14/7/19

Dunedin: la ciutat més important durant el boom de l'or

21-23 juny

Comencem a la ruta per llocs nous a l'illa sud. Anem direcció Dunedin on passarem les properes dues nits. De camí, però, passem per les rodalies de Duntroon a veure les "elephant rocks", simplement roques gegants sobre un prat erosionades pel vent. Aquesta zona va estar sota l'aigua per mooolts anys i després va tornar a emergir. Això fa que quasi tots els grangers de la zona tinguin fòssils marins a les seves terres. Per això van iniciar el museu de fòssils a Duntroon el qual visitem després de parar-nos a mirar unes pintures maorís (no gaire emocionants...). La geòloga encarregada dels museu ens explica un parell de coses abans de deixar-nos explorar el parell de sales pel nostre compte. Resulta que van existir pingüins gegants, ie, de la meva mida... Abans de reprendre la ruta caminem 15min pel track sobre els wetlands (aiguamolls).

Cap a les "Elephant Rocks"
I no és Suïssa, és NZ!
Típica carretera a NZ, el punt vermell: el nostre Toyota Vitz

Arribem a Dunedin passat el migdia, i per ser el primer airbnb a Nova Zelanda no està gens malament! Resulta que tenim tot un apartament a la planta baixa, sota dels propietaris. És com estar a casa!

L'estació de tren de Dunedin

Kiwi al mercat de grangers

Al mercat de pagesos, la nostra crêpe xinesa

Baldwin Street, amb un 35% de pendent

Baldwin Street,
el carrer amb més pendent del món
De Dunedin entre una tarda i un matí hem pogut visitar la catedral, l'estació de tren i el carrer principal de Dunedin, a més de passar quasi un parell d'hores al museu d'Otago (gratuït/donació) i donat que dissabte érem allà hem pogut gaudir del mercat de grangers. Tot i no comprar res, hem acabat menjant una crêpe xinesa (molt bona i calentona) com a re-esmorzar :P
També hem pogut passejar pel jardí botànic on hem dinat un dels nostres tuppers mentre les gavines i els pardals ens observaven expectants.

Vistes des de la península d'Otago a Aramoana
Vistes des de la carretera de la península d'Otago
Al museu de Dunedin,
victoriana, com a 1900
Per visitar la península d'Otago intentem no sortir gaire tard. En menys d'una hora arribem a la punta, que ve a ser centre de conservació d'albatros. Els albatros són les aus voladores més grans del món i part de les seves subespècies estan en perill d'extinció. A més al centre també pots veure pingüins al vespre (pagant) al igual que a un altre centre privat / de conservació a pocs quilòmetres d'on som. Però per veure animals en llibertat creiem que no cal pagar (almenys per ara), així que només visitem l'exposició gratuïta, els miradors i la platja del voltant (Pilot Beach). El nostre objectiu és veure vida marina salvatge a la Sandfly Beach on en teoria volem fer el trekking d'una hora i mitja. Malauradament el trekking és entre les dunes que donen a la platja i fa força pujada... així que ho deixem córrer i després d'observar els lleons marins que reposaven i prenien el sol a la sorra li donem una oportunitat a l'Allans beach, on en teoria hauríem de veure pingüins... Però després d'esperar gairebé una hora no veiem res.. a les 4.30pm decidim donar per finalitzada la nostra expedició a la península d'Otago. Esperem tenir més sort a la zona de The Catlins!

Foca femella?
Sandfly beach, i les dunes
Prenent el sol a les roques
Comentar que l'anglès d'aquesta gent ens costa una mica, tot i que parlen prou clar, les "e" es transformen molts cops en "i", ara que ja ho hem pillat... serà més fàcil...

Oyster catcher (Hematopòdit)
Esperant els pingüins (que no van arribar) a
l'Allans Beach
I... vist que som a les antípodes, també tornem a tenir vi decent! Així que comprem una ampolla per celebrar la revetlla de Sant Joan. I tal i com va passar fa 4 anys, ens demanen a tots dos els passaports xD


Esther

10/7/19

Benvinguts a l'hivern kiwi: re-visitant Christchurch i Oamaru

19-20 juny

Després d'un vol "nocturn" de 9 hores des de Singapur arribem a la ciutat més gran de l'illa sud: Christchurch. La ciutat al 2011 va patir un fort terratrèmol (6.3 en l'escala de Richter) i quan vam visitar-la al 2015 realment era una ciutat mig destruïda... avui ha canviat molt. El centre torna a existir amb tot de botigues i bars/restaurants, hi ha moltes construccions en marxa i la ciutat no fa aquella por/pena de quan vam anar farà 4 anys.

La falguera clàssica kiwi:
Benvinguts a Nova Zelanda
Welcome to Oamaru

I a Nova Zelanda el viatge canvia molt, tenim cotxe! Torno a conduir després d'uns quants mesos, però per l'esquerra i amb un cotxe amb canvi automàtic. No és el primer cop, però necessito uns minuts per acostumar-me. A part del canvi de país, de pressupost, de llibertat de moviments, etc, el gran canvi és la temperatura... arribem d'estar a més de 30 graus i no baixar de 25ºC a... aterrar amb 0ºC... El primer dia a Christchurch el patim però bé... a més que, en el hostel on estem, el tema calefacció no ho porta bé...

Oamaru i el seu moll ple d'ocells
Com un hàmster poc hàbil
Decidim sortir a passejar pels jardins botànics però veiem que al museu de la ciutat fan una exposició sobre l'Antàrtida, així que, veient que és gratis (a donació), hi entrem. A més et fan a més un tour amb una guia! Acabem passant una bona estona al museu i quan sortim ens queden pocs minuts de llum (ara el sol surt a les 8am i marxa a les 17h... estem als dies més curts de l'any... . Aprofitem els últims raigs de llum fent una volteta pel jardí botànic de forma ràpida i després anem cap al centre, la zona més comercial. Tot el centre està molt canviat des de l'altre cop que hi vam anar que era dos o tres anys després del gran terratrèmol que va patir la ciutat. Acabem sopant fora en un tipus de food court on prenem un plat de menjar tailandès i un altre canadenc (la putin!) a veure si així entrem en calor... perquè fot una rasca... a les 9pm som al llit... entre el fred i el cansament de tot el dia i el viatge...


La meva senyal de trànsit preferida

I... semblen (pingüins) però no ho són!
Són tipus cormoran



Els nostres primers lleons marins del viatge ;)
Oamaru





Deixem Christchurch després d'esmorzar a l'habitació (el lloc més càlid del hostel..) i ens dirigim a Oamaru on passarem la nit. Fem una parada tècnica a Timaru per estirar les cames i que ens toqui una mica l'aire i el sol. Per sort el nou allotjament és molt més càlid que el de Christchurch... així que dinem i ens anem a fer una volta. Veiem alguns canvis a la ciutat en la que fa 4 anys havíem passat un parell de nits. La zona de les casetes dels pingüins blaus (lloc on els vam veure sense pagar res i on també se'ns va acabar la bateria de la càmera...) ara està tancat, mentre que on fan "el show" dels pingüins està obert el tros de costa durant el dia fins una hora abans de la posta de sol que és quan en teoria tornen els pingüins i has de pagar per veure-ho. Cosa que no farem... Tornem al hostel per fer el check-in i tornem a sortir per fer una volta "pel centre", ie, el carrer principal on ja estan tancant les botigues. Al final decidim que no anirem a buscar pingüins aquesta nit i tornem per sopar i descansar. A veure si demà som capaços de llevar-nos una mica abans... doncs el fred ens ha fet mandrosos...

Cormoran (pied shag)

Els lleons marins més feliços del món
I a partir de demà comença la nostra exploració de llocs nous a NZ :)

Esther

7/7/19

Saigon (o Ho Chi Minh) i el delta del Mekong

13-17 juny

I arribem al nostre últim destí a Vietnam, la capital del sud: Ho Chi Minh, o com fa pocs anys encara es deia: Saigon. Recordem que Vietnam va estar dividit "en dos països" fins al final de la guerra "del Vietnam" al 1975. És a dir, fa res... A Vietnam tota la gent de més de 50 anys recorda la guerra, i aquells amb més de 60 probablement hi hauran lluitat. Estem parlant d'una guerra civil entre nord (comunisme) i sud (capitalisme). Primera guerra on Estats Units va perdre (recolzava al sud) versus el nord, el qual no tenia ni molt menys l'armament dels americans ni els medis (tot i que els russos subministraven kalàixnikovs). Però és i era la seva terra. Lluitaven a mort i coneixien el terreny, mentre els americans no. A part de moltes altres coses on deixen als americans en molt mal lloc...

"Records" americans al museu de la guerra
L'ajuntament de Saigon amb Ho Chi Minh

Arribem a les 5am.. i per sort la nostra habitació està preparada! Estem a un guesthouse, que és bàsicament casa d'una dona gran super maca. Ens fiquem a descansar una mica abans de començar a explorar la ciutat.

