Trekking: Kalaw - Inle Lake (56km)

30 abril i 1-2 maig

Iniciem el trekking de tres dies a les 8 i poc des de l'agència on l'hem agafat. Allí ens trobem un italià i una altra parella de Barcelona que sembla que també faran el trekking, però després descobrim que ells només faran el trekking de dos dies en comptes de tres. Per tant, els nostres companys de viatge resulten ser dos francesos, un noi i una noia (no són parella).

Guia Aung Aung recollint figues asiàtiques

Búfals pel camí pel que passarem

 

Dona treballant la cúrcuma

Comencem el trekking i parem a menjar unes figues que el guia agafa de l'arbre (el guia... té un anglès una mica dolent... cosa que no era el que ens havien dit, ni tampoc sap les llengües de les tribus, que tampoc és el que ens havien dit). També parem de quan en quan per descansar, tot i que no caldria parar més de 30 segons... i en una de les pauses el guia es menja fulla amb betel nut (nou d'areca) (una cosa que masteguen constantment per Àsia i que deixa un color vermell a les dents a part de provocar problemes per a la salut si et tornes addictiu), i aquest cop ho provo. Realment no té gaire gust a res.. després de 5min m'ho trec de la boca. Al cap de poc més de tres hores arribem al lloc per dinar. Ens trobem a un poblat Danu.

El nostre àrid sender

Vistes a un dels poblats de la zona

Només arribar veiem que el poblet està ple d'alls! Ja sigui assecant-los com separant el cap de l'all de les fulles. Resulta que és època de collita de l'all. Després de dinar s'apropa a nosaltres un dels homes del poblat que sorprenentment parla una mica d'anglès i fem petar la xerrada, bé... xerrada... xerrada... 4 paraules.

Poblat Danu, treballant l'all

Nens del poblat saludant

La nostra habitació/menjador de la primera nit

Reprenem el trekking i arribem al cap d'un parell d'horetes llargues al lloc on passarem la nit. En aquest cas, un poblat Pao. Les dones porten al cap lligat un mocador normalment vermell. Es creuen que la seva tribu descendeix d'un drac i porten el mocador simulant el foc del drac. Aquí de nou veiem quilos d'alls, i com les dones separen els caps i algunes els pelen. Molts d'aquests alls seran exportats a altres països.

Dones Pao treballant l'all

Home Danu:
és increïble com als petits poblats
la gent arriba també quasi als 90!

Aquí en comptes de dutxa, tenim una petita zona on amb un cubell d'aigua ens podem "netejar". I així fem, per després passar per "la botiga" on comprem una cervesa Myanmar (i el mateix fan la parella de francesos) i ens la prenem mentre mirem la posta de sol i a continuació sopem.

Camps d'arròs (arròs d'aigua, que també hi ha el de muntanya)

Cultius de patates a prop del riu on ens vam banyar

L'endemà a les 7am reprenem el trekking després d'esmorzar. Continuem amb els paisatges de camps d'arròs (però sense arròs, és estació seca), camps de gingebre, camps de blat de moro (també sense blat de moro), d'alls (també sense alls). De nou, arribem a un altre poblat Danu on dinarem a les 11am! descansem un parell d'hores abans de reprendre el trekking. Avui abans d'arribar al poblat on dormirem i soparem parem a la vora d'un riu on es pot fer el bany amb aigua fresca! Estem una estoneta i després finalment després d'una petita pujadeta arribem de nou a un poblat Pao, en concret dormirem a la casa on viu la germana, amb el marit i dos fills bessons, del nostre guia.

Vida a un poblat Pao

Fent amics pel camí

L'últim dia de trekking l'iniciem a les 6.30am, hem de fer 15km abans de parar per dinar. Com els altres dies el trekking és fàcil, només que el guia va a 500m de nosaltres amb els francesos... com tots aquests dies... arriba un punt en que ens perdem una mica perquè no veiem als altres... per sort en breu arribarem a dinar i després, suposo que és una loteria amb el guia, però ara per ara NO recomano Sam's Family com agència per fer el trekking. A les 3pm més o menys arribem al nostre allotjament al costat del llac Inle, ens trobem a Nyaungshwe. Per arribar-hi, un cop finalitzat el trekking, inclou el transport en barca fins Nyaungshwe, que ve a ser una hora en barqueta. Aquesta ens ha parat en dos llocs de shopping (un que feia coses de plata) i l'altre on hi havia dones Kayan, bàsicament exposades com si fossin un animal en un zoo o un objecte en un aparador...

Verd! Ens apropem al llac!

Inle Lake

Per ara Inle Lake és el lloc més turístic per on hem passat a Myanmar, o això sembla. Hi ha fins i tot barquetes que venen souvenirs i s'apropen a les barques on van els turistes... Cal dir que no són gens insistents ni pesats per que compris, cosa que és d'agrair. Un cop arribats toca la gran dutxa per treure'ns tota la pols taronja de la que estem recoberts!

Mapa amb possibles rutes Kalaw - Inle

Esther

Golden Rock i cap al nord: Kalaw

27-29 abril

Els propers dos dies anirem a visitar la Golden Rock i després anirem fins a Kalaw des d'on contractarem un trekking de tres dies per arribar al llac Inle.

A Yangon esmorzem a primera hora per arribar el més aviat possible a l'estació de busos que està a una hora de bus, i allà agafarem el bus per arribar a Kinpun. Un cop a l'estació gegant de busos ens indica on es troba la companyia que properament té un bus per Kinpun i anem allí. WIN és la companyia i quasi ningú parla anglès, però entenem el preu del bus i que el proper bus surt a les 9am i que ens deixa a Kinpun després de 4-5h. Un cop a Kinpun, veiem que el nostre alberg és com un super ressort vingut a menys, i té habitacions de diferents nivells, òbviament la nostra és la més cutre (paguem 16$ nit), però en teoria té piscina, dic en teoria perquè la piscina té un color verd i vida d'algues...

Hi ha gent que puja així de còmode

Aquesta no és la Golden Rock!
Però la puc tocar :P

El poble consta bàsicament de hostels/hotels, restaurants, botiguetes de fruita confitada i mil botiguetes que venen souvenirs, roba,..  doncs és el punt base per visitar Kyaiktivo, on es troba la roca daurada (Golden Rock). La Golden Rock és una pagoda construïda sobre una roca que està en equilibri amb una altra roca. És un dels punts més importants de peregrinació per els budistes birmans.

Devoció a la Golden Rock

Homes empaperant d'or la Golden Rock

Tal com vam veure ahir, l'estació de trucks (camionetes), és una anar i venir de persones, les camionetes s'omplen i surten contínuament. I s'omplen vol dir que van a tope... i allà que anem nosaltres. És com anar a un parc d'atraccions i pujar-se a alguna atracció tipus muntanya russa, a més està tot ple de locals, i som els únics guiris a la camioneta. Això sí, ho tenen ben regulat i quan una camioneta puja cap pot baixar, així eviten qualsevol tipus d'incident. Al cap d'una estona la camioneta para i veiem com baixa gent. Pensem que hem arribat, però resulta que hi ha gent que agafa el telefèric per fer l'última part, i el que no ens adonem és que segurament ens podíem quedar a la camioneta i continuar el trajecte fins a dalt... vist que ningú parla anglès, baixem i pugem 30-40in caminant costa amunt... Això sí, passem pel mig del poblet que hi ha camí la roca, per la part no turística. Òbviament som els únics que sembla que estiguem fent el peregrinatge a la roca! Un cop a dalt, fora sabates, i a pagar per no ser birmà... però què hi farem.

