Des de Salento a Filandia i Pijao

25-28 agost

I com que a Salento hem estat uns quants dies sense parar a més de passar el meu aniversari fem una segona entrada explicant el dia en que des de Salento aprofitem per visitar dos poblets també molt característics, Filandia i Pijao. Cal dir que potser només val la pena Filandia pel temps que perds per arribar a Pijao. Això sí, Pijao és el menys turístic tot i tenir un lloc d'informació turística a la plaça del poble.

L'ambient a la plaça major a Filandia

Es nota que som al "Eje cafetero"

Per arribar a Filandia també hem d'agafar un jeep (antigament la marca no era Jeep, era Willy, i per tant aquí als jeeps també els hi diuen "Willys". Un cop a Filandia fem una volta i traiem el cap a uns quants miradors ja que per la situació on es troba el poble és possible veure diferents valls i diferents pobles de la zona. Passejant també veiem que hi ha un mirador més apartat del poble i bé.. s'ha de pagar, però hi entrem igualment i cal dir que les vistes no estan pas malament.

Els colorits carrers de Filandia

Artesanies a Filandia

Un cop vist Filandia iniciem el recorregut per arribar a Pijao: bus fins Armenia, i d'Armenia una altra hora de bus fins Pijao on la part final és una carretereta de muntanya. Així que amb la tonteria arribem a Pijao bàsicament per dinar i un cop dinats fem una volta pel poble que és petitó i tornem a agafar els respectius busos per tornar finalment a Salento.

Vistes a Filàndia des del mirador 360º

Pel camí a Pijao descobrim que hi ha una Barcelona (Quindío)!! I també una Córdoba (Quindío). Mai havia passat per una altra Barcelona!!

Amb un Willy!

Pijao

Aquests dies també ens plantegem si fem una excursió als Nevados d'un parell o tres de dies tal i com ha fet l'Albert, però al final decidirem no fer-la... qui sap, un altre cop serà (si encara estem en forma...)

Vistes a Pijao

Esther

Salento i un any més

25-28 agost

A Salento arribem per passar dues nits que acabaran sent quatre (inclòs el dia del meu aniversari :D)

Primer per arribar-hi calen unes 8 horetes de bus des de Medellín, i això que aquest és l'únic que va directe a Salento sense haver de fer el canvi a Armenia o Pereira. Per sorpresa nostra ens trobem que el bus va ple de guiris! Primer cop que ens passa! Cal dir que Salento és un poblet molt turístic (per locals com estrangers) com més tard a més comprovaríem.

La vall de Cocora

Un cop arribats a Salento ja a la tarda/vespre deixem les coses al hostel que està a dos minuts de l'estació de bus i veiem la super terrassa amb vistes que tenim. Com a curiositat la noia que ens atén quan arribem fa anys el mateix dia que jo!!

Les palmeres de cera de Cocora

Salento resulta ser un poble molt turístic ja sigui turisme local (de caps de setmana com comprovaríem el dia de la nostra arribada: diumenge tarda) com d'estrangers. És conegut per les seves artesanies i òbviament per la seva proximitat per visitar la vall de Cocora. De totes formes, no per això deixa de ser un poble preciós i amb mil activitats per fer. A més de que és completament segur: dia i nit.

Els gegants de Cocora

Com deia, el dia de la nostra arribada, un diumenge tarda, anem a fer una volta i ens trobem el carrer principal que sembla les Rambles!! A més, a la plaça principal, han posat tot de paradetes d'artesanies com de llocs per menjar: patacón  (plàtan fregit, fan una massa aplanada amb el plàtan i la fregeixen) o la típica truita (trucha).

Encara s'usa com a mitja
de transport de mercaderies!

L'inici de la passejada
amb aquest super paisatge

Per sopar provarem el patacón con todo i a més farem de postres: una oblea amb arequipe i les famoses solteritas (massa de plàtan amb una crema d'ou a sobre i crec que una mica de llet condensada, per fer-ho més lleuger xD). Com veieu no ens estem de res i tornem amb la panxa plena al hostel on ens quedem observant una tempesta a l'altra banda de la vall on es poden veure perfectament com els llamps il·luminen els núvols.