Pregàries a un temple de caodaisme
a les afores de Ho Chi Minh

El primer que fem en tota ciutat gran (en ciutats més petites també, però és molt més ràpid) és explorar els entorns per veure on hi ha llocs per esmorzar, dinar, fer un cafè, supermercats, etc. Acabem anant cap al riu Saigon per després visitar el museu de la guerra. Molt interessant, i potser una mica esbiaixat cap a la banda comunista (govern actual que crec que barreja algunes coses capitalistes amb altres de tallar llibertats... ) però cal dir que està força bé com a museu. És molt trist veure el que els humans poden arribar a fer, destruir, i tot per a què? I això, tot i que ara no al Vietnam encara les guerres al món continuen...

Als voltants del temple trobem la mare natura
Camaleó color maó al delta del Mekong

Estem allotjats al centre de Saigon però trobem una paradeta local on només hi ha vietnamites i demanem un parell de plats que resulten ser senzills però molt bons! L'endemà encara descobrirem un lloc millor, amb el seu únic plat: bun thit nuong. Impressionant... i per 32000 VDN (poc més d'un euro!)!
Com a curiositat, trobem un lloc on fan "kem bo" típic de Dalat (crema d'avocat amb gelat de coco) i en demanem només un per compartir i la taula del costat ens convida a un altre ^^

Una de les entrades dels túnels de Cu Chi
L'indústria del coco al delta del Mekong (Ben Tre)

El centre de Ho Chi Minh (districte 1) es torna com una discoteca gegant, on tot són bars amb música a tot drap i cal dir que també és veu (o intueix) la prostitució, el ratio homes amb certa edat sols pul·lulant per allà i les noietes joves amb ells ha incrementat una mica bastant... a més que coincideix amb cap de setmana i dissabte està ple ja sigui de turistes com de vietnamites.

Afluent del Mekong amb els nostres guies
Palmeres aquàtiques

Un altre dia el dediquem a fer un tour al temple principal dels Cao Dao i a la visita dels túnels de Cu Chi. 250km de túnels excavats a mà pels vietnamites, usats per tornar bojos als americans. Al sud tot i que inicialment era capitalista i a favor dels americans, va acabant tenint molts seguidors dels comunistes, el Viet Cong, i entre el front del nord i l'ajuda al sud Saigon finalment va caure de les mans dels americans.  Els túnels són molt estrets, però tenen una xarxa increïble, amb mil sortides, moltes entrades de ventilació i la zona estava envoltada de trampes pels americans. Tot molt ben pensat! El nostre guia del tour és un ex-militar, que es fa anomenar Mr Binh (Mr. Bean, quan el seu nom "real" seria oficial Billy Franco Rivera, pare americà i mare filipina). Un personatge, òbviament molt esbiaixat, però cap a la banda americana... però igualment va ser molt interessant escoltar el seu punt de vista i sentir les seves anècdotes. Vam tenir molta sort en trobar com a guia aquest home "jubilat" de 70 anys que ha lluitat a la guerra del Vietnam!

Forn per coure maons al delta del Mekong

La ciutat de Ho Chi Minh té molt de trànsit i és sorollosa pel que el fet de "passejar" no és una cosa fàcil de fer... així que anem directament a visitar els temples més rellevants (l'església rosa a la que no ens deixen entrar perquè és diumenge, un temple taoista i un temple hindú) i entrem el museu de la ciutat de Ho Chi Minh, que en aquest cas, no val la pena...

La dona dels cocos
El candidat a l'home dels cocos

La nostra visita a Vietnam finalitza amb un tour pel delta del Mekong pels entorns de Ben Tre. Tour car pel que és... però és veritat que no hem trobat turistes pel camí, que el guia era informatiu i parlava perfectament anglès i que ens hem atipat i bé. Però esperava més estona de passeig pels canals del delta i veure una mica la vida del delta del Mekong de la qual només hem vist que hi ha fàbriques d'estris amb fusta de cocoter, altres que usen el coco per fer caramels, dolços o simplement el preparen per vendre'l i que encara queden "fàbriques" familiars de fer maons. És un tour més enfocat a americans o gent amb més diners que no pas nosaltres... de fet hem compartit tour amb una família americana d'origen taiwanès amb tres nenes. Però bé... s'havia de provar... segurament el millor és o no fer-lo (a no ser que mai hagis vist un paisatge semblant) o passar com a mínim una nit al delta i/o fer-ho pel teu compte.

Embarcant
Passeig pels petits canals del delta del Mekong

I demà canvi d'aires: Nova Zelanda, on arribarem després de 24h de sortir de Saigon... i on ens trobarem l'hivern... O_O


Esther

3/7/19

La primavera vietnamita: Dalat

10-13 juny

Dalat: la ciutat de les mil flors, la ciutat dels somnis, la ciutat trista, la terra de l'amor, el petit París... tot noms per una ciutat amb un clima primaveral perenne! Per fi baixem uns quants graus i podem gaudir dels dies sencers!

L'estació colonial de tren de Dalat

I tot i que esperàvem trobar una Hoi An 2, no és pas així, és turística però res en comparació! La gent no només viu del turisme. De fet, gràcies a les seves temperades temperatures durant tot l'any, és la principal cultivadora de maduixes, cafè, i altres fruites i verdures que després s'exportaran per tot Vietnam. Té un llac al centre de la ciutat, on sempre és agradable fer una passejada, hi ha fins i tot cotxes de cavalls que et poden portar a fer una volta pel llac. Si es vol, es poden visitar algunes cascades, nosaltres ja n'hem vist unes quantes cascades grans a la nostra vida, i els comentaris de la gent no sempre són positius en algunes, a part de que la majoria estan massa lluny per anar en bus, i també massa lluny per nosaltres anar en moto, així que no visitarem cap cascada.

El llac de Dalat
Carrosses de conte de fades a Dalat

Aquests dies explorarem una mica la ciutat, on investigarem quins són els millor llocs per menjar, fer el cafè, fer les postres... sí aquí la gent després de sopar pren "sopes dolces" anomenats: "chè", o tes dolços o llet de soja calenta amb pastetes!! També aquí es poden trobar molts tipus d'avocats diferents i el "kem bo", crema d'avocat amb una bola de gelat de coco a sobre: boníssim!!!


Pizza vietnamita!

Visitem el jardí de les flors de Dalat, que gràcies al clima es manté florit tot l'any, tot i que nosaltres el visitarem en la millor època, "el seu estiu". És un jardí preciós, amb mil detalls, on dues horetes te les pots passar tranquil·lament si et dediques a fer algunes fotos.

El turisme que trobem ja sigui al jardí com a les pagodes que visitarem és pràcticament tot vietnamita. Som dels pocs occidentals que passegen per la ciutat. Aquest fet, fa que molts nens simplement et saludin amb un "Hello", How are you?" per practicar el seu anglès.

Banc al jardí de les flors de Dalat

Fent de paperera pingüí al jardí de les flors

Jardí de les flors de Dalat

Per visitar una de les pagodes (Thien vien Truc), prenem un bus local i aprofitem que estem al costat per fer una volta pel llac "Ho Tuyen Lam". Ja que hi som, per fer la gràcia, lloguem un patito per voltar pel llac. Passem una bona estona pedalant i intentant avançar a contracorrent amb un patito on el canvi de direcció no funciona gaire bé xD

La turística pagoda Linh Phuoc

L'endemà tornem a prendre un altre bus per visitar la pagoda Linh Phuoc, que conté un buda gegant fet de flors! I al costat hi ha un altre temple de religió Cao Dai. Una religió prou recent, fundada al 1925, on un dels seus sants és Víctor Hugo!!

La paret més famosa de Dalat

Explorant "The Crazy House"
Pagoda Linh Son es troba al costat d'on dormim, i és al igual que les pagodes que visitarem als entorns de Dalat, de les més maques que hem vist a Vietnam. 

Pagoda Linh Phuoc i els camps de maduixes que l'envolten

Temple de religió Cao Dai

Acabem la nostra exploració de Dalat visitant el palau d'estiu de l'últim emperador/rei de Vietnam de la dinastia Bao Dai. El palau és d'estil art deco francès, ja sigui el seu interior com el seu exterior. Fet molt curiós per ser a Àsia. I canviant d'estil arquitectònic ens anem a veure la "crazy house" (casa boja). Casa entre les 10 més rares del món, construïda per una arquitecta vietnamita que es va mudar a Dalat per fer el seu projecte. Una casa que reflectís la natura, casa on a més de ser visitable i tenir algunes habitacions on es pot dormir, també té un mòdul on encara hi viu l'arquitecta amb la seva família.

Cometes de mitja tarda a Dalat

A tot això, hem trobat un restaurant completament local (la carta només està en vietnamita) on el menjar és boníssim a un preu irrisori comparat amb tot Vietnam!! Així que fem tres sopars en aquest lloc provant plats nous i repetint aquells que ens han agradat més. També aquests dies hem menjat iogurts casers boníssims i les típiques maduixes de la zona. On el gust és realment a maduixa!!

Dalat, i els cavalls de les carrosses
I un cop visitada Dalat agafem un bus nocturn cap a Ho Chi Minh, la nostra última parada abans de deixar Vietnam. Un país amb una història recent que fica els pels de punta... i on increïblement amb la finalització d'una guerra al 1975 ha estat capaç de créixer i modernitzar-se més que els seus veïns.

Esther