El desert de Tatacoa: paisatges increïbles

4-5 setembre

De moment, per Colòmbia no hem passat calor, llevat a Cartagena, però avui anirem cap a Villavieja, poble base per visitar el desert de Tatacoa. Fent un canvi de bus a Neiva arribem a la tarda a Villavieja. Allà ens allotgem a casa d'una parella de colombians que en els últims anys no sé quants cops han canviat de casa, bastant hippies i una mica desastre en el sentit organitzatiu. Això sí, magnífiques persones. Són peculiars però el més peculiar és l'habitació (que ja estava així quan ells van llogar el pis), té el WC, la dutxa i la pica de lavabo dins l'habitació però sense portes! Tenim un WC que mira al llit a distància de 20cm!

Arribada al desert vermell
sota uns núvols inquietants

Com deia, aquí tornem a la calor, menys insuportable del que esperava però per sort tenim AC tot i que l'habitació no està ben aïllada i hi ha una finestreta sense finestra...encara així l'AC es nota.... especialment per dormir...

Aquella alçada era l'alçada original del desert

Villavieja no té molt, la plaça principal, algun bar, alguns restaurants més aviat cutres, un museu paleontològic que per les crítiques llegides no val gaire i menys pel preu i poc més. Ah, sí, i les vistes al riu Magadalena on en aquest cas el riu no és pas estret com a San Agustín.

El desert vermell de Tatacoa

Continuem amb una altra peculiaritat de l'habitació on el llit està super calent perquè no pot transpirar. Han deixat el plàstic que recobreix el matalàs i el mateix pels coixins, així que cada cop que et mous el llit fa soroll i el plàstic genera calor...

En Teixi perdut al desert (és broma :P)

L'endemà d'arribar al poble ens llevem abans de que surti el sol per sortir el més aviat possible cap al desert. Un cop hem esmorzat al hostel, on pel preu pagat no està malament, i a més ens enduem part dels entrepans de l'esmorzar per menjar al desert, els propis propietaris han cridat un tuktuk que ens porti a l'inici del desert, el desert vermell, pel mateix preu que si l'agafes a la plaça (la diferència són 2min de tuktuk xD).

L'àguila del desert

Avui, per alguna casualitat el cel està molt ennuvolat i.. sembla que vagi a ploure!! A més a la llunyania es veu com plou... Mira que si ens plou al desert.... però d'altra banda ens va genial perquè s'està molt bé i no fa calor fins al migdia on es comencen a anar els núvols a més de que la temperatura puja.

El desert gris, molt més àrid

Caminem uns 10km del desert vermell fins el gris i arribar a Los Hoyos on hi ha una piscina al mig del desert que més tard descobriríem que l'aigua que usen és de font natural (manantial)!! Sí, hi ha aigua sota terra al desert!!

A la cerca de la piscina al desert gris de Tatacoa

Els paisatges són espectaculars, a més de que estem quasi sols tot el camí, en especial el desert vermell és increïble!!!

Formacions peculiars al desert gris

Un cop arribem a la piscina de los Hoyos fem el corresponent bany. Ens refresquem una estona amb l'aigua fresqueta de la piscina i ens mengem els entrepans i un tros de pastís de maduro (plàtan) que ens han donat els nostres hostes. Fem un cafè a un restaurant al costat (sí durant el camí pel desert hi ha bastants hostels i campings... a més de dos observatoris astronòmics) i al cap d'una estona truquem al tuktuk que ens ha portat perquè ens retorni al hostel. Això sí, el preu és el doble... però és veritat que ha fet els 10km més que nosaltres hem fet a peu.

I la piscina! Paisatge impossible!

Un cop visitat el desert de Tatacoa hi ha poca cosa a fer, a més que la calor no ajuda a fer res... i és un llàstima que aquests dies el cel ha estat una mica tapat i hem decidit no anar a l'observatori per veure els estels, però què hi farem..

Amb això abandonem de nou la calor per anar cap a Bogotà, a 2600msnm.

Esther