Un dels ponts de fusta
pel camí circular a Cocora

Colibrí a quasi 3000msnm

Com deia, un dels atractius principals per quedar-se a Salento és la seva proximitat per visitar la Valle del Cocora, i això és el que primer de tot nosaltres farem. Aquesta vall és coneguda per les famoses (i també en perill d'extinció) palmeres de cera. Que com el seu nom indica abans es feien servir per extreure cera. A més que són les palmeres més altes que existeixen al món (fins a 70 metres). Llàstima que s'estan perdent per culpa de la corrupció i l'ús de la seva zona com a camp de past pel bestiar. I això que és l'arbre nacional de Colòmbia...però les previsions apunten que en 50 anys no en quedarà cap...

Amunt amunt

Per arribar a l'inici del recorregut que farem pel Cocora ho fem en jeep, un jeep que omplen al màxim com era d'esperar. Nosaltres farem la ruta circular que travessa un parell de finques privades i per les quals has de pagar un "peatge". D'aquesta forma passes per zona de bosc i després pel bosc de palmeres de cera. El recorregut és molt maco, i no és difícil, simplement estàs a quasi 3000msnm i les pujades costen una mica... Ara bé, un cop arribes al punt màxim, en el nostre cas un tipus refugi anomenat "Montaña" tens les vistes al cerro Morrogacho.

Entre palmeres a Cocora

Mullant els peus a
l'aigua gelada

A més a més, hi ha un grup amb guia on al grup li han servit com una infusió amb un tros de formatge (aguapanela amb formatge) i els hi explica que aquí és molt habitual. El formatge acostuma a ser bastant salat perquè es conservi millor i el suquen a l'aiguapanela (o també xocolata) que és més dolça. Així que toca tastar-lo :P

Amb l'Albert!!!!! :D

La baixada es fa més tranquil·la i gaudim de les palmeres de cera on ens anem parant per fer fotos (com la resta de gent).

Preparats per trotar
a la cascada de Santa Rita!

A Salento ens trobarem amb l'Albert amb qui passarem el vespre, un amic de fa ja uns quants anys que ha estat viatjant i també fent un voluntariat a Colòmbia. Quina il·lusió trobar-lo a Colòmbia!!!!!

La part més divertida :)

Amb l'Albert provaré la famosa trucha al ajillo i a més descobrirem un lloc fantàstic per fer un cafè, on t'expliquen tot el procés i on tenen cafès particulars (a més d'altres productes, vaja, la carta en sí val ja la pena llegir-la!!).

Com diria el guia: Espectacular,
Cascada de Santa Rita

I vet aquí que arriba el meu aniversari, per aquest motiu i perquè sempre hi ha coses a fer per Salento hem allargat una nit més. L'activitat per aquest dia especial serà muntar a cavall fins a la cascada de Santa Rita on en teoria et pots banyar (la ruta també es podria fer caminant). El que no esperava és que els nostres cavalls anessin tan ràpid! Érem nosaltres dos i una noia holandesa que sí que sabia muntar a cavall. A ella li donen un cavall anomenat Canelo, que resultarà ser el que anirà normalment davant. Ara bé, a mi em toca el Negro i el Teixi té l'Azulejo. En principi el meu anirà normalment segon però entre el Negro i l'Azulejo sembla que hi ha una competició per veure qui va davant... això farà que també corrin per avançar-se... Ah! I sí, tots els cavalls són mascles, tindrà a veure amb l'ànsia competitiva que tenen?

Finalment arribem a la cascada sense que haguem sortit volant tot i que la sensació de volar sí que l'he tingut xD em trec les botes de muntar i fico els peuets a l'aigua... aigua gelada!!! Així que de bany res de res!

Vistes des del restaurant Quindu, 28 agost

Parem a uns metres de la cascada on hi ha una paradeta on prenem una aguapanela con queso i el guia (que no explica gaire) ens explica que ell va ser el primer en fer el camí a cavall a la cascada, de la mateixa forma que el primer en promocionar-la com a circuit turístic a cavall al igual que altres camins que ell i la seva companyia mantenen. Tornem de al poble de nou, de fet a cavall haurem estat com a molt hora i mitja (a la velocitat que anaven...) però suficient perquè tingui cul destrossat. Espectacular.

Les vistes des del hostel, no estan pas malament oi?

Artesanies colombianes

Per dinar el Teixi ha buscat un restaurant més pijet dins de Salento, Restaurant Quindú, on el menjar és realment deliciós. Per acabar, tot i que sense molta gana demanem un brownie amb gelat de postres per poder ficar una espelma que li demanem al cambrer, però vet aquí què passa: resulta que el cambrer arriba amb el brownie i un altre tros de tarta de xocolata on han escrit "Feliz cumpleaños" però que no tenien espelmes! Vaja! Si ho sé no demano el brownie! Ara tenim com mig quilo de pastissos de xocolata xD i axiò que no teniem més gana!!! Fem un esforç i ens els acabem.

Vida a Salento

Salento i les palmeres de cera

Com que ja no tenim lloc a la panxa ni per el cafè anem a passejar pel poble i pugem a l'altre mirador que no havíem estat i que després descobrim que connecta amb el que vam pujar el primer dia amb l'Albert. Avui després del matí de cavall ens relaxem a la tarda a la terrassa del hostel fins que es fa fosc i sortim a voltar i prendre alguna cosa, a més de tornar al cafè on et fan el show del cafè i música (no gaire bona) en directe. Però com sembla costum colombiana després de demanar una mica per gula i per usar l'espelma que hem comprat al carrer demanem un gelat i... al dir que era pel meu aniversari m'ofereixen un mojito o bé un brownie amb gelat!!! Un altre cop igual! Si ho sé no demano el gelat!

Salento des del mirador

I amb això acaba el dia del meu aniversari a Colòmbia, adolorida pel cavall i amb l'estómac ben ple!

Esther

Guatapé i Santa Fe des de Medellín

21-22 agost

Durant aquests dies usarem de base Medellín per explorar alguns dels pobles colonials que hi ha a la zona.

Espectaculars vistes des de la Piedra de Guatapé,
a 2 hores de Medellín,

El primer que visitem és el Peñol de Guatapé, o la Piedra, com la majoria ho coneixen i després anem fins al propi poble, Guatapé. Un cop a la Piedra, toca pagar entrada i pujar els aproximadament 750 esglaons per tenir unes vistes increïbles al embassament artificial que van construir als anys 70 però que ha creat un paisatge peculiar de la zona i on molta gent també ve a gaudir dels esports nàutics que ofereixen. El paisatge des del Peñol recorda una mica al paisatge de Cat Ba de Vietnam (comparació una mica massa exagerada, però té un aire). Cal dir que la construcció d'aquest embassament va provocar també l'innundació de part del poble de Guatapé, que en comptes de perdre força, van intentar recuperar tot allò que van perdre com són els diferents tipus de sòcols (zócalos) dels que ara cada casa de Guatapé en llueix un de diferent i que fan que sigui un poble també diferent.

Des de la Piedra de Guatapé

De fet, Guatapé es caracteritza pels seus "zócalos" i cases colorides per tot el poble. Els sòcols fan referència a la persona que hi viu a la casa, ie, si algú té vaques, hi ha gravades vaques, etc. És un poble realment molt turístic però amb molt d'encant i a l'anar fora de temporada alta i entre setmana no notem pas cap tipus d'aglomeració.

Carrers colorits de Guatapé

No cal títol oi?