Ecco là! La Golden Rock (roca daurada)

Realment és un lloc molt local, és curiós veure tota la gent com va cap a la roca, les famílies, veure una mica el què fan. Doncs la roca, ok, està en equilibri, però no és tan gran ni tan espectacular com pot semblar a una foto. Però és interessant veure la gent com hi creu i com l'empaperen d'or! Això sí, només els homes poden accedir a tocar la roca i afegir làmines fines d'or...

Vida al poblet de la Golden Rock

Paradeta de bitxets fregits

Un cop de nou a Kinpun, recollim després de fer una dutxa i dinem. A les 3pm tenim el bus que ens deixa a Bago (amb WIN, paraula que ja reconeixem com s'escriu en birmà) i després un bus nocturn fins Kalaw. Els bus de tres hores fins Bago ens para i tenim un home esperant que ens porta fins l'estació on sortirà l'altre bus que hem d'agafar. Perfecte! El bus arriba amb una mitja hora de retràs, però quasi millor, doncs en comptes de a les 4.30am de demà potser arribem a una hora una mica més raonable.. és a dir, les 5am..per sort a l'hotel ens deixen entrar a l'habitació (pagant un parell de doòars més) i així podem descansar fins una hora raonable per fer alguna cosa.

Diferents ètnies al mercat de Kalaw

Shwe Oo Min Pagoda per fora

Bàsicament a Kalaw mirem agències per fer el trekking, fem una volta pel mercat, anem caminant fins una pagoda on hi ha una petites coves plenes de budes, provinents de donacions, i a l'exterior hi ha les típiques mini stupes. Per dinar anem a un indi, Kalaw era una ciutat colonial així que hi ha una petita colònia d'Indis dels temps britànics. El lloc és un antic cinema així que és prou maco i ben arreglat. Tot i que en general a Myanmar hi ha una part de la població descendent del Nepal i també Índia, per tant, per tot arreu pots trobar algun que altre restaurant indi i/o del Nepal.

Shwe Oo Min Pagoda, coves repletes de budes

Fent el monjo a Shwe Oo Min Pagoda

Acabem el dia fent un parell d'amanides en un lloc sense carta i amb el propietari que parla poc anglès i per postre fem un parell de rotis a una paradeta que trobem al carrer.

Remarcar que aquests dies estem intentant aprendre a llegir birmà, que no és cosa fàcil. Però a poc a poc... alguna cosa aprenem.

Esther

Yangon: La capital "real" de Myanmar

24-26 abril

Tothom pot pensar que Yangon és la capital de Myanmar, però resulta que no és així des del 2006, Naypyidan, ciutat al mig del país que ningú coneix és la capital oficial des de fa menys de 20 anys. Ara bé, Yangon continua essent la capital en pràctica, on hi ha els edificis bancaris, etc etc.
Cal dir que com a ciutat per visitar tampoc és que tingui tantes coses a fer... i més sota una calor de 40ºC...

A la Shwedagon Pagoda

Descans a la pagoda Shwedagon

Monja budista a Shwedagon

Arribem des de Singapur a Yangon pel matí i prenem un bus fins al centre de la ciutat. Arribem fàcilment a l'hotel i descansem una estona...bé.. bàsicament sortim a dinar a un dels llocs recomanats per l'hotel que resulta ser un lloc super pijet, molt maco, però els preus no són preus locals... ok.. molt econòmic per un europeu, però car per ser Myanmar. Deixem passar les hores de més calor a l'hotel (on tenim aire condicionat) i anem a visitar la pagoda més famosa de la ciutat i potser de Myanmar: Shwedagon pagoda. El temple és més aviat un gran complexe de temples amb una pagoda gegant al mig (~100 m). Després d'estar explorant una mica tot el complex un grup de guies en pràctiques s'ha apropat i ens ha fet un petit tour gratuït per practicar. Ens ha explicat que hi han 7 budes al voltant de la pagoda, un per cada dia de la setmana, i que cada persona tira aigua a sobre del que li correspon segons el seu dia de naixement, tot això per tenir sort. Després de fer unes quantes voltes a la pagoda vam començar a baixar en direcció al hostel. De camí vam trobar una mena de plaça amb 4 o 5 restaurants locals amb prou bona pinta així que ens vam quedar allí per sopar. Sorprenentment tenien un menú en anglès però el nom dels plats no era molt clar així que es pot dir que vam agafar dos plats quasi a l'atzar, una amanida que va arribar amb una mena de fideus d'arròs i una sopa que portava de tot: fideus, carns, bolets, ... tots dos molt bons la veritat i com sempre per un preu irrisori, tot 4500 MMK ~3.5 eur.

Monjos:
vermell fosc = Myanmar mascle monjo,
rosa = Myanmar femella monja,
taronja: monjos tailandesos

Demanant sort, banyant el monjo dels divendres
El 28.8.1987 era divendres

Pregàries a Sule Pagoda

Vida local a un carrer al barri xino de Yangon

L'endemà ens llevem aviat per evitar la calor (cosa impossible...) i visitem la Sule Pagoda que tenim just al costat del hostel i que està al centre de Yangon. Era maca però comparat amb la Shwedagon pagoda que vam visitar ahir es veu prou petita, tot i que no deixa de ser enorme. Curiosament al costat d'aquesta pagoda hi ha una església i una mesquita així que a primera vista sembla que almenys a Yangoon totes les ètnies viuen en pau entre elles. Tot i que tots sabem la massacre que el govern de Myanmar està fent a l'ètnia Rohingya..

Mercats asiàtics: carn, peix, verdures..

Vistes a Sule,
la pagoda que teníem al costat de l'hotel

Activitat principal pel locals a Botahtaung jetty:
alimentar gavines

Quan hem acabat de visitar la pagoda hem anat a veure el mercat de Bogyoke però encara era massa aviat i molts dels llocs eren tancats així que hem anat a fer una volta per Chinatown. Com era d'esperar Chinatown és un lloc ple de petits restaurants (xinesos i de tots els tipus) i temples budistes amb estètica 100% xinesa, hi havia molta gent però segurament a la nit està encara més animat tot. Després de Chinatown hem tornat a provar a anar al mercat de Bogyoke. El mercat té una secció central plena de joieries doncs Myanmar és conegut per les gemes que s'hi extrauen, especialment el jade. Després d'això ja eren les 12 i amb la calor ja és prou difícil caminar pel carrer així que hem tornat al hostel a descansar una mica. Acabem sortint per veure la posta de sol al Botahtaung jetty (moll) al costat del riu Yangon. El més sorprenent és que al moll hi ha un vaixell descarregant sacs gegants d'arròs per persones (cap carro...) mentre persones amb cert nivell econòmic arriben per veure la posta de sol i el que és més sorprenent, per alimentar les gavines!!!!

Sorpresa al voltant del llac Kandawgy,
llangardaix blau

Vistes al palau Karaweik des del llac Kandawgyi

Nena birmana
amb la típica "crema solar/maquillatge"

Escales mecàniques dins del temple, i... anem descalços!

El nostre tour turístic per Yangon finalitza visitant el Kandawgyi Lake que està envoltat d'un parc. Arribem quan encara la calor és suportable, i tal i com havíem llegit, hi ha molts trossos en obres perquè estan canviant les passarel·les que travessen el llac. Així que hem anat endavant i endarrere pels trossos que es podia passar. Acabem fent la volta al llac quan comença a fer força calor... Tornem a peu i descansem a l'hotel fins l'hora de dinar, on fem una ràpida escapada a un lloc indi que ja l'havia fitxat, però molt local. De fet, dinem per menys de 2eur... Tornem a l'hotel i el Teixi descobreix que li han piratejat la targeta N26... (han fet unes compres que no toquen...) així que ens quedarem sense una de les targetes internacionals on podríem treure diners sense càrrecs... què hi farem...

