Fortuna i el diluvi

17-19 juliol

Ens llevem amb la calma i després de que esmorzi i marxi el grup gran de pares i nens que va arribar ahir al vespre, esmorzem nosaltres els habituals pancakes gegants del Leo. Avui anem cap a la Fortuna, zona per fer caminades i si hi ha sort veure animalets.

Conduint el 4x4 a Costa Rica

Pel camí parem a San Ramón on hi ha un centre cívic que té alguna mostra, mirem l'església i poc més. Arribem al migdia a Fortuna on fa bastanta xafogor... i on el noi del hostel on ens allotgem només arribar ens diu: mentre us acabem de preparar l'habitació feu una volta pel jardí a veure si trobeu "el perezoso", i nosaltres... ho intentem sense èxit.

Ocell "pecho amarillo" o pitangus sulphutatus

Un cop ell se'ns ajunta el busca però no el troba, ara bé, diu: anem a buscar "la ranita roja" i en dos minuts veiem com tres granotetes vermells i blaves!!! Després també veiem esquirols, lloros i ell veu passar un tucà. A més de veure dues iguanes gegants!! Al final haurem vist més animals al pati/jardí del hostel que als parcs naturals!!

L'iguana gegant al pati del hostel

Ranita roja de Costa Rica, també coneguda com
Blue Jeans (texans) pel color de les potes

Se'ns fa una mica tard i no sabem si anar o no a un parc, a més que el temps sembla que només empitjora... i plou una mica... finalment anem al Parque del Silencio on esperem a l'entrada 10minuts a veure si deixava de ploure... al final arrisquem i no va sortir tan malament :) no vam veure gaire animalons però vam poder passejar pel parc i anar fins la ruta de la lava sense gaire problema. No vam poder veure bé el cràter del volcà perquè hi havia prou boira, però ja era el que esperàvem.

I sota la boira tenim el volcà Arenal

Les falgueres "tiques" que no kiwis

Tota la zona de centro-amèrica està plena de volcans, volcans que van permetre l'unió de les dues amèriques. I resulta que el volcà l'Arenal va tenir la seva última gran erupció al 1968!! Fa res!! I va destrossar part del poble al igual que morir persones. L'Arenal a més és el volcà més jove de Costa Rica, i sembla que encara vol viure...I fins hi tot hi ha un cartell on diu: Lava del 1992!!

Pava crestada

Un cop tornem comença a ploure fort tota la nit, però el que no esperàvem és que continués plovent d'aquesta manera: TOT el dia!!! No hem pogut sortir ni a fer una volta pel poble... però bé, hem aprofitat per descansar, escriure, llegir...

Al mirador de lava

Per sort l'endemà al matí sembla que la pluja ha parat, i tot i que esperàvem que tot estigués ben mullat i embarrat, ens hem sorprès del poder de la terra per assimilar tota aquella aigua!

Senders a Costa Rica,
aquest al parc del Silencio

Sembla que avui el dia comença millor, doncs mentre esmorzem veiem un parell d'esquirols, i un cop comencem a recollir arriba el propietari i veu el "perezoso"! Mai hagués dit que aquella massa de pèls semblant a branques o arrels d'una orquídia a un arbre fos un peresós. Només se'l veia una mica el cap, tot mullat i fet que fa que no s'assembli pas a l'imatge que ens surt quan busquem "perezoso". A més hi ha dos tipus de peresós, el de dos dits i el de tres dits, tots dos molt diferents entre ells.

Aquesta és la millor visió que vam tenir del peresoso

La granoteta vermella des d'un altre angle
al pati/jardí del hostel!

Aprofitarem el matí per anar al Parque del Observatorio que ens han dit que té per banyar-se i tot a una cascada, ara bé, quan ja estem arribant un noi ens para el cotxe davant d'un lloc que diu:"trials" (camins) i ens pregunta si anem als camins/senders i clar nosaltres diem que sí... i tirem a l'esquerra on aparquem. Resulta que és el sender dels Tucans...(ens han timat...). El sender és maco, i hem vist un coatí només entrar-hi i si tens sort pots veure diferents espècies de micos, però nosaltres a part d'això i una granoteta no hem vist res més. I des del mirador al volcà Arenal tampoc hem tingut sort ja que està tot tapat amb boira/núvols.... El recorregut que ens ha dit que es fa en unes dues hores el fem en una... i tot per 10$ cadascú (o en colones 6000 per cap...). L'Observatorio estava just una mestres més enllà... però ara és una mica tard i a més no tenim ganes de tornar a pagar 10-15$...

Costa Rica: selva, aigua i ponts!

I ara bé la part on realment cal el 4x4, Googlemaps diu 3h fins a Monteverde, però un cop ens queden 60km ens diu que queden 2 hores... mmmh... sospitós... o google s'equivoca o realment hi haurà un camí de merda. Ok..google no s'equivoca, ens trobem amb una carretera sense asfaltar, mig embarrada (però per sort avui no plou..) amb pujades i baixades, corbes i moooolts forats i sots.  Al cap d'una hora conduint així pensem que el tot terreny sí que és una bona idea. De fet, quasi tots els cotxes que ens creuem són 4x4 en un 95% dels casos diria. Finalment arribem a Santa Elena!

Hi ha grans arbres...

I això ja serà una altra història per la propera entrada ;)

Esther

Colòmbia, últim destí abans de la tornada a Europa

Ruta Colombia

En teoria hi arribarem cap Arribem a mitjans d'agost i hi passarem un mes. És el nostre últim destí fins agafar l'avió de tornada cap a Europa.

La ruta proposada és la següent:

- Cartagena de Índias (arribant des de Panamà amb vaixell)
- Parque Nacional Tayrona?
- Punta Gallinas?
- Medellín (visitar: El Peñol, Santa Fe de Antioquia, Guatapé)
- Salento (visitar valle del Cocora, Filandia i Pijao)
- Cali
- San Agustín
- Popayan
- Desierto Tatacoa
- Bogotá (visitem també: Zipaquerá)
- Villa de Leyva

I després des de Bogotá volem cap a Madrid... és a dir, tornem cap a Europa!

Esther

San José i rodalies: Valle Orosí i volcà Irazú

15-16 i després 24 agost

Un cop hem descansat una mica després de la costosa arribada a San José, toca ja anar a per una SIM i pel cotxe que hem llogat, bé, un 4x4 ja que per fer la ruta La Fortuna - Monteverde (i una mica Monteverde - San José) és quasi imprescindible.

Banana rosa

Però bé, primer de tot donat que no tindrem el cotxe fins les 11am no podem aprofitar per anar a cap volcà ja que ens han avisat que s'ha d'anar ben aviat per si vols tenir alguna opció de tenir bona visibilitat. A més, després ens adonem que per anar al Poas has de reservar amb antelació amb data i hora... així que ens deixarem l'últim dia ja sense cotxe i després d'una setmana per anar al volcà Irazú en bus.

L'Esther amb el nostre Jimmy

Per tant des de San José iniciem la nostra conducció per Costa Rica pel Valle Orosí. Primer parem als
jardins Lankester que es troben a uns 30km de San José, i que amb una mica de paciència a l'inici per agafar la carretera que tocava hi acabem arribant. Per 10$ si no recordo malament... fem una volta al jardí botànic tot i que com és d'esperar i veurem al llarg de tot el viatge per Costa Rica els preus són exagerats en tot...  Continuem per anar fins Orosí on visitem l'església colonial i parem a veure les vistes a la pressa de Cachí. Continuem fins les roïnes d'Ujarrás, on hi ha dos segurates a l'entrada del parc i estem nosaltres sols. Millor així :)

Alto, i no tenim foto, però hi ha senyals de:
Despacio

Pugem fins al mirador del mateix poble, també amb seguretat, on has de mostrar fins i tot un DNI o passaport i registrar-te on passem pocs minuts abans de reprendre la marxa cap a Cartago. Cartago va ser la capital de Costa Rica fins 1821 on Costa Rica s'independitza d'Espanya. L'únic que no queda gaire de la seva història donat que és o va ser una zona d'inundacions i terratrèmols donada la seva proximitat al volcà Irazú entre d'altres.

L'església d'Orosí

El canó de la pressa de Cachí

Respecte el tot terreny, dir que torno a conduir per la dreta i amb marxes!!! Ara he de tornar a pensar: dreta, dreta, dreta... i intentar no liar-la entre intermitents i parabrises.

Lloro tico (tico: habitant de Costa Rica)

Antiga església a Ujarrás,
el poble va ser desplaçat per evitar inundacions

Ara fem un salt en el temps, donat que tornem a San José al cap d'una setmana de ruta i passem un parell de nits més. Una tarda la dediquem a visitar el centre de San José (i de pas comprar el ticket de bus per creuar a Panamà). Com ja ens havien dit San José no val gaire... té alguns museus a preu d'or als que no entrem i la seguretat deixa una mica que desitjar, tot i que està ple de policies. Així que parem al famós Pops per prendre un gelat. No està mal el gelat... però per 3eur diguem que trobem alguna cosa més bona a Torí... I un cop fet això, i passat pel mercat (l'endemà entrem a la part gratis del teatre nacional) tornem al hostel.

I aquí tenim el cràter del volcà Irazú!!

La fresqueta d'estar a més de 3000m

Últim dia a Costa Rica (el 25 d'agost creuarem la frontera) el dediquem a prendre el bus que surt del centre pel volcà Irazú, només hi ha un bus al dia (que sapiguem) així que intentem no perdre'l :PEl bus t'entra directament al parc del volcà, un cop pagues el 15$....
Això sí, passem de els 1000 metres sobre el nivell del mar que té San José als 3400m d'Irazú! Per sort, sembla que tenim un bon dia (o com a mínim quan hem sortit i la pujada al volcà ha estat prou despejada) i podem veure el llac que s'ha format al cràter principal (hi ha un cràter secundari).

Estrats amb cendres camí del mirador
del volcà d'Irazú

Cràter secundari del volcà Irazú

Llàstima que al cap de 10min d'estar per allà i començar a pujar cap al mirador més alt la boira comença a baixar... i un cop arribem no es veu res de res... tot blanc... Diuen que quan està clar i despejat es pot veure a una banda el Pacífic i a l'altra el Carib!

Un "chingolo" a Irazú

I amb això fem la visita als entorns de San José, ja que a San José no cal ni anar-hi si no és necessari (com veieu no tenim fotos de la capital...).

Esther

L'odisea d'arribar a Costa Rica

14-15-16 juliol (ja no sabem en quin dia vivim...)

Bé, el vol de Auckland a Houston surt amb una hora de retard perquè hem estat esperant uns quants passatgers i fins que no han estat tots no hem sortit (venien d'altres vols). Pel davant tenim un vol de més de 13h, per tant, en teoria, és fàcil recuperar l'hora perduda. Però resulta que no serà així...

Arribem a Houston (ahir o avui) hem tornam a creuar el fus horari i per tant visquem un mateix dia dos cops (per segon cop tenint en compte l'altre viatge de volta al món).  El retràs del vol fa que nosaltres només tinguem una hora en comptes de dues per passar el control de seguretat de EEUU... recollir les bosses (a nort amèrica és així...) passar-les pel controlador i anar a la gate que toqui.

Per començar no ens fan passar més ràpid pel control de passaports (i sempre passen davant els americans...), ie, passem com 30min de cua... després, a sobre de la cua d'immigració, al Teixi li fan fer un control extra... fantàstic... recollim les bosses anem corrents per passar-les per poder-les deixar de nou perquè les embarquin i... massa tard... (de fet érem a la cua d'immigració que el nostre vol ja estava embarcant...).

Maleïts americans! Bé, ara toca anar al mostrador de United perquè et recol·loquin a un altre vol (que ja vam veure que no hi ha fins l'endemà...), reclamar a Air NZ... Ens donen vols nous per demà ben aviat però via Panamà! I a sobre l'enllaç del vol és de 50min... mare de déu... ja veurem si demà tornem a perdre o no l'enllaç... Air NZ és super lenta, tardem una bona estona en trobar algú de la companyia. Cal dir, que no som pas els únics, de fet quasi tot l'avió tenia un enllaç, però clar no tots tan apurats. Air NZ et reserva un hotel (Hilton) i allà mateix tens un tickets per sopar i esmorzar. El transport està inclòs perquè són uns shuttle bus que tenen el propis hotels.

Tot això després de com 4h d'aterrar a EEUU... arribem a l'hotel que no sabem ni en què dia ni hora vivim... a part de la mala llet i la preocupació pels vols de demà. I clar... arregla les coses per Costa Rica... per sort el cotxe el vam llogar un parell de dies després d'arribar... Baixem a sopar on el Teixi demana mil coses per gastar els tickets xD en posem les botes i intentem dormir... doncs a les 5am ens tornem a llevar...

De nou a l'aeroport de Houston, cues però hem anat amb molt de temps. Creuem els dits perquè el vol surti en hora... avisem igualment als azafatos... que cal comentar que des de que aterres a Amèrica sents parlar quasi més castellà que no pas anglès donada la gran quantitat d'immigració sud-americana que hi ha.

Sortim corrents de l'avió per anar al nou gate que just està... a l'altra punta de la terminal!!! No pensava que l'aeroport de Panamà city fos tan gran!!!! Arribem a la gate corrents i ... retràs!!! L'avió està retrasat 40min!! De fet, la tripulació està allà fora esperant que arribi l'avió i ens veuen arribar corrents xD A nosaltres ens va de conya el retràs perquè vol dir que agafarem els vol i que les maletes arribaran!

Gràcies al retràs també vam tenir temps de comprar-nos alguna cosa per menjar. I això ens va fer adonar de com de car podria ser Costa Rica i/o Panamà! Ok.. érem a un aeroport... però...

Per fi a Costa Rica (a San José)! Per arribar al hostel toca agafar taxi (taxi oficial) que surt a el "mòdic" preu de 30$, sí dollars americans....
I tot i ser fosc hi ha un parell de supers al costat i ens han dit que la zona (Los Yoses) és segura, així que anem al super per comprar-nos el sopar i productes de subsistència. Els preus són més cars que a NZ, ie o com a Europa o més cars! De 2-4 eur el kilo de pomes!!! O_O bé... com ja ens havíem imaginat pel que havia llegit Costa Rica ens sortirà cara...

(Sorry, no tenim fotos de les nostres peripècies pels aeroports ni de Houston, vaja de l'hotel...)

Esther

De Wellington a Auckland via Napier

10-14 juliol

Napier/Hastings: city, passeig Napier, excursio vistes a Napier i Hastings, tui!

La nostra ruta dels propers 4 dies cap a Auckland serà la següent:

Wellington - Hastings (amb visita a Napier) - Hamilton (només per dormir) - Auckland


Entre Wellington i Hastings l'idea era parar a veure unes cascades però resulta que els últims quilòmetres és per camí de terra no gaire agradable de fer i després d'una estona decidim tornar enrere i parem un moment a Carterton i després a Dannevirke (en teoria, poble danès, però que de danès no en té res) on dinem al cotxe...

Bon dia Napier des del mirador de Bluff Hill

Passejant per una de les rutes del Te Mata Peak

 Un cop a Hastings fem una volta pel poble on com a curiositat les vies del tren passen just pel mig de la plaça central! Cal dir que per NZ no es que passin gaires trens... i només són de mercaderies. Entrem a una galeria d'art (feia molt que no anàvem a una!!!) i passejant observem l'estil art decó de molts dels edificis. L'estil art decó de Hastings i Napier és degut a que la majoria d'edificis van haver de ser re-construïts als anys 20-30 després de que un terratrèmol arrasés amb tot...

I per fi: un tui!!!

L'endemà visitar sortim a visitar Napier on primer anem al mirador: Bluff Hill.  Després baixem a nivell de mar i passegem per la zona nord del infinit passeig marítim que tenen. Sembla Miami però a
NZ. Al migdia, donat que estem en zona de vins (de fet Napier i Hasting a part de per l'arquitectura art decó és conegut per les bodegues de vi que hi ha als entorns) anem a fer una cata de vi a una de les bodegues que ens han recomanat: Sileni (ok, el pitjor tast que he fet mai!!):
1) Les bodegues i res de la producció es pot visitar
2) La dóna que t'atén no té ni idea de vins
3) El tast es fa de pressa i corrents dempeus i sense canvi de copa ni aigua ni cap cosa per picar
Resultat: 6 vins, 10minuts i 8 NZD (per sort hem compartit una cata)
Després de la decepció del tast de vins ens anem a passejar per Napier i el seu passeig però direcció sud.

Sileni: NO ANAR

Com a curiositat, al passar passejant per la zona del port de Napier veient que estan carregant i descarregant centenars de troncs!!! Al vespre li preguntem als propietaris del Airbnb i resulta que és fusta per fer paper (són trocs de pi) per Xina i Japó. Doncs a NZ els arbres creixen al doble de velocitat que a EEUU!! En comptes de tardar 40 anys tarden 20! Clar... surt a compte comprar a NZ... pot produir el doble.

Vistes des del Te Mata Peak

Abans d'abandonar la zona de Hastings anem al Te Mata Peak, on fem una de les rutes proposades i extenem la ruta per anar fins al pic a peu en comptes de després agafar el cotxe. Les vistes des de dalt són molt bones: oceà, muntanyes fins al Tongariro, i tota la vall amb Hastings i Napier!

Senyal molt explícita als voltants del
port de Napier

Abans de reprendre el camí cap a Hamilton on bàsicament farem nit i no veurem res, parem a on lloc on venen mel kiwi. La mel de Manuka és única de NZ i Austràlia i se li associen propietats antibacterianes. Com el seu nom indica es produeix a partir del pol·len del arbre manuka. A la botiga Arataki es troben diferents mels de manuka i altres, però la que més ens sorprèn (hi ha un lloc per tastar les mels) són les dues "red honeys", una és només de temporada, pohutukawa, i està boníssima amb un gust molt diferent a les mels que coneixem. L'altra vermella (es produeixen de flors vermelles) és la Rewarewa.

Vistes al mar (oceà) des del Te Mata Peak

I finalment, després de 4 dies arribem a Auckland on tornem el cotxe i fem una volta per Queen Street, el carrer principal i anem fins al port pel parc Silo. Auckland ja no és NZ... s'ha acabat el verd, les casetes, les gallines, els grangers...
Parem a la cafeteria que resulta ser el mateix lloc on vam parar per dinar 4 anys abans!!

Auckland, gaudint del sol i la temperatura per
sobre dels 15 graus!

I bé, l'últim dia abans d'agafar l'avió al vespre cap a Costa Rica (via Houston) intentem sortir però ens comença a diluviar, així que bàsicament estem a l'hotel i sortim a dinar. I per fi, provem el xai kiwi (tot i que en un lloc bastant cutre), una de les especialitats kiwis (com és d'esperar després de la quantitat d'ovelles que hi ha!).

Al port d'Auckalnd

I ara toca gran vol... fins a Houston i després fins a San José... (si tot va bé...)

Esther

Canvi d'illa - Direcció nord

9 juliol

I avui toca canviar d'illa, i els propers dies bàsicament ens dedicarem a conduir cap al nord fins a Auckland on tornarem el nou cotxe i agafarem el vol cap a Costa Rica.
Comencem el dia amb un super esmorzar que ens ha deixat preparat la noia xilena, es nota que són enòlegs i els agrada menjar bé, els productes (melmelada, cereals, ... ) són de qualitat.

Arribem a Picton sense problemes i esperem pacientment que podem pujar el cotxe al ferry que ens portarà a Wellington (illa nord). Avui ens allotjarem en un airbnb peculiar, peculiar perquè és una parella amb tres fills petits! Un de 6 mesos (agafem a l'Emma donant el pit) i els altres de un 3 i 5 anys. L'Emma, la mare, està encantada amb nosaltres perquè som de Barcelona i diu que les seves noces les van fer allà i que els hi va agradar molt, però que clar amb 3 criatures... tornar a fer un viatge similar... encara no es pot. Cal dir que els nens/es es porten prou bé, a més que en tota la tarda vespre estem sols i al matí quan ens els trobem per esmorzar es comporten i s'han après fins i tot els nostres noms!

Un cop a Wellington (bé, a Petone, perifèria de Wellington, com Badalona per Barcelona) sortim a fer una volta. Portem tot el matí al cotxe i al vaixell i toca estirar una mica les cames. Per a sorpresa per nosaltres descobrim que hi ha un carrer comercial, els supermercats principals i un passeig marítim! No està pas malament per passar una tarda.

Al passeig descobrim nous tipus de gavines, a NZ aprens que no hi ha només un sol tipus de gavina... n'hi ha més dels que pots imaginar!

(Ho sentim, avui no hi ha fotos...)

Esther

Retorn a Kaikoura

8-9 juliol

Avui anirem a Kaikoura on passarem la nit al mateix hostel que ho vam fer fa 4 anys. Realment no tenim gaire temps per estar-hi...doncs des de Riwaka (Abel Tasman) hi ha unes 4 horetes de cotxe... i la carretera de la costa east, per la zona de Kaikoura i Christchurch encara està en obres i hi ha trams amb parades perquè només hi ha un carril. Recordem que farà dos anys va haver-hi un fort terratrèmol a Kaikoura que va destruir la carretera...

Entre Abel i Kaikoura

Un cop arribem, dinem (tot i és aviat) i anem a fer part de la ruta per la península de Kaikoura per veure les colònies de foques. I.. sorpresa! Continua la mateixa foca al mateix lloc del pàrking que l'altre cop! No fem tota la ruta sinó només un tros per la part superior i després tornem per sota aprofitant que estem amb marea baixa. D'aquesta forma veiem les foques de ben a prop. De fet, has d'anar amb compte i mirar per on passes perquè pot haver-hi una foca en qualsevol lloc...

Carretera a Kaikoura!

Foca badallant a Kaikoura

Mar i muntanya a Kaikoura

Aprofitem que fa bon dia i encara hi ha llum solar per anar a l'altra banda de la península on recordava haver vist moltes paua... però sembla que no hi ha res ara...

Us sona? Fa 4 anys, hi havia una foca al mateix lloc

Cormorans sense cap (dormint)

Abans de fer retirada passegem (res... 10min perquè no és gaire gran) pel carrer principal on mirem algun lloc per sopar. Doncs avui soparem fora!!

Has de mirar per tot arreu... doncs sorpresa:
està ple de foques!

Acabem a un pub irlandès on demanem la seafood chowder (sopa de peix, famosa a Kaikoura) i un fish and chips de bacallà a més de cervesa (després de 4 mesos prenem una cervesa decent!) molt bons! A més que al cap de poc comença a tocar un grup local de tres senyors d'una certa edat. La veritat és que ha estat una bona tria aquest lloc :)

Vistes des de l'habitació de Kaikoura

Comentar que resulta que estem quasi a la mateixa habitació que vam estar farà 4 anys (estem a la del costat)!! :)

Això és vida, no em molesteu

Foca prenent el sol i fent la migdiada

L'endemà, tot i que ens llevem per veure sortir el sol, resulta que no es veu res perquè està núvol...igualment aprofitem per fer una altra visita ràpida a la zona de foques pel matí, però cal dir que passarem a fer un cafè i un gelat a la tarda. El nostre recorregut per avui és: Kaikoura - Christchurch (deixem el cotxe de lloguer i agafem el de relocation que ens surt gratis) - (parada a Kaikoura per descansar de conduir) - Blenheim. Com dèiem a l'entrada anterior, moltes hores de cotxe...

Un trosset d'una de les colònies de foques a Kaikoura

El camí en cotxe fins a Christchurch es fa una mica pesat... i pensar que després l'he de refer... tot i així arribem més o menys a l'hora prevista i passem de tenir un Toyota Vitz a un Toyota Yaris.
A les 15h re-emprenem la carretera per desfer camí fins Kaikoura on fem un cafè i un gelat! El gelat per curiositat, perquè eren com artesanals... però no valen res en comparació amb el gelat italià...i continuem fins Blenheim...amb pluja... però què hi farem... acabem arribant a les 19h a l'airbnb on hi viu una parella xileno-portuguesa, els dos enòlegs :P


Esther