Provant el barret colombià

Dinem una bandeja de trucha (típic plat de la zona donat que el pantà els proveeix de peix d'aigua dolça) i una bandeja corriente amb chicharrón i tot per uns 6eur! Aquí sí que podem tornar a dinar/sopar fora si no anem a llocs pijets o més guiris. Passejant una mica més trobem la plaça no principal però sí la més maca del poble i on per casualitat hi ha un cafè que sembla pijet amb unes bones vistes a la plaça, però que resulta que fa un cafè boníssim (el torren i molen ells allà mateix) a un preu molt raonable, així que ens quedem i el meu cafè amb llet apareix amb escumeta en forma d'osset!!! Quina currada!!

La Piedra o Peñol des de un mirador a Guatapé

Desgraciadament aquest està sent un any pèssim pels incendis i per no ser menys Medellín en té uns quants pels monts que l'envolten. De fet, pel camí de tornada veiem un incendi el qual fa parar el trànsit just al túnel per on l'incendi a passat per sobre. Finalment passem pel túnel...

La trucha de Guatapé, plat típic

Guatapé i els seus zócalos diferents per cada casa

Des de la placeta més mona del poble

Després del dia a Guatapé decidim l'endemà visitar Santa Fe d'Antioquia. Santa Fe va ser la capital de la comarca Antioquia per uns quants anys fins al 1826 ja que va tenir molta importància en l'època de l'or i es feia servir com a centre neuràlgic de la zona. Ara ha quedat com un poble on el centre es conserva perfectament com si estiguéssim a l'època colonial. Dista de Medellín quasi dues hores en bus i un cop arribes et trobes un poble molt diferent a Guatapé i molt menys turístic. Aquest realment sí que és un poble amb el centre colonial però que la gent no viu del turisme tot i que hi ha bastants hotels amb piscina per si vols passar el dia a la piscina. Es podria dir que és un poble d'estiueig. Just entrant al poble entrem a una casa que semblava un mini museu perquè hi havia panells explicatius. Però resulta ser "una casa campesina", és a dir, un lloc on els campesins/pagesos de la zona es poden allotjar gratuïtament quan han d'anar al poble/ciutat per qüestions de metges, etc. Realment està molt ben pensat i fet! El poble "visitable" és més petit que Guatapé i després de pujar a l'esglèsia dels jesuïtes des d'on hi ha unes vistes raonables parem a fer un suc de "tomate de árbol" (aquí hi ha mil fruites que mai havíem vist ni sentit parlar) i una "malteada de tamarindo" a un bar/juguería/heladería de la plaça principal del poble.

Santa Fe: un poble més tradicional colonial (i més blanc)

Santa Fe d'Antioquia

Passejant pel poble acabem entrant a un museu religiós (que fa una mica de por amb tot de verges) però paguem l'equivalent a un euro per l'entrada i passem una estona, a més que la casa colonial on s'allotja "el museu" té bones vistes i és maca. Al migdia decidim tornar ja cap a Medellín on acabarem fent un doble dinar ;)

Altres coses particulars a Guatapé

Esther

Medellín: el renaixement d'una ciutat

19-24 agsot

I finalment, després de 20 hores en bus arribem a la terminal del nord de Medellín!!! Prenem directament un taxi fins l'airbnb on ens allotjarem els propers dies. Els quals acabaran sent dos airbnb diferents perquè a l'intentar allargar l'estància resulta que en el que estàvem ja estava ple pel cap de setmana més que havíem decidit allargar. Cal dir que l'airbnb inicial bàsicament és un hostel sense staff... però la veritat és que molt ben localitzat i prou còmode.

Cap al barrio Las Independencias 1,
Comuna 13

A Medellín tenia l'esperança de poder fer un tour del cacao, és a dir, visitar una plantació de cacao, però resulta que anem a preguntar i ens diuen que no hi ha prou gent pel tour... i altres que he vist costem com 120 USD per cap... :( jups... era una de les coses que em feia més il·lusió fer a centro/sud amèrica aquest cop i sembla que em quedaré sense... bé... hauré de tornar-hi....

Grafitis o art al carrer de Comuna 13

Breakdance,
una forma de viure dels joves de Comuna 13

Un cop hem descansat una estona sortim a explorar el que serà el nostre barri per la propera setmana: el Poblado, seria la "Gràcia" de Medellín. Barri de bé, ple de bars, restaurants més hipsters, .. De fet acabem parant a una gelateria vegana on també fan cafè (el Teixi fa estona que vol un cafè) i jo prenc un gelat de dos gustos particulars, són barreja de mil coses però estan molt bons!

Entrem a Comuna 13, el barri abans inentrable

L'endemà el dediquem als "free tours" (tours gratuïts, on dones propina en funció del que t'ha semblat el tour al final). Comencem amb el tour per la Comuna 13 al barri les Indepencias 1 amb Zippy tours (molt recomanable).  Resulta que és un grup de nois del barri que es van posar a fer anglès i amb la tonteria va sortir de fer tours als estrangers perquè ells poguessin practicar l'anglès ja que no tenien amb qui fer-ho. I ara resulta que ha estat tot un èxit i es troben amb grups de més de 30 persones! A més a més ara fan un grup en castellà i un altre en anglès cada dia, un parell de cops al dia!
Comuna 13 per molts anys va ser un dels barris (sinó el que més) perillosos de la ciutat de Medellín a causa de les guerres entre diferents grups de paramilitars. Hi havia el que s'anomena fronteres invisibles on només els grups armats sabien on eren i el civils, que no tenien ni idea d'on eren aquestes fronteres que a més anaven canviant amb el temps, cada cop que en creuaven una estaven sobre avís que no ho tornessin a fer o els matarien... Els nois i noies que ara fan de guia en aquesta "companyia" de tours ha viscut una infància molt diferent a la de qualsevol ciutadà europeu. Han viscut la guerra de guerrilles, la guerra entre bandes de tràfic de drogues i les actuacions dels govern i paramilitars. Per sort el barri ha canviat moltíssim, en especial des del 2012 on va haverhi l'última actuació militar. I ara els joves del barri poden sortir, hi ha grafitis ben macos a les parets, es fan més activitats culturals i molts també es dediquen al break dance. Durant el tour provem uns gelats cassolans boníssims un de formatge (aquí tot porta formatge latino) i un altre de mango biche el gran descobriment de sabor! Mango amb llimona i sal: espectacular. Per acabar, el tour acaba al balcó/mirador de casa d'un dels que també fa els tours i on en David (el nostre guia de 20 anys) ens fa una petita classe de salsa chocló i un parell de balls més que no recordo el nom...

Medellín des de Comuna 13

La colorida Comuna 13,
barrio Independencias 1

Sortim quasi corrents ja que tenim a les 14 i poc l'altre tour, el tour per la ciutat de Medellín i no estem segurs de si arribarem...

Escultura de Botero i uns colombians al carrer

Arribem pels pèls i ens dóna temps per agafar unes empanades i un suc com a dinar, ja que no hem tingut temps ni per dinar i al metro està prohibit beure o menjar. El tour per la ciutat de Medellín el fem amb un guia anomenat Hernán, ex-professor de bioestadística a l'universitat que se'n va anar a NY a estudiar guionisme i ara treballa com a guia de la ciutat de Medellín (la seva ciutat) i viu de les propines del tour. Ens explica que és molt més feliç ara que abans treballant a l'universitat. El tour és molt més informatiu que el del matí i es nota que estem davant d'una persona molt més formada i que sap d'història, política i a més sap explicar. Com a curiositat s'aprèn el noms de les 19-20 persones que formen el tour (posen un màxim per grup). El tour és en anglès, com ja sabíem, però parla un anglès perfecte i havia llegit a un blog que era un bon tour. I així és. Ens fica en context històric (recent) de la ciutat (i diguem del país en general) i després ens va mostrant parts i monuments del centre (entre Alpujarra i Berrío) i explicant la seva rellevància històrica i social.

El nostre guia del free tour a la ciutat,
detall del canvi de preu
en funció de l'amabilitat

Medellín ha canviat moltíssim en els últims 10 anys (i de fet des de la mort de Pablo Escobar, el narcotraficant més rellevant de l'història de Colòmbia)  ha deixat de ser la ciutat on no es podia sortir al carrer a una ciutat moderna i bastant segura depenent del barri clar... però res a veure amb fa uns anys...

Churrinche a la ciutat de Mdellín

Avui ha estat un dia complet per introduir-nos a la ciutat de Medellín, la segona ciutat més important de Colòmbia i la més moderna.

Els propers dos dies farem escapades a pobles dels voltants de Medellín que explicarem en la propera entrada.

Vida al centre, a la plaça Botero

A Medellín, actual capital d'Antioquia, visitem el museu d'Antioquia, bàsicament dedicat a Botero, pintor i escultor paisa (paisa: ciutadà d'Antioquia), encara viu, i on tenim la sort de just agafar l'única visita guiada del dia. A la plaça (plaça Botero) on es troba el museu també hi ha unes quantes escultures de l'artista on la gent ha anat inventant mites sobre si toques certa part d'una estàtua et passa no sé què, etc, etc. i on acaba sent un museu obert a tots els públics. Al museu i els voltants ens passem la tarda.

El record d'una bomba i l'esperança,
dues escultures de Botero a la plaça de San Antonio

Un cop canviem d'airbnb, on descobrim que el nou allotjament es troba a 30 min de pujada... tot i que l'edifici té piscina que usarem més tard, ens refresquem i sortim a visitar el museu Casa de la Memoria que tracta del conflicte colombià per tal que no s'oblidi tot el que ha passat... especialment a Medellín. Interessant si coneixes ja part de l'història doncs sinó no tens gaires explicacions.

Vistes a la plaça Botero i l'antic ajuntament

Botero, primer pintor, després escultor
Elogi a Dalí

Després de dinar anem fins al pueblito paisa en taxi ja que sembla que les combinacions per arribar-hi no són gaire bones. El pueblito imaginava que seria un poble espanyol però resulta ser bàsicament una plazoleta imitant un poble paisa amb les seves casetes i la part del mirador on hi ha molta gent jugant a fer volar estels.

Colombians de turisme al pueblito paisa,
bàsicament una plaça i el mirador

El nostre últim dia a Medellín el dediquem a visitar el Parc Arví, on arribem més tard de l'esperat i per tant ens quedem sense fer les visites guiades més interessants (tot i que de pagament). Per arribar-hi prenem el metrocable (telefèric) fins a Santo Domingo, des d'on les vistes a Medellín són bastant espectaculars i després cal agafar un altre metrocable que triga 20minutets en arribar fins al parc que es troba a 2500m d'alçada... així que fa més fresqueta que a la ciutat.

Telefèric (metrocable) fins a Santo Domingo, Medellín

Fem l'únic sender que et deixen fer pel teu compte que consisteix bàsicament en anar per una carretera fins l'últim tram on s'arriba a un riu i una petita cascada, el Chorro Clarín. Pel camí hem comprat les habituals empanades (tot sempre fregit per variar) i dinem a la vora del riu on després fem el tinto (el cafè :P).

L'aigua fresqueta del Chorro Clarín

Aprofitem el que queda de tarda per anar a veure la catedral que encara no hi havíem anat  i fer una volta per allà. A més, voltant pel centre veiem que la gent encara està dinant (són quasi les 3pm!) i ens decidim a fer com a dinar/berenar una bandeja paisa (típica de Medellín) que encara no havíem provat, primer en conya i després no tant, acabem re-dinant a les 3pm amb un jugo con leche de lulo.

I després d'aquest fantàstics dies a Medellín ens acomiadem d'aquesta ciutat per anar més al sud.

Esther