Esther i Teixi

Singapur: parada al món modern

20-24 abril


Fa quatre anys vam passar per l'aeroport de Singapur durant la nostra primera volta al món, i vam quedar al·lucinats pel seu aeroport. Vam dir que si mai tornàvem a fer escala a Singapur, segur que ens quedàvem alguns dies per conèixer la ciutat. I així ha estat!

Casetes d'estil xinès pel barri indi

Una mica de tot: temple hindú, temple xinès i gratacels

Aterrem a Singapur sobre les 7.00 sense haver dormit massa perquè el vol era curt i amb la diferència horària és com si fossin les 04.00 de Male...Arribem en metro a l'hotel (el qual dos dies abans ens van assignar després de que ens cancel·lessin la reserva a Booking...).  Donat que hem arribat molt aviat encara no està preparada la nostra habitació. De mentre el propietari, d'origen indià, ens ofereix uns cafès i un lloc per deixar les maletes i seure'ns i és disculpa mil cops per no tenir encara l'habitació. De fet, ens fa passar a una altra habitació perquè poguem descansar, però resulta que també arriben aviat els seus inquilins... Igualment ens prepara la nostra habitació al cap de pocs minuts, després de que porti com 10 minuts diluviant!

Temple de la dent de buda a Singapur

Pregueres al temple budista

Descansem una estona i quan deixa de ploure sortim a fer una volta pel nostre barri, Little India, el barri on hi ha majoria d'inmigrants indis i de bangladesh i on pots trobar restaurants indis a cada cantonada! Com trobava a faltar el menjar indi... cada dia esmorzarem al mateix lloc indi, un bon esmorzar indi (dosa, idly, paratha... masala chai... mmmmh...). De fet, per dinar arribem a un Food Court (zones plenes de petits restaurants, moltes d'elles són plantes en centres comercials), i dinem també menjar indi :D

Mesquita Masjid Sultan

El modelet que em van deixar
per poder entrar a la mesquita

Singapur és un país multicultural: hindús, budistes chinos, musulmans malais, cristians i alguns occidentals. I sembla que tots viuen en pau i tranquil·litat... com hauria de ser. També és un país molt modern, ja sigui comparat amb els seus veís asiàtics com amb Europa o Amèrica. Té un skyline més similar a New York que a qualsevol ciutat europea. Gràcies a aquesta multiculturalitat fa que la cuina sigui fantàstica, pots trobar de tot i a preus molt raonables. Doncs Singapur és car, car a nivell europeu, però sortir a menjar fora és econòmic.

Gardens by the Bay

Els famosos arbres del jardins Gardens by the Bay

Espectacle de llums a Gardens by the Bay

Aquesta ciutat/país està plena de centres comercials (amb aire acondicionat, cosa molt important donat la calor húmida que fa quan no està plovent...). Hi ha un barri on només hi ha botigues de luxe i centres comercials, un rere l'altre. Aquests dies hem passat unes quantes hores dins d'aquests espectaculars "malls", ja sigui per recuperar-nos de la calor com per menjar en els seus Food Court provant totes les coses que els nostres estómacs ens deixaven. Hi ha mil plats per provar!!! Doncs tens moltes cuines juntes (xina, tailandesa, vietnamita, malai, japonesa, índia,... a més de cuina europea).

Un bon esmorzar indi per començar el dia

Integrada al paisatge :P

Passegem per Marina Bay, el barri més modern de Singapur i sopem a Chinatown la primera nit (tot i que Chinatown ens sembla un dels llocs més turístics per menjar...). L'endemà tornem a Chinatown per visitar el temple de la dent de buda després anem a fer un cocktail a l'hotel més espectacular que hem vist mai: Marina Bay Sands, tres torres de 57 plantes d'hotel i una última planta on hi ha la piscina més gran del món (a aquelles alçades). A "Ce la vi", on ens permeten veure les vistes i la piscina des de la planta 58, pagues 22SGD per cap per poder pujar-hi i pots usar els diners per demanar el que vulguis. També és un bon moment per fer una pausa i descansar del sol per després anar a visitar els famosos jardíns, Gardens by the Bay, on han construït arbres artificials on "el tronc" està ple de plantes diferents. Fem temps pels jardins, fent parades per menjar i tastar nous plats fins l'hora de l'espectacle de música i llums als arbres.

