5/9/19

Panamà - Colòmbia: 5 dies en vaixell parant per San Blas

11-15 agost

Per anar de Panamà a Colòmbia, tot i que tenen una frontera comú s'ha d'anar o bé en avió o bé en vaixell, ja que la frontera terrestre és selva i coincideix amb l'únic tram de 60km que queda per fer per completar la panamericana... podem imaginar que aquella selva té certa importància i no convé fer camí...

L'Erwin, el nostre capità a Puerto Lindo,
abans d'emprendre el viatge a Cartagena
Així que decidim fer-ho en vaixell, des de Puerto Lindo a Cartagena parant a les illes San Blas (Kuna Yala), uns dels paradisos marins encara no excessivament explotats. Trio el vaixell segons el capità del qual he vist molt bones crítiques, l'Erwin al vaixell Wilson. A més podem tenir habitació privada (tot i que la privacitat a un vaixell és quasi nul·la). A Panamà ciutat prenem un shuttle que ens portarà directament a Puerto Lindo i on van la resta de passatgers del vaixell: una angles (Eve), dos holandesos i una xina. I una parella d'Alemània que resulta que va a un altre vaixell molt més fiestero (el Nacar 2).

Arribada a San Blas, esperant els passaports

Bon dia des del Carib a San Blas!
Aquest viatge també servirà per veure si realment m'agrada i sóc capaç de navegar per en un futur treure'm el carnet de vaixell. Això sí, tenim a mà la biodramina, pastilles antimareig que per desgràcia també porten cafeïna i si les prens per abans de dormir... podeu imaginar què passa...

En Wilson, el nostre vaixell
Al Wilson tenim com a capità l'Erwin i tripulació el seu fill Alejandro (que està aprenent) i el Manuel (un argentí que va de vaixell en vaixell). Ens trobem amb ells a les 17h (del dia 11 d'agost) a Puerto Lindo on ens explica en un perfecte anglès (tot i que parla un perfecte castellà) les normes de seguretat del vaixell. Pujarem al vaixell a les 20.30h i sortirem cap a les 11pm per arribar a l'illa d'immigració a primera hora (cap a les 6-7am). Sí, San Blas té una illa d'immigració!

El venedor de llagostes "a domicili"

Un cop a San Blas passarem els següents 2 dies i mig d'illa en illa i dormint anclats. On bàsicament podrem fer snorkeling, descansar, llegir i menjar (i beure). Després ens esperaran entre 24 i 30 hores de navegació continuada fins arribar a Cartagena.


I la llagosta em va atacar!

La primera nit, tot i prendre la pastilla antimareig no puc dormir gaire ja que hi ha força mala mar i el vaixell es mou molt! Cosa que confirmarem que va ser una mica fora del normal, així que ja ens quedem més tranquils...

Gaudint del vaixell i les vistes

El primer dia per Kuna Yala després de passar immigració parem a una illa on nosaltres anirem fins a terra nedant mentre els altres prenen el "Dinghy", la llanxa. Els noms de les illes a les que vam parar a Kuna Yala no les recordo... però només dir que hi ha 365 illes diferents a l'arxipèlag, una per cada dia de l'any si es vol!

Pillat infraganti! Un llenguado ben gran oi?

Com a curiositat a mig camí de l'illa se'ns apropa una barqueta de pescadors de llagostes i el nostre capità ens compra llagostes que faran per sopar! L'únic que tot i la frescor de les llagostes les cuinen passades... és una pena... però què hi farem..

Sota el mar del Carib
Els dos vespres que passem a Kuna Yala, un d'ells anem a una "illa bar" on la nostra tripulació (llevat el capità que té una certa edat i es queda descansant al vaixell) beu una mica massa... per sort tornem en llanxa sans i estalvis al nostre vaixell. L'altre vespre encenen una fogata a la platja on ens quedem xerrant amb l'Eve i no tardem gaire en tornar al vaixell (suposo que potser alguna bronca els hi va caure a l'Alejandro i el Manuel...). Cal dir que també aquestes dues nits que passem anclats podem dormir decentment ja que a part d'estar parats no tenim la sorollada del motor.

Aigua, núvols amb aigua i illetes

La vida el vaixell consisteix en llevar-se aviat, de fet sempre sóc la primera en sortir i saludar al capità, fer el primer cafè, més tard esmorzar, nedar una mica, dinar, descansar, nedar, fer la dutxa col·lectiva, sopar i dormir. Amb la dutxa col·lectiva em refereixo a que a les 4pm aprox. el capità genera aigua dolça (potable) que a part de reomplir dipòsits per l'aigua de beure la podem aprofitar per treure'ns la sal de tot el dia. Això sí, la maleïda xina es dutxa com tres cops i desaprofita un munt d'aigua!

I el cel es comença a posar amenaçador...

Els llocs per fer snorkelling milloren a mesura que passen els dies, en el primer veiem pocs peixos però moltes estrelles de mar gegants! El segon té una vida marina molt més activa i de fet, hi ha molts peixets al voltant del vaixell i el tercer veiem un bon tros amb corall viu i òbviament peixos i fins i tot veiem una morera i trobem una medusa calavera portuguesa per sort morta a la platja...

L'espectacular paisatge des del vaixell a San Blas
I finalment arribem al punt on toca fer la travessia pel Carib fins a Cartagena. Comencem a les 4-5pm i a mida que avança el vespre es va ennuvolant més i més, i pel darrere estem deixant una tempesta de la qual veiem els llamps i on al final ens pillarà.... De mentre el metge (un dels holandesos) ja està potant i l'altre holandès està mig mig... i després de menjar un sandvitx (el sopar) marxa al llit amb l'altre. Jo m'he pres una biodramina i el Teixi també, de fet la volia prendre per precaució però resulta que he baixat a baix a per aigua... i ha estat el desastre: a baix se sent molt més tot... i m'he marejat... així que ja m'he pres la pastilla un cop marejada... i ara toca estirar-me fora a veure si aguanto. De fet, amb mooolta calma sóc capaç de acabar-me tot el sandvitx! Se'n foten de mi, perquè em concentro per no marejar-me, però funciona! (i suposo que la pastilla ajuda). De mentre la xina es posa modo sirenita a cantar sola mentre escolta música (ella a la seva bola), i l'anglesa mira el mar. Això sí, a la que comença a ploure i la xina veu que es mulla una mica marxa al llit. I ara sí que comença la tempesta de debò... tot i que serà pitjor un cop el capità ens envia a tots al llit. Es veuen com cauen llamps a l'aigua (i no tant lluny...), però bé, el capità sabrà què fer...

Sota l'arxipèlag de San Blas (Kuna Yala)

A primera hora del dia 15 d'agost el vaixell continua navegant i sembla que el temps ens dóna treva. Si tot va bé avui hauríem d'arribar a Cartagena o bé quedar-nos a les portes depenent del temps.
Passem (el Teixi, l'Eve i jo) el dia fora perquè ens toqui l'aire: el metge està marejat i l'altre mig mig, es van tornant el llit i la xina avui es passa el dia al llit.

I el Dinghy (la llanxa) per Kuna Yala

Sembla que la navegació va bé i a més tenim una mica de vent aprofitable amb les veles que ens fa anar més ràpid i les onades són molt raonables. Cap a les 5pm comencem a veure terra!!! L'illa gran a l'entrada de Cartagena! Això sí... encara ens quedaran un parell d'hores llargues per arribar al port...L'entrada al port de Cartagena, tal i per on l'hem fet nosaltres és molt llarga i es triga una hora des de que et donen permís per poder anclar a que arribes realment.


Navegant sobre el Wilson
De mentre hem vist una posta de sol prou maca i... a l'entrada de Cartagena podem apreciar que som a Colòmbia: un vaixell enorme militar colombià persegueix i li dóna l'alto a un vaixell "pesquer" sense bandera... podem imaginar que pot transportar aquest vaixell... Cartagena i Santa Marta són els ports des d'on surt (per mar) quasi tota la droga colombiana.


Posta de sol abans d'arribar a Colòmbia
Finalment veiem clarament el skyline de Cartagena que sembla Singapur o una ciutat moderna americana.


Terra a la vista: Cartagena, Colòmbia

Ah! I just abans d'entrar al port veiem dofins!!! Comencen a jugar amb el vaixell corrent a proa (anem fins a proa per dalt per poder-los veure bé) i creuant-se al vaixell!


Avui dormim tranquils a Cartagena, ja som a Colòmbia!!!


Esther

Cap comentari:

Publica un comentari