    Quality guaranteed and best price especially for you ,We always humbly serve noble you.

    New store openning

    Come visit us

    link:https://bit.ly/2moErhx and https://cutt.ly/pwKDbg5
    whatsapp:+86 173 0640 2031
    ins username:robbertactical

    ResponSuprimeix