Escultura recordant els vells temps

Un altre dia visitem a primera hora el barri malai, on es troba una mesquita molt maca, Masjid Sultan. Aquí cada religió i comunitat ensenya a respectar les altres des de ben petits, això permet una convivència mai vista en cap altre país. A més, que cadascú pot aprendre 3 llengües fàcilment. L'anglès és llengua oficial junt amb el tamil, el mandarín i el malai. A l'escola la llengua vehicular és l'anglès i després tens "les optatives" de fer malai, mandarí o tamil. I pel que ens van dir, la gent normalment tria una llengua que no es parli a casa, és a dir, aprenen una nova llengua. Després prenem el metro (el mitjà de transport més eficient que hem pres últimament) i anem a l'illa de Sentosa.

Hotel Marina Sand Bay, on hi pujarem!

Marina Sand Bay Hotel de nit

Sentosa és bàsicament un "parc d'atraccions". Tens platges, tens Universal Studios (sí, un parc d'atraccions), un aquari, més jardins, tens hotels de luxe (tipus els de Port Aventura), restaurants (Food Courts) i botigues de luxe i pots fer activitats aquàtiques. Tot això de pagament... Així que nosaltres ens passem quasi tot el dia passejant per allà, observant a la gent i com era d'esperar menjant! A les platges no hi estem perquè es posa a diluviar en el moment en que ens apropem. També anem a veure un barri comparable a Capri, port ple de yats, apartaments residencials de luxe, nens blancs (occidentals) amb xaxes asiàtiques... De fet.. estem restringits a passejar només per una zona, doncs la resta és només pels residents. L'única cosa que em feia més gràcia de pagar per veure-la era l'aquari, hi ha mantes, taurons, ... però un altre cop serà ;)
Acabem el dia anant a veure l'espectacle de llums i música a Marina Bay, un espectacle diferent al dels arbres, però igualment val molt la pena.

L'espectacular piscina de l'hotel Marina Sand Bay

Vistes al jardins de Gardens by the Bay;
des de la 58 planta de l'hotel Marina Sand Bay

L'últim dia, acabem de veure una part de la zona de Marina Bay on encara no hi havíem passat: l'Hèlix pont, des d'on es veu una part del circuit de Singapur, el seu camp de futbol sobre el riu i com quasi des de qualsevol punt de Singapur, els gratacels. Canviant de barri ens anem a Orchard Road, la zona on es troben els centres comercials més de luxe. Allà acabem dinant en un dels tants restaurants d'estrella Michelin que té Singapur a preu de carrer. Per 14SGD (uns 10 euros) tenim un ramen de cranc realment bo!

Skyline nocturn a SIngapur

Espectacle de llums a Marina Bay

Teníem previst passar pels jardins botànics però es posa de nou a diluviar... així que acabem passejant una mica més pel centre comercial i després tornem a l'hotel a descansar fins l'hora de sopar. Per sopar avui quedem amb en Bruno, un amic d'un company de feina de Torí, el qual és un gran viatjador, i viatja, es para a treballar (en aquest cas Singapur) i torna a viatjar. Sopem per Chinatown i després anem a prendre unes cerveses a la zona del riu.

Vespre amb en Bruno!

I demà a primera hora cap a Yangon (Myanmar)!

Skyline de Singapur

Comentar que el 23 d'abril, Sant Jordi, hem entrat a una llibreria... era la cosa més similar a fer per celebrar Sant Jordi, a part de menjar un bon Ramen i fer unes cerveses a la nit amb en Bruno.

Esther