16/9/19

Salento i un any més

25-28 agost

A Salento arribem per passar dues nits que acabaran sent quatre (inclòs el dia del meu aniversari :D)

Primer per arribar-hi calen unes 8 horetes de bus des de Medellín, i això que aquest és l'únic que va directe a Salento sense haver de fer el canvi a Armenia o Pereira. Per sorpresa nostra ens trobem que el bus va ple de guiris! Primer cop que ens passa! Cal dir que Salento és un poblet molt turístic (per locals com estrangers) com més tard a més comprovaríem.

La vall de Cocora
Un cop arribats a Salento ja a la tarda/vespre deixem les coses al hostel que està a dos minuts de l'estació de bus i veiem la super terrassa amb vistes que tenim. Com a curiositat la noia que ens atén quan arribem fa anys el mateix dia que jo!!

Les palmeres de cera de Cocora
Salento resulta ser un poble molt turístic ja sigui turisme local (de caps de setmana com comprovaríem el dia de la nostra arribada: diumenge tarda) com d'estrangers. És conegut per les seves artesanies i òbviament per la seva proximitat per visitar la vall de Cocora. De totes formes, no per això deixa de ser un poble preciós i amb mil activitats per fer. A més de que és completament segur: dia i nit.

Els gegants de Cocora
Com deia, el dia de la nostra arribada, un diumenge tarda, anem a fer una volta i ens trobem el carrer principal que sembla les Rambles!! A més, a la plaça principal, han posat tot de paradetes d'artesanies com de llocs per menjar: patacón  (plàtan fregit, fan una massa aplanada amb el plàtan i la fregeixen) o la típica truita (trucha).

Encara s'usa com a mitja
de transport de mercaderies!

L'inici de la passejada
amb aquest super paisatge
Per sopar provarem el patacón con todo i a més farem de postres: una oblea amb arequipe i les famoses solteritas (massa de plàtan amb una crema d'ou a sobre i crec que una mica de llet condensada, per fer-ho més lleuger xD). Com veieu no ens estem de res i tornem amb la panxa plena al hostel on ens quedem observant una tempesta a l'altra banda de la vall on es poden veure perfectament com els llamps il·luminen els núvols.

Un dels ponts de fusta
pel camí circular a Cocora
Colibrí a quasi 3000msnm
Com deia, un dels atractius principals per quedar-se a Salento és la seva proximitat per visitar la Valle del Cocora, i això és el que primer de tot nosaltres farem. Aquesta vall és coneguda per les famoses (i també en perill d'extinció) palmeres de cera. Que com el seu nom indica abans es feien servir per extreure cera. A més que són les palmeres més altes que existeixen al món (fins a 70 metres). Llàstima que s'estan perdent per culpa de la corrupció i l'ús de la seva zona com a camp de past pel bestiar. I això que és l'arbre nacional de Colòmbia...però les previsions apunten que en 50 anys no en quedarà cap...

Amunt amunt
Per arribar a l'inici del recorregut que farem pel Cocora ho fem en jeep, un jeep que omplen al màxim com era d'esperar. Nosaltres farem la ruta circular que travessa un parell de finques privades i per les quals has de pagar un "peatge". D'aquesta forma passes per zona de bosc i després pel bosc de palmeres de cera. El recorregut és molt maco, i no és difícil, simplement estàs a quasi 3000msnm i les pujades costen una mica... Ara bé, un cop arribes al punt màxim, en el nostre cas un tipus refugi anomenat "Montaña" tens les vistes al cerro Morrogacho.
Entre palmeres a Cocora
Mullant els peus a
l'aigua gelada
A més a més, hi ha un grup amb guia on al grup li han servit com una infusió amb un tros de formatge (aguapanela amb formatge) i els hi explica que aquí és molt habitual. El formatge acostuma a ser bastant salat perquè es conservi millor i el suquen a l'aiguapanela (o també xocolata) que és més dolça. Així que toca tastar-lo :P

Amb l'Albert!!!!! :D
La baixada es fa més tranquil·la i gaudim de les palmeres de cera on ens anem parant per fer fotos (com la resta de gent).

Preparats per trotar
a la cascada de Santa Rita!
A Salento ens trobarem amb l'Albert amb qui passarem el vespre, un amic de fa ja uns quants anys que ha estat viatjant i també fent un voluntariat a Colòmbia. Quina il·lusió trobar-lo a Colòmbia!!!!!

La part més divertida :)
Amb l'Albert provaré la famosa trucha al ajillo i a més descobrirem un lloc fantàstic per fer un cafè, on t'expliquen tot el procés i on tenen cafès particulars (a més d'altres productes, vaja, la carta en sí val ja la pena llegir-la!!).

Com diria el guia: Espectacular,
Cascada de Santa Rita
I vet aquí que arriba el meu aniversari, per aquest motiu i perquè sempre hi ha coses a fer per Salento hem allargat una nit més. L'activitat per aquest dia especial serà muntar a cavall fins a la cascada de Santa Rita on en teoria et pots banyar (la ruta també es podria fer caminant). El que no esperava és que els nostres cavalls anessin tan ràpid! Érem nosaltres dos i una noia holandesa que sí que sabia muntar a cavall. A ella li donen un cavall anomenat Canelo, que resultarà ser el que anirà normalment davant. Ara bé, a mi em toca el Negro i el Teixi té l'Azulejo. En principi el meu anirà normalment segon però entre el Negro i l'Azulejo sembla que hi ha una competició per veure qui va davant... això farà que també corrin per avançar-se... Ah! I sí, tots els cavalls són mascles, tindrà a veure amb l'ànsia competitiva que tenen?
Finalment arribem a la cascada sense que haguem sortit volant tot i que la sensació de volar sí que l'he tingut xD em trec les botes de muntar i fico els peuets a l'aigua... aigua gelada!!! Així que de bany res de res!

Vistes des del restaurant Quindu, 28 agost
Parem a uns metres de la cascada on hi ha una paradeta on prenem una aguapanela con queso i el guia (que no explica gaire) ens explica que ell va ser el primer en fer el camí a cavall a la cascada, de la mateixa forma que el primer en promocionar-la com a circuit turístic a cavall al igual que altres camins que ell i la seva companyia mantenen. Tornem de al poble de nou, de fet a cavall haurem estat com a molt hora i mitja (a la velocitat que anaven...) però suficient perquè tingui cul destrossat. Espectacular.

Les vistes des del hostel, no estan pas malament oi?

Artesanies colombianes
Per dinar el Teixi ha buscat un restaurant més pijet dins de Salento, Restaurant Quindú, on el menjar és realment deliciós. Per acabar, tot i que sense molta gana demanem un brownie amb gelat de postres per poder ficar una espelma que li demanem al cambrer, però vet aquí què passa: resulta que el cambrer arriba amb el brownie i un altre tros de tarta de xocolata on han escrit "Feliz cumpleaños" però que no tenien espelmes! Vaja! Si ho sé no demano el brownie! Ara tenim com mig quilo de pastissos de xocolata xD i axiò que no teniem més gana!!! Fem un esforç i ens els acabem.

Vida a Salento
Salento i les palmeres de cera
Com que ja no tenim lloc a la panxa ni per el cafè anem a passejar pel poble i pugem a l'altre mirador que no havíem estat i que després descobrim que connecta amb el que vam pujar el primer dia amb l'Albert. Avui després del matí de cavall ens relaxem a la tarda a la terrassa del hostel fins que es fa fosc i sortim a voltar i prendre alguna cosa, a més de tornar al cafè on et fan el show del cafè i música (no gaire bona) en directe. Però com sembla costum colombiana després de demanar una mica per gula i per usar l'espelma que hem comprat al carrer demanem un gelat i... al dir que era pel meu aniversari m'ofereixen un mojito o bé un brownie amb gelat!!! Un altre cop igual! Si ho sé no demano el gelat!

Salento des del mirador
I amb això acaba el dia del meu aniversari a Colòmbia, adolorida pel cavall i amb l'estómac ben ple!

Esther

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada